“Audiència/Vernissatge” a La Villarroel.
Dissabte vam gaudir molt d’aquest muntatge que aplega dues obres fonamentals del dramaturg txec Václav Havel. Tot i que no són peces fàcils perquè tenen un sentit de l’humor molt particular, tirant a l’absurd, a allò grotesc, amb silencis significatius i repeticions… creiem que en Pere Arquillué (que aquí debuta com a director) ha clavat el to. Nosaltres som dels que vam connectar-hi; vam riure i al mateix temps ens vam esgarrifar amb les implicacions polítiques del text.
Hi anàvem tenint molt present el bon gust que ens va deixar l’excel·lent “Vernissatge” de la Cia. La Trama, estrenat al Maldà ara farà un parell de temporades sota la direcció de la Marília Samper, i va ser un al.licient afegit poder comparar les dues versions i copsar les diferències de visió de l’Arquillué i de la Samper.
Per altra banda, val a dir que els tres actors estan genials: en Joan Carreras com a “alter ego” del dramaturg, una mena de pallasso trist que suporta estoicament l’estupidesa dels que l’envolten; en Josep Julien fa un doble paper delirant; i la Rosa Gàmiz demostrant un cop més que és una còmica de categoria.
I més aplaudiments per al canvi de l’escenografia entre una peça i una altra, del més sorprenent que hem vist en escena les darreres setmanes… magistral.
En fi, entre aquesta i “Una gosa en un descampat” (Sala Beckett) hem inaugurat el Grec amb molt bon peu 
🙂
🙂
Comentaris recents