FA CINQUANTA ANYS
Badalona, 17 de març de 2021
FA CINQUANTA 50 ANYS!
Aquesta era l’oferta escènica del gener de 1971
Tornem a oferir-vos el que veien els nostres pares i avis, quant ho vam deixar el desembre de 1970. Començarem fent-ho de forma trimestral per procurar posar-nos al dia.
01/01/1971 – CENTRE P. SANT JOSEP. Representació a càrrec del grup Arlequí del Centre, de l’excel·lent obra de Frederick Durrenmatt, PROCESO POR LA SOMBRA DE UN BURRO, amb direcció de Josep Viñallonga.
MUSEU MUNICIPAL. Homenatge pòstum a l’Oleguer Solà, amb la representació de l’obra L’AMOR VENIA EN TAXI, de Rafael Anglada, dirigida per Antoni Puente. A la mitja part va tenir lloc uns parlament enaltint la figura de l’Oleguer.
MUSEU MUNICIPAL. El primer actor Francisco Vals, acompanyat per Maria Cuadreny, Lina Atienza i Fernando Millet, van interpretar un seguit de fragments d’obres teatrals, amb el títol d’ANTOLOGIA TEATRAL.
CENTRE P. SANT JOSEP. Representació d’ELS PASTORETS, a càrrec de l’elenc del Centre de Santa Eulàlia de Vilapiscina.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El grup escènic de l’entitat va representar LA FORASTERA DEL LLAC, text de Joaquim Grífol, el mateix director del grup.
CÍRCOL CATÒLIC. Actuació de LLUÍS LLACH, quant ja començava a deixar els petits els escenaris on actuava
06/01/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Representació a càrrec del quadre escènic de l’entitat d’ ELS PASTORETS, de Josep Maria Folch i Torres amb l’assistència dels REIS D’ORIENT.
MUSEU MUNICIPAL. Festival organitzat per l’ ESBART BADALONA del Museu, amb l’actuació del mateix esbart, del baríton Josep Comas i el tenor Patricio Pérez.
11/01/1971 – MUSEU MUNCIPAL. Concert a càrrec del Cor Femeni La Trepa que dirigia el mestre Elisard Sala.
18/01/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Presentació de l’espectacle ARTISTAS I FUTUROS ARTISTAS, dirigit pel mestre Espeita i presentat per Pedro Soriano.
ESCOLES SALESIANES. El quadre escènic de les escoles va representar l’obra de Victor Ruiz Iriarte EL CAFÉ DE LAS FLORES, amb direcció de Manuel Torrecillas.
CENTRE P. SANT JOSEP. Festa per la gent menuda amb l’espectcle de FIRA D’INFANTS, que va anar dedicada als nens d’ASPANIN i que es va titular FEM MÚSICA.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Presentació matinal d’un festival de música moderna amb el títol de SAPASTRES, amb la promesa que serveixi pel descobriment de nous conjunts.
25/01/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. El grup juvenil va representar l’entitat en el Concurso provincial de Teatro de la O.S. de Educación y Descanso, representant JUEGO DE NIÑOS de Victor Ruiz Iriarte, amb direcció d’Albert Trifol.
MUSEU MUNICIPAL. Nova edició de les Pinceladas Líricas que organitzava Josep Comas amb l’actuació de Josefina Cubells, José Bellido, Ramon Pastor i Conchita Tomás, que van interpretar fragment de la sarsuela KATIUSKA i també va actuar el conjunt melòdic JAUME, ANNA I JORDI.
CENTRE P. SANT JOSEP. Presència a l’escenari del Centre del quadre escènic de l’Orfeó Badaloní, que va representar LA FORASTERA DEL LLAC, obra original de l’actor, director i autor Joaquim Grífol.
01/02/1970 – CÍRCOL CATÒLIC. El Grupo de Teatro Piher S.A., ergo Dramàtica del Círcol, també va participar al Concurso provincial de Teatro de la O.S. de Educación y Descanso, representant CELOS DE AIRE de José López Rubio.
MUSEU MUNICIPAL. La Secció Juvenil va dedicar un homenatge pòstum en memòria d’Oleguer Solà, representant L’AMOR VENIA EN TAXI amb direcció de Joaquim Grifol. En acabar la representació hi va haver varis parlaments sobre la figura de l’Oleguer.
CENTRE P. SANT JOSEP. El grup Piccolo del Centre va representar l’obra d’Aldo Benedetti DOS DOCENAS DE ROSAS ROJAS, amb direcció de Josep Maria Pujol.
06/02/1970 – MUSEU MUNICIPAL. Inici del III Cicle de Concerts organitzat per Amics de Mozart de les institucions Garbi , amb un concert a càrrec de l’arpista ROSA BALCELLS.
08/02/1970 – CENTRE P. SANT JOSEP. Josep Viñallonga i el grup Arlequí es van enfrontar amb el difícil posada en escena del text d’Arthur Miller, LA MUERTE DE UN VIAJANTE.
MUSEU MUNICIPAL. L’elenc de l’Orfeó Badaloní va representar l’obra de Joaquím Grífol, LA FORASTERA DEL LLAC, que interpretava i dirigia ells mateix.
15/02/1970 – MUSEU MUNICIPAL. José Ramón Bona va presentar un programa amb el títol de MÚSICA DE AYER Y HOY en record de Raquel Meller amb l’ intervenció de la seva pentinadora Doña Paca i també van actuar els cantants Joan Gual, Maria del Pilar Segura i Xavir Bali.
SALA DEL CARME. El grup de teatre de la Joventut Carmelitana dirigit per Carles Rodés va representar, MELOCOTÓN EN ALMIBAR de Miguel Mihura.
CÍRCOL CATÒLIC. Va visitar l’escenari del Círcol el quadre escènic de la Joventut Artística de Calella que va representar LA TERCERA PALABRA d’Alejandro Casona.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Concert protagonitzat per l’ORFEÓ ENRIC MORERA de l’Ateneu de Sant Just Desvern i la massa coral de l’ORFEÓ BADALONÍ.
CENTRE P. SANT JOSEP. Nou espectacles pels infants al Centre amb el títol de MES RIALLES, en un dia que la festa havia començat al matí amb una matinal de cine.
22/02/1970 – MUSEU MUNICIPAL. Nova edició de Pinceladas Líricas, que presentades per Josep Comas van portar l’actuació de Josefina Cubells, Elisa Pascual, Amelia Sánchez, Manuel Soro, Efisio Ramos i Francisco Sabater, acompanyats al piano per Maria Valls.
CENTRE P. SANT JOSEP. Celebració d’un FESTIVAL FOLK, amb la participació del grup badaloní SOM MITJA i el barceloní ELS ESDURXADORS, ELLAS TRES, JAUME FRANCH i FALSTERBÓ 3.
ESCOLES SALESIANES. El text de Jack Popplewell, VENGAN CORRIENDO QUE LES TENGO UN MUERTO, va ser la comèdia que va representar el grup de teatre de l’escola dirigit per Manuel Torrecillas.
01/03/1970 – MUSEU MUNICIPAL. El quadre escènic de la Societat Cultural L’Oliva de Canyet, va representar JO SERÉ EL SEU GENDRE de Jaume Vilanova, amb direcció de Ramon Biayna.
08/03/1970 – CENTRE P. SANT JOSEP. L’entremés dels germans Quintero MAÑANA DE SOL i LAS MEDALLAS DE SARA DOWEY de J.M.Barrie, van ser les obres representades pel grup Arlequí del Centre amb direcció de Josep Viñallonga.
15/03/1970 – CÍRCOL CATÒLIC. Segons el programa de mà, la Dramàtica de l’entitat va presentar l’obra de Juli Manegat, ELS NOSTRE DIES, amb direcció d’Albert Trifol.
MUSEU MUNICIPAL. Nou programa d’Artistes y Futuros Artistas amb l’actuació de Nuri Masip, Tony de Soto, Sylvia i Maria del Carme Ramos, que havia estat la guanyadora de la V Festival de la Canció de Badalona.
19/03/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Festival de dansa a càrrec de l’Esbart Badalona del Museu en honor de tots el socis i simpatitzants que celebraven la seva onomàstica.
CENTRE P. SANT JOSEP. Nova representació del grup Arlequí del Centre amb la posada en escena de UN BARRET DE PALLA D’ITALIA d’Eugène Labiche, amb direcció de Josep Viñallonga
21/03/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Vetllada a càrrec del grup Pinceladas Líricas, que dirigia Josep Comas, que van interpretar fragments d’òperes i sarsueles.
27/03/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Representació a càrrec de la Secció Dramàtica de l’entitat de l’obra PIGMALION de Bernard Shaw, am direcció d’Agustí Falcó Porta.
28/03/1971 – CORO DE MARINA. Ex components de l’Agrupació Lírica i un grup de joves cantants van procurar donar aire a la sarsuela representant LA DEL MANOJO DE ROSAS, sota la direcció de Pere Paulí.
MUSEU MUNICIPAL. Espectacle on van participar destacats artistes i debutants amb l’espectacle CITA CON EL MAESTRO ESPEITA.
COOP. EL HOGAR (MORERA). Representació a càrrec del quadre escènic de l’Orfeó Badaloní, dirigit per Joaquim Grífol de TERRA BAIXA d’Angel Guimerà.
CENTRE P. SANT JOSEP. Amb motiu de la marxa al servei militar de Lluís Marco li va ser dedicada la representació de l’obra PROCESO POR LA SOMBRA DE UN BURRO de Friedrich Durrenmatt, que feia uns dies havia guanyat cinc premis al concurs de teatre de Terrassa.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Aqué i Ferrer
Ha mort Joan Anton Codina
El director, gestor teatral i pedagog de les arts escèniques Joan Anton Codina ha mort al cap de vuitanta-vuit anys, Joan Anton Codina, va néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1932, molt aviat va freqüentar els ambients teatrals més renovadors. Va impartir cursos a l’escola Pax i després entra a formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, s’integra a l’Escola Dramàtica Adrià Gual, en la que el veies com ajudant de direcció dels muntatges que signaven Ricard Salvat i Maria Aurèlia Campmany. Va ser l’ànima del canvi que va viure el teatre català, a inicis dels seixanta. Va ser el primer a portar Catalunya la companyia The Living Theatre i, hi ha Vittorio Gassman.
A partir de la dissolució ho va estar tot en el teatre i literari de Barcelona. Va ser el primer a portar Catalunya la companyia Living Theatre o a Vittorio Gassman. Va ser molt actiu amb muntatges a Barcelona i Madrid o a les ciutats italianes Roma i Gènova, d’autors que anaven de William Shakespeare i de Miguel de Unamuno a Salvador Espriu, innumerables muntatges en els quals tots portaven el seu signe i en actualitat, quan podies tenir una conversa amb ell, t’adonaves que era una Viquipèdia del teatre mundial i per descomptat del català. Va aconseguir diversos premis europeus i el 2018 va obtenir el Premi Nacional de Cultura i feia més de cinc dècades (que …) a Tarragona, on molts actors tarragonins van rebre la seva influència.
Com a data curiosa, cal dir que en Joan Anton era íntim amic del poeta badaloní Joan Argenté i la seva esposa, als quals visitava molt sovint i tenien per costum fer el vermut a la Rambla, principalment a l’antic Fillol. Ah!, i encara a finals de l’any 2019, amb vuitanta-set anys, va venir a un acte a l’Espai Betúlia i no va voler que l’hi demanéssim un taxi per tornar a Barcelona, deia que el Metro li anava perfecte.
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 9 de març de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT O LA QUE ENS VA AGRADAR MÉS. Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla (http: //www.escena.cat), o bé directament al formulari http://forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
VOTEU SI US PLAU!
Encara que potser no arriba a temps per assistir-hi el fet és força interessant. Dilluns 8, a les vuit del vespre, hi haurà cinema a l’EMMB, amb la projecció d’una de les millors comèdies de la història del cinema: Sherlock Jr. [1924] de Buster Keaton, amb música original del professor de l’EMMB, Joan Aymerich, que la interpretarà en directe. Sherlock al piano!, és un espectacle per a tots els públics en homenatge al gran “Cara de pal”, l’actor que tenia prohibit riure per contracte.
De manera excepcional el proper dijous 11 de març l’Espai Betúlia, amb dos passis, (a dos quarts de set i a les vuit), acollirà un espectacle de la Quinzena de la Dansa Metropolitana.
INVICTE BELLATE La cançó al llarg del temps barroc, un concert, que tindrà lloc dijous 11 de març, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori, és una mostra dels nous estils que es van desenvolupar a diferents parts d’Europa en als segles XVI i XVII (Canzoni, Airs de Cour i Tonos Humanos). La música es va començar a posar al servei del text i en van subratllar el significat i els seus afectes. És una música excepcional que va implicar una nova percepció per part del públic a l’hora de ser escoltada. La cantant Eulàlia Fantova i el clavecinista Jordi Reguant, intèrprets reconeguts internacionalment, ens proposen un programa molt variat i que de ben segur us impactarà, interpretaran: Claudio Monteverdi (1567-1643); Saint Lambert. (…1700…); François le Fegueux (…1617…); Juan Hidalgo (1614-1685); el manuscrit Contarini de Tonos Humanos i Juan Hidalgo.
Divendres 12 de març, a dos quarts de set del vespre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó. Conferència a càrrec de la musicòloga Victòria Palma, que forma part de l’equip de Catalunya música i és l’autora del llibre Femení i singulars. Històries de dones i música. Lina Llubera. Aquest es el pseudònim de Carolina Codina Nemisskaia (1897 – 1989), que fou una soprano d’origen espanyol, i amb ascendència badalonina, amb una de les trajectòries musicals més accidentades del segle vint i protagonista d’una vida que sembla sortida d’una novel·la russa. Filla del cantant català Joan Codina i Llubera i de la polonesa Olga Nemísskaia , Lina va casar-se amb el popular compositor rus Sergey Prokófiev , fet que li va comportar els episodis més dolços i feliços de la seva vida però també les més grans penúries i angoixes. La vida de la soprano va transcórrer entre canvis de residències en diversos països i continents, fruit de la carrera musical del seu marit, passant dels cercles més selectes i distingits del moviment artístic d’aquella època, fins a ser condemnada a treballs forçats en un camp de concentració de Mordòvia per acusacions relacionades amb l’espionatge. Abans de morir va venir a buscar les seves arrels. Sabeu a quina ciutat les va trobar? Victòria Palma, ens ho explica.
La Cia. de la Industrial Teatrera torna a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principal) per oferir-nos un cop més una situació única, inigualable, poder assistir a un moment màgic. L’espectacle que es representarà el divendres 12 de març, a les set de la tarda, porta el títol d’Herència, és un espectacle en clau de clown per reflexionar sobre el món que ens ha deixat i el món que volem deixar. Dos personatges en un abocador d’escombraries un viatge tendre i divertit per transformar la nostra herència. Creat, dirigit i interpretat per Mamen Olías i Jaume Navarro, amb direcció de Jordi Puntí.
El dissabte 13 de març, a les vuit del vespre, arribarà al Teatre Blas Infante una de les noves estrelles del flamenc. Es tracta del badaloní Miguel Fernández Ribas, El Yiyo. el joveníssim bailaor , que alguns comparen ja amb Joaquin Cortés, ens oferirà la seva visió personal del gènere amb passió, sensibilitat i carisma. El balladors que seran els protagonistes de l’espectacle El Yiyo & su troupe, seran Miguel Fernández Ribas (El Yiyo), Ricareu Fernández Ribas (Tete), Sebastián Fernàndez Ribas (Chino), María José González Bravo i Marina González Ortiz.
Llums, danses i colors ompliran la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Teatre Principal), diumenge 14, a les sis de la tarda, per endinsar-nos en un viatge sensorial on músiques i projeccions ens duran de la mà per visitar un univers fascinant i sorprenent, de Geometria, un món abstracte de formes geomètriques que travessaran l’escenari fins a arribar al pati de butaques. El nou espectacle de la companyia de dansa Roseland Musical se’ns presenta com una gran experiència, una barreja irresistible de dansa i tecnologia. Hi actuaran els ballarins; Aina Lanas, Arias Fernández i Anna Segrera: la direcció artística és a càrrec de Marta Almirall; de la coreografia, s’encarreguen Anna Planas, Aina Lanas i Arias Fernández.
Per primera vegada i dins el Cicle Per fi és Dilluns!, dilluns 15 de març, a les vuit del vespre, teatre a l’EMMB! Una lectura teatral de Llibert Unplugged, l’extraordinària obra de la badalonina Gemma Brió, que junt amb les companyes de la Cia. Les Llibertàries, Tàtels Pérez i Mürfila, on la música té un paper central de la mà de Mürfila. Un text valent i commovedor, que recull les contradiccions ètiques de la mateixa existència i aconsegueix donar forma a un dolor tan gran com és el de la mort d’un fill. Entre la tragèdia i sorprenentment també l’humor, Llibert Unplugged és sobretot un cant a la vida, carregat d’ironia, emoció i música, sota la direcció de Norbert Martínez
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 1 de març de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que oferim.
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT O LA QUE ENS VA AGRADAR MÉS. Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla: (http; //www.escena.cat), o bé directament al formulari http//forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
VOTEU, SI US PLAU!
El dimecres 3 de març, a les set de la tarda, a l’escenari del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel), els Amics del Teatre Zorrilla, iniciaran el II Cicle de Teatre A Cau d’Orella, després que l’any 2004 deixéssim d’organitzar-lo per fer altres activitats. En aquest cicle pretenem llegir textos, la majoria inèdits, participants del concurs Premi de Teatre Breu Inicia’t, avui Premi de Teatre Breu Andreu Solsona, i classificats com a guanyadors o finalistes segons consta a les actes emeses pel jurat del premi. La primera obra que es llegirà dimecres 3 de març, serà MINOTAURE, un text del badaloní Albert López Vivancos, participant al concurs de 2016. Estanis Aboal i l’autor seran les persones que llegiran l’obra.
Dins el transcurs del cicle de concerts Ja és dijous!, aquest pròxim 4 de març, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori, hi haurà l’actuació del Quartet Calders, amb un concert que porta per títol Josep Soler en record a J. M. Llorens. El Quartet Calders es va fundar l’estiu de 2018 a Barcelona. Els integrants són Júlia Alvaro (violí), Alba Ramírez (violí), Àlex Rodriguez (viola) i Miquel Felip (violoncel), quatre joves músics apassionats per la música de cambra que s’agrupen amb l’objectiu d’explorar el vast repertori de la formació. Últimament han enregistrat escenes de l’obra Jesús de Natzaret i el Quartet de corda núm. 10. En aquesta obra es poden escoltar elements distintius de la música de Josep Soler amb l’ambigüitat harmònica del cromatisme de l’acord de Tristany de R. Wagner i que neix en memòria de mossèn Llorens, després del seu traspàs.
Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francisco Cuéllar són els protagonistes d’Alguns dies d’ahir, el text de Jordi Casanovas que podrem veure divendres 5 de març, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, sota la direcció de Ferran Utzet. Els fets d’octubre de 2017 a Catalunya són part de la nostra història recent. Molt se n’ha parlat… Però se n’ha parlat prou? El text de Jordi Casanovas, autor de les punyents Jauria i Valenciana, ens introdueix a la cuina de la família Font que, mentre preparen l’entrepà o mentre sopen, intercanvien les seves impressions sobre els dies immediatament posteriors al primer d’octubre. Discuteixen sobre el que passa a fora, però, també, sobre el que els passa a dins. També nosaltres ens podrem afegir a aquesta conversa íntima, tan necessària abans que s’escrigui la història dels fets.
Dissabte 6 de març, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, s’oferirà un concert amb el títol Els colors de la passió, protagonitzat per la mezzosoprano Arantzazu Garcia Oncina i la pianista Elke Sanjosé. Vetllada de contrastos entre la lírica més emotiva e Lorca i Guridi, i l’expressivitat i força de les àries de Donizetti, Haendel i Bizett. Un concert a veu i piano amb el que el duet musical ens farà vibrar i emocionar amb els colors de la passió.
Un any més, el punt final del Festival de Màgia Li-Chang tindrà com a escenari el Teatre Blas Infante, amb la ja clàssica gala solidària, (diumenge 7 de març, a les sis de la tarda), en la qual es podrà gaudir d’una nova generació de mags que presentarà el mag Caru, un manresà que, amb el seu estil proper i elegant, ens portarà la il·lusió.
Pujarà a l’escenari el premi jove Li-Chang 2020, Roger Sala, que dins del Festival Màgicus de Barcelona, segur que seduirà el públic amb el seu número de manipulació clàssica modernitzada, Thiès’s danse.
L’acompanyaran Doble A, una parella de mags que fusionen l’humor absurd, el teatre, la comèdia i la màgia per crear números únics i diferents.
També actuarà el mag Rovi, que porta des dels dotze anys voltant per Catalunya i fusionant la música amb la màgia.
I finalment es podrà veure el joveníssim mag Dídac, creador d’una màgia musical, plena de sorpreses i trucs inesperats.
Com cada any, la recaptació d’aquesta gala anirà destinada a Solidarà??? màgia.
AMICS DEL TEATRO ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR? (2)
-
Badalona 23 de febrer de 2021
ON PODEM ANAR?
N’estàvem assabentats, però volíem llegir el comunicat que l’Orfeó Badaloní, havia d’emetre i l’he rebut tot just ha estat enviada l’agenda d’aquest cap de setmana i donada la importància de l’acte el transmeten per si algú vol assistir-hi.
Així doncs dissabte 27 de febrer, a les 18.30 hores, al Círcol Catòlic, l’Orfeó Badaloní, celebrarà l’acte inaugural del Centenari de l’entitat.
El comunicat diu així: Un col·lectiu viatge personal és l’acte inaugural del centenari de l’Orfeó Badaloní, l’Ateneu.
Es tracta en bona part un exercici de memòria històrica que es va desgranant a partir de la conversa entre una periodista, la badalonina Sara MUÑOZ, col·laboradora del mitjà El Punt Avui, i una sòcia de l’Orfeó que ha aconseguit projecció internacional, Iolanda LLANSÓ.
LLANSÓ, impulsora de la companyia Xirriquiteula Teatre, explicarà quins són els valors que va aprendre de petita en una entitat cultural com la nostra. A través dels seus records, viatjarem a la història de l’Orfeó i també al de l’evolució de la cultura a Badalona.
Durant l’acte, presentat pel president de l’entitat Ricard ABELLÁN, es farà una pinzellada pel programa d’activitats previstes per celebrar aquestes deu dècades. També es farà el primer visionat públic del vídeo promocional de l’entitat que s’ha editat amb motiu de l’efemèride.
Així mateix es projectaran enregistraments de diverses persones del món de la cultura local que feliciten l’aniversari de l’associació.
ENTRADA LLIURE
AFORAMENT LIMITAT. Per assistir com a públic cal haver-se inscrit abans (tel. 933843713) i deixar les vostres dades de contacte.AMICS DEL TEATRE ZORRILLA.Jaume Arqué i Ferrer
-
mar., 23 feb. a las
On podem anar? 23-2-2021
Badalona, 23 de febrer de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim.
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT O LA QUE ENS VA AGRADAR MÉS . Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla (http;//www.escena.cat), o bé directament al formulari: http://forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
VOTEU SIS PLAU!
Per fi és dijous!.. Aquest dijous 25 de febrer, a les vuit del vespre, serà l’Anna Martínez Norberto, qui presentarà a l’auditori del Conservatori, l’obra Al mar Maragall, un recull de poemes de Joan Maragall dedicats al mar i transformats en cançons, per Anna Martínez (veu i guitarra), Sandrine Robillard (violoncel) i Eli Ben Avi (percussions i efectes sonors). S’hi reuneixen diferents estils moderns com bossa nova, swing, rumba, valset mariner, folk-pop… que, fusionats amb influències del clàssic, fa que siguin temes d’un so i caràcter propers a qualsevol mena de públic. Onze poemes i onze cançons que us portaran a un intens i dolç passeig per colors, olors i sons plens d’essència mediterrània.
De l’1 al 5 de març, l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB) oferirà en continu una setmana d’audicions, en la qual els alumnes d’instruments de l’EMMB oferiran peces curtes del breu repertori que s’han après, acompanyats per companys i professors. Un bon festival amb gairebé dos-cents músics. Cada tarda i també dijous al matí, en continu pel canal de YouTube de l’Escola.
El Festival de Màgia- Memorial Li-Chang arriba a la celebració del màxim exponent, com és la Gala Internacional de Màgia, el divendres 26, el dissabte 27, a les vuit del vespre i el diumenge 29, a les dotze del migdia i a les set del vespre, al Teatre Zorrilla. Totes les gales les presentarà Karim, l’innovador mag i monologuista asturià. La direcció de l’espectacle correspondrà a la veritable ànima del Festival que és l’Enric Magoo.
Hi Intervindran un bon elenc de mags i magues de gran prestigi els quals seran els veritables protagonistes: En primer lloc se’ns anuncia que des d’Úbeda ens arribarà la màgia teatral de Rubèn Villagrand, Premi Nacional de Màgia, amb el maletí ple de somnis.
De vegades el talent per la màgia ve de família. És el cas de Solange Kardinaly, tercera generació d’una família de mags portuguesos.
És possible agafar una bombolla de sabó amb la mà? Marco Zoppi & Rolanda, venen d’Itàlia per demostrar-nos que potser sí.
De les Canàries vindrà Hèctor Mancha per deixar-nos sense paraules amb una de leespecialitats més difícils de l’il·lusionisme com és la manipulació. Va aconseguir el màxim guardó que pot aconseguir un mag: el Gran Premi Mundial de màgia FISM 2015
I també tindrem talent de casa nostra: el Mag Edgard portarà un espectacle en que la teatralitat es barreja amb sorprenents i innovadores il·lusions. La seva original posada en escena, amb un estil molt Tim Burton, el va fer guanyador del programa de màgia de TV1 Pura màgia i del 1r Premi Nacional de Màgia de grans il·lusions.
El dimecres 3 de març, a les set de la tarda, a l’escenari del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel), els Amics del Teatre Zorrilla, iniciaran el II Cicle de Teatre a cau d’orella, després que l’any 2004 deixéssim d’organitzar-lo per fer altres activitats.
En aquest cicle, pretenem llegir textos, la majoria inèdits i participants en el concurs Premi de Teatre Breu Inicia’t, avui Premi de Teatre Breu Andreu Solsona i classificats com a guanyadors o finalistes segons consta a les actes emeses pel jurat del premi. La primera obra que és llegirà dimecres 3 de març, serà MINOTAURE, un text del badaloní Albert López Vivancos, participant al concurs de 2016: Estanis Aboal i l’autor, seran quins llegeixin l’obra.
AMICS DEL TEATRE
Jaume Arqué i Ferrer
Crítica de LA NOCHE DE LA IGUANA
Una iguana desencadenada al TNC
La directora Carlota Subirós entén i treballa encertadament el simbolisme que demana el «plastic theatre» de Tennessee Williams
Els personatges de Tennessee Williams sempre miren al cel. I és veritat!
Sempre cerquen la salvació en el sentit més pur i noble del terme».
(Anna Magnani, després d’haver llegit La nit de la Iguana)El teatre de Tennessee Williams es caracteritza per la construcció d’una veu lírica de clara ascendència «txekhoviana» i on es fa notar la petja tràgica d’Eugene O’Neill. Molts dels seus personatges es caracteritzen per la sensualitat que desprenen, així com per una pulsió sexual que els posseeix i que han d’ocultar o reprimir a causa d’un entorn hostil. Aquesta darrera característica resulta fàcilment identificable amb el tarannà vital de l’autor. Christopher Bigsby en analitzar l’obra de Tennessee Williams parla de «the theatricalizing self» i és que l’ocultació de la seva orientació sexual fou durant molt de temps una necessitat real i la multiplicació del propi jo en diversos personatges ficticis li va oferir una possibilitat de refugi: «Imaginary worlds into which I can retreat from the real world because… I’ve never made any kind of adjustment to the real world», afirmava el mateix autor. I si hi ha una obra del seu període exitós (1945-1961) en què la teatratlització de si mateix brilla amb llum pròpia és La nit de la Iguana (1961). El reverend Lawrence Shannon, convertit en guia turístic després d’haver estat expulsat de la seva parròquia per promiscu i per llençar blasfèmies des del púlpit de l’església, es retroba amb una antiga amant, Maxine Faulk, que regeix un petit hotel a la costa nord de Mèxic, i que acaba d’enviduar. Maxine té unes necessitats sexuals que no s’està de satisfer amb els joves treballadors mexicans que treballen per a ella. A l’hotel arriba també Hannah Jelkes, una pintora que va acompanyada del seu avi poeta.
No resulta difícil d’entreveure els fantasmes que assetjaven Williams a través de la figura de Shannon: crisi espiritual, desig sexual irrefrenable, sentiments de culpa, isolament: «I am a little bit in the condition of the Reverend Shannon right now», confessava el mateix Williams al director Frank Corsaro en començar a redactar La nit de la Iguana l’any 1960. Però no és només la figura de Shannon qui projecta les pors de Williams: l’entranyable i patètica figura del Nonno –«un poeta de segona divisió amb un esperit de primera», un artista decrèpit que porta vint anys sense compondre res de nou i que malda per acabar un nou poema abans de morir– reflecteix el temor de Williams a la decadència del seu art i la por que aquesta obra no acabés sent també “el seu darrer poema”. La profunda depressió en què es troba immergit Shannon, producte dels seus desitjos sexuals i de la culpabilitat que sent cada cop que els satisfà; del desencaixament amb un món materialista i despietat, el porten a flirtejar amb la possibilitat del suïcidi. Tanmateix, l’aparició de Hannah Jelkes –amb la col·laboració de Maxine Faulk– l’acabarà salvant. Hannah és una pintora soltera que ha voltat mig món acompanyant el seu avi poeta i que ha renunciat a la sexualitat per abocar-se a l’art, fet que li ha proporcionat una comprensió i compassió per la condició humana. La pau que transmet Hannah rescatarà el reverend de la desolació vital que sent. Tant Hannah, Shannon com Maxine es troben atrapats en les seves sòrdides realitats com la iguana que els mexicans han capturat i que es troba lligada a la terrassa de l’hotel durant bona part de l’obra. És el coneixement de la humanitat de cadascú, de la franquesa mútua en abocar-se angoixes i retrets, el que permetrà que Shannon surti del pou on es troba i “purgui” els seus pecats (és extraordinària la “cerimònia laica” que celebra Hannah, amb infusió de cascall en comptes de vi de missa, i la crucifixió del “pecador” a l’hamaca!). Les cordes figurades que lliguen els tres personatges es trencaran al final de l’obra –tal com farà Shannon amb la corda que lliga la iguana– i tots ells acararan l’esdevenidor amb les úniques armes que tenen al seu abast: Maxine i Shannon regint l’hotel plegats i satisfent les seves necessitats materials i carnals com bonament puguin i Hannah havent de viatjar sola pel món després de la mort del seu avi, sobrevivint de nou gràcies al seu art.
L’escenificació i l’atmosfera de l’obra conté una forta càrrega poètica («The Night of the Iguana is more a dramatic poem than a play», deia el mateix autor en descriure l’obra). A més del símbol de la iguana, els hostes de l’hotel s’allotgen en unes habitacions-cubicles que representen una al·legoria de l’isolament humà que contrasta amb la intensitat vital de la terrassa, indret situat significativament davant de l’oceà, «bressol de la vida» com el descriu el Nonno (una definició, per cert, que Williams posarà ben aviat en boca d’un altre personatge seu: Christopher Flanders a The Milk Train Doesn’t Stop Here Anymore). Cal remarcar, però, que la tensió interna dels personatges no és gaire diferent de la tensió “exterior”: un món que es troba immergit en plena guerra mundial, tal com ens recorden grotescament els membres d’una família nazi que també s’allotja a l’hotel i que oferiran un contrast interessant entre una bellesa exterior immaculada i una profunda baixesa moral. En definitiva, un món convuls i perdut amb un esdevenidor tan incert com el dels protagonistes de l’obra.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 16 de febrer de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
JA ES POT SABER QUINA ÉS LA MILLOR OBRA QUE VAM VEURE L’ANY PASSAT O LA QUE ENS VA AGRADAR MÉS . Es pot votar al Teatre Zorrilla, utilitzant el codi QR que trobareu al vestíbul, a la web d’Amics del Teatre Zorrilla (http;//www.escena.cat), o bé directament al formulari: http://forms.gle/AppfCKBsYaH7Pdg07
Per fi és dijous!… Aquest dijous 18 de febrer, a les vuit del vespre, seran Núria Andorrà i Sònia Sánchez, les que presentaran a l’Auditori de Conservatori, Dansant el so i musicant el moviment. Sònia Sánchez i Núria Andorrà es troben a l’escenari de manera lliure buscant sons que es mouen i moviments des de l’escolta i el present. És un duo que toca els extrems i que passa per totes les tessitures, de passatges purament rítmics contundents, ferms i poderosos, a moments delicats, en qué la fragilitat és fa viva i s’evoquen melodies i gestos que pengen d’un fil on prenen vida la carícia, el gest i el sons subtils.
La primera trobada d’enguany amb l’òpera ens ve dissabte 20, a les vuit del vespre, de la mà de Joan Vives, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, amb la intervenció del contratenor Sergio Monsalve i la pianista Malika Baimagambetova. Una conferència entorn d’Els castrati, els cantants condemnats a tenir tota la vida veu de nen, i que es van convertir en els ídols dels escenaris italians i de l’òpera. L’origen dels castrati s’ha de buscar en l’actitud de l’Església catòlica de prohibir l’accés de la dona a la major part de les seves activitats i, entre aquestes, al cant religiós. I és que, si bé la jerarquia eclesiàstica era ferma en la convicció de barrar l’accés de la dona a les seves expressions musicals, de cap manera estava disposada a renunciar a les veus agudes, com a part integrant fonamental.
Diumenge 21 de febrer, a les sis de la tarda, a la sala Enric Borràs, del Teatre Margarida Xirgu (abans Teatre Principal), segona sessió del Festival de Màgia-XXI Memorial Li-Chang, amb la presentació de l’espectacle The Persons. El mag Txema Muñoz ens porta l’espectacle que ha estat premiat en diversos països d’arreu del món com ara la Xina, Alemanya, França, Xile o el Japó. The Postman és la història d’un carter i del misteri d’un paquet sense destinatari. Després de repartir cartes i paquets en més de vint països diferents —n’ha portat, fins i tot, a la reina d’Anglaterra, al papa i a un president de la Casa Blanca, haurà de descobrir per a qui és el paquet misteriós. Una història fantàstica amb objectes que provoquen situacions màgiques i inexplicables. Una aventura màgica amb un final sorprenent.
Se’ns ha notificat que organitzat per l’Assemblea Territorial de Badalona, diumenge 21, a les sis de la tarda al Círcol Catòlic, tindrà lloc la representació d’una producció de Teatre de Ponent (Granollers) amb un text ideat i dirigit per Frederic Roda Fàbregas, que porta per títol Cambó/companys, interpretat per Carles Martínez. L’espectacle està constituït per dos peces d’oratòria parlamentària. La primera és el discurs pronunciat per Cambó al Parlament de la República Espanyola el 13 de desembre de 1934 (després de la feta del 6 d’octubre de 1934), on defensa la conducta de La Lliga Catalana en els dies de la sublevació, fent una defensa de l’Estatut en uns moments en què la seva vigència era pràcticament nul·la, perquè havia estat substituït per un règim d’excepció. La segona és el discurs pronunciat per Lluís Companys al Parlament de Catalunya el 5 de maig de 1936 amb l’objectiu de donar a conèixer els mòbils, així com la justificació dels fets del 6 d’Octubre i on defensa el sentit originari de la República, així com les llibertats de Catalunya.
Per fi és dilluns!... El dilluns 22 de febrer, a les vuit del vespre, al seu l’auditori l’Escola de Música Moderna de Badalona, oferirà un concert amb uns d’alumnes del centre que s’han constituït com a grup, creiem que són els Old Brown Shoes, tot hi que podria ser el títol el concert. El grup està format per: Letizia DiLiberto (veu), Guillem Esteban (teclats i veu), Joan Maria Camps (guitarra), Mario Diez (baix) i Martí Fleta (bateria).
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 09 de febrer de 2021
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Aquest proper cap de setmana, el fet més destacat és el de l’inici del Festival de Màgia-Memorial Li-Chang, esperat per molts fans d’aquest tipus d’espectacles. La resta, dins de la normalitat que comporta estar enmig d’aquesta pandèmia que ens amarga l’existència.
Per fi és dijous!… Aquest dijous serà, VIDALBA,Trio de canyes, que presentarà el concert MINIATURES, Dolors Almirall, oboè; Queralt Roca, clarinet i Lleonard Castelló, fagot, seran els protagonistes del concert que tindrà lloc dijous 11 de febrer, a les vuit del vespre, a l’Auditori dels Conservatoris. Dolors Almirall, Queralt Roca i Lleonard Castelló han format el trio de canyes Vidalba després d’una dilatada trajectòria comuna en diverses formacions instrumentals; entre d’altres, han compartit projectes tan gratificants com El poble del vent i de la fusta de l’Auditori de Barcelona i Papageno i cia de la Fundació la Caixa.
La riquesa tímbrica de trio de canyes unida a la subtilesa i varietat del seu repertori ha estat determinant en la consolidació del trio de canyes Vidalba.
Ramon Madaula, un dels primers actors de l’escena catalana, de tant en tant es converteix en autor i aquest divendres 12, a les vuit del vespre, al teatre Zorrilla, en podem ser testimonis en la representació d’ELS BRUGAROL, un text estrenat a inicis de l’any passat amb interpretació de Jaume Madaula, Estel Solé i el mateix Ramon Madaula. A cals Brugarol -família de l’alta burgesia catalana- la filla, l’Anna, activista social i feminista, decideix canviar-se el primer cognom pel de la mare. “-No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit.”. Per a l’Antoni Brugarol és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca. Per aquest motiu, recorrerà a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna es faci enrere. Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia familiar amb grans dosis d’humor àcid i intel·ligent que enfronta cara a cara les contradiccions dels seus protagonistes.
Ja tenim aquí el XXI Memorial Li-Chang i la primera sessió serà dissabte 13, a les vuit de vespre, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Principal), amb l’espectacle MÀGIA I HUMOR. En aquest espectacle, podrem veure un mestre de la comèdia com Dani Pérez, actor i humorista amb vint-i-cinc anys de trajectòria a l’esquena, que acompanyat pel televisiu Jandro, que torna al festival després de triomfar a Las Vegas, per deixar-nos bocabadats amb el seu estil particular. L’altre mag que tindrem a l’escenari serà el gallec Xulio Merino, un dels representants de la màgia actual que converteix les seves accions en autèntics miracles
Ària és el nom de l’espectacle musical format per la cantant Clàudia Cabero i el baixista Guillem Aguilar. Ens hi trobarem un repertori de melodies tradicionals, cançons prestades del lied català i poemes musicats de diferents gèneres i autors, (fins i tot de la mateixa cantant). Ària va rebre el premi Miquel Martí i Pol 2018, podrem gaudir-ne dilluns 15 de febrer, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna (EMMB), dins el cicle Per fi és dilluns! Tot de tonades passades pel sedàs dels dos músics, interpretades amb la veu càlida d’ella i la sensibilitat de les cordes d’ell.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
El districte cultural de Barcelona
EL DISTRICTE CULTURAL DE BARCELONA, per Jaume Forés Juliana.
De nou l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) engega els motors del circuit del Barcelona Districte Cultural, una iniciativa endegada a la primavera del 2017 i que des de llavors no ha fet més que créixer, motiu d’alegria dels seus usuaris i dels creadors que hi participen. Dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, aquest cicle omple els centres cívics de Barcelona, repartits per tots els districtes i barris de la ciutat, de propostes ben heterogènies i de qualitat.
Las Karamba, un dels grups musicals que participarà al BCN Districte Cultural | Foto: Johanna Pardo
Propostes per a públic familiar i per a adults, propostes per a tots els gustos: musicals, escèniques i audiovisuals. L’edició que arrenca aquest mes de febrer promet ser la més ambiciosa de totes les que s’han fet fins ara. De moment, en només tres anys d’història, el Barcelona Districte Cultural ja ha aconseguit aplegar més de 100.000 espectadors, i que per molts anys duri! Enguany, la programació del circuit arribarà a vint-i-nou centres cívics i equipaments culturals de la ciutat amb prop de 250 funciones obertes al públic general, i també comptarà amb una vintena llarga de funcions escolars.
L’edició que arrenca el 10 de febrer presentarà 44 propostes d’espectacles en viu: 27 de completament noves i 17 de recuperades de l’edició de l’any passat, que es van veure afectades per la irrupció de la pandèmia i es van haver d’ajornar. Aquesta coincidència d’espectacles farà que l’edició del 2021 sigui la més concorreguda en la breu història dels Districtes Culturals. A més a més de les propostes d’arts en viu, el circuit seguirà col·laborant amb el projecte del Petit Cineclub i amb el cicle de cinema documental organitzat conjuntament amb l’In-Edit Festival.
Així doncs, dels espectacles recuperats de l’edició passada trobarem petites joies com Ocaña, Reina de Las Ramblas, de Marc Rosich (que abans farà una breu temporada a l’Escenari Joan Brossa), Les coses excepcionals, amb Pau Roca o l’espectacle familiar Polzet, de Zum-Zum Teatre, guanyador del Premi de la Crítica de Teatre Familiar 2019.
Entre les noves propostes d’enguany hi trobem l’obra de Marta Aran guanyadora dels Premis Max 2020 a millor autoria revelació, Els dies mentits, i espectacles de creadores tan solvents com Gemma Brió (Llibert Unplugged), La Ruta 40 (Sacarina) i LAminimAL Teatre (Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth) o el musical Autònomos. El musical que fa diverses temporades que està en cartell a Barcelona.
Dins de la programació musical cal destacar que, per primera vegada, totes les propostes que s’hi presenten estan liderades per dones. Així doncs, assistirem a concerts de Queralt Lahoz, Alba Carmona, Clara Gispert, Anna Andreu, Maria La Blanco, Sara Terraza, La Chunga o Las Karamba.
I, pel que fa als espectacles per a tots els públics cal destacar Molsa, de Thomas Noone Dance; Una poma, un pomer de la Cia. De_Paper, la producció de Versus Teatre sobre la història d’Els músics de Bremen, espectacles de circ com Lazuz o l’espectacle còmic de carrer A la fresca de la Companyia d’Anna Confetti.
Paral·lelament a totes aquestes activitats, amb aforaments reduïts per complir com cal amb les mesures de prevenció sanitàries, hi haurà tot un seguit d’activitats complementàries (tan presencials com en línia) per apropar la realitat de la creació artística a tots els ciutadans. Segur que no quedarem indiferents davant la gran quantitat de propostes.
