ON PODEM ANAR?

Badalona 23 de gener de 2018

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

No hi ha dubte que estem davant d’un cap de setmana amb una programació notable,  digne de la quarta ciutat de Catalunya – no cal ser la tercera – en la qual segur que trobarem l’espectacle que ens agradi.

Divendres 26, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla començarà la temporada dels teatres públics de Badalona, amb la representació d’un text de teatre documental que impressiona, emociona i aterra de tal manera que és impossible sortir-ne indiferent. Es tracta d‘El metge de Lampedussa, un monòleg interpretat per Xicu Masó, que dóna vida a un metge que després de llicenciar-se es desplaça a aquesta illa mediterrània per socórrer els refugiats que hi arriben. Acabada la representació tindrà lloc un col-loqui en que intervindrà Mar Sabé, del Departament de Comunicació de Proactiva Open Arms.

El dia d’aquesta representació, Amics del Teatre Zorrilla, oferirà l’oportunitat de votar la millor obra de teatre vista al llarg de l’any 2017. Per fer efectiva la votació caldrà emplenar les butlletes que es repartiran.

 Dissabte 27, a les deu del vespre, i diumenge 28, a les sis de la tarda, Nucli Teatre, grup vinculat a l’Orfeó Badaloní, amb la col·laboració de la Societat Coral La Badalonense, representarà en la sala espectacles d’aquesta entitat, Germanes, un text de Carol López, amb direcció de Félix Fernández. Un drama amb alguns tocs d’humor que parla de la mort i de la vida, de tenir o no esperança, que ens acosta a situacions   quotidianes i que fa reflexionar. Una mescla de comèdia i drama en la qual tres germanes i la mare fan un repàs dels temes que la mort del seu pare i marit, respectivament, els  desperta.

 El  Conservatori de Música de Badalona, oferirà dissabte 27 de gener, a les set del vespre, a la cripta de l’església parroquial de Sant Josep, unes  noves cantates de Johan Sebastian Bach, concretament la CANTATA BWB 85, “ich bin ein guter Hirt” (Jo sóc un bon pastor) i CANTATA BWV 67 “Ha intm Gedächtniss Jesum Christ” (Recorda’t de Jesuchrist). La interpretació anirà a càrrec del Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona, amb Carlota Novell i Jordi Selva, violins; Santi Burgos, viola; Paula Blàzquez, viol-loncel; Diego Civilotti, contrabaix; Jaume Fàbregas, trompeta; Montserrat López i Francesc Castillo, oboès; Teresa Galcerán, flauta travessera i Àngel Villagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran Gisela Parodi, soprano; Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Vicent de Soomer, baix. Els dirigirà Jordi Montoliu.

 El dissabte 27, a les set de la tarda, al Círcol, nou dissabte d’humor i monòlegs amb Tian Lara i el seu espectacle Animaladas, un espectacle viu i elèctric en què el còmic barceloní recopila els seus monòlegs i altres rareses acumulades en els últims anys. Tian és un còmic proper, molt expressiu, una mica exagerat i amb un ritme de comèdia ràpid i dinàmic. Els monòlegs parlen de situacions reals de la seva vida, no hi ha mentides en el guió. Tracta temes variats i actuals però sobretot té predilecció pels animals, protagonistes en aquest xou. S’ha escapat de la gàbia per demostrar que en aquest món els salvatges som els humans.

Campo, vida, sangre, tierra… / Olores, colores, sabores… / Los poemas de Lorca nos transportan a un tiempo, a un lugar, a través de una historia, un sentimiento, una emoción…
Sensibilidad y pasión sobre el escenario en esta preciosa composición de poemas dramatizados
de Lorca.

Aquestes paraules són les que ens fan arribar els membres d’Art en Acció – Escola de Teatre per anunciar-nos que dissabte 27, a les set de la tarda, al Centre Cívic La Colina representaran Lorca que te quiero Lorca, un treball dirigit per Montse Bañolas.

De lo jondo y verdadero, aquest és el títol de l’espectacle que torna Miguel Poveda a Badalona, aquesta vegada, acompanyant a Esperanza Fernández, dissabte 27, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla. Esperanza Fernández, una gitana, nascuda en el sevillà barri de Triana en una important família de cantaores, guitarristes i bailaores, i una de les màximes exponents dels pals del més ranci estil flamenc. En la seva actuació a la nostra ciutat l’acollirà el nostre cantaor, el gran Miguel Poveda, que l’acompanyarà a l’escenari del Zorrilla en alguns temes.

El Círcol aposta per la música. Dins el cicle “Enjoy the silence”, que té una bona acollida en aquest inici d’any, trobem la presència d’Enric Montefusco, l’antic líder de Standstill. El cantant actua acompanyat per músics com Ramon Rabinad (percussió); Pere Jou, de Quart Primera (teclats), Jaime del Blanco (vent) i Aleix Puig, del Quartet Brossa (violí). El projecte personal d’Enrico, és una aposta fidel a la seva concepció catàrtica del rock com a resposta a la necessitat d’expressió política i social. L’ actuació tindrà lloc al local del Círcol, diumenge 28. a les sis de la tarda.

Per acabar i perquè ho tinguin en compte aquells que volen conèixer el teatre per dins i saber la preparació que actrius i actors necessiten per portar a terme les seves actuacions, el dilluns 29 de gener, a dos quarts de vuit, a l’Espai Betúlia la nostra entitat ha organitzat el col·loqui TEATRE I … LES TERÀPIES, amb la participació de: Sergio Baños (terapeuta Gestalt al Centre Casa Àmbar de Barcelona i actor), Patricio Pérez (llicenciat en Belles Arts i Artteràpia) i Sandra Sales (llicenciada en Pedagogia de la Dansa i terapeuta Gestalt). Farà  de moderador Miquel Creixell.

 AMICS DEL TEATRE ZORRILA

Jaume Arqué i Ferrer

Crítica d’ ADOSSATS, per Carles Armengol

Estrident radiografia familiar

En els darrers anys ens han arribat diverses obres que volen radiografiar la família catalana actual. Alguna ho fa fet amb un llenguatge poètic (L’hort de les oliveres), alguna altra ha optat per la comèdia dramàtica (Vilafranca) i d’altres, com Avui no sopem o la que ara mateix ens ocupa, s’han decantat més per la comèdia de situació. En totes elles s’han usat tòpics i zones comunes, i encara que cadascuna parteix d’uns objectius diferents al final dóna la sensació que les conclusions són més desesperançades que optimistes. A Adossats ens trobem dos germans que han encarat la vida de forma molt diferent i que ara no saben afrontar la vellesa del pare, amb el que mai han tingut comunicació real. De fet, la manca de diàleg és el que vol impregnar tota l’obra, malgrat que els personatges no parin de parlar i de discutir-se durant una hora i mitja.

Les situacions que descriu Madaula en el seu text resulten divertides i la composició dels personatges -tòpics a part- és efectiva i aconsegueix el que es proposa. Ara bé, hi ha moments en que les estridències superen la credibilitat, i els girs de guió que hi ha cap al final no ajuden gaire al conjunt. D’altra banda, els actors compleixen bé amb la seva tasca, sobretot un Jordi Bosch pletòric que sembla passar-s’ho d’allò més bé. En resum, una comèdia costumista entretinguda a la que no val la pena buscar massa les pessigolles… i és que si haguéssim de treure alguna conclusió de la seva radiografia familiar potser hauríem de canviar el gènere i acabar parlant de drama.

Critica de MAFIA

Nota: 8 sobre 10

MAFIA de The Mamzelles Teatre va ser l’obra guanyadora del cicle DespertaLab2017, una beca creada per la Sala Atrium i la Nau Ivanow. I ara, podem tornar a gaudir d’aquesta obra de teatre a la Sala Atrium, una peça que ens sitúa a Calàbria als anys 90, a una petita cuina durant una calorosa nit d’estiu.

A l’obra de Mafia coneixerem la figura del “HOME”: Salvatore Maritzzo. Ell és un dels homes més poderosos de Calàbria. Les seves quatre filles estan esperant als homes de família per poder començar a sopar però, llavors, algú els hi dóna una noticia que farà que les seves vides canviin completament… 

Quatre dones a la cuina esperant als homes. Així és com dóna el tret de sortida aquesta proposta. Cadascuna d’elles amb una personalitat molt ben definida i un vincle molt important i fort amb el seu pare. Però, de sobte, es troben soles, abandonades i amb una terrible amenaça que posarà en perill les seves vides.

A “Mafia” ens trobem amb una obra original, sorprenent i molt dinámica on les quatre integrants de The Mamzelles defensen correctament els seus papers. D’entre elles, les que destaquen més són la Júlia Molins i Paula Ribó amb una interpretació molt ben definida i colpidora.

El ritme de l’obra és ascendent, encara que al principi està entretallat amb una ús excessiu de la música, la perfomance i les coreografies. Aquestes interrupcions, juntament amb la barreja de castellà i italià, fan que al principi costi una mica entrar a l’obra i que el ritme sigui inestable. Però, ràpidament, aquesta situació es solventa i ens trobem inmersos en una trama emocionant i disparatada que ens fa somriure i morir-nos de fàstic al mateix temps.

Els moments de la música electrònica, tot i que trobo que són una mica excessius, li dónen un contrapunt molt original a l’obra, a més de donar-li l’ènfasi i la intensitat a l’escena que s’està representant.

Però, sincerament, el discurs feminista que se li vol donar a aquesta obra trobo que està ficat una mica amb “calçador”. Durant l’obra quasi bé no es denuncia la situació de les dones que esperen a casa, queda en un segon pla i, després, al finalitzar l’obra es pretén donar un discurs que no s’ha notat gairebé en cap moment.

En definitiva, Mafia és una obra que et remou per dintre, que et deixa amb la boca oberta i que fa que t’ho passis d’allò més bé. Té elements molt originals i frescos que fan que Mafia marqui la diferència.

ON PODEM ANAR?

Badalona 09 de gener de 2018

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

Estrenem un nou any, un any on a la tardor commemorarem 150 anys de la inauguració del petit coliseu badaloní com és el Teatre Zorrilla i que actualment està al servei del públic badaloni, no sense que hagi passat per moltes vicissituds.

 Donat que el Círcol va exhaurir totes les localitats de les representacions programades, aquest dissabte 13 de gener, a les sis de la tarda es tornarà a oferir una nova representació de format reduït d’hora i mitja de durada d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres.

 Dissabte 13 de gener de 2018, a les vuit del vespre, a l’església de Santa Maria, es representarà l’espectacle poètic-contemplatiu Arquitectures de l’Ànima. Es tracte d’un espectacle contemplatiu que vol ser invitació a un camí de construcció de la pròpia interioritat, basat en el llibre homònim de Francesc Grané, amb direcció de Toni Grané.

La programació prevista pel Círcol, començarà diumenge 14, a les sis de la tarda, amb la representació d‘El Guaperas, una comèdia d’embolics d’enamorats escrita, dirigida i protagonitzada per Xavi González, nova referència de l’humor a Catalunya i Ana Llorente, la seva companya. En Joan rep la visita d’una antiga amiga uns dies abans que es casi amb un amic comú. Bon humor per obrir 2018!

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, acollirà el diumenge 14 de gener de 2018, a les sis de la tarda, un Concert de Nadal, amb obres de Johan Sebastian Bach i Benjamin Britten, a càrrec del cor DEXCOR, del Conservatori Professional de Música de Badalona, acompanyats al piano per Anna Puigmartí, sota la direcció de Montserrat Pi.

 Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué

Més…i cent també

Més …i cent també

Revista Aubada.  Núm. 3.   5 de gener de 1918

Círcol Catòlic.

Aquesta entitat celebrà el passat dimarts, diada de Cap d’any la poética i simpática festa de l’Arbre de Nada. Dita festa fou celebrada en el saló-café de l’esmentada entitat recenment embellit. A l’entorn del nadalenc Arbre i dels seus abundosos fruits, s’acobla una distingida i nombrosa concurrencia. Avans del repart d’objectes de l’Arbre, es celebrà una selectasessió literaris-musical, integrada per varies composicions de temes nadalenqs llegides pels joves Serra, Vilaró, Valls, Gol i Bombau, essent interpretada la part musical per la Srta. Colometa Casals i el Mtre. Sr. Valls. La Srta. Casals cantá d’una manera exquisita les cançonetes “Vora voreta la mar” i “Pregaria a la Verge”, essent aquesta última sorollosament aplaudida, per sa dicció pulcrèrrima. Quatre mots explicatius de la festa, foren dits per President del Círcol Sr. Nadal, posant terme a la vetllada, un breu i el-loquent discurs del Dr. Briàs, qui junt amb varis sacerdots i Junta del Círcol, presidiren tan xamosa festa.
La festa de Reis anunciada per a demà ha sigut aplaçada al provinent diumenge dia 13, a les tres de la tarda, essent especialmente dedicada als fills dels socis els quals deuran proveir-se de la consegüent contrassenya.

Concert.

En l’elegant saló teatre del Centre Regionalista tingué lloc el prop passat dimarts un escullit concert a càrrec de l’Orfeó de Dans, baix la direcció del Mtre. Llorenç Carbonell.

Integraven el programa composicions populars catalanes de les més conegudes, que foren interpretades discretament per la massa choral –per cert bastant nombrosa – que composa l’Orfeó.

La nota de major interés del programa, la constituí la composició original de l’Antoni Botey que obtingué un merescut succés.

Clogué el concert el cant dels “Segadors” que escoltà a peu dret i apaludí amb entussiasme la concorrencia distingida que omplía per complert el teatre.

 

Revista Aubada   Núm. 5.   19 de gener de 1918

En tota la revista no es va publicar cap noticia respecta a les arts escèniques, però a la pàgina 6, es pot veure un anuncia que diu així.  CIRCOL CATOLIC –  Demà diumenge – a dos quarts de quatre de la tarda – ¡Aconteixement artístic teatral! – L’obra pastoril tan desitjada: – LA ROSA DE JERICÓ – Quintet musical – Presentació Espléndida – Iluminació eléctrica.

 Revista Aubada  Núm. 6    26 de gener de 1918

Círcol Catòlic.

Després de forçós aplaçament de les funcions pastorils degut a la falta de llum, el Quadre Dramàtic d’aquesta Entitat, posà en escena el passat diumenge l’obra nadalenca “La Rosa de Jericó”. La presentació escènica de la mateixa fou immillorable, especialment els quadres: “La Revolta”, “Anunciació”, “El Casal de Naim” i “Naixement”, donant-hi relleu extraordinari la brillant il-luminació elèctrica que permeté realitzar admirables combinacions de llum, que esperem encara veure a major escala una vegada acabada en definitiu l’instal-lació.

L’execució fou justíssima, sobresortint els senyors Faura, Bombau, Gol J., Fornaguera, Gol M., Xicart, Costa, Ubach, Campmany i el nen Sanmiquel F.  Cal donar una coral enhorabona per l’acert en son respectiu comès de direcció artística i musicalals Srs. Fornaguera i Mtre. Valls.

La concurrencia nombrosa i selecta, vejent-se en la sala, explendidament enllumenada, la major part  de les nombroses families que asiduament concorren als espectacles de dita Entitat.

Donat l’èxit obtingut en la primera representació de l’esmentada obra “La Rosa de Jericó” i essent moltes les families desirjoses de poguer fruir-la, tindrà lloc una segona representació el dia 2 de febrer, diada de la Candelera.

 

Recopilat de la Revista Aubada per Jaume Arqué

ON PODEM ANAR?

Badalona 31 de desembre de 2017

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

El dijous 4 de gener, A Grup Vocal, ens porten a Badalona, el seu Artaban, la llegenda del quart Rei Mag, un espectacle de teatre musical per a tota la família, creat per Marc Sambola, Yasmina Rincón i Marc Rosich, amb coreografies de Bealia Guerra i dirigit per Marc Argelet, a partir de la novel·la curta de Henry Van Dyke. Es tracte d’un espectacle màgic que pretén ser una activitat lúdica i pedagògica en que es parla amb un llenguatge desenfadat i, sovint en clau còmica, de valors com ara l’amistat, el respecte i la confiança en un mateix.

La nit de Reis és una d’aquelles nits especials. En Blai, curiós de mena, no pot dormir i vol comprovar si realment els Reis Mags entren a casa seva perquè aquest any s’ha portat especialment bé. La seva germana Clàudia el descobreix, però en comptes de renyar-lo, li proposa fer un viatge màgic a través de la llegenda del príncep Artaban, el quart Rei d’Orient.

 Última setmana de vacances escolar amb la festa dels Reis Mags i penúltima representació d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, a càrrec de la Dramàtica del Círcol, el 7 de gener, a les sis de la tarda, amb direcció de Toni Forteza.

Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué i Ferrer.

                                                            VENTURÓS  ANY  NOU!!!

 

FA CINQUANTA ANYS …I CENT TAMBÉ

FA CINQUANTA ANYS …I CENT TAMBÉ

DE L’1 AL 31 DE GENER DE 1968

01/01/1968.-CENTRE P. SANT JOSEP. Nova representació a càrrec del grup juvenil del Centre i per fer-ho Josep M. Balaguer va escollir la comèdia NOSOTROS, ELLAS…Y EL DUENDE de Carlos Llopis.

06/01/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. Com a prova d’afecte i comiat a tots els element del quadre escènic que marxaven a complir el servei militar, es va representar MADAME VERDOUX d’Adrián Ortega i direcció d’Albert Trifol.

SALA DEL CARME. Els components de la secció de teatre de la Joventut Carmelitana van representar la seva versió d’ELS PASTORETS.

07/01/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Festival a càrrec dels dansaires de l’Esbart, on van actuar com a rapsodes, concert i l’il·lusionista Max-Bel.

13/01/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Representació de l’espectacle UNA NOCHE EN EL DORADO, amb varietats, il·lusionisme, ventriloquia, etc, sota la direcció de José Ramon Bonna.

21/01/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. Després d’un cert temps d’inactivitat, representació a càrrec de la dramàtica del text de J.B.Priestley, GEORGE & MARGARET, amb direcció de Josep Maria Alarcón.

MUSEU MUNICIPAL. Sota l’organització de la Tinència de Cultura de l’Ajuntament, el quadre escènic del Centre, va representar EL AUTO DE LA COMPADECIDA, d’Arianno Suassuna, després d’haver guanyat el concurs Ciutat de Terrassa.

ORFEÓ BADALONÍ. (COR DE MARINA) Matinal de música, amb un concert a càrrec d’un grup que es feia dir Joventut 69 i que va oferir versions de la nova canço i de folk. A la tarda de la mà de Joaquim Grífol, el quadre escènic de l’Orfeó Badaloní va representar LA LLOTJA de Millás Raurell.

SOC. CULTURAL L’OLIVA (CANYET). Actuació de l’Esbart Dansaire del Museu, amb poesía, cant, teatre i danses catalanes.

 28/01/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. L’elenc del Centre va participar en el V Certamen Nacional de Teatre Juvenil i aquell diumenge, amb l’assistència del jurat qualificador, va representar LLAMA UN INSPECTOR, de J. B. Priestley. Amb aquesta representació l’elenc va guanyar la fase provincial i això li va donar  dret a representar Catalunya a la fase de sector a Palma de Mallorca.

MUSEU MUNICIPAL. Concert a càrrec de la mezzosoprano Montserrat Aparici, acompanyada al piano pel mestre Pedro Vallribera.

ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Nova presentació a càrrec del jovent de l’entitat dels show JOVENTUT-68, com un festival de la cançó.

… I CENT TAMBÉ

 Gent Nova, 5 de gener de 1918.  Núm. 838

CENTRE BADALONí.

— Demá a la tarda en el teatre d`aquest Centre tindrá lloc una funció teatral a cárrec de la Companyia “Terradas Casas” posant-se en escena el drama de gran éxit: Marianela. Per al día 20 del corrent está anunciat la estrena de la comèdia, Ves, desafia’t! ,adaptació escénica del soci del Centre, nostre amic En Pere Sayol i Renóm.

Seguia la manca de noticies escèniques en la revista Gent Nova. Es vivia una època gairebé com l’actual, tot eren articles sobre política, ajuntament, vagues i poca cosa més

 Recopilat de Gent Nova, per Jaume Arqué i Ferrer

 

 

Crítica: CYRANO… una nit per enamorar-se de les paraules

El Teatre Borràs acull l’obra “CYRANO”, basada en el clàssic d’Edmond Rostand “Cyrano de Bergerac”.

Aquest nom s’ha fet més famós per l’obra de Rostand que no pas per la pròpia producció poètica del dramtaturg Hercule-Savinien de Cyrano de Bergerac, coetani de Molière, però sí, Cyrano va existir abans que se’l conegués per l’obra d’un altre dramaturg francès, que el va fer enorme.

Cyrano és un poeta lliure, rehivindicatiu, un soldat orgullós, digne i entranyable a la vegada, passional però capaç d’empassar-s’ho tot per tal de fer feliç una dona; Roxanne. Una de les històries més famoses de la literatura universal sobre el tema de la bellesa aparent i la que portem dins, sobre l’etern dilema; què és més important? l’aspecte físic o allò que no es veu?

L’obra d’Edmond Rostand fou estrenada a Paris l’any 1.897 i, ni llavors ni ara, mai han deixat de ser actuals els temes que plantejava; l’amor no passa de moda i els sentiments són atemporals.

Aquest cop, sota la dirección de Pau Miró, amb  Lluc Castells a l’ escenografia i Sílvia Pérez Cruz posant música a tanta emoció, la grandesa del personatge de CYRANO es multiplica amb la interpretació de LLUÍS HOMAR; un duet INMENS.

Lluís Homar, recentment guardonat amb el Premi Butaca al millor actor, es calça el perspicaç i romàntic nas de Cyrano i, de la mà de 4 únics actors més, esplèndids tots ells –Joan AngueraAina SánchezAlbert Prat i Àlex Batllori- torna a triomfar a dalt de l’escenari pel goig dels afortunats espectadors.

Amb el mateix equip que Terra Baixa, ens porten aquesta particular adaptació teatral, que, per altra banda, no canvia ni una gota el significat de l’obra original. Una excel·lent traducció del text, una acurada i simplista escenografia, neta, despullada d’elements superflus però que no se’n deixa cap d’essencial. Tot queda explícit i tot hi és, a la vegada que gairebé bé no hi ha res. Tot és subtil i elegant; les veus, els gestos, els pensaments.

Aquest “CYRANO” és absolutament imprescindible dins del panorama teatral actual de la ciutat de Barcelona. Una nit de paraules que no té importància on es pronuncien, de persones que és igual si són homes o dones, de pors i de traumes, d’orgull i sobretot d’amor. La historia d’un heroi que no és el Príncip Blau i d’una princesa que s’enamora primer d’una cara i després d’una ànima, que xiuxiuega sota les arbres.

Sense gèneres, sense formes ni guarniments… només paraules i sentiments.

Cyrano, amb Lluis Homar, és una obra sense “peròs”, a la que li posarem un 10 amb tota la nostra emoció i eufòria, que encara ens dura quan pensem en l’espectacle hem vist.  Sense “peròs” ni tampoc excuses per no anar-la a veure. Feu-vos un regal i no us la deixeu perdre… seria un pecat.

CYRANO al Teatre Borràs de Barcelona fins el 22 de febrer de 2018


 

Crítica de «LES NOIES DE MOSSBANK ROAD», per Andreu Gomila.

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD

Autora: Amelia Bullmore. Traducción: Roser Batalla. Dirección: Silvia Munt. Intérpretes: Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura.

Cuando se está terminando el primer acto de ‘Les noies de Mossbank road’, Viv (Cristina Genebat) borra la alfombra que pintó en el suelo del hogar que ha compartido durante tres años con Rose (Clara Segura) y Di (Marta Marco) para demostrar que una época dorada ha terminado. Han aprendido a vivir y a afrontar los golpes duros de la vida y llega la hora despedirse, radical, espesa, en este caso. Cada una de ellas emprende su camino y da paso a una gran obra de teatro. Hasta entonces, estábamos ante una ‘sit-com’ postadolescente, con aventurillas y otras historias. Entonces, Amelia Bullmore comienza a dispararnos explosivos de gran tonelaje, sobre la madurez, la amistad y, en definitiva, nuestra relación con el mundo. Comienza el drama de la vida. Y el lucimiento de tres actrices en estado de gracia.

Sílvia Munt dirige una obra envenenada, que podría haberse decantado peligrosamente hacia el melodrama de sobremesa, pero que mantiene a raya en todo momento, cuando toca reír o cuando toca llorar. Opta por una puesta en escena minimalista, con tres sillas, un sillón, un teléfono y una farola, y una gran imaginación visual, una manera de decirnos que escuchemos a las mujeres. Y aquí es donde hay que aplaudir a Marco, ya que tiene el papel más difícil. Segura debe hacernos reír y lo hace. Genebat debe caernos mal y lo consigue. Pero Marco se mueve entre dos aguas, es quien sufre la comedia y el drama, en los gestos de Di debemos captar qué les pasa de verdad a Rose y a Viv. Ella dice lo que hay, es quien decodifica la pieza para el espectador. Y lo consigue con una solvencia deslumbrante.

Tengo la sensación que he visto una obra que dejará huella no sólo entre los espectadores. Segura arrastra grandes papeles y yo siempre la veré como la Antonietta de ‘Una giornatta particolare’ bailando con Pablo Derqui en la intimidad de la Roma de Mussolini. Pero no sé si Genebat y Marco han llegado nunca a la altura interpretativa de esta obra. Impresionante.

POR ANDREU GOMILA

Crítica de » LES NOIES DE MOSSBANK ROAD»

 

A La Villarroel s’ha estrenat l’obra Les noies de Mossbank Road, una història contemporània sobre l’amistat entre dones, entre tres dones molt diferents interpretades, de forma magistral, per tres actrius rellevants del nostre teatre, amb una llarga i important trajectòria al darrere: Cristina Genebat, Clara Segura i Marta Marco. L’obra la dirigeix Silvia Munt i la traducció ha estat feta per Roser Batalla. Tot un estol de dames de l’escena, doncs. També l’autora de l’obra és una dona, Amelie Bullmore, qui, a més a més, és actriu. Bullmore té un paper rellevant a la segona temporada de Happy Valley. 

El nom original de l’obra és el de les protagonistes de ficció, Di and Viv and Rose. El text passa per la vida d’aquestes dones de forma una mica accelerada, des que coincideixen en un pis d’estudiants, als divuit anys, i enceten una d’aquestes amistats de joventut destinades a perllongar-se en el temps. És una època en la qual els joves poden allunyar-se de la família, triar estudis i gaudir d’uns anys que no tornaran més. Els llaços que s’estableixen en aquestes circumstàncies sovint són tant o més forts que els familiars.

Aquesta nova llar no és, però, un refugi segur. Aviat un trasbals important afectarà una de les tres noies i això les unirà de forma més sòlida. Sovintegen les baralles, les discussions, els projectes que potser no es realitzaran mai. La convivència durarà un parell d’anys a tot estirar i al capdavall caldrà tornar al món dels adults, el de la vida real, amb els seus desenganys, els seus fracassos i les seves renúncies. I amb aquestes desgràcies inesperades, que palesen la nostra impotència davant de la fatalitat.

L’obra té una primera part més reeixida, quan reflecteix el món encara innocent dels joves. Tot pot ser, tot es pot fer i res no sembla tenir conseqüències. Després la història s’accelera en excés, els anys passen de forma excessivament apressada i els problemes d’audició que genera un espai com el de La Villarroel, sobretot si no ets a les primeres files, fan que es perdin matisos de les converses trepidants entre les protagonistes. Totes tres actrius estan molt bé però potser el personatge que fa Clara Segura, tan vitalista i que sembla pensat per a ella, és més agraït que no pas els altres dos.

En tot cas, malgrat que potser no és una obra rodona del tot, resulta interessant poder gaudir de peces de teatre contemporani com aquest, lligat al nostre temps i a les nostres circumstàncies i des d’una visió femenina, en el sentit mes positiu i universal de la paraula. Les tres protagonistes mostren tres maneres diferents d’entendre el món, són dones molt diferents i potser en algun moment els seus tarannàs freguen el tòpic. Afortunadament la grapa i carisma de les actrius fa que les limitacions del text gairebé ni siguin perceptibles i que l’obra respiri vida i realitat per totes bandes.

Júlia Costa. Barcelona