Crítica de I NOMÉS JO VAIG ESCAPAR-ME, per Oriol Puig Taulé
Gent jove al Lliure de Gràcia i dones grans al Lliure de Montjuïc. Magda Puyo dirigeix I només jo vaig escapar-ne, un text de Caryl Churchill escrit el 2016, però que ens parla del nostre present més rabiós i del nostre futur més proper. Quatre grans actrius al voltant de la setantena interpreten un muntatge que ja és notícia abans i tot de l’estrena. Autoria i direcció femenina a la Sala Fabià Puigserver? Diem molt del TNC, però això amb Lluís Pasqual no passava. Després del tàndem Lessing-Subirós de l’any passat, ara arriba el duet Churchill-Puyo. Esperem que la temporada que ve això ja no sigui notícia.
El més important d’aquest muntatge són les seves quatre protagonistes. Muntsa Alcañiz, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Peña són quatre actrius que normalment veiem en escena fent papers secundaris. L’àvia, la veïna, la mare. La tata a totes les obres de Txékhov. La dramaturga britànica Caryl Churchill (82 anys, una edat estupenda) va escriure aquest text per a quatre actrius al voltant de la setantena. Això ja és un acte polític i revolucionari. Magda Puyo, ràpida i atenta, va comprar els drets del text en català. Avançant-se a Martel i Peña, que també hi anaven al darrere. L’espectacle és una coproducció del Lliure i el Temporada Alta, i es podrà veure la pròxima tardor a Girona.
Tres veïnes prenen la fresca i xerren a l’eixida (o backyard ) de la casa d’una d’elles. Això també és revolucionari, i en dos dies el capitalisme ens ho vendrà com a Casual hanging out outdoors collectively. (Es veu que causa furor al barri de Williamsburg, a Nova York). La Sally, la Vi i la Lena reben la visita de la senyora Jarrett (Imma Colomer), que les tres amigues no dubten a acollir. Te i simpatia. Totes quatre xerren, enllaçant les converses, saltant de tema en tema i acabant-se les frases les unes a les altres. A casa sempre ho hem dit: “Si l’amistat és de veritat, no cal esperar fins al predicat”. La senyora Jarret, però, té coses a dir. El seu relat és una descripció acurada, inquietant i d’isotòpica d’un món en col·lapse. Present absolut o futur immediat? Ella parla en passat perifràstic, però ja sabem que això no és garantia de res. Quan les criatures juguen (en present) relaten allò que passa en passat, com un conte. Ho ficcionen al mateix temps que ho verbalitzen. Els monòlegs breus i punyents de la senyora Jarret ens glacen la sang: “Hi havia màscares de gas disponibles pel Sistema de Salut Pública amb una llista d’espera de tres mesos, o per la privada en un ampli ventall de colors”. Patapam. Caryl Churchill va estrenar aquest text el 2016, al Royal Court de Londres.
La posada en escena de Puyo, l’espai de Pep Duran i la il·luminació de Cube.bz fan millorar el text de Churchill, que té regust de dramatúrgia contemporània britànica. Aquell estil tan parodiable, ja m’entenen. Però sense pauses ni pauses llargues, no pateixin. Nina Pawlowsky vesteix les quatre protagonistes modernes i amb sabata plana: que siguin grans no significa que siguin unes quiques. Les Teresines ens encanten, però avui en dia les nostres veïnes ja no vesteixen així. Les quatre actrius omplen l’escenari de la Fabià Puigserver amb seguretat, saviesa i alegria. Són especialment celebrats el monòleg de la Peña sobre els gats (aquesta dona és d’un altre planeta) i el moment musical amb el Volare. La Colomer demostra, un cop més, que cada dia que passa és millor actriu, i tant Alcañiz com Barba estan perfectes en els seus papers. La importància d’un bon càsting. I quan prenen el sol i s’arremanguen pantalons i faldilles: això també és teatre polític.
El text de Caryl Churchill, traduït de l’anglès per Sadurní Vergés (que també és l’ajudant de direcció), és la prova que la dramatúrgia contemporània també pot interessar al gran públic. Si està ben escrita, és clar. Ah, i em deixava una cosa molt important. L’espectacle dura només UNA HORA. Moltes gràcies, Caryl. “Curtet i alegret”, en diem a casa. Short and sweet. Marxem del teatre contents d’haver vist quatre actriuasses passant-s’ho bomba en escena, i amb les paraules de Churchill ressonant-nos al cap. Fins i tot uns dies després. “Els barris marginals van ser eradicats. Plovien animals domèstics del cel. Un gatet es va fer famós”. És igual quan llegeixi’s això.
Crítica,emesa per Núvol, original d’Oriol Puig Taulé
ON PODEM ANAR?
1 de juny de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Després d’uns dies en què l’agenda treia fum i havíem de mesurar quin era el nostre destí davant de tots els actes programats (encara i que amb poc teatre), ens arriba ara un cap de setmana amb dues representacions força interesants.
Dissabte 5 i diumenge 6, a les cinc de la tarda, l’església de Santa Maria serà l’escenari de la representació del text de Jaume Salom, Temps d’espases, amb adaptació i traducció d’Àngels Aymar i direcció d’Albert López Vivancos. En aquesta obra es recrea la passió i mort de Crist, però tal com hauria succeït si hagués passat a l’època en què va ser escrita l’obra. Estrenada l’any 1972, al desaparegut Teatre Moratin de Barcelona,Temps d’espases fluctua entre la teologia de l’alliberament activa i el missatge d’amor i de pau transmès per Crist, tot en un àmbit tancat, de gran tensió dramàtica i constret a les unitats clàssiques. Aquí, l’autor, utilitza el seu context religiós i polític per expressar les seves rebel·lies contra totes les opressions i dictadures. Aquesta representació es porta a terme en memòria de les víctimes de a covid i en agraïment a tots els que han tingut cura de les persones contaminades. Compta, amb el suport de Tanatori de Badalona i està organitzada per Projecte Ixthys teatre.
Dissabte 5 de juny, a les set de la tarda i diumenge 6, a les sis de la tarda, torna al seu escenari la Dramàtica d’El Círcol; representant l’obra de Jordi Galceran, Burundanga, una comèdia romàntica amb etarres pel mig. El resultat d’aquest còctel explosiu és un vodevil d’humor blanc i sorpreses constants, d’equívocs i situacions rocambolesques que no sols barreja amor, terrorisme i comèdia, sinó que fins i tot anuncia la fi d’ETA. Aquesta és la sinopsis de l’obra: Berta, una jove estudiant, està embarassada de Manel, el seu nuvi, però encara no s’ha atrevit a dir-ho. I és que no sap què fer. Per no saber, no sap ni si el seu noio realment la vol. Sílvia, la seva companya de pis, li ofereix la solució: burundanga, la droga de la veritat, una substància que fa perdre la voluntat a qui la pren i provoca la sinceritat més autèntica. ¿La vol? És ell qui aparenta ser? És honrat, fidel i treballador? I si amaga els pitjors secrets? I si no és el que sembla? És infidel? És un delinqüent? ¿I si fos un terrorista?.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Article, crítica de MARE DE SUCRE, per Oriol Puig Taulé
Jo també soc discapacitat
‘Mare de sucre’ és un dels muntatges més importants de la temporada..
Quan servidor de vostès era adolescent, feia teatre a la Joventut de la Faràndula de Sabadell. Quan la meva tieta em venia veure –a Els Pastorets, Els tres mosqueters o El senyor de les rialles– s’asseia al passadís lateral, a la fila quatre o cinc. La meva tieta Anna anava en cadira de rodes. Quan les fúries de l’infern passaven corrents pel seu costat per pujar a l’escenari, l’experiència que ella tenia era del tot immersiva. Al cap d’uns anys, a La Faràndula, els seients reservats a les cadires de rodes (i els seus acompanyants) van passar a ocupar un lloc fix a la darrera fila. És a dir, la fila 18. A la majoria de teatres de Catalunya, amb honroses excepcions, els seients reservats per a aquests espectadors són al darrere de tot de la platea. A la Sala Gran del TNC, a la fila 24. Vas en cadira de rodes? Fantàstic, tenim un lloc per a tu! Això sí, et recomanem fervorosament que portis els binocles de casa, com la Julia Roberts a Pretty Woman.
Per sort, com que la Sala Tallers té una grada a la qual s’accedeix des de baix, les cadires de rodes ocupen la primera fila. A tocar de l’escenari, a peu pla, com a la Sala MAC del Mercat de les Flors o a la Sala de baix de la Beckett. La Flyhard o el Maldà, amb un aforament d’uns cinquanta espectadors, també situen els espectadors que duen la cadira posada a primera fila. Al TNC perpetrat per Ricard Bofill, el Marc Buxaderas no pot viure l’experiència de pujar la gran escalinata principal, a no ser que el carreguin sis homes forçuts a les espatlles, com al diví Billy Porter a la Met Gala del 2019. Seguint amb el nostre teatre nacional (que paguem entre tots), en Buxaderas explicava en aquesta entrevista que sent molt orgullós d’haver inaugurat el primer camerino adaptat per a actors en cadira de rodes. Som al 2021, i el TNC es va inaugurar el 1996. Tenim pressa.
A casa nostra anem vint anys tard en tot. En la lluita feminista, en la mobilitat sostenible i en la diversitat als nostres teatres. Cada passa, cada canvi, cada millora suposa una victòria. Ja no hi ha marxa enrere. Fa uns anyets que els nostres teatres han descobert que existeixen els migrants, els refugiats o, una altra minoria, les dones creadores. Els grans directors europeus munten espectacles amb persones “reals”: gent de la tercera edat, criatures, camioners, dones de fer feina. Hi ha qui inclou la diversitat als seus muntatges perquè és moda, perquè ara és cool o, simplement, perquè “toca”. I després hi ha la Clàudia Cedó.
La banyolina és dramaturga, directora i psicòloga, i fa quinze anys que coordina Escenaris Especials, on fan teatre amb persones amb risc d’exclusió social. Fan TEATRE, no beneficència. Qui hagi vist algun muntatge de la companyia (Cinema es va poder veure, fa tres anys, a l’Espai Lliure) sabrà de què estic parlant. La Cedó escriu i dirigeix amb gràcia, honestedat i respecte. Mare de sucre és un dels muntatges més importants de la temporada. El fet que tingui totes les entrades exhaurides i que no el puguin veure el màxim nombre possible d’espectadors, és tot un altre tema. Estem fent teatre pel sector, pels abonats i pels espectadors professionals. Sort que d’aquí a quatre dies passarem del 50% al 70% d’aforament, i a partir de la temporada vinent recuperarem, si tot va bé, l’anhelat 100%. Dels períodes d’exhibició i explotació dels nostres espectacles ja en parlarem un altre dia. TDC. Teatre Discapacitat de Catalunya.
Si afirmo que jo també soc discapacitat és perquè tinc, com tothom, habilitats i competències que domino més que altres. Escriure no em costa i ho faig amb facilitat, en canvi soc fatal amb els mapes. Els meus amics elogien els meus tres plats estrella (truita de patates, guacamole i pasta al pesto), però no em feu canviar una roda del cotxe. Ni aparcar, evidentment. Hi ha actors professionals que ploren molt bé, d’altres amb una dicció dubtosa, i d’altres que obsequien els espectadors de la primera fila amb una pluja de capellans. Si des de fa uns pocs anys estem veient, per fi, més diversitat als nostres escenaris, necessitem també més diversitat a les nostres platees. [Ja us ho he dit altres cops: tinc la sensació que fa anys que escric el mateix article]. La diversitat funcional ens envolta, perquè tots som diversos i diferents. Hi ha gent amb discapacitat social. Hi ha gent que defensa La oreja de Van Gogh de forma no irònica. Qui no té un all, té una ceba.
Per tant i per anar acabant, abans que el Milo Rau de torn ens vingui amb el seu espectacle amb actors amb discapacitat –vist i oblidat–, mirem què fan les nostres creadores. Clàudia Cedó, la banyolina més il·lustre amb permís d’Albert Serra, ens ha fet descobrir actrius descomunals com l’Andrea Álvarez o la Judit Pardàs. El que fan aquestes dues en escena no té nom. Mare de sucre és un espectacle que funciona, fa riure i emociona perquè no enganya, no ven fum i està fet amb el cor. L’educadora social descabellada de la Maria Rodríguez és totes les educadores socials. Nosaltres, soferts espectadors, discapacitats tots, ens sorprenem, de sobte, perquè ens adonem que la gent amb diversitat funcional també té desig, també folla i també vol ser mare. Celebrem-ho. I si aquest espectacle no té més vida, més enllà d’aquestes tres setmanes amb les entrades exhaurides, alguna cosa haurem de fer. Si cal posar una bomba, només diré que servidor de vostès és sabadellenc. Com l’il·lustre anarquista Mateu Morral. . Oriol Puig Taulé
ON PODEM ANAR?
Badalona, 18 de maig de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
El pròxim dia 30 de maig, a les set de la tarda, al Teatre Zorrilla, tindrà lloc la XXII edició de la Nit de les Guineuetes. La nostra associació, en el transcurs de la lectura dramatitzada de l’obra Aquestes meves veus, guanyadora del Premi de Teatre Breu – Andreu Solsona 2019, anirà atorgant les guineuetes que la nostra directiva va decidir. En destaquem el premi a l’obra La rambla de les floristes, per ser la que més va agradar al públic badaloní de les que van representar companyies professionalse a la nostra ciutat i el lliurament de la guineueta honorífica, a Lluís Marco.
Quins són els paràmetres que s’estableixen en una societat sana? Aquesta pregunta es fa dins el text que divendres 21 de maig es representarà a la sala Enric Borràs, del teatre Margarida Xirgu (antic Principal). A Suite TOC núm. 6, les germanes Peya, s’endinsen en l’assumpte del TOC (trastorn obsessiu-compulsiu) i en l’experiència quotidiana de qui el pateix, un tema que coneixen de primera mà. Aquesta Suite n’investiga les implicacions socials: el fet que l’experiència del trastorn és inseparable de la societat en què es viu; però també, la rellevància de les xarxes de suport i, sobretot, la importància de poder parlar-ne obertament. Amb una poètica singular, marca de la casa, i amb una potència artística desbordant, la nova creació de Les Impuxibles ens demostra, una vegada més, la importància de l’art per respondre a les dificultats de la vida. Autoria Les Impuxibles, Judith Pujol i María Velasco; direcció: Ariadna Peya i Clara Peya; textos: María Velasco; traducció: Judith Pujol; coreografia, Ariadna Peya; músic, Clara Peya, i intèrprets: Èlia Farrero, Ariadna Peya, Clara Peya, Pau Vinyals i Adrià Viñas.
Tast de fragments d’òpera a través del cinema. Directors de cine com Quentin Tarantino, Alejandro Amenábar, Francis Ford Coppola i Roberto Benigni, entre d’altres són capaços d’emocionar-nos amb la música d’òpera que inclouen posen a les seves pel·lícules. Rosa Maria Carbonell, dissabte dia 22, a les set de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, l’ateneu, ens ajudarà a identificar aquests fragments en les òperes originals i reconeixerem quina és la part escollida per a la pel·lícula. Contemplarem aquestes escenes dins la mateixa òpera, en les millors versions i amb els intèrprets més reconeguts I explicarem l’argument de l’òpera, així com detalls i anècdotes de la vida del compositor o dels mateixos cantants. Viurem moments d’emoció i també d’alegria. Ens endinsarem en històries colpidores i potents i compartirem la màgia. Descobrirem perquè l’òpera mou tantes passions i aconsegueix seguidors tan fidels.
La cabra o qui és sýlvia?, va estrenar-se a Nova York, al Golden Theatre, el 10 de març de 2002. Aquesta obra la podrem veure dissabte 22 de maig, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, amb un repartiment on figuren: Jordi Bosch, Emma Vilarasau, Roger Vilà i Jordi Martínez. Aquell mateix any va aconseguir tots els premis que atorga la ciutat de Nova York a la millor obra estrenada. La cabra és una tragèdia. És un drama que abrasa i sap greu, que vagi directament al centre de l’amor, dels cels i els ideals.
L’obra comença presentant Martin, un reputat arquitecte que acaba de guanyar el prestigiós premi Pritzker, i la seva estimada esposa Stevie. Tots dos es diverteixen amb diàlegs enginyosos, rèpliques brillants i bromes còmplices. Semblen una parella perfecta. Però aquest matrimoni perfecte, aquesta vida quasi perfecta, comença a fer-se miques. La fractura es produeix quan Martin confessa que està enamorat bojament de Sylvia. Però Sylvia és una cabra. Tot d’una, tots els que formen part del món de Martin comencen a veure-l com un animal, com una bèstia. Albee desconstrueix la naturalesa humana d’una manera devastadora, absurda i provocativa.
Per què és tan fascinant el món en què vivim? La curiositat innata que expressen els infants i la reflexió sobre la insensibilització de la dona en l’àmbit de la ciència són els dos grans elements que, combinats, exploten en aquest darrer espectacle de la Companyia Anna Roca. Valentina Quàntica, es podrà veure a la sala Enric Borràs, del teatre Margarida Xirgu (antic Principal), diumenge 23 de maig, a les sis de la tarda. L’obra és la història d’una noia científica que té la voluntat de difondre la ciència i resoldre els perquès que li venen contínuament al cap des que era ben petita. Amb l’ajuda del seu company d’experimentació, el pollet Fernández, i mitjançant un nou canal de YouTube, pretén arribar a les cases de tots els infants i joves.
Si ets una persona curiosa o simplement tens ganes de descobrir el que li passa pel cap a la Valentina, entra al seu laboratori! Perquè un espectacle pot ensenyar-te més coses de les que creus.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Crítica de L’EMPERADRIU DEL PARALEL, PER Oriol Puig Tauler
L’Emperadriu del Paral·lel ja regna a les Glòries Catalanes. Lluïsa Cunillé és la primera dramaturga catalana (viva) que estrena a la Sala Gran, en el darrer muntatge de Xavier Albertí com a director artístic del TNC. Estrena amb consellera i alcaldessa, però sense copa de cava al final. I si poséssim una terrasseta al jardí de les oliveres? Aplaudiments correctes: ni grans ovacions ni fracàs estrepitós. Qui vagi al TNC esperant lluentons, alegria i xerinola sortirà força decebut. L’Emperadriu del Paral·lel no és un rèquiem, però bascula al voltant d’un funeral. Missa de difunts musicada. Plomes de dol rigorós.
Una Cunillé és una Cunillé, al capdavall. El text de la badalonina és una simfonia a sotto voce, una tirallonga de veus, una desfilada de fantasmes. Ramón María del Valle-Inclán més Salvador Espriu, igual a Lluïsa Cunillé? Ronda de mort al Districte Cinquè? Luces de bohemia al Barri Xino? Palmira Picard, la cupletista més estimada de la ciutat, ha mort. El lloc és Barcelona i l’any, el 1930. Però tot passa en un dia al Poble Sec. En un bar (La Tranquil·litat) i en un edifici (lleig com un dimoni), el periodista Roc Alsina (les ulleres fan el personatge) veurà passar davant seu tot un món. No esperin trobar una mena de Flor de Nit a la cunillera manera: L’Emperadriu del Paral·lel és molt més fosca, perquè el retrat no conté gens de sucre. El Paral·lel, ja ho saben, segueix sent un carrer lletjot. Es posi com es posi el Mago Pop.
L’espectacle s’inicia amb una breu simfonia de llum, fum i veu. Veu en off de noticiari parlat, efecte que dialoga amb el final (estremidor) de Barcelona, mapa d’ombres. Pere Arquillué és Roc Alsina, el periodista que assisteix, com els espectadors, a la vetlla de la gran dama. Visita quasi teatralitzada al barri, que s’interpreta a si mateix. Arquillué és el convidat de pedra del muntatge, en certa manera. L’Emperadriu del Paral·lel és un text coral, en tots els aspectes: els personatges apareixen i desapareixen, alguns només en format sonor (“Cocaínaaa…”), amb una rapidesa que posa a prova les capacitats identificadores del públic. Sílvia Marsó és Clara Cisteró, “una altra víctima del cinema sonor”, pianista del cinema mut que ha vist com el progrés passava per damunt seu. “Després de les pianoles i els gramòfons, imagini’s què vindrà”. Roberto G. Alonso interpreta diversos personatges, amb un Valle-Inclán especialment celebrat (el públic li riu tots els aparts). Poca broma: el ballarí i transformista ja compta amb Àngel Guimerà (a Vergonya eterna) i amb el pare de l’esperpent entre el seu repertori de personatges. Chantal Aimée (feliç recuperació!) broda el seu paper de florista (amb una coixera molt versemblant) i de tarotista amb veu de cassalla (“Te veo muy dividida”). Mont Plans aprofita cada minut que té en escena (algú en tenia cap dubte?), especialment quan interpreta la mare de l’artista.
L’inici no és, definitivament, el millor de l’espectacle, i descol·loca un xic la parròquia. Diria que es tracta d’una qüestió de to. Albertí no busca, en cap moment, la farsa (ja ens ho va dir a la presentació), i fa que els seus actors toquin amb la sordina posada. El text de Cunillé es debat entre la pinzellada expressionista i certa sobredosi de dades, sense arribar a la Viquipèdia. Adrià Gual i Enriqueta Martí, Raquel Meller i el mestre Viladomat, Alejandro Lerroux i Francesc Ferrer i Guàrdia apareixen, esmentats o en escena, com tants i tants veïns anònims del Paral·lel. Els fantasmes també són tèxtils: l’homenatge a la figurinista María Araujo està fet de roba, una altra capa extra d’informació i que farà les delícies dels espectadors més teatraires. He de confessar que el cor em va fer un bot quan vaig veure Albert Mora vestit de Sweeney Todd.
La sabadellenca Maria Hinojosa és Palmira Picard, i ens quedem amb ganes de veure-la més estona en escena: sigui interpretant una espia (?) alemanya o cantant La Paula té unes mitges (a duo amb la Marsó), la soprano vallesana té el to just d’ironia i intel·ligència escènica. Ella és, juntament amb Aimée (“Vaig inventar la faldilla-pantaló”) i Oriol Genís (l’actor més albertinià del planeta) qui millor ha sabut trobar el to del muntatge. L’Oriol fa de musclaire (“El públic sempre té gana”) o d’hipnotitzador amb aquella gràcia que el caracteritza, i és en aquests moments més còmics que el públic riu. I respira, també.
L’Emperadriu del Paral·lel és un muntatge tan barceloní com el fum de La Canadenca, i que retrata una ciutat on les cupletistes, els anarquistes, els esperantistes i les modistes compartien una copa de Pernod al bar La Tranquil·litat. Si a la pel·lícula Europa (Lars von Trier, 1991) el narrador-hipnotitzador Max von Sydow comptava fins a deu per endinsar-nos al vell continent, aquí Cunillé ens fa comptar fins a quaranta. Un final impactant i trist, molt trist, com ho és la història d’aquest dissortat país nostre, en què el feixisme va aniquilar-ho tot. Aquella Barcelona va desaparèixer sota el pes de les bombes i de quaranta anys de franquisme. Aquella Barcelona ja no tornarà mai més. L’Emperadriu del Paral·lel és un record, un miratge, una festa silenciosa. Una cançó en to menor.
Oriol Puig Taulé
ON PODEM ANAR?
Badalona, 11 de maig de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Aquesta és la programació de caràcter popular, que tindrem per Sant Anàstasi, tenint en compte el símil tauri “si el tiempo lo permite”.
El dimarts 11, de bon matí se sentiran per la ciutat els grallers de Badalona que, juntament amb el toc de festa de les campanes de Santa Maria, anunciaran que l’11 de maig és festa a Badalona!
Un cop tothom despert, toca anar a ofici. A l’Anada a Ofici es representa la versió infantil dels balls, que es podran veure com llueixen des de la plaça de Barberà.
Mentrestant a la plaça de la Vila hi haurà la Mostra d’Imatgeria festiva de la ciutat, que es podrà veure durant tot el dia. Cal reservar entrades prèviament.
A les set de la tarda hi haurà, organitzat per Badalona Sardanista, una audició-concert de sardanes, a la Plana, per la Cobla Marinada, amb reserva prèvia d’entrada al telèfon 93 388 07 11.
A dos quarts de vuit, a la plaça de la Ciutat Romana i a la plaça de Barberà, Passada de Sant Anastasi, amb reserva d’entrades per la plaça de la Ciutat Romana i plaça de Barberà. Reserva d’entrades a la web de l’Agenda Cultural de Badalona.
Dijous 13, a les vuit del vespre, a l’ Auditori del Conservatori de Badalona, cloenda del cicle Ja es dijous!!!, amb Juan Antonio Moya, guitarra; Laura Marchal, cante; Toni Avellán, guitarra, que presentaran el disc Bordón Negro. El jove guitarrista Juan Antonio Moya, format a l’Esmuc és un dels nous valors del nostre flamenc, el seu espectacle, fruit del disc Bordón Negro, ens convida a viatjar a través dels palos flamencs en totes les seves formes d’expressió, No us perdeu el primer concert de flamenc al Conservatori!!
Dissabte 15 de maig, a les sis de la tarda, a la Església de Santa Maria, concert A la corda forta, a càrrec de l’orquestra de corda Vivace Assai que combina una gran homogeneïtat tímbrica i una gran diversitat de registres. És una formació d’unes grans ductilitats i versatilitats. Això es fa palès en aquest programa on sentirem com Txaikovski la tracta com una petita orquestra simfònica, Dvorak com un gran quartet de cordes i Respighi com un substitut del llaüt.
Dirigida pel mestre Emmanuel Niubó. S’han de comprar entrada anticipada online, aforament limitat. Qui no compri l’entrada anticipada online, cal inscriure’s abans (telf. 933843713) i deixar les vostres dades de contacte.
Acte que ha estat possible organitzar-lo gràcies al patrocini de GRUMAT BADAGRÉS.
Lluís Vidal, piano; David Xirgu, bateria, amb el seu treball The Carla Bley Songbook, estaran dilluns 17 de maig, a les vuit del vespre, a l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB). Dos veritables monstres de la música d’aquest país. Després de tocar junts en infinitat de projectes, amb formacions molt diverses al llarg de més de vint anys, Lluís Vidal i el badaloní David Xirgu oferiran en format en duo, amb versions molt personals de la música de Carla Bley.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS…
Badalona, 1 de maig de 2021
FA CINQUANTA ANYS…
Aquesta era l’oferta per els badalonins, el maig de 1971
01/05/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Representació a càrrec del quadre escènic del Casino de Badalona de la comèdia de Lluís Elias, BALA PERDUDA, sota la direcció de Santiago Vendrell.
SALÓ DE L’EXPONENT. Concert per la Banda juvenil del Pare Mañanet i selecció de romances de sarsuela a càrrec de l’Agrupació Lírica del Cor de Marina.
02/05/1971 – CIRCOL CATÒLIC. Festival de Dansa Catalana amb l’actuació de l’Esbart Albada del Círcol i de l’ Esbart Sant Jordi de l’Orfeó , acompanyat per la cobla La Principal de Badalona.
TEATRE CINE NOU. Concert a càrrec de la BANDA BONANOVA.
PLAÇA DE LA VILA. Actuació dels Coros y Danzas de la Secció Femenina i del Grup de Majorettes de Badalona.
MUSEU MUNICIPAL. El mestre Espeita va presentar la seva tradicional CITA CON LAS ESTRELLAS, amb renombrats artistes de la Radio i de RTVE.
08/05/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. L’elenc de l’entitat va representar EDIPO EN HIROSHIMA, de Luigi Candoni, amb direcció d’Albert Trífol.
SALÓ DE L’EXPONENT. Gran final del III Concurs de Conjunts Musicals.
09/05/1971 – MUSEU MUNICIPAL. La noticia diu així “Don José R. Bona, Vicepresidente Nacional de Teatro, presentarà: Pequeño Teatro i Recordando a Amadeo Vives,” Aixó es tot!
SALÓ DE L’EXPONENT. Matinal amb l’actuació de FIRA D’INFANTS del C. P. Sant Josep i la Tuna Juvenil de la Parròquia de Ntra. Sra. de Montserrat. A la tarda Festival de Dansa Catalana, amb la participació de l’Esbart de la Joventut Carmelitana, Esbart Badalona del Museu i l’Esbart de la Secció Femenina acompanyats per La Cobla Principal de Badalona.
CIRCULO CATÒLICO. Celebració del I Aniversari de l’Esbart Albada, amb membres de la nova cançó, danses catalanes i el ballet clàssic de Maria Lluïsa Quintana.
16/05/1971 – CORO MARINA. Una recent formada Agrupació Lírica del Coro Marina, va
escenificar LA DOLOROSA, la sarsuela del mestre Serrano, que en els seus principals personatges van ser interpretats per Pere Paulí, Joaquim Grifol i Ana Sánchez.
MUSEU MUNICIPAL. El Grup de Teatre Gresol, va representar LOS BLANCOS DIENTES DEL PERRO d’Eduard Criado, amb direcció de José Maria Terry.
20/05/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Joaquim Grífol va donar per acabada la temporada del grup escènic de l’Orfeó Badaloní, representant BENVINGUT MOSSEN VIDAL, donant fi a una temporada molt pròdiga en representacions.
23/05/1971 – MUSEU MUNICIPAL. La Joventut de Museu va presentar el show CAJA DE SORPRESAS, amb el cantant Albert, el trío Emilio, Ramón, Josep Maria, el senyor Utesà i el senyor Riera.
28/05/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Organitzat pel Departament de Cultura de l’Ajuntament i l’Escola de Música i com a fi de curs, concert a càrrec de la soprano Maria del Carme Ducamp, acompanyada al piano per la concertista Enriqueta Garreta.
29/05/1971 – ESCOLES SALESIANS. L’elenc juvenil dels Salesians va presentar EL CRIMEN AL ALCANCE DE LA CLASE MEDIA de Juanjo Alonso Millán, amb direcció de Ramón López.
30/05/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Acte de simpatia a Ramon Beltran i nova sessió de Pinceladas Líricas amb direcció de Josep Comas amb un extraordinari programa, on varis cantants van interpretar com de costum fragments d’òpera i sarsuela.
SALA DEL CARMEN – Els components de la Joventut Carmelitana, van representar HOMES I NO de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Josep Mola.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 4 de maig de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Estem en plenes Festes de Maig i procurarem poder fer-vos arribar els actes, més o menys escènics que se’ns ofereixen. Tingueu en compte que hi ha força actes amb les entrades exhaurides. Ho assenyalarem en vermell.
Organitzat per la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona, la Dramàtica del Círcol, oferirà en versió teatralitzada, l’adaptació a conte de la llegenda L’hereu Mas i el Dimoni, recollida per Joan Rosàs i inclosa a recopilació de llegendes de Badalona El cabàs dels micacos, de Jan Grau i Guillem Escriche. “A més de reis, de grans homes i de nobles il·lustres que han passat per Badalona, un dels personatges més rellevants que tot sovint s’hi ha passejat ha estat el Dimoni. Fins i tot massa sovint que s’hi ha passejat per fer barrabassades de les seves! Diuen que a prop de la carena, per la vall de Canyet amunt, hi ha una de les entrades de l’infern. És per allí que el Dimoni baixa cap a Badalona, entrant pel pas de la Guineu.” Les representacions seran el 4 de maig, a les sis de la tarda, a la Biblioteca Canyadó i Casagemes – Joan Argenté; el 5 de maig, a dos quarts de sis de la tarda la Biblioteca de Pomar i el 12 de maig, a les sis de la tarda, a la Biblioteca de Llefià – Xavier Soo.
Dijous 6 de maig, a dos quarts d’onze del matí, a la platja de Coco, dins a la programació de les Festes de Maig, música per a la gent gran amb un Espectacle de sarsuela i òpera, adreçat especialment als usuaris i usuàries dels casals de gent gran de Badalona, i també per a la resta de les persones grans de la ciutat. Per assistir-hi cal fer una reserva prèvia d’entrada al telèfon 93 483 29 71 o a gentgran@badalona.cat.
Divendres, 7 de maig, a les vuit del vespre, al parc de l’Escorxador, una actuació gratuïta, (amb les entrades exhaurides) de David Ros, un cantant i compositor badaloní amb una àmplia trajectòria en el món de la música. A Badalona presentarà es seu espectacle Buscarem la sort.
Dissabte, 8 de maig, a les onze del matí, espectacle per els menuts al parc de l’Escorxador. Entre 250 kg de palla i 125 kg de massa humana. Amer i Àfrica és una companyia de circ contemporani centrada en la investigació sobre la tècnica de mans a mans que presentarà l’espectacle Envà. Espectacle amb reserva prèvia
Al mateix dissabte 8, a la una del migdia, també al parc de l’Escorxador, actuació de River Omelet els quals presentaran Come in, you’ll see the flat, el seu primer treball amb lletres senzilles i melodies i harmonies captivadores que ens permeten desconnectar. Una banda de música folk que sona a arrels de música popular irlandesa amb pinzellades de pop independent (indie pop). Diuen que les entrades estan exhaurides.
També al parc de l’Escorxador, dissabte 8, a les sis de la tarda, amb reserva prèvia, actuació d’ Aydená, un grup musical de pop flamenc nascut a Badalona, que han compartit escenari amb grups com Las Soles, Cantores de Hispalis, Requiebros o La Húngara entre altres. Les seves presentacions en viu són poderoses, precises i refinades i si reflecteixen les influències de les seves arrels flamenques i del moviment rociero a Catalunya.
Dissabte 8 de maig, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, torna l’obra de Sergi Galceran, dirigida per Sergi Belbel, El método Grönholm, amb Sergi Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer.
Últim espectacle al parc de l’Escorxador, a les vuit del vespre, dissabte 8, amb registre previ, en qué es podrà gaudir del conjunt Radio Tributo., el tribut més fidel i contundent de Radio Futura que farà un repàs pels èxits més emblemàtics dels dotze anys de la carrera musical d’aquest grup de l’anomenada movida madrileña dels anys vuitanta.
Els espectacles escènics de teatre, música i dansa del diumenge 9 de maig començaran a dos quarts d’onze al parc de Ca l’Arnús – Can Solei, amb entrades exhaurides, amb l’actuació de La Tresca i la Verdesca i el seu espectacle Zum, un espectacle musical d’animació amb cançons i danses adreçat a un públic familiar.
Acabada l’actuació, de La tresca i la Verdesca, seguidament al parc de Ca l’Arnús-Can Solei hi haurà l’espectacle Flow, de Pulmon Beatbox. Sempre amb una ràdio al seu interior, Dani Lleonart fa anys que viatja pels indrets més inhòspits del hip-hop. Sons, ritme, colors i paraules per explicar-nos el viatge personal que ha fet en el món de la música.
Diumenge 9, a les onze del matí, al parc del Escorxador, amb entrades també exhaurides, hi haurà l’actuació del mag Enric Magoo i altres mags de Badalona. En el programa de les festes de maig, però no hi ha el nom de cap més mag.
També amb les entrades exhaurides, el diumenge 9 de maig, a la una del migdia, al parc de Can Solei – Ca l’Arnús, l’actuació de Dimas un artista multidisciplinari que ha estat connectat a diferents realitats de la ciutat de Badalona, que presentarà una sessió exclusivament en format vinil en que escoltarem una mostra de la seva col·lecció que ens farà viatjar des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
També a la una del migdia al parc de l’Escorxador, el diumenge 9, s’iniciarà, amb registre previ l’espectacle Volver, de la companyia de flamenc Lora de Goya. És una suite dels pals més tradicionals del flamenc, com són las alegrías, la bulería, la soleá, la guajira o el fandango entre d’altres. Hi gaudirem de tota una varietat musical d’uns grans músics en directe i de la força i l’energia d’una companyia de dansa nascuda al Mediterrani.
Aquest any la ja tradicional Mostra de Dansa que oferien les escoles de dansa badalonines, ha canviat d’ubicació i de la Plana s’ha na anat al Port, en doble sessió, a les dotze del migdia i a les sis de la tarda, (amb les entrades exhaurides) Els horaris i actuacions seran els següents : A les dotze hores , a càrrec de les escoles de dansa Estudi Flamenc i Dansa Lora de Goya, L’Assaig, Moviment-2, Multi Studio Dance i Stil, a les sis, a càrrec de les escoles de dansa Atelier des Artistes, Ballet Sílvia Pallisera, Danzalona, Marisa Yudes i Ritmes.
L’artista independent i compositor Edu Esteve debuta amb Fènix, el seu primer àlbum en solitari, el diumenge 9, a les sis de la tarda, al parc de l’Escorxador, amb entrades exhaurides, Esteve, ha fet un pas més en la seva trajectòria musical amb cançons que volen ser una empenta per a tothom que travessa un moment complicat i transmeten la força i l’energia per tirar endavant.
Un altre espectacle que s’anuncia amb les entrades exhaurides, es tracta de l’actuació d’ Intana, el diumenge 9 de maig, al parc de Can Solei – Ca l’Arnús, a les set de la tarda. Intana neix d’una proposta personal de Núria Moliner com a cantautora que creix i s’acaba formalitzant en un projecte de banda. Presentarà a Badalona el seu segon disc A plan for us. Aquesta actuació s’oferirà a l’espai del Racó Íntim, en el qual també actuarà Esmeralda Colette, una jove actriu i cantant que creix en un ambient de fortes influències multiculturals. La seva proposta de cançons pròpies fusiona el folklore llatinoamericà, el nou soul i diversos estils musicals amb unes lletres originals i sinceres que no deixen indiferent.
Al parc de l’Escorxador, diumenge 9 de maig, a les vuit del vespre, amb registre previ, s’oferirà Herència, l’última producció de la companyia La Industrial Teatrera, en la qual s’apel·la a l’inconformisme. Un espectacle de dos clowns que ens convida a dir prou i a reflexionar sobre quin món tindran els nostres fills. L’herència en clau de clown. Quin món deixem o com el deixem és el tema central.
Petit Bombay presentarà el seu espectacle de titelles El petit príncep, personatge que explicarà el seu llarg viatge per diferents planetes on ha conegut altres personatges ben estranys i curiosos, cadascun amb les seves manies i bogeries. Aquest espectacle que segons diu el programa oficial, ja te les entrades exhaurides tindrà lloc dilluns 10 de maig, a les 11 del matí, al parc de l’Escorxador.
Acabat l’espectacle de titelles, a la una del migdia, al mateix parc de l’Escorxador i amb registre previ, hi haurà l’actuació de Bufa & Sons, amb les seves exquisides composicions musicals que van des del blues, el jazz i la música popular, fins a les creacions originals de la banda, interpretades amb instruments impossibles com un totxo, una crossa, una cadira, un escombra, una oliva i molts d’altres.
El dia 10, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, el duet format per la badalonina Maria Arnal i Marcel Bagés, un dels més aplaudits i referenciats de l’actual panorama musical nacional, oferiran l’estrena del nou àlbum, Clamor, un pop mutant als límits de l’emoció que parla de la nostra infinita capacitat de transformació per afrontar els reptes d’un planeta – d’un futur – en crisi. Una fusió de folklore i electrònica. Modernitat ancestral. Maria Arnal i Marcel Bagés fan una aposta pel llenguatge universal de l’emoció amb cançons sobre els desafiaments humans i no humans d’un futur més incert que mai. Diuen que les entrades també estan exhaurides
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
ON PODEM ANAR?
Badalona, 27 d’abril de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Per fi és dilluns! Aquest 26 d’abril, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna (AMMB), hi ha l’actuació del combo llatí Latin-Jazz amb Clàudia Fleta, saxo i clarinet; Giacomo Romanelli, saxo; Òscar Dulanto, trombó; Daniel Ocón, piano Julián Marcelo Rios, guitarra Marta Costa, percussió Toni Sánchez, baix Albert Sabater, bateria. Músiques d’arrel llatina barrejades amb jazz. Tradició i improvisació s’ajunten en aquest combo de l’EMMB.
L’Espai Betúlia, dimarts 27 d’abril a les set de la tarda, acollirà la presentació del poemari de Salem Zenia, poeta i filòleg, autor del diccionari amazic-català, i Sahida Hamido, jove poeta terrassenca. Oferiran un recital emmarcat en l’exposició de Núria Guardiola, en que el paisatge de nord del Marroc i la presència de la dona i el seu dia a dia seran motiu principal de reflexió.
A l’Auditori de Museu de Badalona, dijous 29 d’abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc el concert Grans duos d’òpera “Lontan da te”, a càrrec de la professora de cant del Conservatori, Rocío Martínez, acompanyada del tenor David Alegret i la pianista Viviana Salisi, els quals oferiran un tastet d’àries d’òpera. Oferiran cançons d’Eduard Toldrà, W.A. Mozart, Antonio Vivaldi, Soutullo i Vert, Giménez i Nieto, Gaetano A. Penino, Giacomo Puccini i Gaetano.Donizetti.
El II Cicle de Teatre a Cau d’Orella, que la nostra associació va posar en marxa el passat mes de març continuarà aquest 29 d’abril, a les set de la tarda, a la sala d’assaig del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel) amb la lectura de l’obra, Penombres, original de Joan Roca Casals, text que va guanyar el Premi de Teatre Breu Inicia’t -2008. La lectura anirà a càrrec d’Anna Calatayud, Felicitat Comas, Joana Domingo, Antonio Escudé, Mireia Torné i Teresa Ustrell i del so s’encarregarà Joan Vidal.
El concert que tindrà lloc el dissabte 1 de maig, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, porta per títol En el món de Pau Casals, en el que seran intèrprets: Queralt Giralt, Emmanuel Niubó, i Guillem Pareja, violoncels i Guillem VELLVÉ, cello. Aquest concert està dedicat al cèlebre violoncel·lista, pedagog, director i compositor català Pau Casals, però , a més també és un homenatge insubstituïble a l’instrument que va ser el seu company de vida i també la seva particular i pacífica arma de denúncia contra la inacció de la comunitat internacional amb relació a la dictadura franquista.
|
Tercera sessió del cicle de monòlegs Dimoni ComedtOMEDY, un espai en clau d’humor irreverent, fresc i espontani amb un clar i únic objectiu: fer-nos petar de riure! Serà diumenge 2 de maig, a les 12 del migdia, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní. En aquesta segona sessió es compta amb la participació de dos còmics de gran popularitat i veterans de molts escenaris d’arreu del país com són Mireia La Crazy i Ritxi Olivé. L’humorista Pep Alejandro conduirà l’espectacle. El dilluns 3 de maig, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), Pop-Rock / Cançó, concert doble amb projectes musicals d’alumnes de l’EMMB, D’una banda Curly Blue Rock, a càrrec de Michelle Claude, guitarra i veu i Mireia Peña Pla,veu alumna de cant de l’escola. Ens presentaràn el projecte que comparteixen: un duo de versions de grans clàssics del rock, en versió acústica i femenina. La segona part anirà a càrrec de Naia González, veu i piano; Izan Mora, teclats; Martí Monés, baix i Pol Socias, bateria. Naia González, alumna de l’EMMB, és una jove cantant, pianista i compositora amb una incipient carrera artística. Ens visita acompanyada de companys seus de l’escola, en un grup creat per a l’ocasió. Ens presentarà les seves cançons pròpies. AMICS DEL TEATRE ZORRILLA. Jaume Arqué i Ferrer |
ON PODEM ANAR?
-
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Per fi és dilluns! Aquest 26 d’abril, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna (AMMB), hi ha l’actuació del combo llatí Latin-Jazz amb Clàudia Fleta, saxo i clarinet; Giacomo Romanelli, saxo; Òscar Dulanto, trombó; Daniel Ocón, piano Julián Marcelo Rios, guitarra Marta Costa, percussió Toni Sánchez, baix Albert Sabater, bateria. Músiques d’arrel llatina barrejades amb jazz. Tradició i improvisació s’ajunten en aquest combo de l’EMMB.
L’Espai Betúlia, dimarts 27 d’abril a les set de la tarda, acollirà la presentació del poemari de Salem Zenia, poeta i filòleg, autor del diccionari amazic-català, i Sahida Hamido, jove poeta terrassenca. Oferiran un recital emmarcat en l’exposició de Núria Guardiola, en que el paisatge de nord del Marroc i la presència de la dona i el seu dia a dia seran motiu principal de reflexió.
A l’Auditori de Museu de Badalona, dijous 29 d’abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc el concert Grans duos d’òpera “Lontan da te”, a càrrec de la professora de cant del Conservatori, Rocío Martínez, acompanyada del tenor David Alegret i la pianista Viviana Salisi, els quals oferiran un tastet d’àries d’òpera. Oferiran cançons d’Eduard Toldrà, W.A. Mozart, Antonio Vivaldi, Soutullo i Vert, Giménez i Nieto, Gaetano A. Penino, Giacomo Puccini i Gaetano.Donizetti.
El II Cicle de Teatre a Cau d’Orella, que la nostra associació va posar en marxa el passat mes de març continuarà aquest 29 d’abril, a les set de la tarda, a la sala d’assaig del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel) amb la lectura de l’obra, Penombres, original de Joan Roca Casals, text que va guanyar el Premi de Teatre Breu Inicia’t -2008. La lectura anirà a càrrec d’Anna Calatayud, Felicitat Comas, Joana Domingo, Antonio Escudé, Mireia Torné i Teresa Ustrell i del so s’encarregarà Joan Vidal.
El concert que tindrà lloc el dissabte 1 de maig, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, porta per títol En el món de Pau Casals, en el que seran intèrprets: Queralt Giralt, Emmanuel Niubó, i Guillem Pareja, violoncels i Guillem VELLVÉ, cello. Aquest concert està dedicat al cèlebre violoncel·lista, pedagog, director i compositor català Pau Casals, però , a més també és un homenatge insubstituïble a l’instrument que va ser el seu company de vida i també la seva particular i pacífica arma de denúncia contra la inacció de la comunitat internacional amb relació a la dictadura franquista.
Tercera sessió del cicle de monòlegs Dimoni ComedtOMEDY, un espai en clau d’humor irreverent, fresc i espontani amb un clar i únic objectiu: fer-nos petar de riure! Serà diumenge 2 de maig, a les 12 del migdia, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní. En aquesta segona sessió es compta amb la participació de dos còmics de gran popularitat i veterans de molts escenaris d’arreu del país com són Mireia La Crazy i Ritxi Olivé. L’humorista Pep Alejandro conduirà l’espectacle.
El dilluns 3 de maig, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), Pop-Rock / Cançó, concert doble amb projectes musicals d’alumnes de l’EMMB, D’una banda Curly Blue Rock, a càrrec de Michelle Claude, guitarra i veu i Mireia Peña Pla,veu alumna de cant de l’escola. Ens presentaràn el projecte que comparteixen: un duo de versions de grans clàssics del rock, en versió acústica i femenina. La segona part anirà a càrrec de Naia González, veu i piano; Izan Mora, teclats; Martí Monés, baix i Pol Socias, bateria. Naia González, alumna de l’EMMB, és una jove cantant, pianista i compositora amb una incipient carrera artística. Ens visita acompanyada de companys seus de l’escola, en un grup creat per a l’ocasió. Ens presentarà les seves cançons pròpies.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA.
Jaume Arqué i Ferrer
-
Badalona, 27 d’abril de 2021
Això és el que us oferim…
Per fi és dilluns! Aquest 26 d’abril, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna (AMMB), hi ha l’actuació del combo llatí Latin-Jazz amb Clàudia Fleta, saxo i clarinet; Giacomo Romanelli, saxo; Òscar Dulanto, trombó; Daniel Ocón, piano Julián Marcelo Rios, guitarra Marta Costa, percussió Toni Sánchez, baix Albert Sabater, bateria. Músiques d’arrel llatina barrejades amb jazz. Tradició i improvisació s’ajunten en aquest combo de l’EMMB.
L’Espai Betúlia, dimarts 27 d’abril a les set de la tarda, acollirà la presentació del poemari de Salem Zenia, poeta i filòleg, autor del diccionari amazic-català, i Sahida Hamido, jove poeta terrassenca. Oferiran un recital emmarcat en l’exposició de Núria Guardiola, en que el paisatge de nord del Marroc i la presència de la dona i el seu dia a dia seran motiu principal de reflexió.
A l’Auditori de Museu de Badalona, dijous 29 d’abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc el concert Grans duos d’òpera “Lontan da te”, a càrrec de la professora de cant del Conservatori, Rocío Martínez, acompanyada del tenor David Alegret i la pianista Viviana Salisi, els quals oferiran un tastet d’àries d’òpera. Oferiran cançons d’Eduard Toldrà, W.A. Mozart, Antonio Vivaldi, Soutullo i Vert, Giménez i Nieto, Gaetano A. Penino, Giacomo Puccini i Gaetano.Donizetti.
El II Cicle de Teatre a Cau d’Orella, que la nostra associació va posar en marxa el passat mes de març continuarà aquest 29 d’abril, a les set de la tarda, a la sala d’assaig del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel) amb la lectura de l’obra, Penombres, original de Joan Roca Casals, text que va guanyar el Premi de Teatre Breu Inicia’t -2008. La lectura anirà a càrrec d’Anna Calatayud, Felicitat Comas, Joana Domingo, Antonio Escudé, Mireia Torné i Teresa Ustrell i del so s’encarregarà Joan Vidal.
El concert que tindrà lloc el dissabte 1 de maig, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, porta per títol En el món de Pau Casals, en el que seran intèrprets: Queralt Giralt, Emmanuel Niubó, i Guillem Pareja, violoncels i Guillem VELLVÉ, cello. Aquest concert està dedicat al cèlebre violoncel·lista, pedagog, director i compositor català Pau Casals, però , a més també és un homenatge insubstituïble a l’instrument que va ser el seu company de vida i també la seva particular i pacífica arma de denúncia contra la inacció de la comunitat internacional amb relació a la dictadura franquista.
Tercera sessió del cicle de monòlegs Dimoni ComedtOMEDY, un espai en clau d’humor irreverent, fresc i espontani amb un clar i únic objectiu: fer-nos petar de riure! Serà diumenge 2 de maig, a les 12 del migdia, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní. En aquesta segona sessió es compta amb la participació de dos còmics de gran popularitat i veterans de molts escenaris d’arreu del país com són Mireia La Crazy i Ritxi Olivé. L’humorista Pep Alejandro conduirà l’espectacle.
El dilluns 3 de maig, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), Pop-Rock / Cançó, concert doble amb projectes musicals d’alumnes de l’EMMB, D’una banda Curly Blue Rock, a càrrec de Michelle Claude, guitarra i veu i Mireia Peña Pla,veu alumna de cant de l’escola. Ens presentaràn el projecte que comparteixen: un duo de versions de grans clàssics del rock, en versió acústica i femenina. La segona part anirà a càrrec de Naia González, veu i piano; Izan Mora, teclats; Martí Monés, baix i Pol Socias, bateria. Naia González, alumna de l’EMMB, és una jove cantant, pianista i compositora amb una incipient carrera artística. Ens visita acompanyada de companys seus de l’escola, en un grup creat per a l’ocasió. Ens presentarà les seves cançons pròpies.
