EFEMÈRIDES
El dia 18 d’agost de 1936, va ser assassinat Federico García Lorca, o sigui que fa uns dies va fer noranta anys i recordant aquest fet i buscant escrits que fessin referència al fet, el setmanari El Eco de Badalona, número 33 del dia 19 de setembre de 1936, va publicar l’article que adjuntem signat per Jaume Julià Suñen, en aquell temps soci de l’Associació de Premsa de Badalona.
GARCIA LORCA
Després del 6 d’octubre, quan la febre de la persecució – barreja d’egoisme i d’ignorància-, començava a minvar, uns quants ciutadans pogueren organitzar en ei Cinema Nou, una magna funció teatral.
La benemèrita catalana Margarida Xirgu, venia a fer-nos conèixer les excel·lències del poeta andalús Federico García Lorca. L’obra escollida fou Yerma.
No cal recordar la polseguera que es va aixecar. Alguns crítics teatrals, tant de la nostra ciutat com de fora, van recórrer als vells arguments de la moral i els bons costums per desacreditar Yerma. Però malgrat l’opinió dels que feien i desfeien, al teatre Nou i acudir tot Badalona, sense distinció de social.
I Yerma es va endinsar al cor de milers de ciutadans que, per damunt de tot, estimaven la veritat i reconeixien la força del drama del poeta del poble, com ja aleshores anomenaven García Lorca.
Però la crítica injustificada no es va aturar. Van passar els dies i a l’horitzó de la pàtria, s’anava perfilant la tempesta. Llavors van comprendre que no eren només uns crítics teatrals els qui jutjaven l’obra d’aquell excels poeta; era la consigna d’una casta, d’uns homes aferrats al passat, espiritualment pobres, incapaços d’acceptar que es poguessin escriure obres tan belles i tan profundament humanes.
No podien suportar que algú cantés la natura, la llibertat i tota la pregonesa del pensament humà. Aquella classe que seguia una trajectòria inhumana, es negava a reconèixer a García Lorca, encara que el poble l’aplaudís una vegada i una altra.
L’aranya ha continuat teixint la seva teranyina. Aquella casta – la dels privilegis i les concupiscències – es va alçar en armes contra el poble. I la seva primera obra fou assassinar la cultura.
Garcia Lorca, poeta del poble, cantaire d’allò que sols un esperit sensible pot copsar, va ser assassinat.
Quin va ser el seu delicte?
Estimar el poble. Escriure per al poble les coses del poble. Obrir nous horitzons al teatre, i humanitzar-lo.
Per això el van executar.
El progrés sempre és enemic dels privilegis. Pareu-hi esment i veureu com el feixisme llança els anatemes contra els grans escriptors, perquè li convé mantenir el poble en la ignorància per convertir-ho en una simple matèria al seu servei.
Que aquest sigui , doncs, un fervorós record al creador de Yerma, Bodas de Sangre i Rosita o el Lenguaje de las Flores, tres obres que, per elles soles, basten per immortalitzar el poeta.
Han assassinat la carn, però l’esperit roman. És un corrent viu que es filtra per les artèries i continua bategant.
No morirà mai García Lorca, el poeta del poblé!.
Jaume Julià Suñen
Comentaris recents