Setmana d’estrenes als teatres públics catalans. Si aquest dijous (5/3/2020) el TNC estrena Solitud, adaptació escènica de la novel·la de Caterina Albert amb direcció d’Alícia Gorina, aquest mateix dijous el Teatre Lliure estrena El quadern daurat, adaptació escènica de la monumental novel·la de Doris Lessing amb direcció de Carlota Subirós. Coincidències? Setmana del 8 de març? Qui ho sap?
“En llegir El quadern daurat, em va semblar que per primera vegada llegia una dona. No sabia ben bé en què consistia aquesta sensació, ni tan sols si m’agradava la idea”. Això escrivia la mateixa Carlota Subirós, en aquest article del 2013 al diari Ara, amb motiu de la mort de Doris Lessing. La setmana passada, a la presentació de l’espectacle als mitjans, la directora va pronunciar gairebé aquestes mateixes paraules. El quadern daurat és considerat “la Bíblia del feminisme”, i l’autora, guanyadora del Premi Nobel el 2007, una de les firmes cabdals d’aquest moviment que ara està vivint una segona joventut. Subirós i Lessing són velles conegudes: ja van coincidir, a l’Espai Lliure, el 2008, quan la directora va portar a escena Jugar amb un tigre, un dels textos teatrals de Lessing. Ara, però, la cosa canvia: segons Juan Carlos Martel i Carlota Subirós, aquesta és la primera adaptació teatral que es fa de la novel·la més coneguda de Lessing a tot el món. Poca broma.
Aquesta “catedral de paraules”, com la defineix la seva directora, és la primera producció pròpia de l’era Martel, que es mostra molt il·lusionat amb aquest fet. Un repartiment de nou actors i un gran muntatge ompliran la Sala Fabià Puigserver amb les paraules de Lessing i les seves reflexions sobre la política, l’amor o la maternitat. La decadència del comunisme, la Guerra Freda o el passat colonial de la Gran Bretanya (Lessing va néixer a la colònia britànica de Rhodèsia, actual Zimbàbue) farceixen El quadern daurat com el que és: un llibre de llibres. O de quaderns, més ben dit. I és que la novel·la s’estructura en diferents quaderns: el de color negre, dedicat a la memòria i l’escriptura; el vermell, per a les reflexions polítiques; el groc, esborrany d’una futura novel·la d’amor; i el blau on, a manera de dietari, la protagonista documenta les seves sessions de psicoanàlisi. L’important, és clar, és el daurat, que dona títol al llibre i a l’espectacle: aquell dedicat a l’infern, “a les crisis de la protagonista i l’escriptura del qual li permetrà renéixer”, segons la directora.
El gran muntatge compta amb alguns dels “sospitosos habituals” que fa anys que treballen amb Subirós: espai escènic de Max Glaenzel, il·luminació de Carlos Marquerie, so de Damien Bazin, vestuari de Marta Rafa i vídeo de Daniel Lacasa. La mateixa Subirós signa l’adaptació del muntatge, que compta amb la presència de Ferran Dordal com a dramaturgista (o “dramaturg en el sentit alemany del terme”, com deia Ricard Salvat). En escena, veurem un repartiment de nou actors: Nora Navas com a Anna Wulf, la protagonista, acompanyada de Mia Esteve, Montse Esteve (no són família), Javier Beltrán, Guillem Barbosa, Fèlix Pons, Vanessa Segura, Jordi Figueras i la sabadellenca Marta Ossó. El quadern negre, centrat en el passat (colonial) de Wulf (alter ego de Lessing, és clar) té format audiovisual i està protagonitzat per Bella Agoussou, Joan Amargós, Babou Cham, Anna Güell, Alba José, Joan Marmaneu, Marc Martin, Albert Prat, Ramon Pujol i Ernest Villegas.
La protagonista d’El quadern daurat, Anna Wulf (que no Woolf), també anhela i reivindica una cambra pròpia, i l’espai escènic de Max Glaenzel segueix aquesta idea: la seva habitació s’anirà omplint de continguts i tenyint, amb la llum de Carlos Marquerie, dels colors de cada quadern. Així com passa a la novel·la, al muntatge els quaderns s’acaben confonent, com es barregen totes les nostres facetes en un gran i únic garbuix. Qui pot diferenciar, sinó, la seva vessant política de la personal o amorosa? Es podrà veure del 5 de març al 4 d’abril.
Oriol Puig Taulé
Comentaris recents