Tal i com us vaig dir, he buscat qui era i que se’n va fer d’en Jaume Julià Suñen. De que se’n va fer, no hi trobat res i si va seguir escrivint, només he trobat l’article que adjunto, publicat a El Eco de Badalona, el dia 26 de setembre de 1936, precisament l’últim número aparegut d’aquest setmanari .
UNES FLORS
Ahir, les vàig veure. Boniques i fresques com el pijer dia.
Una má anónima les canviava amb cura, amorosament.
Era al jardinet de la plaça de la Universitat. El ramell de flors ens parla de coses que succeiren fa dos mesos. Poques hores després de l’aixecament feixista, la mà oportuna tapava amb flors el rastre sagnolent de la primera victima i després, cada dia, la mateixa mà o una altra renovava el ramell, vivificant-lo.
Un ciutadà passa per davant; respectuosament, es lleva la gorra i acota la testa, contristit. Després un altre, un altre.., Fa dos mesos.
Més tard un infant esguarda el gest del ciutadà i pregunta: Mori?. El pare contempla el fill, aquest al pare, esperant resposta. Finalmerd l’home clou instintivament el puny, mig tanca els ulls i lleument, com un sospir, .contesta la pregunta: No el mataren!.
Jaume Julià Suñen
JAUME ARQUÉ I FERRER
Comentaris recents