ON PODEM ANAR?
Badalona 13 de febrer de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Déu-n’hi-do l’oferta d’aquest cap de setmana, ja que tenim màgia, teatre professional, teatre amateur. una classe magistral, un cantautor… i amb una particularitat que no es dona en gaires ocasions; els espectacles s’encavalquen..
Seguint les activitats màgiques que es fan arreu de la ciutat del Festival de Màgia de Badalona – XVIII Memorial Li-Chang aquesta setmana s’oferiran exhibicions als llocs següents: dijous 15, a dos quarts de sis de la tarda, a la Biblioteca de Lloreda, l’actuació del Màgic Sergio; el mateix dijous 15, a les sis de la tarda, a la Biblioteca de Sant Roc, actuarà Joana Andreu i al Centre Cívic de Torre Mena, divendres 16, a les set, serà el Mag Marín, qui ofereixi la seva actuació.
El Círcol oferirà divendres 16 de febrer, a les set de la tarda i a dos quarts de deu del vespre, Si us pregunten per què vam morir, amb dramatúrgia de Gerard Vázquez, un espectacle molt especial per la temàtica i pel format de l’obra. Sota la direcció de Ramon Hernández, la Companyia Veus humanes, amb quatre actors i veus molt conegudes del doblatge català, porta un espectacle teatral en format d’emissió radiofònica al voltant de poemes escrits durant la Primera Guerra Mundial, els qual els van escriure poetes que van morir en combat. A aquesta obra a la funció de les set de la tarda, s’hi afegeix la traducció en llenguatge de signes adreçada a totes aquelles persones amb deficiència auditiva perquè també entrin en l’essència d’aquesta obra de teatre tan especial.
Dissabte 17 de febrer, de deu a dos quarts de tres del matí i de dos quarts de quatre a les cinc, classes magistrals i a les cinc de la tarda concert. Aquesta és la proposta excepcional del Conservatori de Badalona oferint una masterclass del pianista José Enrique Bagaria centrada en el repertori de música per a piano d’autors catalans que convida a la participació com a oients, de tots els afeccionats a la literatura pianística i en especial a l’obra d’Enric Granados.
José Enrique Bagaria. La classe magistral i concert que s’oferirà a l’auditori del Conservatori de Badalona esdevé subseu del Premi BBVA de Música al Talent Individual 2018, que la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA i l’Associació de Conservatoris de Catalunya promouen unes classes magistrals de grans intèrprets que precedeixen la celebració del concurs Premi BBVA de Música 2018.
Dissabte 17 de febrer, a les nou del vespre, a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, s’oferirà l’actuació del cantautor de Sant Pere de Riudebitlles, Cesk Freixas, acompanyat del guitarrista Víctor Nin. Freixas és un cantautor català que, juntament amb altres artistes d’arreu del país, forma part de l’actual escena de cançó en llengua catalana. Entre els seus treballs, ha portat a terme un recull de versions d’altres cantautors internacionals amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d’autor i de protesta als Països Catalans. Aquest concert servirà per celebrar les deu edicions de Música’t i posar punt final al festival, un projecte nascut a Badalona el 2009 amb la voluntat d’equiparar el bon moment creatiu que viu la música de casa nostra.
La companyia de teatre amateur d’antics alumnes de l’Escola Betúlia de Badalona, els Betulex, envairan tot aquest cap de setmana l’escenari del Círcol, dissabte 17, a les nou del vespre i diumenge 18, a les sis de la tarda, per oferir una versió molt especial del clàssic de William Shakespeare, Somni d’una nit d’estiu. En aquesta revisió d’una de les grans obres del dramaturg britànic es pot trobar una deliciosa comèdia que involucra personatges d’allò més extravagants. La publicitat de la companyia diu: La combinació de la lírica tradicional amb el to irònic, enèrgic i transgressor no us deixarà indiferents.
No hi ha dubte que l’Orfeó Badaloní gaudeix d’uns nous espais que està procurant que s’omplin d’activitats. Un d’aquests és la casa Tolrà, que pertanyia als propietaris de la fàbrica de teixits tancada a final dels anys vint. Aquest diumenge 18, a les dotze del migdia, s’estrenarà una nova activitat, un concert-vermut amb consumició inclosa a l’entrada- la part musical del qual anirà a càrrec del pianista Vicenç Sanz.
Gairebé a l’hora del te, el Festival de Màgia de Badalona-XVIII Memorial Li-Chang, oferira l’habitual sessió de màgia familiar, el diumenge 18, al Teatre Blas Infante, a les sis de la tarda, amb l’actuació del Mag Txema. Una proposta amb aparicions, desaparicions i manipulacions que transformen la realitat. Màgia que captivarà tant petits com grans de la mà d’un jove i entranyable mag. El Mag Txema ja ha participat en diferents edicions del festival i aquest cop ho farà amb un dels seus millors espectacles per a tots els públics.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
Crítica de SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, per Josep Oliva Sase
SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI
Avui a la Biblioteca amb funció especial de Tr3sc, he estat veient aquesta obra amb text d’Arnold Wesker i magníficament dirigida per Ferran Utzet. Ens parla de la família Kahn, una família comunista, activistes, molt unida i amb fortes conviccions polítiques. El temps i el progrés, s’encarregaran d’anar destruint aquesta unitat fins a aconseguir que quedi totalment fragmentada. Una filla decideix deixar de banda la política i anar-se’n a viure al camp allunyada de la ciutat, un altre fill posa un negoci que li ofereix brillants resultats i els diners poden més que els seus ideals, i el pare pateix una greu malaltia que també.l’aparta de la política. L’única que es manté fins al final fidel a les seves creences, és la mare. Una escenografia nua, mutant que va incorporant i traient els elements d’atrezzo necessaris per a cada moment, totalment diferent al que estem acostumats. Pel que fa a la interpretació tots sense excepció fan un excel·lent treball grupal però vull destacar Màrcia Cisteró en el personatge de la mare que m’ha semblat extraordinari.
Un text potent que no deixa indiferent, molt actual, i que cal veure. Un encert més de la perla 29.
Crítica de LA TRISTEZA DE LOS OGROS, per Carles Armengol
Els horrors inexplicables
L’adolescència és una etapa de la vida molt vulnerable, extremadament fràgil i sensible, tot i que tingui una aparença marcada per la rebel·lia i l’inconformisme. Les notícies sobre adolescents que han patit bulling, abusos de tot tipus o senzillament que han estat víctimes de les xarxes socials són cada vegada més nombroses. Fabrice Murgia agafa dos casos ben singulars, el d’una nia que va estar vuit anys segrestada i el d’un noi alemany que va decidir disparar contra els seus companys d’institut, tot i que podria haver escollit entre un reguitzell de casos esfereïdors i igualment reals. Amb tot això, l’autor aprofita per parlar de les tristes existències d’aquests joves, però també de la covardia, de la incomprensió, de l’aïllament i, com no, d’un petit fil d’esperança. Fins i tot li queda temps per fer un apunt al cas de les tres nenes d’Alcàsser i al lamentable espectacle periodístic que va desencadenar.
La direcció, del mateix Murgia, és àgil i provocadora. Des d’un bon començament juga amb l’espai sonor, els dos habitacles tancats on es confina als protagonistes i una mestra de cerimònies molt especial que reparteix joc, aporta tocs d’humor i condueix el destí dels personatges. La utilització del vídeo també demostra una gran intel·ligència escènica, i el recurs del micro (amb la conseqüent deformació de les veus) acaba de crear una mena d’univers fictici que aporta una certa distància a tant de dramatisme. Les interpretacions dels joves Olivia Delcán, Andrea San Juan i Nacho Sánchezsón l’altre gran encert d’un espectacle que potser podria haver polit una mica més la seva dramatúrgia, però que mostra tanta veritat i ràbia que el fan absolutament necessari i imprescindible.
Crítica de BLASTED, per Carles Lucas Giralt
Blasted, de Sarah Kane. Violència i molt més
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Novament el Conservatori de Música de Badalona oferirà dissabte 10 de febrer, a les set del vespre, a la cripta de l’església parroquial de Sant Josep, una nova sessió de les cantates solidàries de Johann Sebastian Bach, amb les noves cantates BWB 118 (O Jesu Christ, mein’s Lebens Licht, O Jesucrist, llum de la meva vida) i BWV 22 (Jesus nahm zusich die Zwölfe, Jesus cridà entorn seu tots dotze), interpretades pel Cor Contrapunto Vitale amb el Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona format per Carlota Novell i Joan Orpella, violins; Víctor Mateo, viola; Paula Blàzquez i Joan Castillo, orgue. Pel que fa a les veus, seran Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Vicent de Soomer, baix. Els dirigirà Josep Miquel Mindan Seuba.
Enguany torna el ja tradicional 18è Festival Internacional de Màgia, Memorial Li Chang. El món de d’il·lusionisme arriba amb una programació on s’ha previst un espectacle internacional que a més de la màgia inclou la música, la mímica, l’humor, el suspens i altres sorpreses.
S’iniciarà a la sala Enric Borràs del Teatre Principal dissabte 10 de febrer, a partir de les 21 hores, quan acollirà una fórmula que combina l’espectacle dels mags Juan Luís Rubiales i Morrison “El Magnífico”, amb la presentació de Pepe Viyuela i la direcció d’Enric Magoo.
Abans d’aquesta actuació ja hauran començat les activitats màgiques en diversos equipaments de la ciutat; així, divendres 9 de febrer, a dos quarts de sis, serà el Centre Cívic de la Colina l’escenari de l’actuació d’Enric Magoo.
El cicle musical Enjoy the silence, una de les propostes alternatives de música de fora de Barcelona, torna al Círcol aquest diumenge 11 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, amb l’actuació del grup La Iaia, un trio osonenc d’indie-folk liderat per l’Ernest Crusats, amb Jordi Casadesús i Jordi Torrents. La Iaia té fins al moment tres exitosos discos a la seva carrera musical. El darrer, Tornar a ser un, es defineix segons els seus autors com “més intimista i personal, amb molta energia i lletres basades en fets reals i que parteixen d’una crisi existencial que pot compartir tota una generació”. La crítica el defineix com un disc optimista i vitalista i el millor que han tret.
Per tal que la notícia no arribi tard, dimarts 13 de febrer, a dos quarts de vuit, a l’Espai Marina de l’Orfeó Badaloní, Ferran Compte oferirà una audició comentada de Romeo and Juliette, òpera amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré basat en la tragèdia Romeu i Julieta de William Shakespeare, amb música de Charles Gounod, estrenada el 27 d’abril de 1866 al Théâtre Lyrique de París i al Liceu de Barcelona el 28 de maig de 1884. Gounod es va proposar crear una versió operística de Romeu i Julieta, simplificant la història original de Shakespeare, eliminant personatges secundaris, reduint la trama als seus elements essencials i agregant elements específics per fer el llibret més operístic.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS… I CENT TAMBÉ
FA CINQUANTA ANYS …I CENT TAMBÉ
DE L’1 AL 28 DE FEBRER DE 1968
04/02/1968 – CINE TEATRE VICTORIA. Festival Pro Leprosos amb l’actuació de Francesc Pi de la Serra, Núria Feliu amb el mestre Borrell, El Grup e Tres, Joan Ramón Bonet, Maria Cinta, Pau Riba, Bernadette et Genevieve i l’Orquestrina del Col·legi La Salle Barcelona.
MUSEU MUNICIPAL. Concert que clausurava el cicle de Nadal a càrrec de l’ORFEÓ BADALONÍ, dirigit pel mestre Josep Maria Guillén.
06/02/1968 – CINE TEATRE VICTORIA. Nova actuació de MANOLO ESCOBAR amb el seu gran espectacle CORAZÓN DE ESPAÑA.
10/02/1968 – ESCOLES SALESIANES. L’Associació d’Antics Alumnes Salesians va representar EL TRICICLO de Fernando Arrabal i va cuidar de la direcció de Juan García.
11/02/1968.-MUSEU MUNICIPAL. Representació escenificada de KATIUSKA, del mestre Sorozábal, amb Josefina Cubells, Josep Comas i Vicente Ferrer. En el fi de festa habitual van participar Elisa Pascual i Ramon Pastor.
CENTRE P. SANT JOSEP. El quadre escènic de la Joventut Marista va representar LA CUERDA de Patrick Hamilton.
18/02/1968.-ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Nova representació del quadre escènic dirigit per Joaquim Grífol que va alçar el teló amb l’obra LA PUNTAIRE de Salvador Bonavia i Panyellà.
CENTRE P. SANT JOSEP – Per fi Josep Viñallonga va poder acabar els assajos amb el quadre escènic del Centre de VENENO PARA MI MARIDO, un text d’Alfonso Paso i es representar aquell diumenge.
MUSEU MUNICIPAL. Festival recordant a Amadeo Vives, presentat per Ramon Bonna, amb la soprano Maria del Pilar Segura, Ricard Mayral i Josep Salvadó amb el mestre Cubells al piano.
25/02/1968 – MUSEU MUNICIPÀL. La Secció Solaz i Cultura va presentar el programa de Radio Mirtamar HIT PARADE, amb varies actuacions.
CINE NOU. Fira d’Infants va celebrar un Festival Walt Disney, amb tot l’aforament venut.
29/02/1968 – TEATRE ZORRILLA- CINE AYA. Representació a càrrec de la Companyia de Teatre Cómic Català de l’obra UN PIS AMB ENTRADA LLIURE, amb Pau Garsaball al front
… I CENT TAMBÉ
Cap noticia sobre representacions escèniques en els números del mes de febrer de Gent Nova.
La revista tenia control militar i apareix la nota segûent:
Gent Nova, Núm. 842 2 de febrer de 1918
L’ESTAT DE GUERRA.
—Un cop l’estat de guerra declarat, han vingut a Badalona uns vuitanta soldats del regiment d’infanteria d’Estella, a les ordres d’un comandant, el qual ha assumit en nostre ciutat el manament cuidant-se del manteniment de l’ordre. •
Revista Aubada, Núm. 2 2 de febrer de 1918
CÍRCOL CATÒLIC.
El propvinent dimarts , a les nou del vespre, tindrà lloc en el teatre de aquesta entitat una escullida representació posant-se en escena les divertides obretes: Calvo i Vico i Parlant la gent..., finalitssant-se amb la sarsueleta Càpsules Maüser.
Revista Aubada, Núm. 4 16 de febrer de 1918
CÍRCOL CATÒLIC.
Nombrosa i bellament escollida fou la concurrencia aplegada en la vetlla del dimarts darrer en el teatre del Círcol Catòlic amb motiu de la representació que hi fou donada.
En les obres Calvo i Vico i Parlant la gent..., que foren notablement interpretades, hi feren les delicies del públic els Srs. Bombau, Oriol, Xicart, Riera Faura, Ubachs, Serra i Rodón, essent un coronament de la vetlla còmica la xamosa sarçueleta, Capsules Maüser en la que obtingueren un èxit merescut per son treballnotable en Fornaguera, Oriol, Nadal i Gol. Amb tan agraosa sessió foren closes fins a Pasqua les funcions teatrals.
Per la present Quaresma té organitzades aquesta Entitat, una serie de conferencies amb projeccions sobre assumptes de caràcter religiós i temes varis.
Recopilat de les Revistes Aubada i Gent Nova, per Jaume Arqué.
Crítica de LA VISITA DE LA VELLA DAMA, per Carles Armengol.
Les titelles humanitzades de Dürrenmatt
Friedrich Dürrenmatt sempre ha estat un autor d’arguments durs, humor inesperat i un alt component simbòlic. La visita de la vella dama és una de les seves peces cabdals, juntament amb Els físics, Enric V o Ròmul el Gran. Feia anys que la peça no es representava a Barcelona (recordo una versió del CDN, amb María Jesús Valdés, l’any 2000) i sembla ser que l’espera ha valgut la pena. El públic s’ha tornat a trobar amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions que encara valen a dia d’avui i amb un clàssic modern que potser no té el reconeixement d’altres.
La gran aportació de Jordi Palet i la companyia Farrés Brothers ha estat la de barrejar l’art titellaire amb l’obra del dramaturg suís. Tot i que Dürrenmatt deia que “jo descric homes, no titelles”, és cert que algunes de les seves obres s’han representat amb màscares o amb recursos que deshumanitzen als personatges. I és que la base del seu teatre voreja sempre la farsa, però amb la tragèdia de rerefons Aquest cop, la tragèdia la planteja l’extravagant i enigmàtica Clara Zachanassian, un personatge venjatiu que Vicky Peña interpreta des d’un punt quasi expressionista i amb la imatge d’una gran nina de porcellana (un cop més, un ninot al servei d’una trama que està per sobre del destí dels seus protagonistes). En definitiva, un espectacle que cal veure, tant per la seva estètica com pel seu lirisme o per les interpretacions de Peña i del gran Xavier Capdet.
ON PODEM ANAR?
Badalona 23 de gener de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
No hi ha dubte que estem davant d’un cap de setmana amb una programació notable, digne de la quarta ciutat de Catalunya – no cal ser la tercera – en la qual segur que trobarem l’espectacle que ens agradi.
Divendres 26, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla començarà la temporada dels teatres públics de Badalona, amb la representació d’un text de teatre documental que impressiona, emociona i aterra de tal manera que és impossible sortir-ne indiferent. Es tracta d‘El metge de Lampedussa, un monòleg interpretat per Xicu Masó, que dóna vida a un metge que després de llicenciar-se es desplaça a aquesta illa mediterrània per socórrer els refugiats que hi arriben. Acabada la representació tindrà lloc un col-loqui en que intervindrà Mar Sabé, del Departament de Comunicació de Proactiva Open Arms.
El dia d’aquesta representació, Amics del Teatre Zorrilla, oferirà l’oportunitat de votar la millor obra de teatre vista al llarg de l’any 2017. Per fer efectiva la votació caldrà emplenar les butlletes que es repartiran.
Dissabte 27, a les deu del vespre, i diumenge 28, a les sis de la tarda, Nucli Teatre, grup vinculat a l’Orfeó Badaloní, amb la col·laboració de la Societat Coral La Badalonense, representarà en la sala espectacles d’aquesta entitat, Germanes, un text de Carol López, amb direcció de Félix Fernández. Un drama amb alguns tocs d’humor que parla de la mort i de la vida, de tenir o no esperança, que ens acosta a situacions quotidianes i que fa reflexionar. Una mescla de comèdia i drama en la qual tres germanes i la mare fan un repàs dels temes que la mort del seu pare i marit, respectivament, els desperta.
El Conservatori de Música de Badalona, oferirà dissabte 27 de gener, a les set del vespre, a la cripta de l’església parroquial de Sant Josep, unes noves cantates de Johan Sebastian Bach, concretament la CANTATA BWB 85, “ich bin ein guter Hirt” (Jo sóc un bon pastor) i CANTATA BWV 67 “Ha intm Gedächtniss Jesum Christ” (Recorda’t de Jesuchrist). La interpretació anirà a càrrec del Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona, amb Carlota Novell i Jordi Selva, violins; Santi Burgos, viola; Paula Blàzquez, viol-loncel; Diego Civilotti, contrabaix; Jaume Fàbregas, trompeta; Montserrat López i Francesc Castillo, oboès; Teresa Galcerán, flauta travessera i Àngel Villagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran Gisela Parodi, soprano; Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Vicent de Soomer, baix. Els dirigirà Jordi Montoliu.
El dissabte 27, a les set de la tarda, al Círcol, nou dissabte d’humor i monòlegs amb Tian Lara i el seu espectacle Animaladas, un espectacle viu i elèctric en què el còmic barceloní recopila els seus monòlegs i altres rareses acumulades en els últims anys. Tian és un còmic proper, molt expressiu, una mica exagerat i amb un ritme de comèdia ràpid i dinàmic. Els monòlegs parlen de situacions reals de la seva vida, no hi ha mentides en el guió. Tracta temes variats i actuals però sobretot té predilecció pels animals, protagonistes en aquest xou. S’ha escapat de la gàbia per demostrar que en aquest món els salvatges som els humans.
Campo, vida, sangre, tierra… / Olores, colores, sabores… / Los poemas de Lorca nos transportan a un tiempo, a un lugar, a través de una historia, un sentimiento, una emoción…
Sensibilidad y pasión sobre el escenario en esta preciosa composición de poemas dramatizados de Lorca.
Aquestes paraules són les que ens fan arribar els membres d’Art en Acció – Escola de Teatre per anunciar-nos que dissabte 27, a les set de la tarda, al Centre Cívic La Colina representaran Lorca que te quiero Lorca, un treball dirigit per Montse Bañolas.
De lo jondo y verdadero, aquest és el títol de l’espectacle que torna Miguel Poveda a Badalona, aquesta vegada, acompanyant a Esperanza Fernández, dissabte 27, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla. Esperanza Fernández, una gitana, nascuda en el sevillà barri de Triana en una important família de cantaores, guitarristes i bailaores, i una de les màximes exponents dels pals del més ranci estil flamenc. En la seva actuació a la nostra ciutat l’acollirà el nostre cantaor, el gran Miguel Poveda, que l’acompanyarà a l’escenari del Zorrilla en alguns temes.
El Círcol aposta per la música. Dins el cicle “Enjoy the silence”, que té una bona acollida en aquest inici d’any, trobem la presència d’Enric Montefusco, l’antic líder de Standstill. El cantant actua acompanyat per músics com Ramon Rabinad (percussió); Pere Jou, de Quart Primera (teclats), Jaime del Blanco (vent) i Aleix Puig, del Quartet Brossa (violí). El projecte personal d’Enrico, és una aposta fidel a la seva concepció catàrtica del rock com a resposta a la necessitat d’expressió política i social. L’ actuació tindrà lloc al local del Círcol, diumenge 28. a les sis de la tarda.
Per acabar i perquè ho tinguin en compte aquells que volen conèixer el teatre per dins i saber la preparació que actrius i actors necessiten per portar a terme les seves actuacions, el dilluns 29 de gener, a dos quarts de vuit, a l’Espai Betúlia la nostra entitat ha organitzat el col·loqui TEATRE I … LES TERÀPIES, amb la participació de: Sergio Baños (terapeuta Gestalt al Centre Casa Àmbar de Barcelona i actor), Patricio Pérez (llicenciat en Belles Arts i Artteràpia) i Sandra Sales (llicenciada en Pedagogia de la Dansa i terapeuta Gestalt). Farà de moderador Miquel Creixell.
AMICS DEL TEATRE ZORRILA
Jaume Arqué i Ferrer
Crítica d’ ADOSSATS, per Carles Armengol
Estrident radiografia familiar
En els darrers anys ens han arribat diverses obres que volen radiografiar la família catalana actual. Alguna ho fa fet amb un llenguatge poètic (L’hort de les oliveres), alguna altra ha optat per la comèdia dramàtica (Vilafranca) i d’altres, com Avui no sopem o la que ara mateix ens ocupa, s’han decantat més per la comèdia de situació. En totes elles s’han usat tòpics i zones comunes, i encara que cadascuna parteix d’uns objectius diferents al final dóna la sensació que les conclusions són més desesperançades que optimistes. A Adossats ens trobem dos germans que han encarat la vida de forma molt diferent i que ara no saben afrontar la vellesa del pare, amb el que mai han tingut comunicació real. De fet, la manca de diàleg és el que vol impregnar tota l’obra, malgrat que els personatges no parin de parlar i de discutir-se durant una hora i mitja.
Les situacions que descriu Madaula en el seu text resulten divertides i la composició dels personatges -tòpics a part- és efectiva i aconsegueix el que es proposa. Ara bé, hi ha moments en que les estridències superen la credibilitat, i els girs de guió que hi ha cap al final no ajuden gaire al conjunt. D’altra banda, els actors compleixen bé amb la seva tasca, sobretot un Jordi Bosch pletòric que sembla passar-s’ho d’allò més bé. En resum, una comèdia costumista entretinguda a la que no val la pena buscar massa les pessigolles… i és que si haguéssim de treure alguna conclusió de la seva radiografia familiar potser hauríem de canviar el gènere i acabar parlant de drama.
Critica de MAFIA
Nota: 8 sobre 10
MAFIA de The Mamzelles Teatre va ser l’obra guanyadora del cicle DespertaLab2017, una beca creada per la Sala Atrium i la Nau Ivanow. I ara, podem tornar a gaudir d’aquesta obra de teatre a la Sala Atrium, una peça que ens sitúa a Calàbria als anys 90, a una petita cuina durant una calorosa nit d’estiu.
A l’obra de Mafia coneixerem la figura del “HOME”: Salvatore Maritzzo. Ell és un dels homes més poderosos de Calàbria. Les seves quatre filles estan esperant als homes de família per poder començar a sopar però, llavors, algú els hi dóna una noticia que farà que les seves vides canviin completament…
Quatre dones a la cuina esperant als homes. Així és com dóna el tret de sortida aquesta proposta. Cadascuna d’elles amb una personalitat molt ben definida i un vincle molt important i fort amb el seu pare. Però, de sobte, es troben soles, abandonades i amb una terrible amenaça que posarà en perill les seves vides.
A “Mafia” ens trobem amb una obra original, sorprenent i molt dinámica on les quatre integrants de The Mamzelles defensen correctament els seus papers. D’entre elles, les que destaquen més són la Júlia Molins i Paula Ribó amb una interpretació molt ben definida i colpidora.
El ritme de l’obra és ascendent, encara que al principi està entretallat amb una ús excessiu de la música, la perfomance i les coreografies. Aquestes interrupcions, juntament amb la barreja de castellà i italià, fan que al principi costi una mica entrar a l’obra i que el ritme sigui inestable. Però, ràpidament, aquesta situació es solventa i ens trobem inmersos en una trama emocionant i disparatada que ens fa somriure i morir-nos de fàstic al mateix temps.
Els moments de la música electrònica, tot i que trobo que són una mica excessius, li dónen un contrapunt molt original a l’obra, a més de donar-li l’ènfasi i la intensitat a l’escena que s’està representant.
Però, sincerament, el discurs feminista que se li vol donar a aquesta obra trobo que està ficat una mica amb “calçador”. Durant l’obra quasi bé no es denuncia la situació de les dones que esperen a casa, queda en un segon pla i, després, al finalitzar l’obra es pretén donar un discurs que no s’ha notat gairebé en cap moment.
En definitiva, Mafia és una obra que et remou per dintre, que et deixa amb la boca oberta i que fa que t’ho passis d’allò més bé. Té elements molt originals i frescos que fan que Mafia marqui la diferència.
