Aquest dijous el TNC ha estrenat EL DOLOR. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per Ariadna Gil i dirigit per Lurdes Barba, que adapta la novel·la homònima de Marguerite Duras. La traducció del text és de Maria Lucchetti, i l’espectacle compta amb escenografia dissenyada per l’artista Francesc Torres. Un monòleg sobre l’espera, el dubte i el dolor, tenyit d’amor i de mort.
La capacitat de passar dels grans esdeveniments històrics a l’escala individual, de la macro història a la micra història, és quelcom que Duras dominava a la perfecció, tal com explicava Xavier Albertí a la presentació de l’espectacle. A partir de la novel·la El dolor (publicada el 1985), que es tracta, en realitat, de la reescriptura d’uns diaris personals, l’escriptora descriu l’angoixa que sent davant la desaparició del seu marit, Robert Antelme, capturat durant la Segona Guerra Mundial i enviat a un camp de concentració de Dachau. La incertesa de saber si és viu o mort i el dolor que provoca la seva absència són les claus d’un text dur, aspre, on Duras és capaç d’explicar el seu dolor i al mateix temps fer-lo universal. Ariadna Gil, a qui darrerament hem pogut veure als escenaris amb Jane Eyre, dirigida per Carme Portaceli, o Vania, dirigida per Àlex Rigola, s’estrena en el seu primer monòleg amb un text del qual defensa la seva vigència. De fet, fa un any se’n va estrenar una versió cinematogràfica a França, i la novel·la s’acaba de publicar en català, amb traducció d’Arnau Pons i Blanca Llum Vidal. (a LaBreu Edicions).
El dolor de la dona que espera també és polític, defensa l’actriu, i encara que costi hem de comprendre que els nazis formen part de la nostra mateixa espècie, per tant, som nosaltres mateixos. L’artista Francesc Torres signa l’espai escènic, una escenografia inspirada en l’arquitectura militar: els búnquers de la muralla Atlàntica. Es tracta d’un espai molt opressiu, on també apareixen les projeccions dissenyades per Adolf Alcañiz i l’espai sonor de Jordi Collet (col·laborador habitual de Barba), que juntament amb la il·luminació de Maria Domènech i el vestuari de Marian Milla acaben de conformar el món on es troba tancada la protagonista. La directora i adaptadora del text Lurdes Barba veu paral·lelismes entre l’època que retrata l’escriptora francesa i el moment actual, on moltes persones moren diàriament al Mediterrani sense que els governs facin res. L’amor està relacionat amb el dolor i la mort, segons Duras, i l’estratègia del personatge és imaginar-se el pitjor, per poder-ho suportar si arriba a succeir.
EL DOLOR es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 30 de maig al 30 de juny.
Comentaris recents