Les putes s’han instal·lat al Teatre Nacional de Catalunya i s’hi pensen estar fins a la vigília de Nadal. És més, s’han ficat el respectable públic a la butxaca. La nit de l’estrena es van emportar una ovació d’aquelles que et fan posar dempeus. Aquestes putes tenen nom i cognom: són les actrius Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste, que donen veu a l’Ana María, la Isabela, la Lucía, l’Alexa o l’Alicia Lucas, prostitutes de carn i ossos que han ofert el testimoni amb què s’ha bastit la dramatúrgia de Prostitución, un espectacle de teatre documental dirigit per Andrés Lima, que també s’ha nodrit de textos com La revuelta de las putas (Sine qua non) de l’exprostituta i activista Amelia Tiganus.
Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste protagonitzen ‘Prostitución’ al TNC fins al 23 de desembre © Laura Ortega
Carme Portaceli ha programat al TNC un espectacle que havia coproduït durant la seva etapa de directora al Teatro Español de Madrid. I ha fet santament, perquè posa sobre l’escenari un problema que interpel·la tothom: homes i dones, pobres i rics, solters i casats. “Prostitución neix de la idea de posar-nos als tacons de les putes per veure el món”, diu Andrés Lima, que també signa la dramatúrgia de l’espectacle amb Albert Boronat. Putes que parlen amb el cap dret i els tacons ben alts. I d’aquest exercici se’n desprèn un acte de gran dignitat, que inspira un respecte infinit en l’espectador.
“La prostitució és un tema que trenca el feminisme per la meitat. Ho travessa tot, l’economia, la història, el nostre imaginari i el model de família”, diu Albert Boronat. Prostitución no defensa cap posicionament sinó que desplega mirades i reflexions de persones que ho viuen en primera persona. L’espectacle genera sovint un debat sovint encès entre aquells que estan a favor de l’abolició de la prostitució i els que creuen que s’ha de regular. “És curiós que aquells que estan molt instal·lats en una posició consideren que l’obra es decanta massa de l’altre cantó”, diu Boronat, que ha volgut construir un espectacle autènticament torbador sense fer-nos cap sermó moralista. Al contrari, tot el muntatge traspua l’humor savi de les putes.
Prostitución exposa una realitat duríssima: en un país catòlic com Espanya és tan inviable la regularització com l’abolició. Entre aquests dos extrems irrealitzables, ens movem en una zona grisa i al·legal en què hem normalitzat la prostitució, que esdevé de facto una pràctica tolerada i alhora invisible als nostres ulls.
Prostitución ens proporciona dades reveladores: la prostitució mou 5 milions d’euros al dia; els espanyols deixen als prostíbuls més de 1.530 euros anuals de mitjana, cinc vegades més del que gasten en fruites i verdures. Un 60% de puteros són homes casats d’entre 35 i 55 anys. El 80% de les dones que exerceixen actualment a Espanya són estrangeres, moltes d’elles víctimes de xarxes de proxenetes que les fan entrar al país amb la falsa promesa de procurar-los una feina. Prostitución condemna enèrgicament el tràfic d’aquestes noies, i mostra de manera diàfana, sense paternalismes, que cap dona es puta perquè vol, sinó per necessitat o perquè és víctima d’una xarxa.
L’espectacle dóna veu a una àmplia gamma de prostitutes, des de l’escort de luxe fins a la drogoaddicta que ha de vendre el cos per pagar-se l’heroïna. La prostituta vella que ha vist de tot i fa l’ofici entre resignada i orgullosa o la jove que reivindica els seus drets laborals. La prostituta farta de patir el menyspreu i l’abjecció més denigrant que assenyala aquelles dones casades que s’han resignat a fer de putes dins els límits respectables del llit conjugal… En definitiva, dones que ha de suportar les misèries humanes, com aquelles cariàtides que sostenen el món.
Lima ha adoptat el format del gènere de la revista i juga amb els recursos del cabaret: el monòleg, l’acompanyament musical, el cuplet… La música que ha compost Jaume Manresa per a l’espectacle ens manté en tensió al llarg de tota la funció. “La revista neix del teatre documental. Brecht beu d’aquí. El cabaret és un dels gèneres que més bé ha representat la prostitució”, diu Lima. “Les actrius mateixes van entrevistar les prostitutes i allí mateix es va posar en marxa l’experiment teatral. Es va produir una metamorfosi conjunta, de l’actriu en prostituta, i no, cal dir-ho, de la prostituta en actriu, perquè les putes sempre fan teatre”, remata el director.
Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste a ‘Prostitución’ © Laura Ortega
Carmen Machi, que encarna prostitutes amb accents diferents, confessa que ha estat “molt heavy parlar amb aquestes dones, observar la valentia descarada, la cuirassa que s’han de posar per sortir al carrer. És molt complicat estar a la seva pell, callen molt, però a mida que parlàvem amb elles queia la façana de la prostituta i emergia la persona”. Per a l’actriu Carolina Yuste, Prostitución ha estat una experiència transformadora, una obra que et canvia per dins”. Per Nathalie Poza, “estrenar aquí al TNC és com la continuació d’una exploració que no s’acaba mai. Nosaltres, com a dones, com a actrius, tenim més a veure amb les prostitutes del que pensàvem al principi. Una té molts prejudicis, i ara m’adono que ha estat un privilegi poder donar-los veu. El teatre ens permet pujar a l’escenari i donar veu a dones que no la tenen”.
Machi, Poza i Yuste doblen papers i representen un ampli ventall de dones amb entranyes, insolents i divertides, orgulloses i alhora conscients de la seva vulnerabilitat, valentes i fràgils, dones descarades que han desenvolupat amb astúcia tota mena de recursos per sobreviure a tanta immundícia i blindar-se davant la violència masculina.
Els homes sortiran del TNC amb deures per fer. Els casats s’hauran de preguntar si estan violant les seves dones sense ser-ne conscients. I els puteros, casats o no, s’hauran de plantejar si volen continuar sent còmplices de proxenetes i explotadors. Bernat Puigtobella (Publicat a Núvol, 05/12/2021)
Comentaris recents