Dissabte i diumenge en el Zorrilla, un grup d’actrius i actors badalonins van representar sota el patrocini de l’Ajuntament i d’alguna entitat, el que abans en titulàvem l’obra d’entitats i si no vaig errat, com a mínim és la vint i cinquena vegada que succeeix aquest fet.
La representació no va estar basada en una obra de teatre, es va basar en el recitatiu dramatitzat d’un seguit de poemes, en línies generals de la generació dels 50, primant els originals de Gabriel Ferrater. La tria dels textos, obra d’en Xavi Ricart i de la Miriam Punti -director i ajudant de direcció- de la representació, va ser el primer encert. Respecte a les actrius i actors, hi van participar tots el que van voler i tots van estar a un formidable nivell, demostrant una total disciplina, ajudats pel sistema sense fils que avui dia fan servir tots els actors professionals, el que va donar una perfecta audició de les declamacions. Total encert en la part musical i en les cançons triades, amb una perfecta execució i un molt bon treball, per al que respecte a la il·luminació de l’espai escènic.
Feta aquesta sintetitzada crítica de la representació de TEMPS ENRERE, el que ens cou veritablement, és l’absència del gruix de molta gent de teatre badaloní. Vam ser molt pocs els que vam fer costat als nostres companys que han estat dos mesos assajant, a la vegada que cada dia està més clar que el públic badaloní només mostra un veritable interès pel teatre, quant a dalt de l’escenari hi ha actors que surtin per la tele.
Jaume Arqué
Comentaris recents