Badalona, 16 d’abril de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Arriba Setmana Santa i podem copiar literalment el que vam escriure l’any passat, cap espectacle escènic a la nostra ciutat. Tancat per vacances. Així que de idèntica forma, ús recomanem el que es pot veure a Barcelona, amb una qualitat contrastada:
És molt aconsellable veure LA ZANJA, una producció de Titzina Teatre que va triomfar al Festival de Otoño de la Comunitat de Madrid interpretat per Diego Lorca i Pako Merino, que es representa al Villarroel. Una síntesi diu: …i això succeïa ahir (la colonització espanyola), succeeix avui (abusos generalitzats i sostinguts de les empreses multinacionals) i, possiblement, seguirà succeint demà, si no li posem remei. Aquesta obra es podrà veure al Zorrilla el dia 18 de maig.
Per les ballarines i ballarins que vulguin aprendre, mantenir la forma o veure nous conceptes, poden anar els matins dels dies 15, 16 o 17, al Mercat de les flors i pagant podran participar en uns tallers que tenen a Diego Sinninger, que oferirà el concepte de la consciència creativa en moviment i Clàudia Solwat, ballant en territori desconegut.
És aconsellable veure el FEDERICO GARCIA, de Lluís Tosar que es representa al Goya i que ja vam veure al Zorrilla.
Les sales del Lliure ofereixen tres espectacles força interessants. A l’Espai Lliure de Montjuïc, s’ha estrenat un espectacle molt lloat, es tracte de EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA. Diu la publicitat: Havia de ser a l’Espai Lliure la temporada passada, però un accident va impedir Jordi Martínez de seguir assajant. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.
Al Teatre Nacional, s’ha estrenat una versió d’EL JARDIN DE LOS CEREZOS, protagonitzada per Carmen Machi i direcció d’Ernesto Caballero. La crítica ha dit: 110 minutos que se pasan en un encantamiento, el de obra de arte total que solo puede experimentarse en algunas producciones operísticas. Felicitaciones a todos.
El gran actor José Sacristán es pot anar a veure’l al Teatre Romea, amb un monòleg que porta per títol SEÑORA DE ROJO CON FONDO GRIS, segons un textos de Miguel Delibes. Diu la publicitat: …relat d’una història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seva emoció, pel camí recte i simple de la veritat.
Per qui li agradin els musicals, al Tívoli, estan reposant FLASHDANCE. A més a més a la cartellera, es pot triar alguna sala de teatre alternatiu, on es poden trobar bons treballs escènics.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
Comentaris recents