FA CINQUANTA ANYS …I CENT TAMBÉ

02/03/1968 – MUSEU MUNICIPAL. La premsa qualificava d’extraordinari, el concert que va tenir lloc a la sala auditòrium del Museu, a càrrec de la internacionalment coneguda pianista Rosa Sabater.

03/03/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Representació en acte concert de l’òpera de Puccini TOSCA, a càrrec de Cristina Vázquez, Josep Rius, Enric Serra, Eduard Serra acompanyats al piano per Maria Valls i sota l’organització de Josep Comas.

17/03/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. El grup organitzador de Fira d’Infants va programa un altre divertiment per la gent menuda amb el títol de UNA FIRA… AL CIRC.

MUSEU MUNICIPAL. Acte de concert on es van cantar composicions de Granados, Turina, Falla i Montsalvatge, organitzat per José Ramón Bona.  

18/03/1968 – ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El quadre escènic de l’entitat va representar LA PUNTAIRE de Salvador Bonavia i Panyella, segons el conegut poema de Ribot Serra.

MUSEU MUNICIPAL. Festival organitzat per José Ramón Bona sota el lema  Recordando a Amadeo Vives, amb cançons de sarsueles del compositor.

 19/03/1968 – CENTRE P. SANT JOSE. El quadre escènic amb motiu de la festa patronímica de l’entitat, va representar TODOS ERAN MIS HIJOS, d’ Arthur Miller.

 24/03/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. Josep Maria Balaguer va dirigir a l’elenc juvenil del Centre amb l’obra CUÑADO VIENE DE CUÑA, de Fernández Sevilla i Tejedor.

ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El grup de teatre de l’entitat va representar UN PAS EN FALS de Marta Fàbregas, amb direcció de Joaquim Grífol.

MUSEU MUNICIPAL. Nou acte de concert organitzat per Josep Comas amb l’ interpretació de LA DEL MANOJO DE ROSAS, a càrrec de Josefina Cubells, Josep Comas i Florencio Calpe, amb una segona part on van actuar Maria Monell, Victoria Freixa, Ramón Pastor, Agustí Pallejà i Elisa Pascual amb l’acompanyament de Maria Valls i Esther Martells.

TEATRE ZORRILLA. Sessió commemorativa d’homenatge a POMPEU FABRA i POCH, amb parlaments de Josep Benet, José Sacristán i Joaquim Molas i lectura d’obres poètiques escrites expressament per aquesta sessió per diferents poetes badalonins. L’autoritat competent, va prohibir el poema de Salvador Espriu, El meu poble i jo i l’actuació d’Raimon.

…I CENT TAMBÉ

Gent Nova   Núm. 848  16 de març de 1918

HOMENATJE AN EN BORRÁS,

Próxima a acabar-se la campanya de Teatre Catalá començada al Novetats i continuada al Cómic de Barcelona, varis admiradors del nostre compatrici i eminent actor N’Enric Borrás, preparen un homenatje an aquest artista per la seva cooperació la referida campanya en pro del ressorgiment de nostra dramaturgia nacional.

Gent Nova    Núm. 849   23 de març de 1918

HOMENATJE AN EN BORRÀS.

A lo llarg del ple d’ahir,es Ilegida una comunicació de la Comissió de l’Homenatge al nostre compatrici i eminent actor N’Enric Borrás, invitant al Ajuntament a que prengui part a dit acte com a testimoni d’afecte i admiració per la valiosa cooperació en la campanya de Teatre Catalá que s,ha donat a Barcelona. Consistirá l’homenatge en un sopar que se celebrará el proper dia 26 en el Restaurant del Parc de dita capital. A proposta den Sió es acordat assistir oficial a l’esmentat homenatge que’s tributará an aquell ilustre badaloní.

Gent Nova    Núm. 850   30 de març de 1918

EN HONOR DE l’ ENRIC BORRÁS

Els actes en honor de l’eminent actor N’Enric Borras, il’Iustre compatrici nostre, que s’han celebrat Barcelona, en commemoració de la temporada de teatre catalá que per gloria de l’art de Catalunya ha estat dirigida per En Borrás, han tingut una extraordinaria solemnitat, assistint-hi adherint-s’hi valioses personalitat de la nostra literatura teatre, com també associacions ajunta ments, entre ells el de nostra ciutat.

Un dels actes va ésser la vetllada, en el Teatre Cómic de Barcelona, lloc on s’hi ha col-locat una artística placa, obra de l’actor de la companyia N’Alexandre Nolla, qual obsequi fou ofert, en nom dels admiradors de l’eximi artista, per inspirat popular autor En Santiago Rusinol, qui al fer entrega de tan valiós record, va pronunciá aquest parlament:

«Senyors:

Com soldat de la comissió d’Homenatge al nostre gran Borrás, en aquest primer acte que avui celebrem, en que el poble els artistes li fan ofre na d’una lápida, m`han encarregat la honrosa tas ca de dirigir-vos la paraula.

Diré lo més just; lo menys que pugui dir de tantes coses que dina si no tingués por de cansar vos no aturés els aplaudiments que tremolen en les vostres mans.

Lacte d’avui. de posar una lápida que recordi als nostres néts el pas del nostre gran excels ar tista pel «Teatre Cómic>, el podriem anar repetint per tots els teatres de Catalunya. Allí ont s’ha sen tit la seva veu, allí s’hauria de perpetuar; allí ont hagi representat, deixa una estela de gloria que ha de transmetre als que vinguin.

No ha estat sols Catalunya, on ha fet vibrar amb la seva veu les cordes de l’art catalá. Jo que he tingut la sort de seguir-lo darrera les ones del gran mar, he sentit arreu de tota l’América, allí on hi havia catalans, amb l’alé que l’escoltaven, amb les llagrimes que el sentien, amb l’amor que l’anaven veure. Anar veure En Borrás, per als emigrats era com anar l’esglesia, la Capella de Catalunya; era com obrir un gran fínestral des d’on es veia la seva terra, tan llunyana com enyorada. Era la pátria, parlant per la boca del seu fill artista. Ja us asseguro, senyors, no és pas cap figura retórica, que molts vespres, aquells catalans, amarats els ulls, al sentir la veu poetitzada que els duia el nostre Enric Borrás, si haguessin vist aixecar les veles d’un vaixell en direcció Orient la sortida del teatre, haurien seguit al seu artista ones enllá fins Catalunya. El nostre Borrás, no sols ha dut les obres de la seva terra, fent-les conéixer estimar, sinó que les ha dignificat. Per ell saben tot arreu que Catalunya, no sols és terra de teixits, de filats, de madapolams; no sols és terra de laboriosos; no sols és terra de viatjants, de novetats merceria. Ell ha fet saber, enllá dels mars, que aquí no sols es teixeix, sinó que es broda es fantasieja, que aquí no sols sabem de números, sinó que tenim aspiracions; que també en el mostruari hi portem drames, cançons versos. Eh estat el gran viatjant d’emocions de Catalunya, ha fet més ell sol, el nostre ambaixador, amb la seva veu de gran artista, per acostar-nos agermanar-nos amb els homes d’altres pobles, que els centenars de conferéncies que s’han pronunciat en els Ateneus per la unió dels llatins.

Si aixó no fossin prous rnérits, els queté el nostre primer actor, entre tots els primers actors que havem tinguí Catalunya, seria mereixedor de l’alta estima que Ii tenim pel seu bon cor i bona voluntat. No l’ha cridat una sola volta la desgrácia d’un company, que no hagi respost el seu sentiment: no ha trucat mai la beneficéncia les portes de la seva ánima, que no les hagi obertes de bat bat; ni ha vist caure un ferit aprop seu, que no li hagi embenat les ferides,. ho ha fet cantant poesia, com una font d’aigua clarissima, que guareix els mals cura i la sed. El seu art ha estat un bálsam.

L’Enric Borrás, més més, será una fita en la nostra história. Així com els vells de França diuen: vaig sentir En Mounet-Sully, els de Italia En Rossi i En Salvini, els d’Espanya En Calvo i En Vico, els nois d’avui, quan serán vells, dirán: Jo vaig sentir En Borrás. L’actor, al morir, deixa el record que no ha de passar, com les obres, per les asprors dels análisis la impietat de la crítica. La veu de l’actor, al passar anys, l’anar-se per dent de ressó en ressó, va creixent com la llegenda, al créixer, va glorificant-se. El nostre artista, temps venir, passará ser una tradició, será la la representació de tota una época del nostre art. El seu sol nom será una lápida.

Ara quatre mots, amic Borrás; com endreça per acabar: L’art, havem quedat que no té pátria; pero els artistes si que en tenen. Tu ho saps prou bé, pel que la estimes el que la enyores quan n’ets lluny; nosaltres també ho sabem pel que et trobem faltar. Obre les ales, ja que les tens per poder volar terres Iluny duent la nostra bandera d’art, pero vina`ns a veurer de tant en tant. Tu saps que aquí, aprop del teu bressol, tens tants amics com cors bateguen en la nostra volguda terra, la que aquí tots t’estimem com si ens fossis el germá gran portem el teu flan gloriós com una inscripció en els nostres cors.

Amb tú al davant, el nostre teatre podrá lluitar en totes les terres; essent-hi tú, tots et seguirem allá on clavis la bandera, allá será la nostra ermita. Que no ens oblidis és el que voldriem. Vosaltres, estimats amics, un aplaudiment En Borrás, una abraçada un visca al gran actor de Catalunya.

De Música

Diverses vegades en aquestes columnes ha si gut demostrada la simpatia que inspira l’actuació de l’entitat de cultura “Bibliotreca”; en les darreres setmanes s’hi han realitzat actes de veritable importancia, ja didàctics purament, ja artístics, etcètera, etc.

Unes hores ben agradoses hi passàrem dilluns últim escoltant música de Schubert. Un escollit conjunt d’obres d’aquest autor, format de cançons, sonata de violí i piano i d’altres peces per aquests instruments destriaren magnificament els artistes que hi prengueren part: la senyora Modesta Giró de Calmet, les senyoretes Coloma Casals, Antonia Tolrá Inés Giró i el violinista nostre amic En Joan Aymerich; tots ells, per llur acurada i bella tasca deixaren un perfum de delectança en l’auditori.

Uns quants dies abans tingué IIoc una sessió íntima preparatória. Per aquels nostres llegidors s’en fassin cárrec i copsin una espuma d’aquell moment selecte, publiquem,—grácies a son autor, que ha cedit als nostres pregs insistents,—uns fragments del parlament explicatiu de la vida i les obres de Schubert, que per a major illustració dels oients feu el nostre car amic En Enric Roig, parlament desgranat d’una manera tota nova, tota suau, agradosíssim d’escoltar i claríssim d’entendre, que`ns feu reviure o millor dit conviure amb l’espera del célebre músic.

 

REVISTA AUBADA.  Núm. 5     30 de març de 1918

EN HONORANSA A SANT JOSEP

“Com cada any el Círcol Catòlic honorà enguany en la diada de St. Josep a son comprató el gloriós Patriarca. L’acte literari musical tingué lloc al saló d’actes, presidit pels Rvts.Sr. Rector de Sta. Maria; Mossén Ugas, en representació del Sr. Ecònom de St. Josep; el Dr. Ventura i Rvts. Dr. Piera i Roig; els Srs. Nadal, Escofet, Oriol i Lleal de la Junta Directiva i altres. L’imatge del Sant Fuster de Nazaret apareixia bellament orlada. La concurrencia nombrosíssima i escullida. El programa es desgranà bellament, llegint amb molt bon gust selectes poesies els Srs. Vilaró, Ubach, Serra, Bombau, Riera, Parés i Nadal R., cantant amb impecable dicció tres hermoses composicions el baix Sr. Mayol, pulcrament acompanyat al piano pel Sr. Escofet. El nen Juli Esteban s’ens revelà jovensà cultivador excel-lent del piano, mereixent ser bisada una de les composicions, interpretada, per cert, molt bellament.”   Fins aquí la ressenya de l’acte literari-musical, posteriorment hi va haver parlaments a càrrec del Sr. Lleal i Dr. Ventura, glossant la figura del sant patró i clogué brevíssimament en entusiastes mots el Dr. Briás.

Jaume Arqué i Ferrer

Recopilat de Gent Nova per Jaume Arqué.