Aquestes dues darreres setmanes ha sigut un no parar de rodes de premsa i presentacions de temporades, als festivals i teatres de Catalunya. Em voleu matar, reines. L’Aquitània (antiga Filmoteca) presentarà Smiley. Després de l’amor, de Guillem Clua. Encara que ho pugui semblar en un primer moment, no es tracta de la segona part d’aquella comèdia romàntica que es va estrenar a la Sala Flyhard i ha acabat conquerint el món, tot i que l’autor és el mateix i la parella protagonista, Ramon Pujol i Albert Triola, també. L’Aquitània sembla que serà la sala que prendrà el relleu del desaparegut Capitol, ja que és on faran el salt les produccions de la Flyhard (Ovelles, Els dies mentits), la Sala Trono de Tarragona (La marató de Nova York) o el veí Teatre Akadèmia (La mascarada). La Sala Beckett estrenarà el muntatge que s’hauria d’haver vist al passat Grec, El combat del segle, de la seva autora resident Denise Duncan. L’Akadèmia inicia el curs amb Winnipeg, un altre “De Grec a Grec”, i la sala ampliarà el seu aforament construint una grada en forma de ferradura. L’Escenari Brossa ha inaugurat temporada amb Els somnàmbuls, de Llàtzer Garcia (previ pas per La Planeta de Girona), i recuperarà muntatges propis com Laberint Striptease o d’altri com El metge de Lampedusa. Ja ho dèiem: aquest curs, força recuperacions i repesques. Solitud, El quadern daurat, Escape Room, Els ocells, Cobertura, Suite TOC núm 6 o El pare de la núvia. Triïn i remenin. Hi ha espectacles per a tots els gustos.

Ahir, a la gala emesa per Televisió de Catalunya i presentada per la Sílvia Abril i el Mago Pop, es va fer allò que fem a Catalunya, sobretot amb el teatre i el cinema: fer gales com si això fos Hollywood. El millor de tot, els premiats: la companyia La Ruta 40, que enguany estrenarà l’espectacle Els subornats, de Lluïsa Cunillé. Els germans Castells de Cardedeu, els bessons barbuts més simpàtics de Catalunya, que han construït (i pintat) gran part de la història del teatre català dels últims quaranta anys. La Sala La Planeta, de Girona, que porta una pila d’anys picant pedra i que ha produït i donat suport a una tirallonga infinita de creadors i companyies. I del Centre Catòlic de Sants, passant per La Trepa, el premi honorífic (i merescudament) va ser per la Maria Agustina Solé, fundadora del Teatre Regina. Els ocellots de La Calòrica (gran vestuari d’Albert Pascual) i el Guillem Roma també ho van fer molt bé. També va ser estupend veure vídeos gravats al Metropol de Tarragona, La Llotja de Lleida, el Teatre de Salt i la carpa del circ Raluy. A Catalunya es balla, es fa circ i teatre familiar. Sí, sí, com ho senten!

Ja fa uns quants anys que aquesta gala ha renunciat a presentar avançaments o fragments dels espectacles que veurem durant la temporada (recorden l’hipnotitzador?) i ha abraçat, sense dissimular, el format, el to i el llenguatge televisiu. Això la converteix en un esdeveniment, per definició, estrany: vol seduir el gran públic (les referències, el muntatge, el ritme) i és, al mateix temps, un acte profundament gremial. Desconec l’audiència que va tenir l’emissió per TV3, però si ha servit perquè molts catalans hagin conegut els germans Castells, ja ens podem donar per satisfets. Dels vídeos que van servir per amenitzar la gala, no en parlaré, si m’ho permeten. Seria molt poc elegant, com diria en Ricard Salvat, ja que servidor de vostès feia una breu aparició en un d’ells. Només diré que soc testimoni de primera mà de la professionalitat i, també, de la certa precarietat amb què es va fer tot plegat. I que el resultat va ser molt digne.

Ahir mateix, el fantàstic compte de Twitter de l’arxiu de TV3 recordava que, just fa vint-i-tres anys, Josep Maria Flotats era destituït del seu càrrec de director artístic del TNC. Els que ja tenim una edat tenim aquell “Abraonant-se sobre mi” gravat amb lletres d’or a la memòria. En aquells quatre minuts de Telenotícies, amb uns joveníssims Helena Garcia Melero i Toni Puntí, amb declaracions d’alguns dels protagonistes del teatre català de les últimes dècades, s’expliquen moltes coses del nostre passat, present i futur escènic. Flotats continua en actiu, però qui es recorda d’aquell conseller de Cultura? La temporada ja ha començat. Aneu als teatres de Catalunya, reines. Enlloc estareu més segures.

ORIOL PUIG TAULÉ