
FA CINQUANTA 50 ANYS (1 de gener de 1969)
- ,
- o
Crítica d’ EL LLARG DINAR DEL DIA DE NADAL
“El llarg dinar de Nadal” és una obra tan bella i delicada con les peces de la vaixella de porcellana que usa la família Bayard per Nadal. Els moviments pausats i harmònics, les paraules i els gestos subtils es confabulen per evitar que s’esquerdin; com si es caminés de puntetes.
El 2015 va guanyar un merescut premi Butaca al millor espectacle en petit format. La doble nominació d’enguany per “Les dones sàvies” i “Close to Liza” demostren la qualitat de les propostes de El Maldà. Ara, hem d’agrair-li que ens torni a oferir aquesta petita joia escènica de la Companyia La Ruta 40. Del tot recomanable.
“El llarg dinar de Nadal” ens narra la història dels Bayard, una família americana de tombant de segle XIX-XX que viu en la seva plantació (de fons se senten cants esperituals) Els observem, com en un quadre costumista, durant el dinar de Nadal en què tot és a punt: taula parada amb fines estovalles, cristalleria lluent, vaixella de porcellana i l’imprescindible gall d’indi. Roba i pentinats d’època.En la posada en escena no hi falta cap detall.
És com una galeria d’imatges que uneix petits instants en un relat continu que flueix amb suavitat. Gairebé sense adonar-nos passen per davant nostre noranta anys d’història dels Bayard: casaments, naixements, absències, morts,.. com una mostra del que també passa en altres llars.
L’inexorable pas del temps és el tema central de “El llarg dinar de Nadal”. El text és farcit d’expressions com “El temps ho esmola tot al seu pas” o “Jo em quedare aquí, amb vostè, com si la vida no fos més que un llarg dinar de Nadal”. Podem aturar el temps? Com afrontem les alegries i penes que ens prepara la vida? Com sobreviure a aquells que se’n van? Com superar el dolor que causen les absències?
Els membres de la família Bayard repeteixen any rere any les mateixes accions i algunes frases que, a mode de falca, donen continuïtat al relat i uneixen les diferents escenes. Subtils canvis ens avisen que som en un altre any perquè no perdem el fil argumental.
Destaca l’intel•ligent ús de recursos escènics i interpretatius (com les entrades i sortides per les portes de la sala o l’assignació de cadires a taula). És d’agrair veure una obra de factura minimalista en una època en què es tendeix a la grandiloqüència i als grans muntatges.
“El llarg dinar de Nadal” és una obra coral en què tots els personatges ocupen el seu espai i resulten del tot convincents. L’àvia Ballart que és substuïda per la seva filla com a cap de familia, el tiet, els dos fills, els bessons, la cosina, els sol•lícits criats que els atenen.
Poc a poc veiem com els personatges creixen, envelleixen i com canvien la tessitura de la veu i els gestos. Ens arriba al moll del cor la forma continguda amb què expressen el dolor. Resulta difícil destacar-ne només un perquè el resultat final de l’obra respon a l’excel•lent treball de conjunt.
Els personatges que amb el pas del temps moren, passen a interpretar un altre paper. Això, d’entrada, pot desorientar-nos però el continu intercanvi de rols en una obra que dura poc més d’una hora, demostra la gran versatilitat dels membres de la companyia La Ruta 40. Si no fos així, no aconsegurien donar-li credibilitat.
“El llarg dinar de Nadal” té la virtut de fer semblar fàcil allò que no ho és: aconseguir que el nombrós grup d’actors i actrius de La Ruta 40 actuïn i interactuïn amb una sincronia perfecta, que ens recorda molt l’engranatge d’un rellotge suís. Gràcies a tots per aquest preciós regal.
LLUISSA¨ GUÀRDIA
El Principal badaloní
EL PRINCIPAL
Des del dia que ens van ensenyar la rehabilitació del Principal, que hi vam trobar pegues, no només jo, érem molts els que vam mostrar el nostre desencis a l’arquitecte municipal. És realment increïble que davant d’un espectacle, s’hagin de retirar gairebé 100 localitats, perquè no tenen bona visibilitat o no es veu res.
Ahir vaig assistir a la festa de Nadal del col·legi del meu nét, celebrada en aquest teatre públic i com que es permetia l’accés a la part alta de la grada o sigui a les butaques que normalment s’anul·len, vaig anar provant diferents localitats, però com era lògic no hi havia manera i vaig decidir seure a l’última fila, que no hi havia estat mai …i tampoc, sempre trobes la barrera de metacrilat.
Davant d’aquesta lamentable situació d’un espai escènic públic, com és que cap equip de govern que hagi passat per l’Ajuntament des del 2010, no ha procurat una modificació? Oi que també podriem enterrar aquell projecte de sala, Pepe Rubianes?
Jaume Arqué i Ferrer
On podem anar?
- ,
- o
Badalona, 11 de desembre de 2018
ON PODEM ANAR? (Segona edició)
Això és el que us oferim…
Les presses, algunes vegades et fan caure amb errors i en el text enviat aquesta setmana, hem anunciat l’última representació del cicle Badalona a escena, fen esment de l’obra REBELDES CON GUANTES que presentaran la gent de Màgic Empenta, diumenge 16, a les set de la tarda i serà al Teatre Zorrilla, escenari que no havíem mencionat en l’anterior escrit.
Una notícia arribada a última hora! Dissabte 15 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, el Teatre Principal serà l’escenari d’un Concert de Nadal gratuït a càrrec de Gòspel Sentits, organitzat per Pompes Fúnebres de Badalona, amb motiu del 15è Aniversari de la inauguració del Tanatori.
Per últim, ens vam deixar al teclat el col·loqui que dilluns 17, a dos quart de vuit del vespre, a l’Espai Betúlia, la nostra associació ha organitzat sota el títol del TEATRE I… MARIA AURÈLIA CAPMANY, en el que intervindran Felicitat Comas i Rosa Homs, que llegiran dues cartes del llibre Cartes Impertinents, de l’escriptora barcelonina i participaran en el col-loqui Miquel Creixell, Isabel Graña i Carme Pérez Arnau, en el qual procurarem saber més de Maria Aurèlia i la seva vinculació amb el teatre.
Jaume Arqué i Ferrer
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA.
Badalona 11 de desembre de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
De Bach fins a música contemporània d’una manera poc convencional, sense seguir els típics cànons establerts. La formació Windu planteja un nou concepte de concert en el qual aspectes com la il·luminació, la coreografia, el vestuari o l’escenografia tenen un protagonisme rellevant a Under Construction, aquest quartet de flautes de bec explora les possibilitats dels seus instruments i dels propis intèrprets. Més de 70 flautes de bec dalt de l’escenari i quatre músics que voregen l’excel·lència són els components d’aquest concert, sorprenent i irrepetible. Aquest espectacles es podrá veure el divendres 14 de desembres, a les nou del vespre al Teatre Zorrilla.
Com útima representació del cicle Badalona a escena, Màgic Empenta representarà REBELDES CON GUANTES, diumenge 16 de desembre, a les set de la tarda, una adaptació del text REVOLTA DE BRUIXES, escrit per Benet i Jornet fa més de 40 anys, respectant, però, el tret essencial de l’obra. D’aquesta proposta, amb majoria d’actrius, en resulta una obra dinàmica que gira al voltant de l’important acte de rebel·lia que uneix aquest grup de dones de la neteja; la “bruixeria” d’aquestes abnegades treballadores consisteix a voler canviar les normes, i ja se sap que això sempre és perillós.
Dijous 13 desembre 2018, a dos quarts de vuit, l’Orfeó Badaloní organitza a l’Espai Marina, una nova audició d’una òpera a càrrec de Ferran Compte. Es tracta de L’ ITALIANA IN ALGERI, amb música de Giacomo Rossini i libreto d’Angelo Anelli, estrenada el 22 de maig de 1813, al teatre Benedetto de Venècia i ha Barcelona, el 29 d’agost de 1815, al Teatre Principal. Narra la història d’Isabel la, una italiana que va anar a Algèria per aconseguir la llibertat del seu estimat, Lindoro, esclau d’un home molt poderós del país. Grans àries, esplèndids concertants, espectacular final del 1r acte i… No et perdis aquesta especial audició carregada de pasta italiana, amb degustació inclosa a càrrec de Carles Balcells.
El dissabte 15 de desembre, a les nou del vespre, tindrà lloc l’especial concert Tots contra el Càncer, amb motiu de la celebració del 150è aniversari de l’Església de Sant Josep i dins dels actes que cada any l’Orfeó Badaloní organitza per recaptar fons per la FUNDACIÓ DE LA MARATÓ. Enguany, l’acte comptarà amb la participació del Cor de Projectes i l’Orquestra Baetulo de l’Orfeó Badaloní, el Cor Jove, el Cor Mixta i el Cor Infantil del Conservatori de Música de Badalona, la soprano Gisela Parodi i el baríton Juan Laboreria. La direcció anirà a càrrec d’Oscar Peñarroya.
Arriba el Nadal i ho fa al Círcol de la mà de l’obra més emblemàtica i representativa de l’entitat: ELS PASTORETS O L’ADVENIMENT DE L’INFANT JESÚS, de Josep Maria Folch i Torres. Aquest 2018 se celebra el 99è aniversari de les representacions d’aquest clàssic espectacle nadalenc, ara inclòs dintre de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Els Pastorets del Círcol és l’obra més important per l’entitat de gran reconeixement i seguiment. Una representació en què tothom s’involucra perquè sigui ja un clàssic ineludible a la nostra ciutat. Per aquest any s’han programat sis representacions i les dos primers se celebren diumenge 16 de desembre, la primera, de forma reduïda, a les dotze del migdia i la segona, a les sis de la tarda.
Per altra part i també a la cripta de la parròquia de Sant Josep, diumenge 16 de desembre, a les sis de la tarda, la Coral Betúlia i el Cor Jove de la Sagrada Família de Barcelona, oferiran el ja clàssic CONCERT DE NADAL que la coral badalonina acostuma a oferir anualment.
Dilluns 17 de desembre, a les vuit del vespre, nova i última sessió de jam session programada per aquest any al Centre Cívic Dalt la Vila, dins el cicle PER FI ÉS DILLUNS!, oberta a tothom que hi vulgui participar i que serà coordinada per Martí Serra.
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS…
1 de desembre de 2018
01/12/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. De nou una obra d’Alejandro Casona es representava a l’escenari del Círcol de la mà del quadre juvenil de l’entitat, va ser PROHIBIDO SUICIDARSE EN PRIMAVERA, amb direcció d’Albert Trifol.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Representació de Teatre Selecte Recordant a Guimerá i l’elenc de l’entitat va posar en escena MARIA ROSA, amb interpretació i direcció de Joaquim Grífol i Mercè Amigó.
08/12/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Organitzat per Josep Comas, va tenir lloc un recital d’òperes i sarsueles amb Antonia Duc, Maria Gibert, Silvia Tapias, Angel Romero, José Tur, Ramon Pastor, Jorge Torrijos i el mateix Josep Comas.
5/12/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Concert a càrrec de Societat Coral La Rosa Artiguense, amb una primera part dedicada a la música de sarsuela i la segona a cançons de Badalona, originals de badalonins, inclòs l’Himne a Badalona, estrenat l’any 1895.
22/12/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. La gent organitzadora de la Fira d’Infants del Centre, va celebrar el seu quart aniversari amb cançons i joc amb el títol de FEM CAMI… i on també hi van participar un nou conjunt d’animadores infantils, amb el nom de Les barrufetes.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA) El grup de teatre de l’entitat va representar A MANS OBERTES, ULLS CLUCS, amb direcció de Joaquim Grífol.
MUSEU MUNICIPAL. Amb motiu d’una conferència sobre el frares de la murtra, hi va haver un fi de festa amb l’actuació del tenor Gaietà Renom i el Quartet Vocal Orpheus.
25/12/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. La nit del dia de Nadal, Albert Trifol, Agustì Falcó i Anna Maria Mauri, components de la dramàtica de l’entitat van representar LA VISITA QUE NO TOCÓ EL TIMBRE, de Joaquin Calvo Sotelo.
26/12/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. Albert Trífol va ser l’encarregat de la representació d’ ELS PASTORETS de Josep Maria Folch i Torres, amb Josep Creus i Josep Maria Estévez, com a Lluquet i Rovelló.
CENTRE P. SANT JOSEP. El grup Piccolo va organitzar la nit de Sant Esteva, un espectacle per la joventut, amb el títol de BLOCKBASTUR, on melodies famoses d’aquells temps van ser escenificades pels components del grup.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Concert Nadalenc a càrrec de la massa coral de l’ ORFEÓ
MUSEU MUNICIPAL. Recital de cant a càrrec de la soprano adscrita a la plantilla el Liceu, Francesca Callao, acompanyada pel mestre Pere Vallibera.
29/12/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Concert de Nadal a càrrec de l’ Orfeó Badaloní , amb l’ intervenció dels solistes Victoria Feixa, Rosa Estañol, Agustí Palleja i la Coral Infantil, sota la direcció d’Esther Martells i Josep Maria Guillén.
CENTRE P. SANT JOSEP. Representació a càrrec de l’elenc del Centre P. de Santa Eulàlia de Vilapiscina d’ ELS PASTORETS de Folch i Torres.
Jaume Arqué i Ferrer
Fonts de informació: Revista de Badalona, Eco Badalonés, La Voz de Badalona i particulars.
Amb l’afany d’anar acabant de completar el recull dels actes escènics representats a Badalona des del setembre de 1939 fins a l’actualitat, agrairíem que si algú dels que llegiu aquesta agenda té programes o informació guardada d’aquests anys, és posi en contactes amb nosaltres al telèfon 627 249 859.
Que torni Canprosa!
La nostàlgia és un sentiment que no està taxat, així que no està escrit enlloc quan es pot inaugurar l’enyor. Aquí l’objecte de nostàlgia és Els jocs florals de Canprosa, l’obra teatral de Santiago Rusiñol dirigida per Jordi Prat i Coll que es va representar al TNC fins a l’11 de novembre. Sí, és cert, han passat només dotze dies des que va abaixar el teló i des que els últims espectadors de la funció van abandonar el TNC amb l’ànima neta i les galtes engarrotades de riure sense fi, però, com que no té normes, la nostàlgia permet començar a cridar des d’ara: que torni Canprosa!
Si el West End londinenc i Broadway poden aspirar a perpetuar La ratonera als seus teatres anys i anys, no es pot permetre Catalunya consagrar Els jocs florals de Canprosa a l’escena? És que estalviaria tantes respostes aquí i allà… Com són els catalans? Aneu a veure l’obra. Com riuen els catalans? Aneu a veure l’obra. “Per estimar Catalunya, cal riure.” La frase de Rusiñol del 1902 continua sent el seu millor eslògan. Que els actors del repartiment perdonin la gosadia de voler-los encasellar en els seus papers anys i anys, però és que és culpa seva! Qui pot oblidar Rosa Boladeras ferida d’intensitat fent de poetessa Floresta amb versos cursis sorgits del pretès diàleg amb la lluna? Qui pot oblidar l’Albert Pérez fent del poeta decadent August Coca i Poncem que recull premis arranjats amb una dignitat sobreactuada? Qui pot oblidar Àngels Gonyalons fent de la senyora Ramona que lluita per entronitzar les bessones a qualsevol preu? Qui pot oblidar Kathy i Yolanda Sey entonant La Moreneta amb moviments de cul de reggaeton? Qui pot oblidar Jordi Llordella fent de mossèn Pere Catarineu i disposat a castigar els feligresos llegint les seves rimes nefastes a missa? Qui pot oblidar Jordi Coll com el periodista Ramon que denuncia la poesia buida? I sobretot: qui pot oblidar la gran Anna Moliner i la seva brutal actuació fent de Maria i omplint de picardia el cançoner català amb la seva expressivitat sense fi? “Ja és prou gran Catalunya, ja és prou just lo que defensa, perquè no es pugui fer broma de totes les petiteses que tenen les causes nobles”, va deixar escrit Rusiñol el 1902. Per això, a punt de dir adeu al 2018, potser no hi ha res més modern que recuperar Rusiñol i, pensant en els espectadors i en els que no han pogut veure l’espectacle, elevar un crit: que torni Canprosa!









