Del actor de teatre.  (Article publicat a Gent Nova, l’any 1901)
REFERENT al actor de teatre, he observat aixó, que no sé si mereixi d’esser apuntat, y es: que lo que fá del actor un artista es cosa més Ãntima que la imitació perfecta de la realitat y l’armonia del dir y del accionar.
Y es aquesta cosa la separació complerta deis gestes.
Veyam si logro explicarme citant un cás particular que m’acut y es d’un actor que jugava el paper de Napoleón, el qual, ab una intuició maravellosa de la cosa, sols movÃa a un temps una sola part del cos y no comensava un geste que no hagués acabat per complert l’anterior. Per exemple,movÃa, si comanava, primer el cap després els Ilavis, després el bras; si escribÃa, primer la pensa,després la ploma; si conversava, primer l’atenció,després els Ilavis, després els brassos, y altre cop l’atenció per fi. Y ab la particularitat encara que duya a tal extrem la manera aquesta que no finÃa del tot un geste fins a comensarne un altre, o millor dit, que enllassava l’un geste al altre ab una armonÃa tan bella que semblava resoldre tota la seva estética en lÃnies geométriques.
Y es que ab el geste passa igual que ab la paraula. Que si la paraula es feta com a cosa real pera entendrens y com a cosa artÃstica pera produhir una bella armonÃa de sons, el geste es fet eom a cosa real pera exteriorisar les passions y com a cosa artÃstica pera produir una bella armonÃa d’imatges.
J, COMAS COSTA. (Escriptor).
Comentaris recents