FA CINQUANTA ANYS
Badalona 29 de desembre de 2021
FA CINQUANTA ANYS…
Aquesta va ser l’oferta per els badalonins, el mes de desembre de 1971.
05/12/1971 – MUSEU MUNICIPAL. A la sala d’actes es va presentar el quadre escènic de l’Esbart Badalona, i per iniciar-se van representar PROHIBIDO SUICIDARSE EN PRIMAVERA d’ Alejandro Casona.
ORFEÓ BADALONÍ. L’elenc de l’entitat va representar amb motiu de la commemoració del centenari del naixement d’Ignasi Iglesias, la seva obra LA LLAR APAGADA, de Ignasi Iglesias.
CENTRE P. SANT JOSEP. El Grup Arlequí del Centre va representar el text de HISTORIES PARA SER CONTADAS d’ Oswaldo Dragún, amb direcció de Josep Viñallonga.
CIRCOL CATÒLIC. Festival cultural organitzat per l’Esbart Albada amb l’ intervenció del ballet de Maria Lluïsa Quintana, conjunt folk del Col·legi de Sant Andreu i el mateix Esbart Albada.
08/12/1971 – MUSEU MUNICIPAL. L’Agrupació Lírica del Coro Marina, va representar la sarsuela del mestre Sorozábal LA DEL MANOJO DE ROSAS, amb direcció de Joaquim Grífol i després va actuar el baríton Josep Comas, interpretant varies romances.
11/12/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Organitzat pel Departament de Cultura de l’Ajuntament, CONCIERTO DE CANTO, El Tango . Canción en Filarmonía, a càrrec de Jorge Morel, amb Miguel Bordetas (piano), Jorge Ceriotti (bandoneón) i José Cortés (violí).
12/12/1971 – CENTRE P. SANT JOSEP. Commemoració del 7è ANIVERSARI del moviment de espectacles infantils, FIRA D’INFANTS amb pastis per tots els assistents.
19/12/1971 – GALAXIA CLUB. Tradicional homenatge als socis jubilats de la Soc. Coral La Badalonense, amb l’actuació de dúo Quino-Guitart, Antoni Codina, integrants de l’Agrupació Lírica i la Coral Mixta de l’entitat.
25/12/1971 – CIRCOL CATÒLIC. En la clàssica representació de la nit de Nadal la dramàtica de l’entitat va representar LA VIDA PRIVADA DE MAMA amb direcció d’ ALBERT TRÍFOL.
26/12/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Representació d’ ELS PASTORETS O L’ADVENIMENT DE L’INFANT JESÚS, de Josep Maria Folch i Torres, a càrrec de la Dramàtica, amb direcció d’un jove Jordi Casals i amb una nova parella de Lluquet i Rovelló formada per Joan Camps i Ramon Barbosa.
ORFEÓ BADALONÍ. Tradicional Concert de Nadal, on van intervenir tots els cantaires de l’entitat.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 28 de desembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent cinquanta-tres anys, el dia 25 de desembre de 1868, el número 4, d’El Eco de Badalona, publicava:
A danzar niñas. Hoy viernes se inaugura para baile el suntuose teatro de Zorrilla. La Sociedad «El lazo fraternal» los dá en este coliseo en la noche dé hoy y mañana sábado, por la tarde y noche. Con que, Badalonesas, ya lo sabéis, no hagais falta y… á danzar
No faltaremos. En estos dias de Navidad tienen lugar en estos teatros la representación del drama Los Pastorcillos en Belen. En el de Zorrilla será representado con toda la propiedad que exije y merece su interesante y complicado argumento. Las Gitanillas – machos que, hasta el presente, todos los años aparecían en el consabido drama, este año se sustituirán por lindas jóvenes, pudiendo con este retraimiento forzoso, los machos, convertirse en simples espectadores de sus rivales hembras para poderlas
aplaudir ó pantorrillear. Por nuestra parte, nos congratulamos de esta modificación que. tan propia la juzgamos. Mucha serenidad recomendamos á los nuevos aficionados del Teatro Zorrilla que por vez primera se presentan en estos dias al palanque escénico, al objeto de que puedan salir, como lo creemos, airosos en su cometido. En el ensayo general que por estar invitados presenciamos.nos llegamos á convenocer con pleno conocimiento de causa,que en este año nada dejarán que desear las representaciones que del consabido drama se dén en el coliseo dicho.
DIVERSIONES PÚBLICAS:
TEATRO BADALONA.—No se nos ha pasado el programa de la función.
TEATRO ZORRILLA —Grandes funciones para hoy viérnes y pasado mañana domingo.—El gran drama lírico, dramático y coreográfico:
“Los Pastorcillos en Bélen”, desempeñado por los aficionados-de esta villa, secundados por algunas partes de la compañía que dlrije el Sr. Mallí
y acompañamiento de coros pastoriles, celestiales é infernales, bailarinas, gitanas, etc.,etc. — Precios los de costumbre.- A las tres.
I per aquesta setmana proposem … només això
Pel diumenge 9, a les sis de la tarda, està prevista, segons hem vist a la web, l’última representació d’Els Pastorets al Círcol, els que s’han vist correspostos amb els aforaments esgotats en cada representació o sigui que si algú se’ls ha perdut, encara és a temps d’assistir-hi el diumenge.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
VENTURÓS
dos mil vint i dos
Oriol Broggi uneix teatre i cinema amb el muntatge ‘Hamlet Aribau’
Les obres de La Perla 29 són contundents. Els seus muntatges sempre colpeixen, siguin tragèdies clàssiques o comèdies italianes. Si bé a vegades han repetit paisatges escènics (la sorra ha inundat la Biblioteca de Catalunya unes quantes vegades), també han sabut trencar motlles amb muntatges tan cèlebres com 28 i mig, Boscos, Bodas de sangre o Cyrano de Bergerac, entre altres. Ara, seguint cercant la contundència escènica, han fet un pas més. Explica Maria José Balañá, gerent del Grup Balañá, que l’Oriol Broggi fa més o menys un any li va dir que buscava un espai diferent, lluny de la pedra de la Biblioteca, que pogués acollir un nou muntatge de Hamlet. Ambdós van visitar la sala gran del Cinema Aribau, tancada des del 2018 i d’aquí va néixer una de les propostes més trencadores de la companyia: Hamlet Aribau.
La posada en escena ho és tot a La Perla 29. I en aquest cas, han muntat l’obra magna de Shakespeare posant l’escenari sobre les butaques d’aquest cinema i aixecant unes grades que enquadren l’escenari. Darrere d’aquest, la gran pantalla. Però quan Sergi Torrecilla puja a l’escenari per començar a exercir de narrador i introduir-nos el relat del príncep de Dinamarca, de fons, l’antena de la RKO Pictures i la seva fanfàrria habitual (pels qui la recordin, és clar) ens anuncia que comença una nova pel·lícula. Tanmateix, no veurem per allà ni Sir Lawrence Olivier ni Kenneth Brannagh, sinó fragments de pel·lícules clàssiques, concerts de música, fons de pantalla i la projecció del que s’està escenificant en directe. Hamlet Aribau té més capes que mai i busca multiplicar els referents i els sentits de cada escena. O això és el que en un principi creia un servidor. Sembla, però, que Broggi i companyia han volgut crear més aviat una experiència estètica i emocional que no interpretativa. Veiem l’arribada del Setè de Cavalleria en un western quan arriben Rosencrantz i Guildenstern a Dinamarca; o la tendra escena final entre Amélie i Nino acompanya a un Hamlet (Guillem Balart) feridor que demana a Ofèlia (Elena Tarrats) que es tanqui en un convent. O l’escena icònica de Cary Grant perseguit per una avioneta a Perseguit per la mort (Alfred Hitchcock, 1959) lliga amb el principi de la representació dels comediants que servirà per desemmascarar el rei. Funcionen més com a contrast o reforç del missatge que com a doble lectura. La música també acompanya per dotar de transcendència èpica alguns moments. Així sonen Time dels Pink Floyd, Heroes de Bowie, el Sultans of Swing dels Dire Straits, o una tonada irlandesa.
Després hi ha els plans gravats en directe o les gravacions, muntades prèviament, que acompanyen les escenes que són escenificades. L’aparició del difunt rei, pare de Hamlet a l’impetuós príncep, es multiplica per quatre. Però la primera aparició no és d’un actor en carn i ossos sinó del ja retirat Xavier Boada, antic membre de la companyia, qui és projectat sobre la camisa que l’espectre deixa a peu de pantalla. L’escena és una filigrana, preciosa, on la sincronia és clau. No és l’única vegada que la pantalla ofereix profunditat d’espai a l’escenari: la mort de Poloni (Toni Gomila), darrere la cortina, serà projectada i escenificada al mateix temps. Però els mateixos actors també exerceixen de càmeres per transmetre a la pantalla gran la tristesa en el rostre d’Ofèlia, per descobrir espais fora de l’òrbita de l’espectador (camerinos, butaques posteriors), o per mostrar la mirada dels monarques (la d’Horaci, Sergi Torrecilla) quan se’ls representa l’assassinat del rei difunt.
Aquesta original posada en escena necessita, però, uns actors que estiguin ben avesats als seus personatges. I la interpretació a qualsevol Hamlet que es munti sempre serà examinada amb lupa. En aquest muntatge la companyia compta amb cinc actors i dues actrius que encaixen i defensen els seus personatges sense sortir del cànon. El protagonisme, clar, se l’endú Guillem Balart, qui als seus vint-i-set anys interpreta Hamlet. El seu príncep és un jove torturat, trist, melancòlic, furiós. I des d’aquesta paleta, Balart busca els matisos, les emocions més genuïnes. És cruel, no hi ha dolçor ni commiseració. Ni tan sols per la seva Ofèlia. I per això, Elena Tarrats rep les pitjors envestides, tant del seu enamorat com del seu pare. No hi ha rastre d’alegria, sols preocupació al principi, veient veure la tragèdia (preciós moment epifànic amb la seva versió de “Hansel i Gretel” de Joan Miquel Oliver), i dolor foll, amb la mort del seu pare. El seu tràgic final és també un dels grans encerts de Broggi: l’actriu sortint de l’escenari a través de les butaques del cinema, com enfonsant-se en l’estany representat per una gota d’aigua. El paper del dolent se’l queda Carles Martínez, inefable, una presència que glaça. Al seu costat la Míriam Alamany també es manté estoica, faltant-li un punt d’amor maternal amb alguna escena amb el seu fill. Toni Gomila és un Poloni beneit, divertit, però també amb un punt de tendresa. Marc Rius defensa Laertes entre els dubtes i l’arrogància i Sergi Torrecilla és l’honest Horaci. Però tots, excepte Hamlet, també calcen altres personatges els còmics, els guardes, els enterramorts, etc. Un muntatge equilibrat en la seva interpretació, on cada moviment, cada entrada i sortida està mesurada i malgrat això, cada paraula està dita amb l’emoció exacta, mastegada i escopida sense artificis i fent comprensible cada vers traduït pel traductor més shakespearià que tenim a casa nostra: Joan Sellent.
El Hamlet Aribau compta també amb un vestuari elegant, obra del mateix Broggi i l’Elisabet Meoz, que recupera les casaques llargues, ben vistoses pels càrrecs més elevats, però manté els texans més informals i les camises pels joves. I si les imatges projectades a la pantalla (Francesc Isern) acompanyen la poesia del text, la il·luminació de Pep Barcons, un altre cop, és bàsica per aportar textures que es multipliquen. L’ús dels focus, la integració d’aquests a l’escena és cabdal per donar llum a escenes més íntimes i retallar ombres sobre la pantalla.
S’agraeix que La Perla 29 busqui nous reptes, que no s’acomodi a l’arena i que exploti les possibilitats estilístiques d’un text tan representat com és Hamlet. A més a més, serveix per confirmar el talent d’un Guillem Balart, encara que potser li faltaven uns pocs anys més per donar una mica més de transcendència al personatge.
Critica de Marti Figueras, publicada per Nuvol
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Fa cent cinquanta-tres anys, el dia 20 de desembre de 1868, el número 3, d’El Eco de Badalona, publicava:
Muy bien hecbo, con motivo dé las elecciones que hoy tienen lugar en esta villa, la Empresa del teatro Zorrilla, ha dispuesto que hoy principie lá función á las cuatro.
Pastores sin rebaño, este año los veremos en los teatros Badalonés y Zorrilla, en los cuales se representarán « Los Pastorcillos » por los aficionados de esta villa, secundados por algunos actores de las respectivas compañías que en-ambos teatros actúan. No dejaremos de assistir.
DIVERSIONES PUBLICAS. TEATRO BADALONA.—No se nos ha pasado el programa.
TEATRO ZORRILLA,—Gran función para hoy 20 de Diciembre.—1.° Sinfonía.—2 °E1 tan acre¬
ditado drama en 3 actos «La Vaquera de la Fi- nojosa,» dirijido por el primer acter Sr. Mallí y
demás partes de la compañía.—3.” La linda pieza en 1 acto «Un paseo á Betlam.
Precios de costumbre.—A las cuatro.
I per aquesta setmana proposem …
Diverses formacions de l’alumnat més jove del Conservatori, dimarts 21 de desembre, a les vuit del vespre, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu, conviden a escoltar música en formats diversos, de la qualitat dels compositors, amb els joves intèrprets amb un repertori de G.H. Händel, W.A. Mozart, A. Hovhanness, R. Sugar i L.W. Beethoven, que serà interpretada per l’Orquestra Jove, Quartet de corda, Octet de vent, amb Ricardo Martínez del Fresno, de director.
Tradicional concert de Nadal del Museu de la mà del Conservatori Professional de Música de Badalona i de l’Escola de Música Moderna de Badalona, dimecres 22 de desembre, a les sis de la tarda, al Decumanus del Museu de Badalona. Entrada a les festes nadalenques en el marc incomparable de la ciutat romana de Baetulo. Enguany es compta amb el Cor de Cambra i el Quartet de Corda del Conservatori de Badalona, Meritxell Puig, piano, que, amb la participació del combo de l’Escola de Música Moderna de Badalona, sota la direcció de Ricard Olivé, oferiran un repertori de nadales clàssiques, tradicionals i modernes, amb obres que van des del classicisme fins als nostres dies.
Amb les dues primeres representacions dels Pastorets el passat cap de setmana, la gent del Círcol van donar inici a totes les que té preparades, pels dies 25 i 26 de desembre i el 2 i 9 del gener de 2022. Destaca entre aquestes representacions la del diumenge 26, a dos quarts de set del vespre, que s’anuncia com: Funció d’homenatge i concert del Centenari, amb motiu de la celebració dels 101 anys de l’estrena d’Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant, el 26 de desembre de 1920, en la qual participaran persones que havien interpretat diversos personatges i que cantaran cuplets escrits per l’ocasió. Posteriorment, un conjunt d’onze músics, interpretaran la música original, composta per Joan Aymerich Rocabayera, que ha estat posada al dia pel seu net Joan Aymerich.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
BON NADAL A TOTS !!!
ON PODEM ANAR?
Badalona, 14 de desembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent cinquanta-tres anys, número d’El Eco de Badalona, el dia 13 de desembre de 1868, publicava “DIVERSIONES PÚBLICAS”. TEATRO BADALONÉS.— No insertamos el programa de la función de hoy, por no habérsenos pasado.
“TEATRO ZORRILLA. — Función extraordinaria 3ª« de abono, 2.» serie. Después de una escogida sinfonía, se pondrá en escena el drama en un acto, original del primer actor D. Antonio Malli de Brignole, cuyo título es: «UN HÉROE», dirigido y ensayado por su autor, en el que le acompañan las principales partes de la compañía.
A petición de la mayoría del público, volverá a ponerse en escena, la zarzuela en un acto: «UN CABALLERO PARTICULAR».
A continuación y por primera vez, se pondrá en escena el drama en un acto, titulado; “¡ABAJO LOS BORBONES”, cuya dirección está a cargo del acreditado primer actor Sr. Malli. Dando ñn con la linda comedia en un acto, nueva en este teatro: «LA LLUVIA DE ORO», dirigida por el primer actor cómico. Sr. Colomer.— Precios de costumbre.— A las 3 en punto. Para que el público goce de toda clase de espectáculos, la Empresa ha coordinado la presente función,
que espera será del gusto de sus favorecedores”.
I per aquesta setmana proposem …
Al Museu de Badalona, aquest dimecres 15 de desembre, a les set de la tarda, tindrà lloc la lectura dramatitzada de l’obra guanyadora del XIV Premi Ciutat de Badalona de Teatre Breu – Andreu Solsona 2021. i tenint en compte que la Marató de TV3 d’enguany està dedicada a la salut mental, la lectura serà un bon moment per recaptar fons contra aquestes malalties i, així mateix, per fer un pas més contra l’estigma que, malauradament, les ha anat acompanyant durant tant temps. Els lectors seran interpretada per Núria Estrada, Josep Maria Alarcón i Ramon Barbosa, amb direcció d‘Albert Vivancos i la col·laboració de Joan Vidal en els efectes sonors. Per assistir-hi cal fer una inscripció prèvia indicant nom, cognom i telèfon, al 627249859 o al correu electrònic, jaumearque7@yahoo.es. (No ho feu al Museu)
El cicle Ja és dijous!, el 16 de desembre, amb la col·laboració de la Fundació Victòria de los Àngeles a l’auditori del Conservatori a les vuit del vespre, concert de lied, a càrrec de Lluís Calvet, baríton i Alan Branch, piano. A través d’aquest cicle podrem sentir el viatge vital de tot ésser humà: els moments de compartir, els moments de solitud, els moments d’estimar i els d’odiar, i també els que són una barreja de tots aquests.
Divendres 17 de desembre, al Teatre Zorrilla, a les vuit del vespre, podrem veure la recuperació del primer espectacle de la companyia La Calòrica, la qual celebrarà els deu anys de trajectòria, un recorregut en que han conservat l’essència d’aquell primer èxit però h han sumat tota l’experiència adquirida durant aquests anys. Una explosió grotesca sobre les passions humanes centrada en la deformada figura de la reina Isabel I la Catòlica que ens parla de la ridiculesa d’aferrar-se al poder i de la insuportable evidència de la brevetat de la vida i la proximitat de la mort. Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, és la primera i darrera tragicomèdia històrica de La Calòrica, la llavor i el fruit d’un teatre crític i compromès que ha fet de l’humor una eina profundament poderosa.
Entre bombolles, és la versió d’un text que va participar al concurs de teatre breu que s’organitza a la nostra ciutat i que representarà el grup El Nucli Teatre, vinculat a l’Orfeó Badaloní, dissabte 18 de desembre, a les nou del vespre i diumenge 19, a les set del vespre, a la sala de la Societat Coral La Badalonense. La direcció és a càrrec d’Olga Galvany i l’argument tracta d’un sopar en un restaurant d’hotel de cinc estrelles, després d’haver passat una estona gaudint de les bombolles de la piscina d’hidromassatge . Què pot ser més relaxant? De què deuen parlar totes aquestes parelles en aquest univers de plaer i benestar? Ens conviden a parar l’orella i a sentir què es diuen, en els seus petits mons, que de vegades poden esclatar com ho faria una fràgil bombolla”.
Diumenge 19 de desembre, a dos quarts de dotze del migdia i a les set del vespre, el Círcol Catòlic començarà les tradicionals representacions d’Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús. Els espectadors tornaran a veure o coneixeran per primera vegada en Lluquet, en Rovelló, en Jeremies, la Isabeló, en Satanàs i en Llucifer amb el seu seguici de fúries de l’infern. Fa més de cent que l’entitat representa Els Pastorets a l’entitat i esperem que en puguin celebrar cent més. Com a mínim! Els Pastorets d’El Círcol s’han convertit en una cita tradicional de les festes nadalenques. Hi haurà detalls nous a l’escenografia, la indumentària, la música… no us ho podeu perdre!
Joan Carreras s’enfronta al repte d’interpretar el malvat i despietat monarca anglès Ricard III en aquesta adaptació lliure, insolent i plena d’humor de la tragèdia shakespeariana escrita i dirigida de manera brillant per l’uruguaià Gabriel Calderón, que es podrà veure diumenge 19 de desembre, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu. Prenent com a punt de partida l’obra del dramaturg anglès, es pot trobar el personatge, però també l’actor en un joc metateatral en que s’exploraran els límits de l’ambició humana i els mecanismes de poder en el món actual. Que un text brillant, una traducció perfecta, un actor incommensurable i un exquisit treball tècnic coincideixin en un mateix espectacle és tan improbable que, quan es dona, el teatre s’eleva a la categoria de miracle i porta els espectadors a un nivell de catarsi superior. Amb aquesta obra, Joan Carreras ha aconseguit el Premi Max 2021 al millor actor, i el Premis Butaca 2021, al millor espectacle de petit format i el de millor actor.
Últim concert de l’actual cicle Per fi és dilluns?, A l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona, dilluns 20 de desembre, a les vuit del vespre, actuació de la Jam Hits the Town, amb una sessió de funk i hip-hop, amb Dimas (Xesco Arnal), veu; Pau Dangla, piano i teclats; Màrius Alfambra, guitarra; Kike Zudaire, baix i Eric Vidal, bateria.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA. Jaume Arqué i Ferrer.
FA CINQUANTA ANTS…
Badalona, 22 de novembre de 2021
FA CINQUANTA ANYS…
Aquesta va ser l’oferta per els badalonins, el mes de novembrede 1971
01/11/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Nova presència de l’Agrupació Lírica del Cor de Marina al Museu representant LA DOLOROSA,
07/11/1971 – MUSEU MUNICIPAL. El quadre escènic de l’Orfeó Badaloní va portar el seu muntatge d’ELS ARBRETS MOREN DRETS d’Alejandro Casona a l’escenari del Museu.
14/11/1971 – SOC. L’OLIVA (Canyet). Inauguració de les reformes de la seu social amb un Concert a càrrec de l’ ORFEÓ BADALONÍ.
21/11/1971 – MUSEU MUNICIPAL. La Joventut del Museu va representar el seu nou quadre escènic amb l’obra LES DELICIES DE LA LLAR de Maurice Hennequin amb direcció de Josefina Sabaté i Josep Maria Fora.
24/11/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Concert amb motiu de la festivitat de Santa Cecilia amb la participació del baríton Francisco Chico que va interpretar varies composicions acompanyat al piano per Ana Maria Chico.
28/11/1971 – ORFEÓ BADALONÍ. (CORO DE MARINA). Concert de Tardor amb motiu de la Festivitat de Santa Cecília, patrona dels cantaires, protagonitzat per la massa coral del’entitat.
CENTRE P. SANT JOSEP. El divertiment per la gent menuda del Centre, Fira d’Infants, va presentar un nou espectacle amb el títol de MAGICS MOMENTS.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Inici de les Festes del Cinquantenari , amb un concert on la massa coral de l’Orfeó, va actuar sota la direcció de Josep Maria Guillén.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 7 de desembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent cinquanta-tres anys, l’ 6 de desembre de 1878, el número 1 d’ El Eco de Badalona, publicava el següent: DIVERSIONES PÚBLICAS.
TEATRO ZORRILLA.—Fúncion para hoy domingo 6 Diciembre, 1ª dé abono, 2.* série. Despues de una brillante sinfonía se pondrá en escena el magnífico drama en 3 actos y i cuadros, debido al ilustre vate vallisoletano don José Zorrilla, cuyo título es: «Sancho García», dirigido por el inteligente primer actor don Antonio Mallí de Byignole.Dará fin el apropósito en un ácto, «La batalla, del puente de Alcolea».
Precios los de costumbre.— A las 3 en punto.
…i PER AQUESTA SETMANA RECOMANEM:
Amb motiu del cicle Ja és dijous!, vindrà al Conservatori de Badalona el jove i prestigiós pianista Ignasi Cambra a mostrar el seu darrer programa amb obres de Schriabin i Brahms, dijous 9 de desembre, a les vuit del vespre. Un concert que permetrà copsar la seva energia i expressivitat que l’ha dut a fer concerts arreu del món.
La lluna, companya literària habitual de Lorca en la seva obra, no va ser-hi present, com explica el seu biògraf Ian Gibson, la nit que el van afusellar, aquella va ser Una noche sin luna. Juan Diego Botto i Sergio Perís-Mencheta ho han tornat a fer, pugues-ne veure divendres 10 de desembre, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla. Després de la feliç trobada de tots dos amb Un trozo invisible de este mundo, tornen als escenaris, intèrpret i director, per apropar-nos a l’univers fascinant del poeta granadí. Un seguit de fragments que ens acosten a una realitat de Lorca que és, alhora també, la nostra. Aquest espectacle li valgué a Juan Diego Botto, el Premi Nacional de Teatre 2021.
Us heu preguntat mai qui renta el milers de llençols dels hotels? Qui hi ha darrere aquella porteta d’on arriben els llençols nets, planxats i perfumats? La veterana companyia La Tal ens endinsa en les profunditats del Italino Grand Hotel, on ens trobem amb un curiós personatge que recull, neteja, planxa i perfuma la roba. Aquest es l’espectacle familiar que proposa l’actor Jordi Magdaleno, pel dissabte 11 de desembre, les sis de la tarda, al Teatre Blas Infante.
El dissabte 11 de desembre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloni, a dos quarts de set de la tarda, la companyia de teatre formada a l’ateneu, La Mar de Teatre, representarà la seva nova obra Entre 4 parets, sota la dirección de Laura Paulí. A Entre 4 Parets es podrá ser testimoni de sis històries del tot ‘quotidianes’: Al mercat, Mentides disfressades, No triguis, Pors, Si us plau i Una petita relliscada,
Amagatalls de llum és el segon treball de la cantautora d’arrels mediterrànies Lia Sampai acompanyada del guitarrista i arranjador Adrià Pagès, que presentaran dissabte 11 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’escenari del Círcol Catòlic. Des de la senzillesa i la complicitat construeixen relats que abracen el món personal i el social, tot davallant en els racons més íntims i fràgils.
Dissabte 11 de desembre, a les vuit i quart del vespre, se celebrarà el segon dels Concerts de Tardor 2021 de guitarra clàssica, organitzat per l’Associació de la guitarra de Badalona, amb l’actuació d’un dels més grans intèrprets de l’actualitat: el mestre Zoran Dukić. Aquest concert tindrà lloc a l’Església dels Pares Carmelites i l’accés serà lliure fins a completar l’aforament, tot i que al finalitzar el concert es podrà contribuir amb un donatiu voluntari. Nascut a Zagreb, Croàcia, l’any 1969 Zoran Dukić és un dels millors guitarristes clàssics de la nostra època.
En el mateix teatre del carrer Andrés Segovia, diumenge 12, a les set del vespre, actuació del monologuista Sergio Fernández El monaguillo. Màgia? Prestidigitació? Hipnosi? No farà res d’això, però ens promet que riuràs, això sí! Perquè ve amb més fam de comèdia que mai per oferir-nos un show d’escàndol on el podreu seguir en el seu deliri, cantant i ballant amb ell sense la més mínima vergonya… Perquè on queda la vergonya quan es tracta de divertir-se?
Aquest duet, amb dues figures carismàtiques del jazz català, presenta un repertori basat en les composicions pròpies de la pianista, oferint amb aquesta combinació tímbrica tan poc usual un ambient càlid i intimista, però ple de moments de gran intensitat musical. Aquesta es la caraterítica del concert de jazz, que interpretaran Elisabeth Raspall (piano) i Benet Palet (trompeta), dins el cicle Per fi és dilluns!, el 13 de desembre, a les vuit del vespre, a l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona.
AMICS DE TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
PROSTITUCIÓN, de Andrés Lima i Albert Boronat.
Les putes s’han instal·lat al Teatre Nacional de Catalunya i s’hi pensen estar fins a la vigília de Nadal. És més, s’han ficat el respectable públic a la butxaca. La nit de l’estrena es van emportar una ovació d’aquelles que et fan posar dempeus. Aquestes putes tenen nom i cognom: són les actrius Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste, que donen veu a l’Ana María, la Isabela, la Lucía, l’Alexa o l’Alicia Lucas, prostitutes de carn i ossos que han ofert el testimoni amb què s’ha bastit la dramatúrgia de Prostitución, un espectacle de teatre documental dirigit per Andrés Lima, que també s’ha nodrit de textos com La revuelta de las putas (Sine qua non) de l’exprostituta i activista Amelia Tiganus.
Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste protagonitzen ‘Prostitución’ al TNC fins al 23 de desembre © Laura Ortega
Carme Portaceli ha programat al TNC un espectacle que havia coproduït durant la seva etapa de directora al Teatro Español de Madrid. I ha fet santament, perquè posa sobre l’escenari un problema que interpel·la tothom: homes i dones, pobres i rics, solters i casats. “Prostitución neix de la idea de posar-nos als tacons de les putes per veure el món”, diu Andrés Lima, que també signa la dramatúrgia de l’espectacle amb Albert Boronat. Putes que parlen amb el cap dret i els tacons ben alts. I d’aquest exercici se’n desprèn un acte de gran dignitat, que inspira un respecte infinit en l’espectador.
“La prostitució és un tema que trenca el feminisme per la meitat. Ho travessa tot, l’economia, la història, el nostre imaginari i el model de família”, diu Albert Boronat. Prostitución no defensa cap posicionament sinó que desplega mirades i reflexions de persones que ho viuen en primera persona. L’espectacle genera sovint un debat sovint encès entre aquells que estan a favor de l’abolició de la prostitució i els que creuen que s’ha de regular. “És curiós que aquells que estan molt instal·lats en una posició consideren que l’obra es decanta massa de l’altre cantó”, diu Boronat, que ha volgut construir un espectacle autènticament torbador sense fer-nos cap sermó moralista. Al contrari, tot el muntatge traspua l’humor savi de les putes.
Prostitución exposa una realitat duríssima: en un país catòlic com Espanya és tan inviable la regularització com l’abolició. Entre aquests dos extrems irrealitzables, ens movem en una zona grisa i al·legal en què hem normalitzat la prostitució, que esdevé de facto una pràctica tolerada i alhora invisible als nostres ulls.
Prostitución ens proporciona dades reveladores: la prostitució mou 5 milions d’euros al dia; els espanyols deixen als prostíbuls més de 1.530 euros anuals de mitjana, cinc vegades més del que gasten en fruites i verdures. Un 60% de puteros són homes casats d’entre 35 i 55 anys. El 80% de les dones que exerceixen actualment a Espanya són estrangeres, moltes d’elles víctimes de xarxes de proxenetes que les fan entrar al país amb la falsa promesa de procurar-los una feina. Prostitución condemna enèrgicament el tràfic d’aquestes noies, i mostra de manera diàfana, sense paternalismes, que cap dona es puta perquè vol, sinó per necessitat o perquè és víctima d’una xarxa.
L’espectacle dóna veu a una àmplia gamma de prostitutes, des de l’escort de luxe fins a la drogoaddicta que ha de vendre el cos per pagar-se l’heroïna. La prostituta vella que ha vist de tot i fa l’ofici entre resignada i orgullosa o la jove que reivindica els seus drets laborals. La prostituta farta de patir el menyspreu i l’abjecció més denigrant que assenyala aquelles dones casades que s’han resignat a fer de putes dins els límits respectables del llit conjugal… En definitiva, dones que ha de suportar les misèries humanes, com aquelles cariàtides que sostenen el món.
Lima ha adoptat el format del gènere de la revista i juga amb els recursos del cabaret: el monòleg, l’acompanyament musical, el cuplet… La música que ha compost Jaume Manresa per a l’espectacle ens manté en tensió al llarg de tota la funció. “La revista neix del teatre documental. Brecht beu d’aquí. El cabaret és un dels gèneres que més bé ha representat la prostitució”, diu Lima. “Les actrius mateixes van entrevistar les prostitutes i allí mateix es va posar en marxa l’experiment teatral. Es va produir una metamorfosi conjunta, de l’actriu en prostituta, i no, cal dir-ho, de la prostituta en actriu, perquè les putes sempre fan teatre”, remata el director.
Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste a ‘Prostitución’ © Laura Ortega
Carmen Machi, que encarna prostitutes amb accents diferents, confessa que ha estat “molt heavy parlar amb aquestes dones, observar la valentia descarada, la cuirassa que s’han de posar per sortir al carrer. És molt complicat estar a la seva pell, callen molt, però a mida que parlàvem amb elles queia la façana de la prostituta i emergia la persona”. Per a l’actriu Carolina Yuste, Prostitución ha estat una experiència transformadora, una obra que et canvia per dins”. Per Nathalie Poza, “estrenar aquí al TNC és com la continuació d’una exploració que no s’acaba mai. Nosaltres, com a dones, com a actrius, tenim més a veure amb les prostitutes del que pensàvem al principi. Una té molts prejudicis, i ara m’adono que ha estat un privilegi poder donar-los veu. El teatre ens permet pujar a l’escenari i donar veu a dones que no la tenen”.
Machi, Poza i Yuste doblen papers i representen un ampli ventall de dones amb entranyes, insolents i divertides, orgulloses i alhora conscients de la seva vulnerabilitat, valentes i fràgils, dones descarades que han desenvolupat amb astúcia tota mena de recursos per sobreviure a tanta immundícia i blindar-se davant la violència masculina.
Els homes sortiran del TNC amb deures per fer. Els casats s’hauran de preguntar si estan violant les seves dones sense ser-ne conscients. I els puteros, casats o no, s’hauran de plantejar si volen continuar sent còmplices de proxenetes i explotadors. Bernat Puigtobella (Publicat a Núvol, 05/12/2021)
ONCLE VÀNIA, per Carles Lucas Giralt
Oncle Vània, un text rus per a un director lituà.
Un dia, en una reunió de presentació del Temporada Alta, en Salvador Sunyer m’animava a veure teatre estranger, una de les especialitats del Festival Gironí. Jo li deia que no veia clar això de llegir subtítols i perdre’m l’expressió dels actors i actrius, les seves mirades, el seu llenguatge no verbal, els seus silencis – aquí no caldria llegir -. Deu ser per això que el nom d’Oskaras Korsunovas no em deia gran cosa, però Manrique, Benet, Marco, Truyol – sí, sí, no és la Clara Segura ni la Vilarasau, però ja és garantia – a més de l’Anna Güell, la Carme Sansa – una clàssica de tota la vida – i sobretot Txékhov, tenien prou tirada per assenyalar aquest espectacle i desplaçar-nos a Girona. Finalment ho vam deixar pel Teatre Lliure que ens permetia escollir més fàcilment data, i aquesta va ser dimecres.
L’any 2014 vam “mitificar” la Companyia Les Antonietes que havíem descobert en un espectacle Shakespearià anterior – Molt soroll per no res -, amb el Vania de l’Espai Lliure, una creació en tota regla amb una Annabel Castan, un Pep Ambrós o un Arnau Puig – allà ens vam fer del seu club de fans – espectaculars, i sempre resulta emocionant veure’n una altra versió – això no em passa amb el cinema, però en el teatre m’encanta – .
La proposta del director Lituà és diferent, recull l’essència del metge rus i porta els actors i les actrius al límit, potser massa per a alguns puristes, però a mi m’agraden les posades en escena arriscades, i aquesta no deixa de ser-ho. Potser no caldria fer espectacles de quasi tres hores, sempre penses que alguna escena no faria falta, però quan les interpretacions són brillants, endavant amb el teatre, que preu per preu, sabates grosses.
Un cop, la Clara Segura em va dir que mai es cansa de sentir que ens ha agradat la seva feina, doncs tornarem a dir que el treball del Marco, el Benet o el Manrique torna a ser molt gran, i que la Truyol segueix amb pas ferm quan surt de la seva Calòrica particular, o que les bones actrius com la Anna Güell o la Carme Sansa, marquen taules en papers que semblen petits. No recordava haver vist la Raquel Ferri – sembla realment russa – amb un treball gestual molt bo, i tampoc recordo Kaspar Bindeman, imagino que un dels motius principals de que hi sigui és la seva faceta musical, per fer un Teleguin diferent.
L’espai escènic combina mobiliari d’abans amb d’altre d’actual, potser per recordar-nos que els drames humans no tenen època. I, aquest cop, no sé si les projeccions aporten gaire, fora de l’escena del passeig del professor amb la seva dona, just abans d’entrar en escena.
L’oncle Vània del Lliure – 45 anys de vida ja – de Txékhov, i d’un director Lituà que tria repartiment català, ofereix prou motius per anar al teatre. I a més a més, als que necessiteu el moment de riure, us l’ofereixen amb claredat.
Per cert, no seria possible sortir de la Sala Puigserver directament al carrer sense pujar primer i baixar després? Els genolls amb molts espectacles al damunt ho agrairien. Que diu el cap de sala al respecte?.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 23 de novembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, el 24 de novembre de 1878, El Eco de Badalona, publicava el següent:
Con un lleno completo se represento el sábado en el Teatro Badalonés el drama do Pitarra «LO FERRER DE TALL», por la compañia que dirije el reputado primer actor D. Antonio Tutau, la que se vé .siempre en estremo favorecida por este público. A propósito de este Teatro: ¿Seria posible que los municipales no fumasen en la platea durante la función é hicieran alguna visita al segundo piso?
TEATRO ZORRlLLA.—Función para hoy domingo 24 . Novlembro 1878. 1 ° Slnfonia.—2.” El precioso drama, en 2 actos, LAS QUINTAS.—3.” La preciosa gatada en un acto: // Canladó,A las 8 en punto. Precios ios de costumbre.
SALON DEL CAFÉ DE ESPAÑA.— Principian hoy los bailes de tarde, bajo el siguiente programa: Introducción y Walz.—Walz.—Scholiscb.—Americana—Rigodon.—Mazurca.— Americana. — Lanceros.—Polka.—Walz. A las 4 en punto.—Entrada 3 rs.
I per aquesta setmana proposem…
*Quins secrets amaga la música d’estil clàssic? Doncs dijous 25, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori, amb la pintora badalonina Judith Themistanjioglus i el Trio Campmany, format per Pau Roca (oboè), Joan Roca (clarinet) i Clara Canimas (fagot), i amb l’espectacle que porta pel títol L’Òpera mozartiana i la Viena del s. XVIII. En aquest concert els assistents descobriran les diferències entre els instruments de l’època i els moderns, així com la relació entre l’òpera i la música instrumental marcada per la teatralitat.
*Andrés Villarrosa, amb prou feines conegut com el cantant melòdic, ja tenia una edat avançada quan va actuar al mític Celler Bohèmia. Sonaven, més o menys afinats, cuplets, tangos i boleros i un públic divers anava en gran part a riure. Altres, els menys, els miraven amb respecte i afecte. Aquest és el cas d’Oriol Genís que hi va arribar a actuar en els últims anys del Celler Bohèmia (oberta el 1940-tancada el 1998), com un actor-cantant jove que els rendia homenatge, maquillat i transformat a Andrés Villarrosa.
Han passat molts anys fins que el director i dramaturg Marc Rosich va animar Oriol Genís, Fa un any i mig Andrés Villarrosa va reaparèixer al Círcol Maldà. Genís i Rosich ens condueixen pel túnel del temps cap a aquella època, cap a aquells personatges fidelment. Aquest personatge el podrem veure, en ¿Que fué de Andrés Villarrosa?, divendres 26 de novembre a les vuit del vespre a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (abans Principal).
Oriol Genís, badaloní del carrer Sant Miquel, és un dels actors veterans més polifacètic del panorama teatral barceloní, Des dels seus inicis en diverses companyies badalonines, s’ha anat formant com a cantant (té tessitura de tenor i ha cantat òpera) i actor, cultivant diversos àmbits (teatre de text, cabaret, musical, drama, comèdia…) i ha estat el fundador de diverses companyies, entre elles el Teatre de l’Àngel, dedicada a espectacles de petit format.
*Encara que no sigui una activitat escènica, dissabte 27 de novembre, a partir de les deu del matí, el Círcol Catòlic ha organitzat unes jornades de reflexió i debat amb el títol de Veniu fúries de l’infern, entorn d’Els Pastorets o L’adveniment de l’Infant Jesús, que l’entitat celebra enguany el centenari de la seva primera representació, i que l’estrena va tenir lloc al Coliseu Pompeia de Barcelona, el 24 de desembre de 1916.
El programa donarà inici a les 10.00 del matí amb la benvinguda als assistents i presentació que durarà fins a les 11.00 h. Tot seguit Jaume Forès dissertarà sobre Els Pastorets un drama sacre al llarg de la història. Toni Serés i Amadeu Carbó, ho faran, sobre el Teatre popular i associacionisme cultural. Els Pastorets d’El Círcol (1920-2020), serà el tema que anirà a càrrec de Toni Forteza. Acabades aquestes dissertacions, s’obrirà una taula rodona sobre Els pastorets, innovació i creixement dels clàssics del teatre popular com a cas singular de cohesió intergeneracional, que serà moderat per Toni Forteza. Pel seu total desenvolupament de l’acte es preveu un horari de les 10.00 fins a les 13.45 h.
Àlex Rigola va porta a escena l’adaptació teatral de l’obra Anatomia d’un instant d’un instant de Javier Cercas, sobre un dels episodis més controvertits de la Transició espanyola: l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Crónica vestida amb les gales d’una estranya celebrac¡ó d’aniversari que torna la miradacap a aquells gest i aquell intent de de cop d’Estat d’ara fa 40 anys. Un momento transcendental en la història d’Espanya a partir dels seus protagonistes, personatges interpretats per Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez i Roser Vilajosana.
Diumenge 28 de novembre tot l’Esbart Sant Jordi, a dos quarts de set del vespre, al Teatre Zorrilla, lluirà les seves millors gales per celebrar el seu 70è aniversari, i ho farà amb el seu espectacle De terra endins, de mar enllà, una proposta plena de moviment, color i música en viu que ens aproparà a les tradicions i arrels de diversos indrets del territori català.
L’acte, concebut pel director de l’Esbart Sant Jordi Jaume Díaz i tot l’equip de mestres i equip tècnic, plantarà dalt de l’escenari a tots els components de l’esbart dansaire, i comptarà amb l’acompanyament en viu de l’agrupació musical Els Ginjolers. La veu en off i la presentació anirà a càrrec d’Esther Marqués.
Diumenge 28 de novembre, a les set de la tarda a l’escenari de la Societat Coral La Badalonense, és repetirà la representació teatral de diumenge passat, en la que el grup de teatre de l’entitat representarà el text de Laurent Baffiè, Toc-Toc, amb direcció de Joan Boix.
Mariano Camarasa és un pianista i compositor inquiet, sensible, i a més, professor de l’EMMB, dilluns 29 de noviembre, a les vuits del vespre, a l’auditori de l’Escola de Música, presentarà el seu projecte amb músiques que neixen en temps convulsos on tot s’aclareix, i quant el què és senzill apareix en forma de cançons amb un missatge esperançador.
El conjunt de Folk/Jazz, format per Mariano Camarasa (piano) per aquest concert el componen grans noms de l’escena musical barcelonina, com Dani Pérez (guitarra), el professor de l’escola Toni Sánchez (baix) i Ramon Aragall (batería).
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué Ferrer
