ON PODEM ANAR? 11/2/2025

11 de febrer de 2025

ON PODEM ANAR?

Què podem veure…

Durant tota la setmana el Festival de Màgia – Memorial Li-Chang, com ja es costum any rere any, porta espectacles de màgia de petit format a biblioteques, escoles i altres indrets.aquesta setmana, el dimecres 12, el mag Jordi Quimera actuarà a dos quarts de sis de la tarda, a la Biblioteca de Pomar i a les set de la tarda  David València ho farà a la Biblioteca de Llefià-Xavier Soto.

Dijous 13, a dos quarts de sis, Cristina Ferrer ho farà a la Biblioteca de Lloreda i a les sis, el mag Alouette i el seu violoncel, estaran a la Nau 3 de l’Escorxador. Dissabte 15, a les  onze del matí hi haurà un Taller solidari a la Fundació Acollida i Esperança, a Can Banús.

Divendres 14 de febrer, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla podrem veure Lluna plena, la densitat de la vida narrada per l’autora Aki Shimazaki i presentada pel director Àlex Rigola amb la bellesa i la lleugeresa dels haikus japonesos. Un conte explicat a quatre veus sobre l’amor, l’oblit i la possibilitat de tornar a començar, encara que sigui tard, i canviar la direcció de com vols que sigui el teu camí.  Una petita joia sota el cirerer florit d’Àlex Rigola. Aquesta Lluna plena és com una perla per admirar, amb un formidable repartiment en laquè  figuren Andreu Benito, Lluïsa Castell, Miranda Gas i Pep Munné.  Va ser Premi Butaca 2024 a millor espectacle de petit format.

Amb l’afany d’anar revitalitzant la sala d’espectacles de l’entitat programant actes culturals, al Cor de Marina, dissabte 15 de febrer, a les vuit del vespre, s’oferirà un concert de gòspel solidari, amb l’actuació del grup BACtua Gospel, es un grup que forma part del projecte solidari Barcelona Actua, fundat a inicis de l’any 2013.  Des de casa i confinats BACtua Gospel va continuar cantant i gaudint la música. Diuen “Cantem per divertirnos i gaudir i perquè gaudiu, per enviar una mica de bona energia a tot aquell que ho necessiti. En aquests temps tan complicats. Seguim cantant!”

En aquesta edició en la qual es commemora el 25è aniversari del Memorial Li-Chang, diumenge 16 de febrer, a les sis  de la tarda, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgues podrà gaudir d’un espectacle familiar molt original en què la màgia conviu amb l’univers poètic de la companyia Giramagic i crea un univers oníric de gran bellesa que desperta la sorpresa i la imaginació de grans i petits de tot el món.  KariGuri és poesia visual en moviment, màgia, titelles, màscares, clown i teatre físic, tot això unit en un paisatge sonor, visual i sense text. Un lloc per respirar i contemplar la màgia de la vida.

Fa 50 anys, aquell cap de setmana s’oferia això:

16/02/1975 – MUSEU DE BADALONA.  La Companyia Joan Maragall va presentar la divertida sarsuela VISCA LA FESTA MAJORamb la primera actriu Laura Riera.

  ORFEÓ NADALONÍ – L’Orfeò Badaloní va presentar la Rondalla Orquestra SELLARÉS i el QUINTET ROCA, format per un total de  vint-i-cinc músics que interpretaven tot tipus de música.

AMICS DEL TEATRE ZORRILLA

Jaume Arqué i Ferrer

 

 

Crítica de L’ARANYA, de Santiago Rusiñol TEATRE .NACIONAL DE CARALUNYA.

Jordi Prat i Coll dirigeix ‘L’aranya’ d’Àngel Guimerà a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunyaa, . Després que la temporada passada en Jordi Prat i Coll ens deixés una mica descol·locats amb Els criminals, ara ha retornat a la Sala Gran amb un tornado de catalanitat i alegria. L’aranya és una obra menor i poc coneguda d’Àngel Guimerà, que en les mans de Prat i Coll com a dramaturg i adaptador es converteix, automàticament, en patrimoni que es fa carn i dialoga amb nosaltres, ara i aquí. Com ja va fer amb Serafí Pitarra (Liceistes i cruzados) o Santiago Rusiñol (Els Jocs Florals de Canprosa), el director combina el respecte absolut cap al nostre patrimoni escènic amb les seves característiques ganes de jugar. Prat i Coll, trapella.

Any Guimerà, bla, bla, bla. Tan bon punt s’inicia L’aranya ja ens queda clar que aquí hem vingut a emocionar-nos. I alhora, a gaudir i a riure. “La Mare de Déu, / quan era xiqueta, / anava a costura / a aprendre de lletra”. La cançó popular uneix l’espiritualitat amb el món material (el cistellet, les pometes, el bocí de pa, les avellanetes), perquè ja sabem que les coses del Senyor també poden ser molt terrenals. I a Catalunya som país de botiguers, tu. Prat i Coll uneix, en la seva iconografia particular, mons tan diversos (o tan pròxims) com els de Federico Fellini i La Cubana. Sempre des del respecte: qui no s’emocioni sentint la veu celestial de Jordi Vidal no és d’eixe món. El Cor Infantil i Cor Jove de l’Orfeó Català hi posen les veus blanques, i Dani Espasa signa la direcció i els arranjaments musicals. “La nit de Nadal / sereu mare i verge, / en tindreu un noi / bonic com l’estrella”.

Ho dic d’entrada: compro tots els canvis i adaptacions que Prat i Coll ha fet a L’aranya. Traslladar l’acció de la Barcelona del 1908 a la Girona del 1968. Un món, en teoria, colorista i iè-iè, ple de productes llampants i de les primeres postals turístiques, però al mateix temps un país (el nostre, durant la dictadura de Franco), encara molt trist i castrat. L’escenografia i la il·luminació de Marc Salicrú juguen a la lliga del realisme pop, convertint la botiga de queviures en un Andy Warhol nostrat: els sifons, les galetes Birba o el detergent Norit són les nostres llaunes de Campbell’s. (Antoni Miralda aprova aquesta escenografia). El vestuari de Montse Amenós, al seu temps, omple de color i elegància una època ben grisa: com l’eslògan ideat per Manuel Fraga, aquell Spain is diferent amagava repressió i censura de tota mena. La bata de boatiné de Berta Giraut mereix una Menció Especial als Premis de la Crítica.

Parlant de la Giraut… Oh, quin gran goig, quina joia veure com la Berta, el Jordi Vidal o la Meritxell Yanes brillen a la Sala Gran. Les seves rèpliques i els seus mutis són celebrats pel públic amb aplaudiments i rialles, cosa que celebro enormement: fa una pila d’anys que aquests tres intèrprets piquen pedra per escenaris de tota mena. És un acte de justícia poètica (i teatral) que triomfin d’aquesta manera a l’escenari més gran (simbòlicament, però no només) de Catalunya. La gràcia d’aquest muntatge és que tot el repartiment està molt bé: des dels més secundaris (Ferran Soler, un gran descobriment) fins a la parelleta de pares novells (Jan D. Casablancas i Estel Ibars). Els protagonistes de L’aranya són la Mima Riera (amb perruca rossa que l’apropa a la Teresa Gimpera dels anys seixanta) i l’Albert Ausellé (bigoti i mirada capficada de català universal). Tots dos estan esplèndids, i la seva imatge és mèrit de la caracterització de l’Àngels Salinas, tot sigui dit. La perruca de la Giraut (i el seu serrell rebel) mereixerien un article a part.

n altre gran encert de Prat i Coll consisteix a combinar el drama de la parella protagonista –la seva lluita frustrant contra la infertilitat– amb un entorn quasi de vodevil. Veïns criticaires i cridaners, parelletes que es petonegen i bufetegen (el clàssic masoquisme de Guimerà) i un segon acte que sembla ben bé napolità. Però és que potser no som mediterranis, els catalans? És que no ens tirem els plats pel cap amb aquella gràcia, especialment quan portem un copa de més? Dissabte, diumenge i dilluns és cada dia. Berta Giraut, la nostra actriu més brechtiana, ens regala una interpretació antinaturalista, propera, a moments, al cubisme. Meritxell Yanes para taula i mira com el seu fill recita el poema dalt de la cadira com totes les nostres mares, tietes i veïnes han fet els últims cent anys. A Jordi Rico i Paula Malia els toca interpretar els dolents de la pel·lícula, i ho fan amb l’aire quasi de conte infantil que els demana la direcció de Prat i Coll. El moment musical de Malia és pur France Gall, entre Estrellita Verdiales a Cegada de amor i una pel·lícula de Jacques Demy. La mandíbula del senyor de Netol també forma part del nostre patrimoni.

L’accent gironí de tot el repartiment (“Pòrtut el gel”) aconsegueix que la llengua de Guimerà adquireixi una dosi justa de distància i familiaritat (serà interessant veure el bolo a Girona), i també celebrem que a la Sala Gran soni una cosa diferent del català central / xava que hi estem acostumats a sentir. Els petits canvis o modificacions al text per acostar-lo al 1968 (el Monte Pío, el “La la lá” de la Massiel, el “Cara al sol”…) afegeixen noves capes de lectura a l’obra de Guimerà. Prat i Coll ha guarnit L’aranya amb robes noves i vintage alhora, demostrant que si vestís els personatges amb espardenyes i barretina ens quedarien igual de llunyans. Que es comptin titius amb porró (“Un titiu, dos titius, tres titius…”) a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya és un triomf col·lectiu. Aquesta és el país que vull.

El Cafè Teatre del Zorrilla

El Cafè Teatre del Zorrilla: un projecte cultural per Badalona, aturat per falta de suport del Partit Popular

Dimarts, 21.1.2025 10:45h

El Cafè Teatre del Zorrilla es va concebre com un nou equipament cultural per enriquir l’oferta escènica de la ciutat i dinamitzar l’entorn del carrer de Mar. Amb un aforament per a 50 persones assegudes i 100 de peu dret, aquest espai de petit format volia apropar al públic propostes innovadores i pròximes, com monòlegs, microteatre, lectures dramatitzades, petits concerts i debats culturals. A més, s’esperava que fos un motor per donar suport als nous creadors locals i fomentar sinèrgies culturals al territori.

El projecte es va idear durant el mandat 2015-2019, gràcies a la gestió de l’anterior gerència de Badalona Cultura. Tanmateix, la seva execució es va veure interrompuda per la crisi de la covid-19. Amb l’arribada d’Esquerra Republicana al lideratge de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, el projecte va recuperar l’impuls i es van completar les obres estructurals a principis de 2023. Aquesta primera fase va consistir en el reforçament de bigues i la instal·lació d’una infraestructura d’insonorització per garantir la qualitat acústica de l’espai. Tot i alguns endarreriments per les negociacions amb la comunitat de propietaris de l’immoble, aquesta fase es va desbloquejar i avançar.

La previsió era finalitzar l’adequació del local i inaugurar el Cafè Teatre cap a l’últim trimestre del 2023. No obstant això, la majoria absoluta del Partit Popular ha bloquejat el projecte, comprometent el futur d’aquest nou espai cultural i el seu potencial per revitalitzar l’activitat cultural i comercial del centre de Badalona.

Segons el president del grup municipal d’Esquerra Republicana, Àlex Montornès, “el Cafè Teatre del Zorrilla és una oportunitat per donar visibilitat a bandes emergents, companyies de teatre petites, monologuistes, recitals de poesia o presentacions de llibres.” Montornès també ha destacat que aquest equipament no només té un gran valor cultural, sinó que també representa un punt de dinamització per al comerç local del carrer de Mar.

El republicà ha subratllat que el Cafè Teatre està vinculat a Badalona Cultura, una empresa municipal que gestiona els teatres de la ciutat i que funciona de manera independent, sense incrementar la càrrega sobre un Ajuntament actualment col·lapsat.  E.R.C.

ON PODEM ANAR 4/02/2025

Badalona 4 de febrer de 2025

 ON PODEN ANAR?

 Que podem veure…

 En el dia d’avui ens ha arribat la publicitat de l’acte que ha de tenir lloc divendres 7 de febrer, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, quina recaptació d’aquest espectacle es destinarà a l’Associació Contra el Càncer a Barcelona. L’espectacle, amb el qual torna a l’escenari badaloní el Mag Lari amb el seu nou espectacle que porta el nom de Strafalari.

Un show de màgia al més pur estil Las Vegas, amb grans il·lusions, humor, vestuari impressionant i participació del públic. Després de tants anys sobre l’escenari, arriba el Mag Lari, més strafalari que mai!

Aquest espectacle, a part del caràcter benèfic que comporta, entra dins els actes del 25è Festival Internacional de Màgia – Memorial Li-Chang, convertit, al llarg dels anys, en un referent de l’il·lusionisme.

AMICS DEL TEATRE ZORRILLA         Jaume Arqué i Ferrer

ON PODEM ANAR? 4/2/2025

Badalona 4 de febrer de 2025

ON PODEM ANAR?

Què podem veure…

Com cada any la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona i el Festival Li – Chang, a banda del programa oficial, ofereixen activitats paral-lel-les a les biblioteques de la ciutat, mitjançant inscripció. Per aquest dijous 6, a dos quarts de sis, a la 4a- planta de l’Edifici de El Carme (on ara dona servei la Biblioteca de Can Casacuberta), l’espectacle del Mag Koko, un mag que ofereix un xou realment màgic, molt divertit i… ple d’humor.

Per commemorar el 25è aniversari del Memorial Li-Chang,  presentarà dissabte 8 de febrer, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu, a les vuit del vespre, un espectacle de màgia inusual, un show de caràcter únic, que es fa en la més absoluta obscuritat. El mag xilè amb més reconeixement internacional, Esteban Varela, porta a Badalona el seu espectacle Dentro de lo invisible, una experiència sensorial que s’atreveix a explorar les diferents textures i emocions que emergeixen només quan som a les fosques. A l’inici de l’espectacle es repartirà un antifaç que s’haurà de portar durant tota la funció.

Dins del marc de Badalona a escena, diumenge 9 de febrer, a les sis de la tarda, al Teatre Zorrilla, la companyia badalonina L’Oca Underground, oferirà  una passejada musical per la vida i l’obra del compositor nord-americà Stephen Sondheim.Una estona amb Sondheim és un espectacle musical que ens acosta, amb una perspectiva única, a la vida i la carrera del famós compositor i lletrista nord-americà, amb direcció musical d’Oscar Peñarroya, direcció escènica de Joan Martínez i en la que participaran com intèrprets: César Aparicio, Meritxell Coma, Rita Gol, Marc Julià, Neus López, Mar Maestu, Joan Martínez, M,Carme Mateu i Oscar Peñarroya. 

 Ja que no hem trobat res més per aquest cap de setmana, veiem el que s’oferia fa cinquanta anys:                          09/02/1975 – MUSEU MUNICIPAL. L’Agrupació Lírica de la Joventut del Museu va escenificar la sarsuela del mestre Serrano LA DOLOROSA.

  ORFEÓ BADALONÍ. El quadre escènic de  l’entitat va representar l’obra BALTASAR de Lluís Elies, amb direcció conjunta de Josep Maria Raventós i Joaquim Grífol.

CENTRE P. SANT JOSEP. Recital de la cançó a càrrec de FRANCESC PI DE LA SERRA, que va deixar petita la sala del Centre.

10/02/1975. MUSEU MUNICIPAL. Un altre concert corresponent al V Ciclo de Intérpretes Españoles en España, a càrrec del duo format per AGUSTIN LEÓN ARA –  JOSE TORDESILLAS (violí i piano).

 AMICS DEL TEATRE ZORRILLA

Jaume Arqué i Ferrer

 

 

 

                    

 

Fa cinquanta anys!

 

29/01/1975 – MUSEU MUNICIPAL. L’anunci diu així: V Ciclo de intérpretes españoles en España, organizado por la Direcció General de Parimonio Artístico y Cultural del Minsterio de Educación y Ciencia (Comísaría Nacional de Música). Recital de piano por el eminente pianista LUIS GALVE.

01/02/1975 – CÍRCOL CATÒLIC. Amb motiu de la Festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, un grup de periodistes locals van representar MAGNÈSIA de J.  Fernández Martorell, amb direcció d’Agustí Falcó.

02/02/1975 – MUSEU MUNICIPAL. Interessant programa con EL MAESTRO CITA ESPEITA , amb l’actuació  de destacats cantants.

ORFEÓ BADALONÍ. Concert a càrrec del guitarrista Joan Mario Cuéllar i de la liderista Victoria Freixa de Pera, acompanyada al piano del Josep Maria Guillén.

CENTRE P. SANT JOSEP. Un nou espectacle de FIRA D’INFANTS, amb el títol de EMBOLICA QUE FA FORT, amb l’Helena i en Pujol, els animadors de sempre.

 

Entrega de la Guineueta 2024

Aprofitant la representació de Tots Ocells, a càrrec de la companyia de La Perla 29, divendres passat abans d’aixecar-se el teló  els nostres  companys Joan Lozano, Miquel Creixell i Jaume Arqué, van fer entrega a l’actriu Clara Segura,  de la Guineueta que l’any passat, es va adjudicar la mateixa companyia per la representació de La Trena. 

Crítica de LLUNA PLENA

Una petita joia sota el cirerer florit d’Àlex Rigol

Adaptació de la novel·la d’Aki Shimazaki. Traducció: Mercè Ubach.
Àlex Rigola continua amb la seva peculiar, interessant i arriscada aventura a la recerca de l’essència del teatre. D’un teatre adreçat a “conèixer millor l’ésser humà, desig directament lligat al coneixement de nosaltres mateixos”, tal com declaren al text fundacional. I ves per on que, després d’encarar obres mestres de Pasolini, Txékhov, Ibsen o Bernhard cenyides al ressò de la paraula i despullades de qualsevol altre element escènic, ha anat a parar al rovell de l’ou de la narració escènica: el conte.
Lluna plena és un preciós relat de l’escriptora japonesa radicada a Montreal Aki Shimazaki (Gifu,1954), que escriu en francès des que va emigrar al Canadà el 1981 i de qui l’editorial Nórdica ha publicat en català AzamiFuki-no-tô, la granja d’Atsuko i Suisen: el gat d’en Gôron. I Empúries, Suruzan i aquesta Lluna plena, una novel·la curta traduïda per Mercè Ubach que, convertida en peça teatral amb dramatúrgia i direcció d’Àlex Rigola, farà una llarga temporada al teatre dels cors trencats.
Amb un repartiment encapçalat per Andreu Benito, recent guanyador del premi de la Crítica a la millor interpretació per L’home de teatre, justament estrenat en el mateix teatreLluna plena té tots els ingredients per seduir un públic molt ampli tant pel que ens explica com per com ens ho expliquen. Sota l’ombra d’un majestuós cirerer florit, Andreu Benito, Miranda Gas, Pep Munné i Luisa Castell expliquen la història d’un matrimoni japonès, el de Tetsuo i Fujiko Nire. Un matrimoni gran en una residència d’avis. La dona pateix d’Alzheimer i un bon dia es desperta i no reconeix el marit, que dorm al llit del costat. Del present al passat, del record a l’engany, la faula parla de l’amor, del desamor, de la fidelitat, de la paternitat, de la mort, de la decadència, de la música i sobretot de les cigales. I és que aquest insecte que trenca els silencis de les nits d’estiu té una vida peculiar. Una història senzilla explicada a cau d’orella que em recordava les propostes d’Arnau Vilardebó als festivals de l’oralitat i a la ja extinta Quàntica, i amb un immens Benito que fa bo el premi abans citat. Aquesta Lluna plena és com una perla. Una petita joia per admirar.

Gran nit de teatre!

Gran nit de teatre

Aquest passat divendres vam viure una gran nit de teatre al Zorrilla, va ser una de les representacions més reeixida de les vistes a la nostra ciutat en els últims temps.

Formidable text Tots ocells, de Wajdi Mouawad, que ens fa viure un fet succeït durant l’enfrontament entre jueus i palestins i una interpretació, segons la meva impressió, realment perfecta. Veure a dalt l’escenari a Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Marcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukles, Xavier Ruano i Clara Segura, dels qui Oriol Broggi, en va espremé les seves virtuts interpretatives, va ser tot un luxe.

Un fet que no ens va agradar, és que entre el públic que va omplir de gom a gom el Zorrilla, no hi van veure ningú del món teatral badaloní.

Jaume Arqué.

MARIA ARNAL

Maria Arnal, la badalonina, filla del nostre company Jordi Arnal, una dona iniciada en el teatre quan tenia poc més d’una desena d’anys, a l’Escola Betúlia,  ja ha conquerit un lloc preeminent en el difícil món de la cançó i ara no ja com a cantant, sinó com a compositora, perquè va ser la guanyadora del Premi Gaudí a la millor música original, amb la pel·lícula Polvo serán .