ON PODEM ANAR? (2ª edició)
Badalona, 6 d’abril de 2021
ON PODEM ANAR? (2ª edició)
Això és el que us oferim.
Una mica de ressaca d’aquestes petites sí que en queda, però el proper cap de setmana la programació dels teatres públics ens apropa dos bons espectacles, encara que un sigui de teatre familiar. Tots dos tenen qualitat suficient perquè els aficionats al teatre els vagin a veure.
Un dels muntatges més originals i brillants de la temporada teatral, La infanticida, el clàssic de Caterina Albert (Víctor Català) en format d’òpera electrònica, es presentarà a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principal), el divendres 9 d’abril, a les vuit de vespre. El gran repte escènic d’una adaptació d’aquesta magnitud només podia assolir-se reunint un equip de luxe: la compositora Clara Peya, el dramaturg Marc Rosich i el director Marc Angelet. Tots tres acompanyen Neus Pàmies en un trajecte tràgic per narrar en forma de monòleg musical el capítol més dur i cruel de la vida de la Lena. La infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador.
Dissabte 10 d’abril, a dos quarts de set de la tarda, l’Orfeó Badalon, l’Ateneu, oferirà a l’Espai Tolrà, l’actuació de L’Obac Ensemble , una formació mixta amb músics de l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona, essent un dels pocs ensembles camerístics que barregen corda i vent. L’Obac presenta un collage d’obres en que aquesta recerca del color, la sonoritat i el virtuosisme estan molt presents. Un repertori que mostra l’eclecticisme d’una època. La Fantasia és una peça instrumental en què la improvisació i la imaginació del compositor s’anteposen a estils i formes convencionals, permetent una major expressivitat musical. El terme fantasia d’òpera el van utilitzar Liszt i altres compositors aplicat a peces virtuosístiques basades en temes procedents d’una òpera, un exemple és la Fantasia sobre La Traviata de Giuseppe Verdi
Mala Idea és una companyia teatral de creació col·lectiva que neix al voltant d’un projecte final de quatre estudiants del postgrau de creació teatral en El Timbal Centre de Formació i Creació Escènica. Son actors i creadors que aposten per la creació col·lectiva. Perquè, com ells diuen, creant, creixem com a actors, i és actuant que som capaços de crear.
Durant els darrers mesos la companyia ha estat acollida per l’Orfeó Badaloní, l’Ateneu dins del seu projecte de Residències escèniques i aquest diumenge 11 d’abril, representaran a l’Espai Tolrà, Hotel Saphir, on res del que brilla es or
Hotel Saphir és una comèdia eixelebrada i plena d’equívocs, on vuit personatges, interpretats per quatre actors, se les emporten per a aconseguir allò que més volen. Siguin benvinguts a l’Hotel Saphir, on res del que brilla és or!
No és broma! Diumenge 11 d’abril, a les sis de la tarda, valdrà molt la pena anar al Teatre Blas Infante, a veure Gnoma, una obra recomanada a partir de tres anys, la qual va ser premi al millor espectacle al Festival Internacional de Titelles Festitíteres, el 2019, alhora que resulta també molt interessant per la seva realització. La gnoma Gwendolyn i la seva amiga, ocell Matilda construeixen una casa per viure-hi juntes. Estan molt il·lusionades, però a poc a poc s’adonen que la convivència no és tan senzilla. Un dia, la Gwendolyn rep una invitació per anar a celebrar l’aniversari de la seva germana. Un contratemps pel camí farà canviar la relació amb la Matilda. Gnoma és un espectacle de titelles sobre el repte de la convivència i l’amistat, les diferències i l’acceptació dels altres, amb una mirada a una estructura familiar diferent. L’espectacle està basat en un guió d’Emília Esteban Langstaff i d’Eduard Blanch Barbany, amb manipulació i construcció de titelles a càrrec d’Emília Esteban Langstaff i música de Lisa Bause.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA.
Jaume Arqué i Ferrer.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 6 d’abril de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim.
Una mica de ressaca d’aquestes petites sí que en queda, però el proper cap de setmana la programació dels teatres públics ens apropa dos bons espectacles, encara que un sigui de teatre familiar. Tots dos tenen qualitat suficient perquè els aficionats al teatre els vagin a veure.
Un dels muntatges més originals i brillants de la temporada teatral, La infanticida, el clàssic de Caterina Albert (Víctor Català) en format d’òpera electrònica, es presentarà a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principal), el divendres 9 d’abril, a les vuit de vespre. El gran repte escènic d’una adaptació d’aquesta magnitud només podia assolir-se reunint un equip de luxe: la compositora Clara Peya, el dramaturg Marc Rosich i el director Marc Angelet. Tots tres acompanyen Neus Pàmies en un trajecte tràgic per narrar en forma de monòleg musical el capítol més dur i cruel de la vida de la Lena. La infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador.
No és broma! Diumenge 11 d’abril, a les sis de la tarda, valdrà molt la pena anar al Teatre Blas Infante, a veure Gnoma, una obra recomanada a partir de tres anys, la qual va ser premi al millor espectacle al Festival Internacional de Titelles Festitíteres, el 2019, alhora que resulta també molt interessant per la seva realització. La gnoma Gwendolyn i la seva amiga, ocell Matilda construeixen una casa per viure-hi juntes. Estan molt il·lusionades, però a poc a poc s’adonen que la convivència no és tan senzilla. Un dia, la Gwendolyn rep una invitació per anar a celebrar l’aniversari de la seva germana. Un contratemps pel camí farà canviar la relació amb la Matilda. Gnoma és un espectacle de titelles sobre el repte de la convivència i l’amistat, les diferències i l’acceptació dels altres, amb una mirada a una estructura familiar diferent. L’espectacle està basat en un guió d’Emília Esteban Langstaff i d’Eduard Blanch Barbany, amb manipulació i construcció de titelles a càrrec d’Emília Esteban Langstaff i música de Lisa Bause.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA.
Jaume Arqué i Ferrer.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 30 de març de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim.
MISSATGE INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2021
Missatge del Dia Mundial del Teatre, escrit per HELEN MIRREN (Regne Unit)
L’Institut Internacional del Teatre (International Theatre Institute ITI) ha donat a conèixer el Missatge del Dia Mundial del Teatre corresponent al 2021. Us el compartim:
“Aquest ha estat un temps ben difícil per a la representació en viu i molts artistes, tècnics i artesans han patit dificultats en una professió ja carregada d’inseguretat.
Potser aquesta inseguretat sempre present els ha fet més capaços de sobreviure aquesta pandèmia amb enginy i valor.
La seua imaginació s’ha traduït, en aquestes circumstàncies noves, en maneres creatives, divertides i emotives de comunicar, gràcies en gran manera a Internet, per descomptat.
L’ésser humà ha contat històries als seus congèneres des que habita el planeta. La bella cultura del teatre viurà mentre romanguem ací.
L’anhel creatiu d’escriptors, dissenyadors, ballarins, actors, músics, directors mai s’ofegarà i en el futur immediat florirà de nou amb energia renovada i una comprensió nova del món que tots compartim.
No puc esperar!”
Ja tenim aquí la Setmana Santa, i no hem trobat res programat a la nostra ciutat.
Ho sigui si algú té ganes d’anar al teatre, haurà de buscar a Internet o bé comprar el diari i llegir la cartellera de la ciutat comtal.
Pel que fa a concerts n’hem trobat un amb motiu de la Setmana Santa, la Comunitat dels Pares Carmelites celebrarà un concert el Dissabte Sant, a les sis de la tarda el Concert de Setmana Santa en el qual s’interpretarà música de Bach, Haendel, Haydn, Vivaldi i altres, amb l’actuació de la Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, amb la intervenció de Mariya Meinychyn (mezzo), Olga Mensenin Artèmieva (cello), amb la direcció de Jordi Sánchez-Caroz.
Respecte al DIA MUNDIAL DEL TEATRE i LES GUINEUETES
Aquest dissabte tot el món va celebrar el DIA MUNDIAL DEL TEATRE i nosaltres AMICS DEL TEATRE ZORRILLA, fa vint-i-dos anys que dia més, dia menys, celebrem la Nit de les Guineuetes, festa que l’any passat ens vam veure obligats a celebrar-la el mes de desembre en un acte gairebé íntim a l’escenari del nostre teatre ensenya. Cosa que a l’hora d’escollir una data vam creure oportú allunar-nos de la data del passat desembre, per lo tant la festa la celebrarem a finals de temporada, el dia 30 de maig. Ben aviat farem públiques quins seran els destinataris de les Guineuetes que atorgarem.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
Crítica de LA NIT DE LA IGUANA
La nit de la Iguana. La costa del Pacífic a la Gran del TNC
Tot i que ja hi estem acostumats, les demostracions de poder escenogràfic, de vegades, ens complauen, acceptem l’exhibició d’escenaris faraònics, en bé de determinats espectacles, i els personatges turmentats d’en Tenessee Williams, es digereixen mol millor a la terrassa del Costa Verde, encara que l’oferiment de ron-cocos no passa de ser una promesa electoral en temps de mascareta i distància.
Tot i que el meu autor ianqui preferit és l’Arthur Miller, no hi ha dubte que l’autor del Tramvia més ben anomenat i tota la resta de personatges sortits de la seva imaginació, formen part d’un univers teatral on cal tornar-hi de tant en tant.
Carlota Subirós tira de pressupost per muntar una escenografia espectacular que promet des que darrera la teva mascareta, baixes les escales de la Massagran del TNC, darrerament amb el públic separat, potser per evitar els espectadors que comenten els espectacles en veu alta. L’escenografia et porta directament a la costa del Pacífic, a Mèxic, on els “chicos” Pancho i Pedro, preparen l’entrada triomfal de la Maxine, que tot i ser fora de temporada, ens ofereix quedar-nos un parell d’hores al seu hotel. I això que en aquell moment encara no sap que es a punt d’arribar en Shannon, amb un grup de professoretes de l’Institut Baptista Femení de Blowing Rock, Texas i la nena de catorze anys que és un prodigi musical.
El quartet principal de l’espectacle el completen el Nonno i la Hannah, avi i neta que miren de sobreviure mentre ell treballa per acabar el seu darrer poema
“… Oh, no podries triar, dolç coratge un nou indret per fer-hi també estatge? no únicament en un arbre daurat sinó al meu cor, que viu tan espantat”
Nora Navas, Joan Carreras, Lluís Soler i Màrcia Cisteró, interpreten amb solvència i seguretat, marca de la casa, els turmentats personatges de l’autor, i ho fan amb tanta facilitat, que no t’impressionen gaire, doncs senzillament els veus, i t’hi sents més o menys identificat, i passen les dues hores sense adonar-te de que no ets a la terrassa del Costa Verde aguantant nazis borratxos que celebren els bombardejos de Londres, o mirant d’entendre els motius de la Charlotte, per estimar en Shannon, l’home d’església que tothom estima sense ell voler-ho.
La nit de la Iguana no és el millor text de l’autor de Mississipí, i possiblement el muntatge de la Carlota Subirós no és el millor espectacle que veurem aquesta temporada, però un teatraire ha de tornar de tant en tant als personatges clàssics, que sempre t’ofereixen noves lectures. Un espectacle gran que rarament sortirà…. no canten prou per girar pels teatres d’òpera, que podrien suportar una escenografia faraònica com aquesta.
Una bona forma de començar la Setmana Santa, on sempre preferiré el teatre que les processons.
- “Collons, ja estic vestida”
- “Collons, estic marejat de tanta febre que tinc”
- Collons, quines ganes tenim d’anar al teatre
- Collons, aquesta s’acaba aquesta setmana, el comentari va tard.
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim.
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT. Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla (http //www.escena.cat), o bé directament al formulari http //forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
VOTEU, SI US PLAU!
El conjunt Violons, format per Cristina Segura (veu), Oleguer Aymamí (violó tenor i baix), Lluís Heras (violó tenor i baix) i Jordi Reguant (clavecí), dijous 25, a les set de la tarda, a l’església de Santa Maria, interpretaran un concert molt original on escoltarem la veu solista acompanyada d’uns instruments de la família de corda que es van utilitzar en el barroc europeu i hispànic. Es tracta dels violons tenor i baix. S’interpretaran obres de Tomás Cavallería (s.XVIII), Antonio Maria Bononcini, Johan Sebastiab Bach, Antonio Vandini i Juan Francés de Iribarren, (dins del context de Pasqua i de la Setmana Santa), de les quals són desconegudes. És un privilegi poder fer aquest concert a l’església de Santa Maria i poder gaudir del marc i de l’acústica.
Torna Ferran Compte i dijous 25 de març, a l’Espai Marina de l’Orfeó Badaloní, a les set de la tarda. Parlarà d’Otello, la penúltima òpera de Giusepe Verdi, de la qual ens desvelarà els secrets i misteris. Amb aquesta òpera, Verdi va tancar un llarg parèntesi de quinze anys que havia fet en la seva trajectòria operística. De tot el seu repertori, aquesta obra és la de major intensitat dramàtica, ambició musical i exigència vocal, i ha passat a la història com un exemple de la recerca permanent de la innovació que fa un creador ja consagrat, doncs Verdi ja tenia setanta-quatre anys quan la va estrenar. Otello, bassada en el drama de William Shakespeare, en què es relaten el drama amorós entre Otello, Desdémona, Iago, Roderigo i Cassio, es va estrenar el 5 de febrer de 1887 al teatre Scala de Milà i al Liceu, el 19 de novembre de 1890. Al teatre barceloní s’ha representat 165 vegades i l’última va ser el 7 de febrer de 2016.
La gent de l’Associació Pont del Petroli.Poesia, divendres 26 de març, a les set de la tarda, al Museu de Badalona, presentarà el llibre Puccini o la melodia perpètua, d’Antoni Gual, amb Lidia Herédia i Enric Juliana. Giacomo Puccini és el protagonista d’aquesta novel·la en què es barregen fets reals de la vida del compositor amb personatges de ficció. Un passeig vibrant per un decorat d’època que gira al voltant de la figura fascinant, singular, torturada i sovint desconeguda del gran mestre d’òpera.
Omple d’orgull que Aziza Brahim, la veu del Sàhara Occidental més influent de la seva generació hagi triat el Blues & Ritmes, on ja va protagonitzar un impactant concert l’any 2016, per estrenar, finalment, el seu nou disc, Sahari, un recull de cançons sobre l’exili i l’enyor del poble sahrauí. Actuarà al Teatre Zorrilla, divendres 26 de març, a les vuit del vespre, i actuarà acompanyada de Guillem Aguilar (baix), Ignasi Cussó (guitarra elèctrica) i Nico Roca (bateria i percussió). Nascuda als campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) i establerta a Catalunya des de fa més de vint anys, Aziza Brahim ha actuat en escenaris de gran prestigi de França, Alemanya o el Regne Unit i és una de les més fermes representats artístiques dels anhels del poble sahrauí.
Dissabte 27 de març, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, a les set de la tarda, primera sessió del Cicle de Monòlegs DIMONI COMEDY, un espai de en clau d’humor irreverent, fresc i espontani amb un clar i únic objectiu: fer-nos petar de riure!. Per aquesta primera sessió és comptarà amb la participació de dos còmics de gran popularitat i veterans de molts escenaris d’arreu del país com són Neus MOTOS) i Sergio PICÓN. L’espectacle serà presentat i conduït per l’humorista Pep ALEJANDRO
Dissabte 27 de març, DIA MUNDIAL DEL TEATRE, a les vuit del vespre, a la sala Enric Borràs, del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principa), és representarà el text de Laura Martel, Winipeg, sota la direcció de Norbert Martínez i interpretat per: Laia Alberch, Laura Maria Gonzàlez, Martí Salat i Edu Tudela. Es tracte d’una història lamentablement silenciada que el muntatge teatral Winnipeg ha volgut recuperar. Tot un cant a la llibertat i a l’esperança que dona veu, des d’una mirada actual, a la història de tots els exiliats i exiliades anomenats els fills de Neruda, tal com ells mateixos es feien dir. Recuperem, així, un moment clau de la nostra història recent que sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.Winnipeg, va ser el nom del vaixell francès que l’any 1939 llogat pel poeta i cònsol xilè Pablo Neruda, va aconseguir transportar 2.500 exiliats republicans que des del final de la Guerra Civil espanyola sobrevivien en camps de refugiats a la veïna França fins a l’altra banda de l’Atlàntic, a Xile, per exercir el seu dret d’asil. Hi haurà un col·loqui amb la companyia una vegada acabi la representació.
La Colla Badalonina de la Moixiganga celebra enguany el seu 30è aniversari. El primer dels actes previstos per commemorar aquesta efemèride, serà diumenge 28 de març, a les sis de la tarda, a l’Església de Santa Maria, titulat Les músiques de la Moixiganga, basat en la presentació del CD Músiques de la Moixigang, un disc compacte que recull les principals melodies i cançons vinculades a la tradicional moixiganga.
LA MEMÒRIA D’EN CODINA
LA MEMÒRIA D’EN CODINA
És llei de vida. La mugí se’ns acaba enduent a tots, en una ronda de mort sense fi. Amb la desaparició d’alguns noms cabdals del teatre català com ara Ricard Salvat, Esteve Polls, Iago Pericot, Hermann Bonnín, Maria Lluïsa Oliveda o Josep Maria Loperena, desapareix també la seva memòria, la seva experiència vital, la seva conversa. Resten, és clar, els documents gràfics, literaris i audiovisuals en forma de llegat o fundació. Un fons més al Museu de les Arts Escèniques. En Josep Anton Codina era una part molt important de la memòria teatral de Catalunya dels anys cinquanta ençà. Ho sabia tot (els noms, els espectacles, les anècdotes) de l’anomenat “teatre independent”, aquell fet a les dècades dels seixanta i setanta. “Els anys difícils del teatre català”, segons l’expressió de l’enyorat crític Gonzalo Pérez de Olaguer.
Servidor de vostès va entrevistar Josep Anton Codina en un parell d’ocasions, per la meva (actualment aparcadíssima) tesi doctoral sobre Ricard Salvat. A l’Institut del Teatre i al seu pis del carrer Provença, ple de llibres i records de tota mena. En Codina (així responia al telèfon, de forma brillant: “Codina!”) tenia una memòria prodigiosa, una ironia finíssima i una rialla contagiosa. La seva trajectòria professional està lligada a la història del teatre català de la segona meitat del segle XX: va passar per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, va treballar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i va ser un director clau a la mítica Cova del Drac. «Quan em diuen que conec a molta gent, jo els responc: “Però si sempre són els mateixos a tot arreu!”». Catalunya, país petit. Ara i sempre.
En Codina va conèixer la Maria Aurèlia Capmany en una excursió conjunta de bibliotecàries i escoltes a Santa Maria de l’Estany (servidor pagaria molts diners per viatjar en el temps fins a aquella trobada). «Jo feia teatre al món de l’escoltisme i era amic del Jordi Carbonell, un dels intel·lectuals que feien feina a l’ADB. El Carbonell ens va reunir al Ricard, la Maria Aurèlia, el Molas, el Marfany, el Montanyès i a mi per portar la secció de teatre de Serra d’Or. Ens repartíem les crítiques, els comentaris, i de fet aquí va ser quan vaig conèixer el Ricard, abans que jo entrés a l’EADAG».
Aquell “primer intent de teatre nacional català”, segons les paraules de Jordi Coca, que era l’ADB, va ser on Codina va anar a parar a fer de comparsa a El burgès gentilhome, que Salvat dirigia amb el grup L’alegria que torna al Teatre Windsor. «Em vaig relacionar amb la high society barcelonina, allà hi sortien tots els prohoms de Catalunya!», m’explicava, tot enriolat. Codina volia anar a estudiar teatre a Itàlia, però Salvat el va convèncer per incorporar-se a l’aventura de l’EADAG, l’escola que va fundar amb Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, i tota una colla de professors i artistes. L’escola d’art dramàtic formava part de l’Escola d’Art del FAD, aquella mena de “Bauhaus a la catalana” creada per Alexandre Cirici Pellicer, que va ser un miratge durant la grisor del franquisme. A la cúpula del Coliseum, és clar, un dels espais més icònics de la història del teatre català.
«En Salvat era bon director però triava malament els seus ajudants, perquè a mi em va triar a la primera. I com que jo no tenia gens d’experiència, m’ho havia de repetir tot moltes vegades», m’explicava en Codina. Puc corroborar totalment aquestes declaracions: servidor també va fer d’ajudant d’en Salvat. «Vaig aprendre a fer de director fent l’ofici d’ajudant. Amb el Salvat mai no hi havia una discussió de com enfocar una escena, i no em va donar mai una explicació. Però amb els assajos aprenia molt, perquè el Ricard feia repetir les coses moltes vegades: ara un fragment d’escena, ara l’escena sencera, ara l’obra sencera… I ja veies que l’important era el ritme».
Codina va ser l’ajudant de direcció de Salvat als espectacles Antígona i Gent de Sinera, el programa doble sobre Salvador Espriu que serien l’antecedent de Ronda de mort a Sinera, un dels espectacles més importants de la història del teatre català del segle XX. Cal no oblidar que Codina també va fer d’ajudant a Vent de garbí i una mica de por, text de la Capmany que demana una revisió a crits (potser al futur TNC de Carme Portaceli?).
Pep Torrents i Carme Sansa en un espectacle de la Cova del Drac. © Pau Barceló / CDMAE
Codina va anar, finalment, a Itàlia, amb estades a Torí, Roma i Milà. «Quan vaig conèixer el Giorgio Strehler al Piccolo, em van contactar per fer d’ajudant a Els gegants de la muntanya, que estava programat per la temporada següent (1966/1967). Tant de bo hi hagués anat. Però resulta que la Ronda havia tingut tant èxit (havien anat a Madrid i tot) que el Ricard havia decidit convertir l’escola en Companyia Adrià Gual. Jo em vaig trobar amb l’opció d’anar a Itàlia a fer d’ajudant de l’Strehler o quedar-me a Barcelona amb la nova companyia que s’acabava de crear, cosa que em va temptar més. Va ser el treball més dur, m’hi vaig jugar la vida i la vaig perdre. Naturalment, si hagués anat a Milà hauria pogut fer de public relations i ara tindria no-sé-què. En canvi hi vaig enviar el Lluís Pasqual, que ho va aprofitar. I molt bé que va fer».
Codina i Salvat van acabar partint peres (i retrobant-se, al cap dels anys), i en Josep Anton va iniciar una etapa estupenda a la Cova del Drac, el local fundat per Guillem d’Efak al soterrani del Drugstore del carrer Tuset. Allà va crear la companyia Ca Barret!, juntament amb Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, i va dirigir una sèrie d’espectacles de cabaret literari i musical, d’on van sortir actors com Carme Sansa o Pep Torrents. Pel que fa a la seva faceta de pedagog, Josep Anton Codina va passar per Alpha 63 (a L’Hospitalet), el Teatre Experimental Català (TEC) o Estudis Nous de Teatre, i va crear l’escola Josep Yxart de Tarragona. Finalment, Codina va acabar fent de professor a l’Institut del Teatre, on gràcies a la seva prodigiosa memòria va col·laborar durant anys en la catalogació del fons del Museu de les Arts Escèniques. Com a la campanya iniciada per la institució fa cinc anys, Te’n recordes?, però molt abans que aquest fos un projecte obert de memòria col·lectiva.
Amb Codina ha marxat una part important de la nostra memòria escènica. Ara nosaltres podem recordar-lo de diferents maneres: llegint el volum Josep Anton Codina. Una fita en el paisatge teatral, el llibre-entrevista de Guillem-Jordi Graells editat per l’Institut del Teatre el 2019. O consultant el seu fons personal, que Codina va donar, molt amablement, al Museu de les Arts Escèniques. Però sobretot, cal que el recordem. Recordem el Codina, com tots aquells i aquelles que han protagonitzat els darrers seixanta anys de la història del teatre català, i amb qui no hem estat, segurament, justos del tot. Fem-ho per ells. I brindem a la memòria del Codina. Per la memòria del Codina!. ORIOL PUIG TAULÉ
ON PODEM ANAR?
Badalona, 16 de març de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT. Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla (http //www.escena.cat), o bé directament al formulari http //forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
VOTEU, SI US PLAU!
Plis plas plec és un divertiment musical amb paper plegat a càrrec de l’ESMUC Plec Trio, un grup format format per Joan Sallas (direcció, plegador i papiroflèxia), Magali Datzira (contrabaix i veu) i Iscle Datzira (saxo). S’hi fusionen creació, diversió i il·lusió prenent com a font d’inspiració la sala de les diversions del Museu. Aquest espai, remodelat recentment , acull les col·leccions relacionades amb la diversió i l’oci del segle XIX i principis del XX. El paper hi és present en innombrables formes i en objectes de joguina, com ara teatres de paper, retallables, cromos, cases de nines, jocs imprèsos i un llarg etcètera.
Ens conviden, dijous, 18 de març, a les vuit del vespre, a l’Auditori del Conservatori, a participar d’un espectacle musical amb el paper plegat com a protagonista; des de l’anomenat troublewit -l’art d’explicar històries a través de la màgia del plec transformador-, al llenguatge del plec en objectes com el ventall, per acabar finalment descobrint les famílies instrumentals a través de l’eco del plegatge
Divendres 19, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, inici del BLUES & RITMES BADALONA 2021, amb la presència del blues britànic amb pedigrí IAN SIEGAL. Ell és un dels bluesman britànics més aclamats de les últimes dècades. Una revista, Classic Rock, no ha vacil·lat a l’hora de qualificar-lo de “tresor nacional”. Ian Siegal, nascut a Portsmouth però amb un ADN propi del Mississippí, obre per fi un nou Blues & Ritmes acte que serà el seu primer concert a Catalunya des de fa molts anys. Siegal té un estil amb la guitarra que és pura emoció i una banda foguejada en mil aventures, capaç de fer tremolar cadascuna de les butaques del Zorrilla. L’acompanyaran Rafael Schwiddessen (bateria), Danny van t’Hoff (baix) i Dusty Ciggaar (guitarra i veus).
Andrés Rodríguez (tenor), Esther de Santos (soprano) i Guillermo Torres (piano) dissabte 20 de març, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó, seran els intèrprets d’un concert que porta per títol A banda i banda de l’atlàntic, un concert que sap trobar nexes d´unió entre el repertori popular espanyol i la cançó popular llatinoamericana. S’hi podrà gaudir de compositors espanyols com Joaquín Rodrigo i Joaquin Turina, com de compositors de Centreamèrica com Blas Galindo , Manuel M. Ponce o Carlos Gustavino.
|
|
|
|
|
|
La vigatana JOANA SERRAT, acompanyada per la banda The Great Canyoners, formada per Vidal Soler (guitarra elèctrica i cors), Bernat Sánchez (guitarra elèctrica i cors), Miguel P. Kersley (pedal steel), Rubén Alcazar (baix) i Toni Serrat (bateria), ha triat els Blues & Ritmes per a l’estrena absoluta del seu esperadíssim cinquè disc; Hardcore from the Heart, un viatge emocional, dolorós i commovedor que la reafirma com un dels grans talents de la música del nostre país. La presència de Joana Serrat el dissabte 20, a les vuit del vespre, al Zorrilla, assegura una màgica vetllada que de ben segur costarà d’oblidar.
El Círcol, diumenge 21 de març, a les sis de la tarda, presenta Impro Side Story, un espectacle efímer realitzat per actors i actrius de musical que presenta una visió diferent a qué «el món de l’impro» ens té acostumats. Les bogeries de l’impro estan servides però si les ruixem amb música i la vam improvisar amb canvis inusuals de claus musicals; el riure està servit. Una caòtica i divertida funció d’aquesta bogeria musical. Els culpables, Rai Borrell i Roger Julià que presenten una companyia «variable» en què diferents personalitats reconegudes de teatre musical es llancen al buit per iniciar una funció que saben començar però no com acabar. Bé, segur que acaba amb una cançó; això sí.
La irrupció, fa poc més d’una dècada, d’aquest gentleman del nord de Michigan format musicalment en el gresol de cultures que sempre ha estat Nova Orleans, ha significat un plus de classe i distinció per a les músiques nord-americanes d’arrel. Diumenge 21 de març, a les set de la tarda, al Teatre Zorrilla, en una nova sessió del Blues & Ritmes, gaudirem d’un cantant i guitarrista d’aquells que ja no queden. Es tracta de LUKE WINSLOW – KING que, a Badalona, actuarà en companyia del virtuosíssim guitarrista italià ROBERTO LUTI, vell còmplice dels seus temps a Nova Orleans. Ens espera una vetllada plena de classe i bon gust.
Dilluns 22 de marc, a les vuit del vespre al cicle Per fi és Dilluns!, tornaran a la palestra alumnes de l’Escola de Música Moderna de Barcelona (EMMB). Formats en combos protagonitzaran un concert que serà força celebrat pels seus companys i, per descomptat per les seves famílies.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA.
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS
Badalona, 17 de març de 2021
FA CINQUANTA 50 ANYS!
Aquesta era l’oferta escènica del gener de 1971
Tornem a oferir-vos el que veien els nostres pares i avis, quant ho vam deixar el desembre de 1970. Començarem fent-ho de forma trimestral per procurar posar-nos al dia.
01/01/1971 – CENTRE P. SANT JOSEP. Representació a càrrec del grup Arlequí del Centre, de l’excel·lent obra de Frederick Durrenmatt, PROCESO POR LA SOMBRA DE UN BURRO, amb direcció de Josep Viñallonga.
MUSEU MUNICIPAL. Homenatge pòstum a l’Oleguer Solà, amb la representació de l’obra L’AMOR VENIA EN TAXI, de Rafael Anglada, dirigida per Antoni Puente. A la mitja part va tenir lloc uns parlament enaltint la figura de l’Oleguer.
MUSEU MUNICIPAL. El primer actor Francisco Vals, acompanyat per Maria Cuadreny, Lina Atienza i Fernando Millet, van interpretar un seguit de fragments d’obres teatrals, amb el títol d’ANTOLOGIA TEATRAL.
CENTRE P. SANT JOSEP. Representació d’ELS PASTORETS, a càrrec de l’elenc del Centre de Santa Eulàlia de Vilapiscina.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El grup escènic de l’entitat va representar LA FORASTERA DEL LLAC, text de Joaquim Grífol, el mateix director del grup.
CÍRCOL CATÒLIC. Actuació de LLUÍS LLACH, quant ja començava a deixar els petits els escenaris on actuava
06/01/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Representació a càrrec del quadre escènic de l’entitat d’ ELS PASTORETS, de Josep Maria Folch i Torres amb l’assistència dels REIS D’ORIENT.
MUSEU MUNICIPAL. Festival organitzat per l’ ESBART BADALONA del Museu, amb l’actuació del mateix esbart, del baríton Josep Comas i el tenor Patricio Pérez.
11/01/1971 – MUSEU MUNCIPAL. Concert a càrrec del Cor Femeni La Trepa que dirigia el mestre Elisard Sala.
18/01/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Presentació de l’espectacle ARTISTAS I FUTUROS ARTISTAS, dirigit pel mestre Espeita i presentat per Pedro Soriano.
ESCOLES SALESIANES. El quadre escènic de les escoles va representar l’obra de Victor Ruiz Iriarte EL CAFÉ DE LAS FLORES, amb direcció de Manuel Torrecillas.
CENTRE P. SANT JOSEP. Festa per la gent menuda amb l’espectcle de FIRA D’INFANTS, que va anar dedicada als nens d’ASPANIN i que es va titular FEM MÚSICA.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Presentació matinal d’un festival de música moderna amb el títol de SAPASTRES, amb la promesa que serveixi pel descobriment de nous conjunts.
25/01/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. El grup juvenil va representar l’entitat en el Concurso provincial de Teatro de la O.S. de Educación y Descanso, representant JUEGO DE NIÑOS de Victor Ruiz Iriarte, amb direcció d’Albert Trifol.
MUSEU MUNICIPAL. Nova edició de les Pinceladas Líricas que organitzava Josep Comas amb l’actuació de Josefina Cubells, José Bellido, Ramon Pastor i Conchita Tomás, que van interpretar fragment de la sarsuela KATIUSKA i també va actuar el conjunt melòdic JAUME, ANNA I JORDI.
CENTRE P. SANT JOSEP. Presència a l’escenari del Centre del quadre escènic de l’Orfeó Badaloní, que va representar LA FORASTERA DEL LLAC, obra original de l’actor, director i autor Joaquim Grífol.
01/02/1970 – CÍRCOL CATÒLIC. El Grupo de Teatro Piher S.A., ergo Dramàtica del Círcol, també va participar al Concurso provincial de Teatro de la O.S. de Educación y Descanso, representant CELOS DE AIRE de José López Rubio.
MUSEU MUNICIPAL. La Secció Juvenil va dedicar un homenatge pòstum en memòria d’Oleguer Solà, representant L’AMOR VENIA EN TAXI amb direcció de Joaquim Grifol. En acabar la representació hi va haver varis parlaments sobre la figura de l’Oleguer.
CENTRE P. SANT JOSEP. El grup Piccolo del Centre va representar l’obra d’Aldo Benedetti DOS DOCENAS DE ROSAS ROJAS, amb direcció de Josep Maria Pujol.
06/02/1970 – MUSEU MUNICIPAL. Inici del III Cicle de Concerts organitzat per Amics de Mozart de les institucions Garbi , amb un concert a càrrec de l’arpista ROSA BALCELLS.
08/02/1970 – CENTRE P. SANT JOSEP. Josep Viñallonga i el grup Arlequí es van enfrontar amb el difícil posada en escena del text d’Arthur Miller, LA MUERTE DE UN VIAJANTE.
MUSEU MUNICIPAL. L’elenc de l’Orfeó Badaloní va representar l’obra de Joaquím Grífol, LA FORASTERA DEL LLAC, que interpretava i dirigia ells mateix.
15/02/1970 – MUSEU MUNICIPAL. José Ramón Bona va presentar un programa amb el títol de MÚSICA DE AYER Y HOY en record de Raquel Meller amb l’ intervenció de la seva pentinadora Doña Paca i també van actuar els cantants Joan Gual, Maria del Pilar Segura i Xavir Bali.
SALA DEL CARME. El grup de teatre de la Joventut Carmelitana dirigit per Carles Rodés va representar, MELOCOTÓN EN ALMIBAR de Miguel Mihura.
CÍRCOL CATÒLIC. Va visitar l’escenari del Círcol el quadre escènic de la Joventut Artística de Calella que va representar LA TERCERA PALABRA d’Alejandro Casona.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Concert protagonitzat per l’ORFEÓ ENRIC MORERA de l’Ateneu de Sant Just Desvern i la massa coral de l’ORFEÓ BADALONÍ.
CENTRE P. SANT JOSEP. Nou espectacles pels infants al Centre amb el títol de MES RIALLES, en un dia que la festa havia començat al matí amb una matinal de cine.
22/02/1970 – MUSEU MUNICIPAL. Nova edició de Pinceladas Líricas, que presentades per Josep Comas van portar l’actuació de Josefina Cubells, Elisa Pascual, Amelia Sánchez, Manuel Soro, Efisio Ramos i Francisco Sabater, acompanyats al piano per Maria Valls.
CENTRE P. SANT JOSEP. Celebració d’un FESTIVAL FOLK, amb la participació del grup badaloní SOM MITJA i el barceloní ELS ESDURXADORS, ELLAS TRES, JAUME FRANCH i FALSTERBÓ 3.
ESCOLES SALESIANES. El text de Jack Popplewell, VENGAN CORRIENDO QUE LES TENGO UN MUERTO, va ser la comèdia que va representar el grup de teatre de l’escola dirigit per Manuel Torrecillas.
01/03/1970 – MUSEU MUNICIPAL. El quadre escènic de la Societat Cultural L’Oliva de Canyet, va representar JO SERÉ EL SEU GENDRE de Jaume Vilanova, amb direcció de Ramon Biayna.
08/03/1970 – CENTRE P. SANT JOSEP. L’entremés dels germans Quintero MAÑANA DE SOL i LAS MEDALLAS DE SARA DOWEY de J.M.Barrie, van ser les obres representades pel grup Arlequí del Centre amb direcció de Josep Viñallonga.
15/03/1970 – CÍRCOL CATÒLIC. Segons el programa de mà, la Dramàtica de l’entitat va presentar l’obra de Juli Manegat, ELS NOSTRE DIES, amb direcció d’Albert Trifol.
MUSEU MUNICIPAL. Nou programa d’Artistes y Futuros Artistas amb l’actuació de Nuri Masip, Tony de Soto, Sylvia i Maria del Carme Ramos, que havia estat la guanyadora de la V Festival de la Canció de Badalona.
19/03/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Festival de dansa a càrrec de l’Esbart Badalona del Museu en honor de tots el socis i simpatitzants que celebraven la seva onomàstica.
CENTRE P. SANT JOSEP. Nova representació del grup Arlequí del Centre amb la posada en escena de UN BARRET DE PALLA D’ITALIA d’Eugène Labiche, amb direcció de Josep Viñallonga
21/03/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Vetllada a càrrec del grup Pinceladas Líricas, que dirigia Josep Comas, que van interpretar fragments d’òperes i sarsueles.
27/03/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Representació a càrrec de la Secció Dramàtica de l’entitat de l’obra PIGMALION de Bernard Shaw, am direcció d’Agustí Falcó Porta.
28/03/1971 – CORO DE MARINA. Ex components de l’Agrupació Lírica i un grup de joves cantants van procurar donar aire a la sarsuela representant LA DEL MANOJO DE ROSAS, sota la direcció de Pere Paulí.
MUSEU MUNICIPAL. Espectacle on van participar destacats artistes i debutants amb l’espectacle CITA CON EL MAESTRO ESPEITA.
COOP. EL HOGAR (MORERA). Representació a càrrec del quadre escènic de l’Orfeó Badaloní, dirigit per Joaquim Grífol de TERRA BAIXA d’Angel Guimerà.
CENTRE P. SANT JOSEP. Amb motiu de la marxa al servei militar de Lluís Marco li va ser dedicada la representació de l’obra PROCESO POR LA SOMBRA DE UN BURRO de Friedrich Durrenmatt, que feia uns dies havia guanyat cinc premis al concurs de teatre de Terrassa.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Aqué i Ferrer
Ha mort Joan Anton Codina
El director, gestor teatral i pedagog de les arts escèniques Joan Anton Codina ha mort al cap de vuitanta-vuit anys, Joan Anton Codina, va néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1932, molt aviat va freqüentar els ambients teatrals més renovadors. Va impartir cursos a l’escola Pax i després entra a formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, s’integra a l’Escola Dramàtica Adrià Gual, en la que el veies com ajudant de direcció dels muntatges que signaven Ricard Salvat i Maria Aurèlia Campmany. Va ser l’ànima del canvi que va viure el teatre català, a inicis dels seixanta. Va ser el primer a portar Catalunya la companyia The Living Theatre i, hi ha Vittorio Gassman.
A partir de la dissolució ho va estar tot en el teatre i literari de Barcelona. Va ser el primer a portar Catalunya la companyia Living Theatre o a Vittorio Gassman. Va ser molt actiu amb muntatges a Barcelona i Madrid o a les ciutats italianes Roma i Gènova, d’autors que anaven de William Shakespeare i de Miguel de Unamuno a Salvador Espriu, innumerables muntatges en els quals tots portaven el seu signe i en actualitat, quan podies tenir una conversa amb ell, t’adonaves que era una Viquipèdia del teatre mundial i per descomptat del català. Va aconseguir diversos premis europeus i el 2018 va obtenir el Premi Nacional de Cultura i feia més de cinc dècades (que …) a Tarragona, on molts actors tarragonins van rebre la seva influència.
Com a data curiosa, cal dir que en Joan Anton era íntim amic del poeta badaloní Joan Argenté i la seva esposa, als quals visitava molt sovint i tenien per costum fer el vermut a la Rambla, principalment a l’antic Fillol. Ah!, i encara a finals de l’any 2019, amb vuitanta-set anys, va venir a un acte a l’Espai Betúlia i no va voler que l’hi demanéssim un taxi per tornar a Barcelona, deia que el Metro li anava perfecte.
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 9 de març de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT O LA QUE ENS VA AGRADAR MÉS. Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla (http: //www.escena.cat), o bé directament al formulari http://forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
VOTEU SI US PLAU!
Encara que potser no arriba a temps per assistir-hi el fet és força interessant. Dilluns 8, a les vuit del vespre, hi haurà cinema a l’EMMB, amb la projecció d’una de les millors comèdies de la història del cinema: Sherlock Jr. [1924] de Buster Keaton, amb música original del professor de l’EMMB, Joan Aymerich, que la interpretarà en directe. Sherlock al piano!, és un espectacle per a tots els públics en homenatge al gran “Cara de pal”, l’actor que tenia prohibit riure per contracte.
De manera excepcional el proper dijous 11 de març l’Espai Betúlia, amb dos passis, (a dos quarts de set i a les vuit), acollirà un espectacle de la Quinzena de la Dansa Metropolitana.
INVICTE BELLATE La cançó al llarg del temps barroc, un concert, que tindrà lloc dijous 11 de març, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori, és una mostra dels nous estils que es van desenvolupar a diferents parts d’Europa en als segles XVI i XVII (Canzoni, Airs de Cour i Tonos Humanos). La música es va començar a posar al servei del text i en van subratllar el significat i els seus afectes. És una música excepcional que va implicar una nova percepció per part del públic a l’hora de ser escoltada. La cantant Eulàlia Fantova i el clavecinista Jordi Reguant, intèrprets reconeguts internacionalment, ens proposen un programa molt variat i que de ben segur us impactarà, interpretaran: Claudio Monteverdi (1567-1643); Saint Lambert. (…1700…); François le Fegueux (…1617…); Juan Hidalgo (1614-1685); el manuscrit Contarini de Tonos Humanos i Juan Hidalgo.
Divendres 12 de març, a dos quarts de set del vespre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó. Conferència a càrrec de la musicòloga Victòria Palma, que forma part de l’equip de Catalunya música i és l’autora del llibre Femení i singulars. Històries de dones i música. Lina Llubera. Aquest es el pseudònim de Carolina Codina Nemisskaia (1897 – 1989), que fou una soprano d’origen espanyol, i amb ascendència badalonina, amb una de les trajectòries musicals més accidentades del segle vint i protagonista d’una vida que sembla sortida d’una novel·la russa. Filla del cantant català Joan Codina i Llubera i de la polonesa Olga Nemísskaia , Lina va casar-se amb el popular compositor rus Sergey Prokófiev , fet que li va comportar els episodis més dolços i feliços de la seva vida però també les més grans penúries i angoixes. La vida de la soprano va transcórrer entre canvis de residències en diversos països i continents, fruit de la carrera musical del seu marit, passant dels cercles més selectes i distingits del moviment artístic d’aquella època, fins a ser condemnada a treballs forçats en un camp de concentració de Mordòvia per acusacions relacionades amb l’espionatge. Abans de morir va venir a buscar les seves arrels. Sabeu a quina ciutat les va trobar? Victòria Palma, ens ho explica.
La Cia. de la Industrial Teatrera torna a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principal) per oferir-nos un cop més una situació única, inigualable, poder assistir a un moment màgic. L’espectacle que es representarà el divendres 12 de març, a les set de la tarda, porta el títol d’Herència, és un espectacle en clau de clown per reflexionar sobre el món que ens ha deixat i el món que volem deixar. Dos personatges en un abocador d’escombraries un viatge tendre i divertit per transformar la nostra herència. Creat, dirigit i interpretat per Mamen Olías i Jaume Navarro, amb direcció de Jordi Puntí.
El dissabte 13 de març, a les vuit del vespre, arribarà al Teatre Blas Infante una de les noves estrelles del flamenc. Es tracta del badaloní Miguel Fernández Ribas, El Yiyo. el joveníssim bailaor , que alguns comparen ja amb Joaquin Cortés, ens oferirà la seva visió personal del gènere amb passió, sensibilitat i carisma. El balladors que seran els protagonistes de l’espectacle El Yiyo & su troupe, seran Miguel Fernández Ribas (El Yiyo), Ricareu Fernández Ribas (Tete), Sebastián Fernàndez Ribas (Chino), María José González Bravo i Marina González Ortiz.
Llums, danses i colors ompliran la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principal), diumenge 14, a les sis de la tarda, per endinsar-nos en un viatge sensorial on músiques i projeccions ens duran de la mà per visitar un univers fascinant i sorprenent, de Geometria, un món abstracte de formes geomètriques que travessaran l’escenari fins a arribar al pati de butaques. El nou espectacle de la companyia de dansa Roseland Musical se’ns presenta com una gran experiència, una barreja irresistible de dansa i tecnologia. Hi actuaran els ballarins; Aina Lanas, Arias Fernández i Anna Segrera: la direcció artística és a càrrec de Marta Almirall; de la coreografia, s’encarreguen Anna Planas, Aina Lanas i Arias Fernández.
Per primera vegada i dins el Cicle Per fi és Dilluns!, dilluns 15 de març, a les vuit del vespre, teatre a l’EMMB! Una lectura teatral de Llibert Unplugged, l’extraordinària obra de la badalonina Gemma Brió, que junt amb les companyes de la Cia. Les Llibertàries, Tàtels Pérez i Mürfila, on la música té un paper central de la mà de Mürfila. Un text valent i commovedor, que recull les contradiccions ètiques de la mateixa existència i aconsegueix donar forma a un dolor tan gran com és el de la mort d’un fill. Entre la tragèdia i sorprenentment també l’humor, Llibert Unplugged és sobretot un cant a la vida, carregat d’ironia, emoció i música, sota la direcció de Norbert Martínez
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
