ON PODEM ANAR?

Badalona, 31 de juliol de 2018

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

A la nostra ciutat es va acabar el bròquil. No hi ha cap espectacle programat!

EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:

Avui dimarts, 31 de juliol a l’escenari del Teatre Grec es representarà FILOCTETES, de Sòfocles, amb direcció d’Antonio Simón. És l’última obra escrita pel dramaturg grec.

   L’equip de Llibert, amb Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón, dirigits per Norbert Martínez,estrenaràn dimarts 24 a la Sala Villarroel  ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMURFILA en sessions a les 22.30 i 22.45 hores. (segons el dia). Un espectacle de creació filosòfica-còmica sobre la postveritat, que estarà en cartell fins el dia 8 d’agost.

HUMANS, fins al 5 d’agost, al Romea, amb direcció de Mario Gas. Les crítiques en parlen força bé.

AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.

LA RESPOSTA, que es pot veure al Goya fins al dia 12 d’agost.

Això es el que recomanem, del que queda!

… i fins el mes setembre!!!  BONES VACANCES


Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué Ferrer

 

ON PODEM ANAR?

Badalona, 24 de juliol de 2018

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

A la nostra ciutat s’ha l’acabat el bròquil. No hi hem trobat cap espectacle programat!

EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:

   Per als dies 28 i 29 de juliol, al Teatre Grec, es presentarà l’espectacle CAROUSEL EN CONCERT, amb lletra de Hammerstein i música de R. Rodgers. Un títol mític, una partitura romàntica en un espectacle, de gran format en versió concert.

El 31 de juliol a l’escenari del Teatre Grec es representarà FILOCTETES, de Sòfocles, amb direcció d’Antonio Simón. És l’última obra escrita pel dramaturg grec.

PASIONARIA, és la nova coreografia que presentarà la companyia La Veronal al Teatre Lliure de MontjuÏc, els dies 25 i 26 de juliol, amb direcció de Marco Morau.

Un treball escènic, sobre textos de Jose Saramago, és el que es podrà veure a l’Espai Lliure de Montjuïc, amb el títol ASSAIG A LA LUCIDESA, els dies 27 i 28 de juliol i direcció de Roger Julià.

   L’equip de Llibert, amb Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón, dirigits per Norbert Martínez, estrenaràn dimarts 24 a la Sala Villarroel  ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMURFILA en sessions a les 22.30 i 22.45 hores. (segons el dia). Un espectacle de creació filosòfica-còmica sobre la postveritat, que estarà en cartell fins el dia 8 d’agost.

   Un espectacle de dansa que sembla interessant és el que presentarà la companyia Eva Yerbabuena, amb el títol CUENTOS DE AZÚCAR, els dies 27 i 28 de juliol a la Sala Maria Aurèlia Campmany del Mercat de les Flors.

De ben segur que hi haurà altres espectacles que podran agradar al públic a l’hora de veure la cartellera del Grec. Nosaltres apostem pels que hem ressenyat i els que queden en cartell, que són els espectacles segúents.

   HUMANS, fins al 5 d’agost, al Romea, amb direcció de Mario Gas. Les crítiques en parlen força bé.

   BODAS DE SANGRE, a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya. És del millor que es pot veure fins al dia 27 de juliol.

AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.

LA RESPOSTA, que es pot veure al Goya fins al dia 12 d’agost.

Una altra recomanació indispensable és anar a veure a la nova seu de la Sala Beckett, del carrer de Pere IV (Barcelona), UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT, fins al 29 de juliol.


Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué Ferrer

ON PODEM ANAR?

Badalona, 17 de juliol de 2018

 

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

Dins el Cicle Joves Músics de Badalona, dimecres 18 de juliol, a les vuit del vespre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, hi haurà un concert a càrrec del QUARTET VELA, amb un espectacle que porta per títol SAXOPHONE CHAMBER IMPRESSIONS i que serà la cloenda concertística de la temporada d’enguany de l’Orfeó Badaloní. El concert, organitzat per Amics de la Música de Badalona, consisteix en un recull d’obres de diferents estils i regions (República Txeca, Estats Units, Dinamarca, Espanya i França), que mostren la versatilitat i els colors del quartet de saxòfons.

Dijous 19 de juliol, a les nou del vespre, al badiu del carrer del Carme, 32, cloenda de les Nits d’Estiu als Badius, amb l’actuació d’ARAN, un conjunt cuinat a foc lent i a dues veus, de la mà de Carles Ribes i Albert Segú (antics membres del popular grup Amelie) com un projecte sincer i directe, disposat a explicar diverses històries i els anhels més personals. Entre lletres i acords s’amaguen melodies amb olor de pop-folk. ARAN, un grup que sona amb força a les principals radio-fórmules del país, abans fins i tot de publicar el seu disc de debut.

A les Nits d’Estiu del Museu, a la fàbrica de l’Anís del Mono, divendres 20 d’abril, a les nou del vespre es podrà veure l’actuació de MUCHACHO Y LOS SOBRINOS. Aquesta proposta vital que s’estrena al recinte de l’Anís del Mono  aposta per una rumba catalana pura i autèntica i defuig la  barreja amb altres estils. Muchacho y los sobrinos; es van criar junts al barri d’Hostafrancs, a Barcelona, i van aprendre a tocar la guitarra i a picar de mans a casa i a l’església – “al culte”, en diuen ells-. Han crescut amb la rumba, han vist el món cadascú pel seu compte i ara es tornen a ajuntar per fer rumba catalana de la de sempre, de la que van aprendre al barri.

En el sisè any de les Nits al Port de Badalona, el divendres 20, a les deu del vespre, la Gala de Dansa anirà a càrrec del Jove Ballet Clàssic de Badalona & Friends, sota la direcció de Marisa Yudes, amb l’acompanyament d’altres talents locals de la dansa provinents de companyies d’arreu i que cada any s’agrupen durant aquestes dates.

El dissabte 21 de juliol, a les deu del vespre, les Nits al Port abaixaran el  teló després de la representació de l’òpera ‘CAVALLERIA RUSTICANA’, de Pietro Mascagni i que comptarà també amb la direcció artística de Marisa Yudes.

El dissabte 21 de juliol, a les nou del vespre, el grup del taller d’expressió corporal de l’Orfeó Badaloní, oferirà una MOSTRA DE DANSA del ventre, una dansa Asha que tindrà d’escenari l’Espai Tolrà. Es tracta de mostrar uns balls sensuals i exòtics, molt adients per a aquestes caloroses nits d’estiu, És un misteri els balls que han preparat, però segur que tothom quedarà embadalit i fascinat de veure actuar aquestes ballarines que fan del cos un llenguatge poètic i que amb elegància i suavitat de moviments, interpreten una melodia amb harmonia, equilibri i ritme.

També per al dissabte 21 de juliol a les nou del vespre, dins el cicle de les Nits d’Estiu Dalt de la Vila, al Centre Dramàtic de la Petanca, nit de poesia amb un espectacle que els organitzadors han titulat POEMES ESTELATS. Odile Arqué, Coloma Lleal i Paco Fanés, seran els recitadors. Josep Estruch els acompanyarà a l’acordió.

EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:

De les recomanacions que us fèiem segueixen en cartellera les següents:

HUMANS, fins al 5 d’agost, al Romea, amb direcció de Mario Gas. Les crítiques en parlen força bé.

BODAS DE SANGRE, a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya. És del millor que es pot veure fins al dia 27 de juliol.

AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.

LA RESPOSTA que es pot veure al Goya, fins al dia 12 d’agost.

Una altra recomanació indispensable és anar a veure a la nova seu de la Sala Beckett, del carrer de Pere IV, UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT, fins al 29 de juliol.

Amics del Teatre Zorrilla


Jaume Arqué Ferrer

 

 

FA CINQUANTA ANYS!!

FA CINQUANTA ANYS !

 del 1 al  31 de juliol de 1968

 Vista la poca activitat d’aquells dies, publiquem la informació que hem trobat als setmanaris que hem tingut accés dels mesos de juliol, agost i setembre.

17/07/1968 – TEATRO ZORRILLA. En doble sessió la Companyia Catalana de Vodevil, va representar L’ADELA HA PERDUT EL DO, de Barilet i Gredy, amb Elisenda Ribas i Paquita Ferrándiz.

14/08/1968 – TEATRO ZORRILLA. La Companyia de Comèdies de Carme Contreras, va representar la comèdia vodevilesca TOT… EN UNA NIT d’Enric Casamitjana.

16/08/1968 – CINE VICTÒRIA. La Festa Major d’agost, anava molt de baixa però l’empresa del Victòria, va tenir arrestos perquè en doble sessió es programés la presència de JOAN MANUEL SERRAT, com a figura central d’un gran recital de cançó catalana, acompanyat de l’actuació de Tete Montoliu, Guillermina Motta, Antoni Parera Font, Glòria i Grup de 3.

17/08/1968 – CINE VICTÒRIA. Va tenir lloc el V Festival de la Cançó de Badalona i la cançó guanyadora va ser Siempre rogar, del mestre José Espeita i va ser interpretada per Maria del Carmen i José Casas. En l’apartat de cançó catalana la cançó guanyadora va ser El poble abandonat de Josep Serracant i Vicenç Sabater, interpretada per Esteve i Enric Vidal.

29/09/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. Extraordinari concert a càrrec de l’ORFEÓ BADALONÍ, amb motiu de la festa patronal de l’entitat, amb direcció de Josep Maria Guillén.

Fonts d’informació particulars, Revista de Badalona i Eco Badalonés.

Jaume Arqué i Ferrer.

Crítica de FALSESTUFF

Morir per excés

El més interessant de Nao Albet i Marcel Borràs és la llibertat que tenen per crear i l’imaginari -a vegades més cinematogràfic que teatral- que desenvolupen en els seus espectacles. Mai saps per on et sortiran ni com acabaran una escena determinada. Acostumen a provar nous mecanismes teatrals, fan autocrítica -magnífica l’escena del col·loqui postfunció- i fins i tot juguen amb el text del programa de mà. De fet, el joc és el més important, i això es nota, es percep… Ara bé, tant de risc i tanta creativitat desfermada comporta en ocasions els seus problemes. El més destacable de Falsestuff és l’excés, tant de durada com d’allargament d’una idea a priori molt original. Però n’hi hauria un altre, relacionat amb una dramatúrgia desendreçada que no ajuda a la peça i que es perd en divagacions innecessàries. El dia en que aquests dos joves actors, directors i autors trobin l’encaix just entre dramatúrgia i proposta escènica no hi haurà qui els pari. De moment, només ens queda aplaudir una obra imperfecta però arriscada, una obra que repel i atrau a parts iguals, que entusiasma però que també esgota… Això sí, pocs creadors d’aquí s’atreveixen a tant… i això sempre és d’agrair.

Carles Armengol

 

Crítica de HUMANS

 

HUMANS

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre RomeaHUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam.

Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra.

Segons va comentar el seu director, Mario Gas, a la roda de premsa, Humans es pot relacionar amb els conflictes familiars que van protagonitzar bona part del teatre europeu de finals del segle XIX, i amb el teatre de l’absurd de Beckett pel que fa a la configuració dels personatges.

Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial i no hi hagi de passar res en el transcurs de la vetllada. Però de mica en mica surten a la llum petits problemes i rancúnies amagades.

Els sis actors protagonistes són: Jordi Bosch (Erik Blake, el patriarca de la família), Lluïsa Castell (Deirdre, la dona de l’Erik), Maife Gil (Fiona, l’àvia), Miranda Gas(Brigid, la filla), Candela Serrat (Aimée, l’altra filla) i Jordi Andújar (el xicot de la Brigid). Totes les interpretacions han estat molt acurades, destacant el perfecte tàndem del “matrimoni” Blake i els silencis, més que significatius, de l’àvia.

Una exploració sobre la complexitat de les relacions familiars i de parella, així com els desequilibris entre les aspiracions personals i la realitat laboral que generen frustracions. A poc a poc veiem que els personatges no han aconseguit arribar a les metes que s’havien marcat, però mantenen amagades als altres membres de la família les seves realitats.

Un text que parla de les pors personals, de com enfrontar-les i de com conviure amb elles.

Una magnífica escenografia de Jon Berrondo que situa perfectament l’acció en un dúplex soterrani “atrotinat” del barri de Chinatown a Nova York. Una posada en escena molt naturalista on ens sentim partícips d’aquest sopar familiar i contemplem una seqüència de fets que bé podrien passar a casa nostra.

Una proposta que ens ha agradat força i que recomanem. .

 Imma Barba & Miquel Gascón –

I

Crítica e EL POEMA DE GUIGAMESH

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D´URUK

Avui he estat al Grec veient aquest espectacle que d’alguna manera és l’inici del Festival tot i que ja s’han pogut veure alguns espectacles. És per això que acostumo a anar-hi totes les edicions tot i saber que el tema que avui tractava no està dins dels meus preferits, però si tenia altres al·licients que m’atrauen com són, una producció de La Perla 29 i la direcció d’Oriol Broggi.

La primera mitja hora se m’ha fet una mica difícil de digerir per no dir pesada, però a mesura que ha anat avançant he anat entrant i ha acabat agradant-me. Si a la màgia natural de l’escenari del Grec li posem com és el cas, una espectacular escenografia amb un terra tot de sorra amb les sorpreses que amaga i una excel·lent il·luminació, tot molt a l’estil Biblioteca, el resultat no pot ser altre que el que és, una meravella.

L’acompanyament musical no pot ser més encertat i poètic sobretot quan els quatre músics toquen i canten. I la interpretació dels nou actors i actrius que encarnen els principals personatges, fantàstic. A part i a manera de cor, compta amb la participació de més de 20 actors i actrius que m’ha semblat excessiu de la mateixa manera que no he entès el perquè del cavall que al final surt a donar tres voltes a l’escenari.

La durada inicial de 85 minuts que estava anunciada, considero que seria la ideal, perquè la sorpresa me l’he portat avui quan he vist que la real ha estat de 120 minuts a part que crec s’hauria de ser més seriós en aquest tema ja que sobretot els que vivim fora de Barcelona i depenem d’un tren emprenya i bastant. No la puc recomanar ja que com sabeu només són tres representacions i demà està exhaurit.

Josep Oliva Sase 
 · 

Crítica de UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT

Seguint amb el Grec avui a la Beckett he pogut gaudir i molt d’aquesta obra escrita per Clàudia Cedó i magníficamente dirigida per Sergi Belbel. Cedó ens relata uns fets que ella va viure en la seva pròpia persona que no és altre que el veure´s obligada a interrompre l’embaràs perquè el fill que està esperant és mort. El que ha fet Cedó és desdoblar a Júlia, la protagonista, amb dos personatges, la real (Vicky Luengo) i el seu subconscient (María Rodríguez) que només ella veu i que és qui la guia en els seus desitjos i les seves pors. El tema és dur i d’aquells que et colpegen l’estómac però ha sabut tractar-lo amb extremada subtilesa que en cap moment dramatitza ni busca la llàgrima fàcil. És alhora un cant a l’esperança i una empenta per travessar aquest descampat que tots en algun moment de les nostres vides ens toca passar perquè la vida, segueix.

L’escenografia de Max Glaenzel és espectacular, un descampat amb el terra de sorra i que acumula tota mena de deixalles, i que s’arrodoneix amb un acurada il·luminació i una impactant música i efectes sonors.

Pel que fa a la interpretació a part de les dues Júlia que ja he nomenat i que estan esplèndides, la resta del repartiment Anna Barrachina, Xavi Ricart, Queralt Casasayas i Pep Ambrós i amb la dificultat afegida que cada un d’ells representa diversos personatges amb els canvis de registre que això comporta, tots sense excepció estan de notable alt. Encara que estem als inicis, estic segur que serà un dels èxits d’aquest Grec. I no cal dir que no és recomanable, és imprescindible, no us ho perdeu.

Josep Oliva Sase

Crítica d’ AUDIÈNCIA I VERNISSATGE

“Audiència/Vernissatge” a La Villarroel.
Dissabte vam gaudir molt d’aquest muntatge que aplega dues obres fonamentals del dramaturg txec Václav Havel. Tot i que no són peces fàcils perquè tenen un sentit de l’humor molt particular, tirant a l’absurd, a allò grotesc, amb silencis significatius i repeticions… creiem que en Pere Arquillué (que aquí debuta com a director) ha clavat el to. Nosaltres som dels que vam connectar-hi; vam riure i al mateix temps ens vam esgarrifar amb les implicacions polítiques del text.
Hi anàvem tenint molt present el bon gust que ens va deixar l’excel·lent “Vernissatge” de la Cia. La Trama, estrenat al Maldà ara farà un parell de temporades sota la direcció de la Marília Samper, i va ser un al.licient afegit poder comparar les dues versions i copsar les diferències de visió de l’Arquillué i de la Samper.
Per altra banda, val a dir que els tres actors estan genials: en Joan Carreras com a “alter ego” del dramaturg, una mena de pallasso trist que suporta estoicament l’estupidesa dels que l’envolten; en Josep Julien fa un doble paper delirant; i la Rosa Gàmiz demostrant un cop més que és una còmica de categoria.
I més aplaudiments per al canvi de l’escenografia entre una peça i una altra, del més sorprenent que hem vist en escena les darreres setmanes… magistral.
En fi, entre aquesta i “Una gosa en un descampat” (Sala Beckett) hem inaugurat el Grec amb molt bon peu 🙂

ON PODEM ANAR?

Badalona, 3 de juliol de 2018

ON PODEM ANAR?

Això es el que us oferim

 Com es pot veure la majoria d’espectacles son a l’aire lliure, fins i tot Òmnium porta les Nits d’Estiu a Tiana. Avui també us presentem el que creiem més interessant del teatre que s’ofereix al Festival Grec.

 

A la sala d’actes del Museu  Municipal, dijous 6 de juliol, a les sis de la tarda, el grup de Teatre Musical Juvenil de l’Orfeó Badaloní, com a final de curs, protagonitzarà la interpretació d’HAIRSPRAY, un musical amb un llibret de O’Donell i Meehan i  música de Marc Shalman. L’espectacle està basat en una pel·lícula de John Waters de l’any 1988.

Divendres 6 de juliol, a les nou del vespre, al badiu del carrer Matas, 2, de Tiana, seguirà el cicle Nits d’Estiu als Badius. En aquesta ocasió hi actuarà A GRUP VOCAL, un cor resident en al programa Tu cara me suena, d’Antena3 i Operación Triunfo de la 1 de RTVE. Han estat finalistes dels concursos Oh Happy Day de TV3 i Acapela del canal # 0 de Movistar . Està compost per dotze cantants, dirigits per Marc Sambola, i s’ha erigit com un dels grups vocals que ofereix més espectacle sobre l’escenari.

Com cada juliol, arriben puntualment, les Nits d’Estiu del Museu a la fàbrica d’Anís del Mono. Una proposta imprescindible per gaudir de l’estiu a Badalona, que combina la visita als espais patrimonials de la fàbrica amb una vetllada musical a l’aire lliure.
Per a la nit de divendres 6 de juliol, a les nou del vespre, es proposa l’encertada combinació de la veu prodigiosa i plena de matisos de NÉVOA, amb la guitarra virtuosa de VICENÇ SOLSONA. Junts ompliran de sonoritat la nit badalonina amb un repertori integrat per fados, boleros i bossa nova, entre altres gèneres.

L’edició del festival d’estiu al Port de Badalona Nits al Port 2018, torna per oferir-nos nits temàtiques – culturals. La primera de les nits al port de Badalona, serà divendres 6 de juliol, a les deu del vespre, amb el grup d’havaneres MAR BRAVA, que interpretaran un ampli repertori de cançons populars. En aquesta ocasió, l’esbart convidat, és l’ESBART MARAGALL, un conjunt amb molta bona trajectòria consolidada amb multitud d’actuacions.

L’endemà dissabte dia 6, a les deu del vespre, hi haurà el clàssic festival de folklore espanyol amb la mostra de les cultures gallega i andalusa. Hi actuaran l’Agrupació Cultural Agarimos, el cor rociero Raíces, del Centre de Nuestra Señora de la Esperanza i el cor rociero Raices de la Esperanza; a la segona part hi haurà l‘actuació del grup Flamenco Vivo.

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, serà escenari dissabte 7 de juliol, a les set de la tarda, d’un concert corresponent al 12è Cicle de concerts 2018 i anirà a càrrec de CATALINKA, un conjunt vocal compost per Anna Bobrik (soprano), Vera Krasnoperova (mezzosoprano), Josep Camós (tenor) i Daniel Morales (baríton). Aquest grup que interpreta música ortodoxa russa i cants populars eslaus, està format per unes veus que s’han trobat per fondre’s en harmonies fosques, aspres, inquietants però també valentes que desperten vigor,  confiança i; tendresa. Els acords  ressonen dins la cúpula daurada amb les icones que vetllen els  cants. També se l’anomena La Riquesa Eslava.

 L’Associació de Veïns de Dalt de la Vila, ha preparat les Nits d’Estiu a Dalt de la Vila que començaran aquest dissabte 7 de juliol, a les nou del vespre, amb un acte en record a Leonard Cohen,  al Cente Dramàtic La Petanca (carrer de Lladó, 29). L’acte serà protagonitzat pel grup JORCX, que oferirà un concert amb el seu espectacle JORCX CANTA LEONARD COHEN, amb la intervenció de Jordi Calmet (veu i guitarra); Juanjo Ruiz (baix electrònic) i Natàlia Gómez (violí i veu).

EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:

Maria Lanau, Jordi Rico i Gloria Sirvent; representen del 4 al 8 de juliol, al Teatre Akadémia (carrer de Buenos Aires, 47), MUDA, un text de l’argentí Pablo Messiez, amb direcció de Mercè Vila Godoy, que pinta força bé.

Sense cap mena de dubte, per si algú no l’ha vist, recomanem la reposició de BODAS DE SANGRE, a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya, una producció de La Perla 29, amb Clara Segura i Ivan Benet. És del millor que es pot veure fins al dia 27 de juliol.

 

Sembla molt captivant la proposta de l’espectacle MIEDO, a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors, els dies 5 i 6 de juliol, protagonitzada per ALBERT PLA, que va ser estrenada al març a Buenos Aires, amb gran èxit de públic i de crítica.

De les estrenes d’aquests dies, és força interessant la representació de les obres de Václav Havel AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, amb interpretació de Joan Carreras, Rosa Gàmiz i Josep Julien i pel fet de ser dirigida per Pere Arquillué. Estarà a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.

També el Goya ofereix una proposta suggestiva amb l’obra de Brian Friel, LA RESPOSTA, dirigida per Silvia Munt, amb Emma Vilarasau, David Selvas, Àlex Casanovas, Ferran Rañé i Àngels Gonyalons, entre altres. Serà fins al dia 12 d’agost.

Fins al 29 de juliol, la nova seu de la sala Beckett, al carrer de Pere IV, ofereix UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT, una obra basada en un apassionant  text de Clàudia Cedó, dirigida per Sergi Belbel, en el repartiment de la qual i figuren Xavier Ricart, Pep Ambròs, Anna Barrachina, Queralt Casasayas i Vicky Luengo. Espectacle especialment recomanat, pel bon text i una formidable interpretació.

 Aquestes són les primeres recomanacions per a estiu. N’hi haurà més!

 Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué i Ferrer