ON PODEM ANAR?
Badalona, 20 de març de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
En la programació que presentem ja es nota la Setmana Santa, s’acaba Blues & Ritmes i nosaltres esperem que la Nit de les Guineutes sigui un digne homenatge a en Josep Maria Balaguer, a tots els premiats i a les Arts Escèniques.
Anys després de les actuacions de Cheikha Rimitti i Souad Massi a Badalona, Blues & Ritmes tornarà a rebre una de les figures fonamentals de la música del Magreb, l’indomable Rachid Taha, icona francoalgeriana que visitarà Badalona a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, divendres 23 de març, a les nou del vespre. Aquest músic barreja estils (raï, chaabi, rock, techno…) que manté inalterable la seva influència i contundència. Taha és protagonista d’una carrera que va iniciar-se a principis dels anys vuitanta a Lió amb el grup Carte de Séjour.
Dissabte 24 de març, a les sis de la tarda al teatre de La Badalonense, Albert López Vivancos, representarà el seu monòleg teatral Ecce homo, una nova visió de la Passió de Crist. El moviment Catalunya Cristiana destaca l’aportació d’Albert López Vivancos en el camp de la pastoral infantil i juvenil. El Projecte Ixthys Teatre, que ell dirigeix, ofereix a les escoles espectacles teatrals pedagògics vàlids per les àrees de religió i educació per a la ciutadania.
El dia 27 de març se celebra a tot el món el Dia Mundial del Teatre, celebració que aquest any compleix 70 anys i com fa ja dinou anys Badalona ho celebrarà el dissabte 24, a les nou del vespre al Teatre Zorrilla, organitzant la Nit de les Guineuetes, on es premien fets, entitats o persones mereixedores d’una guineueta, una guineueta a la millor representació vista en els teatres públics badalonins l’any passat i la guineueta honorífica, que aquest any rebrà Josep Maria Balaguer, actor, director, en definitiva un home de teatre. L’espectacle que lligarà l’acte, serà un guió basat en un estudi radiofònic on es prepara oferir radio-teatre.
Dissabte 24 de març, a les vuit del vespre i diumenge 25, a dos quarts de set de la tarda, al teatre del Círcol, la companyia Plató de cinema, de l’Escola de cinema de Barcelona, tota una referència a Catalunya per aprendre-ho tot sobre cine, representarà Ex, todos tenemos uno, un particular muntatge teatral amb suport audiovisual creat pels membres de la companyia teatral Jove Plató, lligats a Plató de cinema. L’obra és una adaptació de la pel·lícula italiana “Ex” de Fausto Brizzi, on s’hi troben un conjunt d’històries d’amor trencades per decisió pròpia, per error o per una jugada del destí, amb direcció de Juan Carlos González.
La revista Mojo l’ha enaltit com “el millor cantant del soul del Regne Unit” i Van Morrison, que el va convidar a cantar en discos com A Night in San Francisco i Days like These, fa dècades que n’és el seu principal valedor. James Hunter, una de les figures amb més pedigrí del rhythm & soul britànic, tanca el Blues & Ritmes acompanyat del seu clàssic sextet i el material d’estrena de Whatever It Takes, un disc gestat amb l’equip de Daptone Records que el referma com un dels músics amb més estil i bon gust d’avui dia. La cloenda del festival s’oferirà, diumenge 25, a les set de la tarda, a la Sala Enric Borràs del Teatre Principal.
El diumenge 25 de març, Diumenge de Rams, la Colla Badalonina de la Moixiganga celebrarà la que serà la seva 28a representació de La Moixiganga a la ciutat de Badalona. La primera representació de La Moixiganga a l’església de Santa Maria de Badalona va ser l’any 1991 responent a una iniciativa d’en Ferran Cebrián, en Joan Soler i mossèn Jaume Aimar. En aquesta ocasió, i com ja ve succeint els darrers anys, els quinze quadres dels quals consta actualment la representació, aniran acompanyats de l’actuació dels Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi, les saetas d’El Rincón del Arte, els cants de la Capella de Música de Badalona, l’actuació dels Bastoners de Canyet, i la música en viu de La Bossa Verda que, mesclant-se entre passatge i passatge, aporten a l’acte un atractiu escenogràfic i una solemnitat molt alts. Estarà conduït i narrat per components del grup El Nucli Teatre. L’acte tindrà lloc a l’església Santa Maria, hi donarà inici a dos quarts de deu del vespre.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué.+ GOOGLE CALENDAR
On podem anar?
Badalona, 27 de març de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Setmana Santa, hi ha Badalona, no tenim res per oferir-vos. No hem trobat cap espectacle programat per aquestes dates. O sigui que caldrà agafar tren, metro i si cal cotxe, per anar a la ciutat compta’l i triar-ne un, si és que hi ha entrades disponibles.
Nosaltres podem aconsellar-vos que cal veure, Franskestein al Teatre Nacional., amb Àngel Llacer, Joel Joan i Lluís Marco. Al Romea, es pot veure Troyanas, amb Aitana Gómez Gijón, Miriam Iscla, Pepa López i Nacho Fresneda. En el Lliure de Gràcia, està triomfant El sistema solar, però estan exhaurides les entrades per a tots els dies de representació. La perla 29, al teatre de la Biblioteca de Catalunya, és bé representant Sopa de pollastre amb ordi, un formidable text interpretat per un repartiment on figuren Pol López, Lluís Villanueva, Màrcia Sisteró i Miriam Alemany. Per altra part hi ha diversos espectacles en sales alternatives que són mereixedors d’anar a veure’ls, perquè son tant o més dignes dels de les sales grans.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
Crítica de SOL SOLET
Per Lluisa Guàrdia.
L’escenari gris i desangelat de la sala petita del TNC ens acull mentre sona la repetitiva música d’un piano. Tot és a punt per començar Sol solet, una de les obres menys conegudes i més tèrboles d’Àngel Guimerà. Des de la seva estrena el 1904 que no s’ha tornat a representar. Per què?
El Sol solet que podeu veure al TNC és una de les obres menys conegudes de Guimerà
L’acció se situa a la pensió que regenta Gaetana on viu amb el fill gran Hipòlit i seva neboda Munda. Bernabé, el fill mariner, torna a casa amb el seu amic Jon que l’ha salvat de morir ofegat a alta mar. Agraïts, el conviden a quedar-se malgrat les seves objeccions: “és millor que marxi o prendre’m mal”.
I tenia motius per no voler quedar-se perquè amb ell arriba la desgràcia. Jon és una persona esquerpa que sempre ha viscut sol. “No necessito ningú” diu però de sobte es troba amb la família d’en Bernabé i descobreix com és l’amor d’una família que mai ha tingut.
“Només som lliures quan estem sols” (Schopenhauer)
En Jon representa la soledat més extrema, un home fet a ell mateix. Segons paraules de Schopenhauer “qui no estima la solitud, tampoc estima la llibertat: perquè únicament quan estem sols som lliures de veritat”. Ara, però, ja no vol estar sol i s’inicia una lluita entre Jon i Hipòlit per obtenir l’amor maternal de la Gaetana.
Des de l’inici de Sol solet sabem que alguna cosa terrible ha de passar. El tens ambient i les emocions mal contingudes ens avisen. Baralles entre Hipòlit i Jon per l’amor de la Munda, fortes discussions entre Gaetana i l’Hipòlit per la seva afició al joc. Una bomba de rellotgeria que acaba per esclatar.
Com altres peces més conegudes de Guimerà – Terra Baixa o Maria Rosa – Sol solet destaca per la fortalesa dels seus personatges. Homes i dones que es deixen portar per primaris i universals instints com l’amor, els gelós, la por,…Tots ells representats a escena pel grup d’actors.
A Sol Solet al TNC trobem instints primaris a flor de pell
Una sempre solvent Mercè Arànega en el paper de Gaetana, la matriarca que ha de portar sola el negoci i protegir-se d’en Jon. Roger Casamajor que interpreta amb gran encert la força animal del violent Hipòlit, embogit pels gelós. El seu germà petit Bernabé, Ramon Pujol, que no s’hi assembla gens i procura posar pau. I l’únic i sòrdid hoste de la pensió que fuig de la justícia, interpretat per Oriol Genís.
Laura Aubert, la Munda, és el personatge sobre el qual gira l’obra. El vèrtex d’un triangle amorós que oscil·la entre l’atracció sexual que sent per Hipòlit i el desig de la protecció que li ofereix Jon. Trobem a faltar, però, la contundència que demana aquest personatge.
I en Jon, interpretat per un esplèndid Javier Bertrán, que ens mostra com l’amor és capaç de fer desaparèixer la solitud. La seva i la de tots els éssers humans.
En aquesta adaptació, dirigida per Carlota Subirós, s’ha reduït el nombre de personatges originals i se n’han afegit dos. La llum (Laia Duran) i l’ombra (Antònia Jaume) que actuen com a observadores i partícips. Un recurs interessant però que no s’acaba d’entendre i dificulta seguir la trama.
Sol solet és una obra tan fosca com les emocions dels seus personatges
Un potent focus de llum trenca la foscor i il·lumina actors i públic. En l’instant en què el seu raig incideix sobre nosaltres, deixem d’estar sols perquè la solitud absoluta és impossible. L’escalfor de la llum (amor) dissol les ombres de l’ànima (soledat). Per la seva banda, l’ombra repeteix en veu baixa algunes de les paraules dels protagonistes, com Casandra avisant-nos del perill.
La fredor de l’espai escènic, la suma d’emocions no resoltes i el text d’Àngel Guimerà ens deixa amb un forat al cor. Sol solet és una obra tan fosca com les emocions dels seus personatges i sentim una imperiosa necessitat de sentir l’escalf d’altres éssers humans.
Perquè aquesta cançó que cantàvem de petits i que juga amb el doble significat de la paraula “sol” (astre i adjectiu) és també un símbol. Després de veure l’obra de Guimerà sabem que expressa la profunda necessitat de companyia de les persones: “Sol solet, vine’m a veure, vine’m a veure. Sol solet, vine’m a veure que tinc fred”.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 13 de març de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Cap de setmana en què tota l’atenció queda centrada en una nova versió, força interessant del Blues & Ritmes, per la cual cosa, el flamenc al Círcol queda molt en segon lloc. Anunciem també la nova conferència de Ferran Compte, per al dimarts vinent, per si arribaven tard.
Blues & Ritmes 2018, inaugura el seu festival, divendres 16 de març, a les nou del vespre, a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, amb Rick Estrin & The Nightcats, la banda amb què obre les actuacions amb tots els honors. Amb quatre dècades de carrera, el projecte de Rick Estrin, un bluesman elegant i bigotut, suma un munt de premis i nominacions als Blues Music Awards. Les seves filigranes amb l’harmònica són de llegenda. Els seus discos amb Alligator (l’últim dels quals, Groovin’ in Greaseland) són aclamats com a clàssics moderns del blues. I pel que fa als Nightcats, forjats entre el blues de Chicago i el rock-and-roll de carretera, tan bon punt engeguen la màquina, no tenen rivals. Salvatges, virtuosos, divertits…
L’associació badalonina El Rincón del Arte y la Música, que agermana Badalona amb Andalusia a través del cant flamenc, presentaran al Círcol el disc de Manuel Fernández, Alma de papel. Serà aquest dissabte 17 de març, a dos quarts de nou del vespre. Manuel Fernández és un cantaor badaloní innovador en el gènere des que el 2013 va treure el seu primer disc. Gràcies al seu treball i la col·laboració del cor d’una associació d’ajuda al poble sahraui de la ciutat, arranja al seu cant flamenc la música del territori del Sàhara. Es podrà gaudir del millor flamenc en un entorn únic i màgic.
Ja les tenen aquí! Ritme & Blues ha aconseguit que vinguin a la nostra ciutat i arribaran des del Mississipí! I ja no et caldrà agafar capn avió per viure una autèntica missa gòspel! Portaran la seva experiència el, dissabte 17, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla. Angela Taylor, Della Daniels i Ester Mae Smith canten des que eren petites a l’església baptista de Mt. Mariah de Como, un poble d’un miler i mig d’habitants de l’estat del Mississipí. I probablement ho continuarien fent, sense més ressò, si un equip d’arqueòlegs musicals, fa deu anys, no les hagués gravat, a elles i tants altres veïns de la població, per enregistrar un disc que va fer saltar les alarmes dels apassionats del gòspel més pur i genuí: Como Now (The Voices of Panola County, Mississippi) Des d’aleshores, alternen les pregàries a la seva comunitat amb actuacions en alguns dels festivals més reputats del planeta. Les Como Mamas, debutaran a Catalunya gràcies al Blues & Ritmes, erigides en protagonistes d’un
dels espectacles musicals més inimitables de l’actualitat.
Blues & Ritmes, torna a la sala Enric Borràs del teatre Principal, diumenge 18, a les set de la tarda, amb la presència de Jim Lauderdale, amb dos premis Grammy, una trentena de discos i col•laboracions de primer ordre amb Ralph Stanley. El nostre vell amic Buddy Miller i el lletrista de Grateful Dead, Robert Hunter, avalen la trajectòria d’aquest artesà de la cançó. Set anys després del seu pas pel Zorrilla, Jim Lauderdale torna a Badalona amb una aura engrandida de llegenda del country, un disc amb regust de soul gravat a Londres i la confiança que li han fet artistes que han requerit els seus serveis com Elvis Costello i Lucinda Williams.
Dimarts 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Marina, carrer de la Marina, 48, podeu gaudir d’una nova audició operística comentada per Ferran Compte, de l’òpera Andrea Chénier, una òpera italiana verista en quatre actes composta per Umberto Giordano, sobre un llibret escrit per Luigi Illica. Està basada en la vida del poeta francès André Chenier (1762-1794), executat durant la Revolució Francesa. És una òpera sobre la revolució, sobre la lluita pels ideals, sobre l’únic sentiment que pot salvar el món: l’amor. Chènier és condemnat per un pretendent rival, el revolucionari Gerard: la parella es reuneix per enfrontar-se al salvatge judici revolucionari. L’estrena absoluta va ser el 28 de març de 1896 al Teatre de la Scala de Milà. L’estrena a Barcelona, va ser al Liceu el dia 12 de novembre de 1898. Una història d’amor apassionada, en plena Revolució Francesa!
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
Crítica de FRANKESTEIN
…JUGAR A SER DÉU TEU UN PREU MOLT CAR
Qui no coneix Frankenstein? S’ha escrit tant sobre el personatge obsessionat a infondre vida – creat el 1818 per Mary Shelley – que resulta difícil afegir alguna cosa nova.
L’obra de Shelley fa ressò dels experiments de l’època amb corrent elèctrica per narrar-nos com el científic Víctor Frankenstein (Àngel Llàcer) intenta crear una criatura perfecta amb trossos de cadàvers. Quan veu, però, que el resultat no és l’esperat, abandona el monstre (Joel Joan) a la seva sort. Sol, espantat, sense saber què ha passat.
Frankenstein juga a ser Dėu però descobreix que crear contra natura té un preu molt alt. “Quan es dóna vida, no es pensa en les conseqüències”.
Frankenstein al TNC rebutja la seva creació perquè no és el que esperava
L’adaptació de Frankestein que Carme Portaceli dirigeix al TNC destaca pel tractament psicològic dels seus personatges. Frankenstein i la criatura (sense nom propi) viuen un procés de transformació en sentit contrari, gairebé sense coincidir a escena, que els reuneix al final de l’obra en una lluita a mort.
Quin dels dos és el monstre? Aquell que crea del no res una horrible criatura? o aquell que intenta sobreviure en un món hostil que el rebutja per la seva aparença física?
Encara que mai han estat units pel cordó umbilical, la connexió entre Víctor Frankenstein i la seva criatura és molt intensa perquè el seu concepte de creació està també molt lligat al de la maternitat (només començar l’obra, ens explica la mort de la seva mare durant el naixement del seu germà).
A qui imita Frankenstein? a Déu? o a la natura que permet a les dones engendrar fills? Possiblement als dos.
L’obra de Frankestein també ens parla d’amor i rebuig
A més de parlar sobre la creació de la vida i l’ètica de la ciència, Frankenstein parla d’amor, rebuig i abandonament. La criatura no entén perquè és rebutjat per aquell que l’ha creat. L’obra ens recorda la responsabilitat que suposa donar vida i l’obligació de protegir el resultat encara que no respongui a les nostres expectatives.
El monstre se sent desemparat fins que apareix De Lacey (un esplèndid Lluís Marco) que representa el que Frankenstein no pot oferir: l’amor d’un pare. Ell és l’únic capaç de veure en el seu interior, acceptar-lo com és i d’ensenyar-lo a viure (a alimentar-se, vestir-se, parlar, o llegir). La relació entre la criatura i De Lacey representa el camí de la foscor a la llum, del rebuig a l’amor.
És molt interessant l’escena en què el monstre aprèn a parlar i descobreix un món que el porta a dir: “com més aprenc, menys entenc el que m’envolta”. La maldat inicial de la criatura només és resultat del seu desconeixement del món, de la por i d’un inevitable sentit de supervivència.
Joel Joan i Àngel Llàcer formen un bon duet interpretatiu a Frankenstein
Pot resultar estrany veure Àngel Llàcer i Joel Joan en un paper dramàtic però els dos se’n surten molt bé. Àngel Llàcer dóna vida a un científic turmentat, obsessionat per crear vida i marcat per la mort prematura de la seva mare.
El personatge que interpreta Joel Joan demana un esforç físic addicional ja que, per representar l’immens monstre de gairebé dos metres i mig, ha d’anar encorbat durant tota la funció. A més, ha d’expressar sense paraules la dualitat de sentiments que pateix una criatura deforme amb un cor pur. Bellesa estètica i espiritual no van de la mà.
Finalment, Frankenstein i el monstre es troben. Ha llegit el diari on s’explica el procés de la seva creació i demana una companya que l’estimi. Perquè, de fet, la criatura només vol amor. Frankenstein accepta repetir l’experiment però les dramàtiques circumstàncies l’han fet canviar … i això provoca el desenllaç final.
Una posada en escena que juga amb la llum i la foscor
Tant la posada escena, com el vestuari i la caracterització (especialment la de Joel Joan) complementen l’argument i creen un ambient fosc i tenebrós com pertoca a un dels referents de la novel·la gòtica. Llum i foscor, blanc i negre, projecció en pantalla d’imatges sinistres o belles, i una pasarela mecànica que transporta els actors d’una banda a l’altra de l’escenari…. s’alternen per mostrar-nos la lluita entre creador i creat.
L’11 de març farà dos-cents anys que Mary Shelley va crear amb la seva ploma un dels personatges més famosos de la literatura universal, en un món governat per homes. No trobo millor manera que retre-li un merescut homenatge – coincidint amb aquest aniversari i el dia de la dona treballadora – que anar a veure aquesta adaptació del clàssic.
Lluïssa Guàrdia
ON PODEM ANAR?
Badalona, 6 de març de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Cap de setmana amb poca cosa per oferir, però amb dos espectacles de força qualitat com són el ballet creat per Antonio Ruiz, amb dues primeres figures de la música, i el ballet i la representació d’una obra en el que és elogiada per tothom que en parla.
Els nois i noies de 2n d’ESO de l’Escola Betúlia de Badalona ocuparan tot el cap de setmana l’escenari del teatre del Círcol amb l’espectacle DE 3 EN 3!. Els horaris seran els següents: divendres 9, a les nou del vespre; dissabte 10, a les vuit del vespre i diumenge 11, a les sis de la tarda. De 3 en 3! és tracte d’un projecte teatral al voltant d’una selecció de gags humorístics de la companyia teatral El Tricicle, als quals retem un més que merescut homenatge.
Els alumnes del Betúlia, diuen que: “parlar de Tricicle és parlar de transformar una anècdota en un gag hilarant gràcies a la força de l’expressió corporal i el gest. I ja que tot va de trios, en aquest particular espectacle també trobareu alguns gags i cançons de La Trinca que lliguen amb la fervent actualitat política i social del país.
Divendres 9 de març de 2018, a les nou del vespre, el coreògraf Antonio Ruiz presentarà DOUBLE BACH, un projecte de col·laboració entre el músic Pablo Martin Caminero i l’aclamada ballarina Tamako Okayama. Double Bach, sorgeix de l’original idea d’adaptar al contrabaix les suites per a violoncel núm. 1 i núm. 2 de Johan Sebastian Bach, acoblant tant la tonalitat com la tècnica pizzicato en lloc d’utilitzar l’arc. Tamako Okayama , va iniciar, la seva trajectòria a l’ Uchiyama Ballet i va continuar a l’Academie Princess Grace, a l’Stuttgarter Ballet, al Deutsche Ballet i, en 1999 va entrar a formar part de la Companyia Nacional de Dansa, en la que balla en diferents ocasions amb Nacho Duato, a partir de 2014 es converteix en freelancer. Pablo Martin Caminero, va nèixer a Vitòria i aconsegui el títol de contrabaix clàssic a l’Escola Superior de Viena. Posteriorment va col·laborar amb destacades orquestres i músics de diferents signes musicals. El 2016 va estrenar Double Bach al Festival Clàssic d’Almagro 2016.
El teló del Teatre Zorrilla s’alçarà diumenge 11, a les set de la tarda, per oferir la nova comèdia negra de Jordi Casanovas, LA BROMA FINAL, que té tots els ingredients per convertir-se en un nou clàssic de l’escena contemporània, en la qual veurem que fa vint anys, dos amics feien bromes telefòniques en un programa de ràdio a la facultat de periodisme mentre intentaven lligar-se la mateixa noia. Però, quins són els límits de l’humor? De què no es pot fer mai broma? De qui no es pot riure mai?
Temps després, aquests personatges es retrobaran i viuran una vetllada farcida de dramàtics successos… I és que quan una broma surt malament, de vegades l’humor pot ser molt tràgic…
Els encarregats per fer arribar aquesta problemàtica al públic son, Anna Sahún, Ernest Villegas i Òscar Muñoz.
Acabada la representació se celebrarà un col-lo qui amb el director de l’obra, Marc Angelet.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS … I CENT TAMBÉ.
FA CINQUANTA ANYS …I CENT TAMBÉ
02/03/1968 – MUSEU MUNICIPAL. La premsa qualificava d’extraordinari, el concert que va tenir lloc a la sala auditòrium del Museu, a càrrec de la internacionalment coneguda pianista Rosa Sabater.
03/03/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Representació en acte concert de l’òpera de Puccini TOSCA, a càrrec de Cristina Vázquez, Josep Rius, Enric Serra, Eduard Serra acompanyats al piano per Maria Valls i sota l’organització de Josep Comas.
17/03/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. El grup organitzador de Fira d’Infants va programa un altre divertiment per la gent menuda amb el títol de UNA FIRA… AL CIRC.
MUSEU MUNICIPAL. Acte de concert on es van cantar composicions de Granados, Turina, Falla i Montsalvatge, organitzat per José Ramón Bona.
18/03/1968 – ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El quadre escènic de l’entitat va representar LA PUNTAIRE de Salvador Bonavia i Panyella, segons el conegut poema de Ribot Serra.
MUSEU MUNICIPAL. Festival organitzat per José Ramón Bona sota el lema Recordando a Amadeo Vives, amb cançons de sarsueles del compositor.
19/03/1968 – CENTRE P. SANT JOSE. El quadre escènic amb motiu de la festa patronímica de l’entitat, va representar TODOS ERAN MIS HIJOS, d’ Arthur Miller.
24/03/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. Josep Maria Balaguer va dirigir a l’elenc juvenil del Centre amb l’obra CUÑADO VIENE DE CUÑA, de Fernández Sevilla i Tejedor.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El grup de teatre de l’entitat va representar UN PAS EN FALS de Marta Fàbregas, amb direcció de Joaquim Grífol.
MUSEU MUNICIPAL. Nou acte de concert organitzat per Josep Comas amb l’ interpretació de LA DEL MANOJO DE ROSAS, a càrrec de Josefina Cubells, Josep Comas i Florencio Calpe, amb una segona part on van actuar Maria Monell, Victoria Freixa, Ramón Pastor, Agustí Pallejà i Elisa Pascual amb l’acompanyament de Maria Valls i Esther Martells.
TEATRE ZORRILLA. Sessió commemorativa d’homenatge a POMPEU FABRA i POCH, amb parlaments de Josep Benet, José Sacristán i Joaquim Molas i lectura d’obres poètiques escrites expressament per aquesta sessió per diferents poetes badalonins. L’autoritat competent, va prohibir el poema de Salvador Espriu, El meu poble i jo i l’actuació d’Raimon.
…I CENT TAMBÉ
Gent Nova Núm. 848 16 de març de 1918
HOMENATJE AN EN BORRÁS,
Próxima a acabar-se la campanya de Teatre Catalá començada al Novetats i continuada al Cómic de Barcelona, varis admiradors del nostre compatrici i eminent actor N’Enric Borrás, preparen un homenatje an aquest artista per la seva cooperació la referida campanya en pro del ressorgiment de nostra dramaturgia nacional.
Gent Nova Núm. 849 23 de març de 1918
HOMENATJE AN EN BORRÀS.
A lo llarg del ple d’ahir,es Ilegida una comunicació de la Comissió de l’Homenatge al nostre compatrici i eminent actor N’Enric Borrás, invitant al Ajuntament a que prengui part a dit acte com a testimoni d’afecte i admiració per la valiosa cooperació en la campanya de Teatre Catalá que s,ha donat a Barcelona. Consistirá l’homenatge en un sopar que se celebrará el proper dia 26 en el Restaurant del Parc de dita capital. A proposta den Sió es acordat assistir oficial a l’esmentat homenatge que’s tributará an aquell ilustre badaloní.
Gent Nova Núm. 850 30 de març de 1918
EN HONOR DE l’ ENRIC BORRÁS
Els actes en honor de l’eminent actor N’Enric Borras, il’Iustre compatrici nostre, que s’han celebrat Barcelona, en commemoració de la temporada de teatre catalá que per gloria de l’art de Catalunya ha estat dirigida per En Borrás, han tingut una extraordinaria solemnitat, assistint-hi adherint-s’hi valioses personalitat de la nostra literatura teatre, com també associacions ajunta ments, entre ells el de nostra ciutat.
Un dels actes va ésser la vetllada, en el Teatre Cómic de Barcelona, lloc on s’hi ha col-locat una artística placa, obra de l’actor de la companyia N’Alexandre Nolla, qual obsequi fou ofert, en nom dels admiradors de l’eximi artista, per inspirat popular autor En Santiago Rusinol, qui al fer entrega de tan valiós record, va pronunciá aquest parlament:
«Senyors:
Com soldat de la comissió d’Homenatge al nostre gran Borrás, en aquest primer acte que avui celebrem, en que el poble els artistes li fan ofre na d’una lápida, m`han encarregat la honrosa tas ca de dirigir-vos la paraula.
Diré lo més just; lo menys que pugui dir de tantes coses que dina si no tingués por de cansar vos no aturés els aplaudiments que tremolen en les vostres mans.
Lacte d’avui. de posar una lápida que recordi als nostres néts el pas del nostre gran excels ar tista pel «Teatre Cómic>, el podriem anar repetint per tots els teatres de Catalunya. Allí ont s’ha sen tit la seva veu, allí s’hauria de perpetuar; allí ont hagi representat, deixa una estela de gloria que ha de transmetre als que vinguin.
No ha estat sols Catalunya, on ha fet vibrar amb la seva veu les cordes de l’art catalá. Jo que he tingut la sort de seguir-lo darrera les ones del gran mar, he sentit arreu de tota l’América, allí on hi havia catalans, amb l’alé que l’escoltaven, amb les llagrimes que el sentien, amb l’amor que l’anaven veure. Anar veure En Borrás, per als emigrats era com anar l’esglesia, la Capella de Catalunya; era com obrir un gran fínestral des d’on es veia la seva terra, tan llunyana com enyorada. Era la pátria, parlant per la boca del seu fill artista. Ja us asseguro, senyors, no és pas cap figura retórica, que molts vespres, aquells catalans, amarats els ulls, al sentir la veu poetitzada que els duia el nostre Enric Borrás, si haguessin vist aixecar les veles d’un vaixell en direcció Orient la sortida del teatre, haurien seguit al seu artista ones enllá fins Catalunya. El nostre Borrás, no sols ha dut les obres de la seva terra, fent-les conéixer estimar, sinó que les ha dignificat. Per ell saben tot arreu que Catalunya, no sols és terra de teixits, de filats, de madapolams; no sols és terra de laboriosos; no sols és terra de viatjants, de novetats merceria. Ell ha fet saber, enllá dels mars, que aquí no sols es teixeix, sinó que es broda es fantasieja, que aquí no sols sabem de números, sinó que tenim aspiracions; que també en el mostruari hi portem drames, cançons versos. Eh estat el gran viatjant d’emocions de Catalunya, ha fet més ell sol, el nostre ambaixador, amb la seva veu de gran artista, per acostar-nos agermanar-nos amb els homes d’altres pobles, que els centenars de conferéncies que s’han pronunciat en els Ateneus per la unió dels llatins.
Si aixó no fossin prous rnérits, els queté el nostre primer actor, entre tots els primers actors que havem tinguí Catalunya, seria mereixedor de l’alta estima que Ii tenim pel seu bon cor i bona voluntat. No l’ha cridat una sola volta la desgrácia d’un company, que no hagi respost el seu sentiment: no ha trucat mai la beneficéncia les portes de la seva ánima, que no les hagi obertes de bat bat; ni ha vist caure un ferit aprop seu, que no li hagi embenat les ferides,. ho ha fet cantant poesia, com una font d’aigua clarissima, que guareix els mals cura i la sed. El seu art ha estat un bálsam.
L’Enric Borrás, més més, será una fita en la nostra história. Així com els vells de França diuen: vaig sentir En Mounet-Sully, els de Italia En Rossi i En Salvini, els d’Espanya En Calvo i En Vico, els nois d’avui, quan serán vells, dirán: Jo vaig sentir En Borrás. L’actor, al morir, deixa el record que no ha de passar, com les obres, per les asprors dels análisis la impietat de la crítica. La veu de l’actor, al passar anys, l’anar-se per dent de ressó en ressó, va creixent com la llegenda, al créixer, va glorificant-se. El nostre artista, temps venir, passará ser una tradició, será la la representació de tota una época del nostre art. El seu sol nom será una lápida.
Ara quatre mots, amic Borrás; com endreça per acabar: L’art, havem quedat que no té pátria; pero els artistes si que en tenen. Tu ho saps prou bé, pel que la estimes el que la enyores quan n’ets lluny; nosaltres també ho sabem pel que et trobem faltar. Obre les ales, ja que les tens per poder volar terres Iluny duent la nostra bandera d’art, pero vina`ns a veurer de tant en tant. Tu saps que aquí, aprop del teu bressol, tens tants amics com cors bateguen en la nostra volguda terra, la que aquí tots t’estimem com si ens fossis el germá gran portem el teu flan gloriós com una inscripció en els nostres cors.
Amb tú al davant, el nostre teatre podrá lluitar en totes les terres; essent-hi tú, tots et seguirem allá on clavis la bandera, allá será la nostra ermita. Que no ens oblidis és el que voldriem. Vosaltres, estimats amics, un aplaudiment En Borrás, una abraçada un visca al gran actor de Catalunya.
De Música
Diverses vegades en aquestes columnes ha si gut demostrada la simpatia que inspira l’actuació de l’entitat de cultura “Bibliotreca”; en les darreres setmanes s’hi han realitzat actes de veritable importancia, ja didàctics purament, ja artístics, etcètera, etc.
Unes hores ben agradoses hi passàrem dilluns últim escoltant música de Schubert. Un escollit conjunt d’obres d’aquest autor, format de cançons, sonata de violí i piano i d’altres peces per aquests instruments destriaren magnificament els artistes que hi prengueren part: la senyora Modesta Giró de Calmet, les senyoretes Coloma Casals, Antonia Tolrá Inés Giró i el violinista nostre amic En Joan Aymerich; tots ells, per llur acurada i bella tasca deixaren un perfum de delectança en l’auditori.
Uns quants dies abans tingué IIoc una sessió íntima preparatória. Per aquels nostres llegidors s’en fassin cárrec i copsin una espuma d’aquell moment selecte, publiquem,—grácies a son autor, que ha cedit als nostres pregs insistents,—uns fragments del parlament explicatiu de la vida i les obres de Schubert, que per a major illustració dels oients feu el nostre car amic En Enric Roig, parlament desgranat d’una manera tota nova, tota suau, agradosíssim d’escoltar i claríssim d’entendre, que`ns feu reviure o millor dit conviure amb l’espera del célebre músic.
REVISTA AUBADA. Núm. 5 30 de març de 1918
EN HONORANSA A SANT JOSEP
“Com cada any el Círcol Catòlic honorà enguany en la diada de St. Josep a son comprató el gloriós Patriarca. L’acte literari musical tingué lloc al saló d’actes, presidit pels Rvts.Sr. Rector de Sta. Maria; Mossén Ugas, en representació del Sr. Ecònom de St. Josep; el Dr. Ventura i Rvts. Dr. Piera i Roig; els Srs. Nadal, Escofet, Oriol i Lleal de la Junta Directiva i altres. L’imatge del Sant Fuster de Nazaret apareixia bellament orlada. La concurrencia nombrosíssima i escullida. El programa es desgranà bellament, llegint amb molt bon gust selectes poesies els Srs. Vilaró, Ubach, Serra, Bombau, Riera, Parés i Nadal R., cantant amb impecable dicció tres hermoses composicions el baix Sr. Mayol, pulcrament acompanyat al piano pel Sr. Escofet. El nen Juli Esteban s’ens revelà jovensà cultivador excel-lent del piano, mereixent ser bisada una de les composicions, interpretada, per cert, molt bellament.” Fins aquí la ressenya de l’acte literari-musical, posteriorment hi va haver parlaments a càrrec del Sr. Lleal i Dr. Ventura, glossant la figura del sant patró i clogué brevíssimament en entusiastes mots el Dr. Briás.
Jaume Arqué i Ferrer
Recopilat de Gent Nova per Jaume Arqué.
ON PODEM ANAR?
Badalona 27 de febrer de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Discreta oferta la d’aquest proper cap de setmana, encara que trobem interessant la presentació del ballet de la Quinzena de Dansa catalan, que també s’oferirà a les escoles de primària i el desenvolupament de la Gala Solidària de Màgia.
Les exhibicions màgiques que se celebren al llarg de la setmana del Festival de Màgia de Badalona – XVIII Memorial Li-Chang s’oferiran als llocs següents: dimecres 28, a les sis de la tarda, a la Biblioteca Llefià-Xavier Soto, amb l’actuació del Mag Selvin; dijous 1 de març, a les sis de la tarda, actuarà Jordi Porta, a la Biblioteca de Can Casacuberta, i el mateix dia i hora, el Mag Gerard, serà qui farà una funció a la Biblioteca de Sant Roc.
Dissabte 3 de març, a les sis de la tarda, al Teatre Zorrilla, s’oferirà, Quadres d’una exposició, un espectacle de dansa clàssica pensat amb l’objectiu d’apropar aquest art al públic familiar. Quatre ballarins magnífics, de la mà de Roser Muñoz i Joan Boix, fundadors i directors del Centre de Dansa de Catalunya, ens agafaran de la mà per endinsar-nos en aquesta famosa suite de quinze peces musicals, composta per Mussorgski com a homenatge a Viktor Hartmann. Aquesta producció ha estat creada i produïda per la Quinzena Metropolitana de Dansa. Prèviament, s’hauran fet unes funcions per a alumnes d’escoles de primària els dijous 1 i el divendres 2 de març.
Enguany la Gala Solidària de Màgia, presentarà l’actuació dels mags Alex Gilabert, Maria Altés, Maga Game i Set de Màgia, el diumenge 4 de març, a les sis de la tarda, al Teatre Blas Infante. Els beneficis es destinaran al projecte SOLIDARIMÀGIA, que portarà la seva màgia als col·lectius més desfavorits de l’interior de la República Dominicana i als bateys haitians, on les condicions de vida són infrahumanes i on els nens i nenes mai han vist un mag realitzant els seus trucs.
El decumanus del Museu de Badalona, dissabte 3 de març, a dos quarts de nou del vespre, serà l’escenari del concert Cor i arpa, en què intervindran l’arpista Esther Pinyol i el Cor Aurica, a més de dues trompes. La direcció és a càrrec d’Aleix Oliveras i s’hi interpretaran obres del romanticisme de Brahms, Schumann, Jenner i Ceremony of Carols de Britten.
La companyia barcelonina Magatzem d’Ars, després del gran èxit amb La Caputxeta i el llop, torna de nou al Círcol amb la seva visió particular del conte més famós de l’escriptor escocès Andrew Lang, aquest diumenge 4 de febrer, a les sis de la tarda, amb la representació d’Els tres porquets.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona 20 de febrer de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Les exhibicions màgiques que se celebren al llarg de la setmana del Festival de Màgia de Badalona – XVIII Memorial Li-Chang s’oferiran als llocs següents: dimarts 20, a les sis de la tarda, al Centre Cultural L’Escorxador-Nau 3, amb l’actuació de la Maga Gisell i el dimecres 21, a dos quarts de sis de la tarda, actuarà David el Mag a la Biblioteca Pomar.
Dimarts 20, a les vuit del vespre, a la Sala Enric Borràs del Teatre Principal, en un acte organitzat pel Conservatori de Música de Badalona, els violinistes i directors Quim Térmens i Marta Garcia presentaran un concert amb l’Orquestra de Cambra i l’Orquestra Jove del Conservatori de Badalona amb obres de J. M. Krauss, F. J. Haydn, CH. W. Gluck, R. Sugár, A. Borgunyó i A. Piazzolla. El classicisme més atractiu contrastant amb música per a orquestra de cordes de compositors recents i actuals.
Dimecres 21, a les set de la tarda, el Teatre Zorrilla acollirà l’acte inaugural de caràcter institucional de l’Any Pompeu Fabra amb la direcció artística de Xavier Alberti, director del Teatre nacional de Catalunya. Pel que fa al desenvolupament de l’acte, al qual només es podrà assistir mitjançant invitació. Durant l’acte hi haurà discursos oficials, es llegiran textos del Mestre Pompeu, així com actuacions artístiques amb la intervenció de Marta Angelat, Manel Barceló, Rosa Cadafalch, Cesc Gelabert, Oriol Genis i Jordi Oriol.
Dijous 22 de febrer, a les sis de la tarda, dins del XVIII Festival Internacional de Màgia Li-Chang, tindrà lloc a l’Espai Betúlia un col·loqui amb el títol “Literatura i màgia”, amb l’escriptor Rubèn Montañá, el director del Festival Internacional de Màgia de Badalona Enric Magoo, i el mag Fèlix Brunet. La trobada tindrà com a punt de partida l’obra de Rubèn Montañá El bolígraf de Higgs. Després del col·loqui, el petit espectacle de màgia El domador de puces, amb el mag Fèlix Brunet.
Arriba la Gala Internacional de Màgia del XVIII Memorial Li-Chang. El divendres 23 i dissabte 24, a les nou del vespre, i el diumenge 25, a les dotze del migdia i a les set de la tarda.
Alberto de Figueiredo, un dels mags amb més savoir faire del panorama actual, és tan simpàtic que ens ha insistit a venir a fer de mestre de cerimònies! Els mags que presentaran els seus treballs seran: Felipe Mejías, un virtuós en la tècnica del sand art; el francès Mikael Szanyiel, un expert a jugar amb la música i la mímica, mostrarà amb molt d’humor les peripècies màgiques d’un cantant d’òpera; el belga Aaron Crow que, sense dir ni una sola paraula, sap combinar l’emoció de la màgia i la tensió del suspens; des de Rússia, Ivan Necheporenko, guanyador del Grand Prix del campionat mundial i Arkadio & Bella, artistes guanyadors del Festival Internacional de Màgia de Montecarlo, han insistit a venir per ajudar-nos a bufar les espelmes!
Al dente és un espectacle cuinat amb estima i a punt per ser consumit que s’oferirà dissabte 24 a les sis de la tarda, a la sala d’actes del Museu de Badalona. Així ha ideat el seu primer muntatge la companyia Modus Operandi, que fa la seva particular reinterpretació i homenatge a àries, quartets, números corals i musicals de les òperes més conegudes. Sent fidels a les músiques originals i sota la direcció de Pere-Mateu Xiberta, la dotzena d’actors-cantants que componen aquest grup musical interpreten personatges i situacions totalment diferents de les que es fan referència a les òperes. En definitiva, una forma diferent d’escoltar òpera, amb grans dosis d’humor i també amb espai per a la crítica social.
Dissabte 24, a dos quarts de nou del vespre, el Círcol acollirà l’actuació d’Ol’Green amb el seu nou espectacle Green a pèl, una dosi de ball i d’humor, un repertori variat i uns arranjaments de qualitat interpretats amb cura. Sota la direcció musical de Michèle Alderete i l’assessorament coreogràfic d‘Esther Luengo, arriben a Badalona per segona vegada, per donar-ho tot sobre l’escenari. «Un grup vocal a base de música i bon humor». Així es defineixen els Ol’Green, una desena de joves cantants que volen passar-ho bé i fer gaudir al públic.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
Crítica de SI MIREU EL VENT D’ON VE, per Carles Lucas Giralt
Si mireu el vent d’on ve, veureu el Lliure com dança…
