ON PODEM ANAR?
Badalona 27 de febrer de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Discreta oferta la d’aquest proper cap de setmana, encara que trobem interessant la presentació del ballet de la Quinzena de Dansa catalan, que també s’oferirà a les escoles de primària i el desenvolupament de la Gala Solidària de Màgia.
Les exhibicions màgiques que se celebren al llarg de la setmana del Festival de Màgia de Badalona – XVIII Memorial Li-Chang s’oferiran als llocs següents: dimecres 28, a les sis de la tarda, a la Biblioteca Llefià-Xavier Soto, amb l’actuació del Mag Selvin; dijous 1 de març, a les sis de la tarda, actuarà Jordi Porta, a la Biblioteca de Can Casacuberta, i el mateix dia i hora, el Mag Gerard, serà qui farà una funció a la Biblioteca de Sant Roc.
Dissabte 3 de març, a les sis de la tarda, al Teatre Zorrilla, s’oferirà, Quadres d’una exposició, un espectacle de dansa clàssica pensat amb l’objectiu d’apropar aquest art al públic familiar. Quatre ballarins magnífics, de la mà de Roser Muñoz i Joan Boix, fundadors i directors del Centre de Dansa de Catalunya, ens agafaran de la mà per endinsar-nos en aquesta famosa suite de quinze peces musicals, composta per Mussorgski com a homenatge a Viktor Hartmann. Aquesta producció ha estat creada i produïda per la Quinzena Metropolitana de Dansa. Prèviament, s’hauran fet unes funcions per a alumnes d’escoles de primària els dijous 1 i el divendres 2 de març.
Enguany la Gala Solidària de Màgia, presentarà l’actuació dels mags Alex Gilabert, Maria Altés, Maga Game i Set de Màgia, el diumenge 4 de març, a les sis de la tarda, al Teatre Blas Infante. Els beneficis es destinaran al projecte SOLIDARIMÀGIA, que portarà la seva màgia als col·lectius més desfavorits de l’interior de la República Dominicana i als bateys haitians, on les condicions de vida són infrahumanes i on els nens i nenes mai han vist un mag realitzant els seus trucs.
El decumanus del Museu de Badalona, dissabte 3 de març, a dos quarts de nou del vespre, serà l’escenari del concert Cor i arpa, en què intervindran l’arpista Esther Pinyol i el Cor Aurica, a més de dues trompes. La direcció és a càrrec d’Aleix Oliveras i s’hi interpretaran obres del romanticisme de Brahms, Schumann, Jenner i Ceremony of Carols de Britten.
La companyia barcelonina Magatzem d’Ars, després del gran èxit amb La Caputxeta i el llop, torna de nou al Círcol amb la seva visió particular del conte més famós de l’escriptor escocès Andrew Lang, aquest diumenge 4 de febrer, a les sis de la tarda, amb la representació d’Els tres porquets.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona 20 de febrer de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Les exhibicions màgiques que se celebren al llarg de la setmana del Festival de Màgia de Badalona – XVIII Memorial Li-Chang s’oferiran als llocs següents: dimarts 20, a les sis de la tarda, al Centre Cultural L’Escorxador-Nau 3, amb l’actuació de la Maga Gisell i el dimecres 21, a dos quarts de sis de la tarda, actuarà David el Mag a la Biblioteca Pomar.
Dimarts 20, a les vuit del vespre, a la Sala Enric Borràs del Teatre Principal, en un acte organitzat pel Conservatori de Música de Badalona, els violinistes i directors Quim Térmens i Marta Garcia presentaran un concert amb l’Orquestra de Cambra i l’Orquestra Jove del Conservatori de Badalona amb obres de J. M. Krauss, F. J. Haydn, CH. W. Gluck, R. Sugár, A. Borgunyó i A. Piazzolla. El classicisme més atractiu contrastant amb música per a orquestra de cordes de compositors recents i actuals.
Dimecres 21, a les set de la tarda, el Teatre Zorrilla acollirà l’acte inaugural de caràcter institucional de l’Any Pompeu Fabra amb la direcció artística de Xavier Alberti, director del Teatre nacional de Catalunya. Pel que fa al desenvolupament de l’acte, al qual només es podrà assistir mitjançant invitació. Durant l’acte hi haurà discursos oficials, es llegiran textos del Mestre Pompeu, així com actuacions artístiques amb la intervenció de Marta Angelat, Manel Barceló, Rosa Cadafalch, Cesc Gelabert, Oriol Genis i Jordi Oriol.
Dijous 22 de febrer, a les sis de la tarda, dins del XVIII Festival Internacional de Màgia Li-Chang, tindrà lloc a l’Espai Betúlia un col·loqui amb el títol “Literatura i màgia”, amb l’escriptor Rubèn Montañá, el director del Festival Internacional de Màgia de Badalona Enric Magoo, i el mag Fèlix Brunet. La trobada tindrà com a punt de partida l’obra de Rubèn Montañá El bolígraf de Higgs. Després del col·loqui, el petit espectacle de màgia El domador de puces, amb el mag Fèlix Brunet.
Arriba la Gala Internacional de Màgia del XVIII Memorial Li-Chang. El divendres 23 i dissabte 24, a les nou del vespre, i el diumenge 25, a les dotze del migdia i a les set de la tarda.
Alberto de Figueiredo, un dels mags amb més savoir faire del panorama actual, és tan simpàtic que ens ha insistit a venir a fer de mestre de cerimònies! Els mags que presentaran els seus treballs seran: Felipe Mejías, un virtuós en la tècnica del sand art; el francès Mikael Szanyiel, un expert a jugar amb la música i la mímica, mostrarà amb molt d’humor les peripècies màgiques d’un cantant d’òpera; el belga Aaron Crow que, sense dir ni una sola paraula, sap combinar l’emoció de la màgia i la tensió del suspens; des de Rússia, Ivan Necheporenko, guanyador del Grand Prix del campionat mundial i Arkadio & Bella, artistes guanyadors del Festival Internacional de Màgia de Montecarlo, han insistit a venir per ajudar-nos a bufar les espelmes!
Al dente és un espectacle cuinat amb estima i a punt per ser consumit que s’oferirà dissabte 24 a les sis de la tarda, a la sala d’actes del Museu de Badalona. Així ha ideat el seu primer muntatge la companyia Modus Operandi, que fa la seva particular reinterpretació i homenatge a àries, quartets, números corals i musicals de les òperes més conegudes. Sent fidels a les músiques originals i sota la direcció de Pere-Mateu Xiberta, la dotzena d’actors-cantants que componen aquest grup musical interpreten personatges i situacions totalment diferents de les que es fan referència a les òperes. En definitiva, una forma diferent d’escoltar òpera, amb grans dosis d’humor i també amb espai per a la crítica social.
Dissabte 24, a dos quarts de nou del vespre, el Círcol acollirà l’actuació d’Ol’Green amb el seu nou espectacle Green a pèl, una dosi de ball i d’humor, un repertori variat i uns arranjaments de qualitat interpretats amb cura. Sota la direcció musical de Michèle Alderete i l’assessorament coreogràfic d‘Esther Luengo, arriben a Badalona per segona vegada, per donar-ho tot sobre l’escenari. «Un grup vocal a base de música i bon humor». Així es defineixen els Ol’Green, una desena de joves cantants que volen passar-ho bé i fer gaudir al públic.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
Crítica de SI MIREU EL VENT D’ON VE, per Carles Lucas Giralt
Si mireu el vent d’on ve, veureu el Lliure com dança…
Diu una cançó infantil de tota la vida i que malgrat passin els anys, res no la traurà de les boques dels infants i els educadors, de “Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dança”. Possiblement per això, el temps no fa canviar gaire els conflictes familiars d’una família de l’Anglaterra rural, dedicada al cultiu de pomes, com aquella recordada pel·lícula “Les normes de la casa de la sidra” tot i que aquest cop sense orfenats, però amb algun conflicte amb nens pel mig, que no puc desvetllar-vos ara.
He de confessar, abans de res, que sóc fan incondicional de la Vilarasau, i que vaig escollir l’estrena gratuïta, de l’abonament d’aquest any, sense preocupar-me de res més, però he de dir que el Farelo – ja fa temps que se’l pot anomenar directament pel cognom, com es fa amb els grans – està brillant, molt i molt brillant, amb un paper d’aquells que en diem “agraïts” sempre que es facin bé.
El conflicte escènic és evident des del primer moment, l’Irene ha perdut el marit, i la companyia d’en Len no podrà substituir gran cosa, si fa no fa com la d’en Roy, com no sigui mantenir el rol de la mestressa de la casa que sempre ha hagut “de cuidar homes”. L’entreacte – a mi no m’agraden els entreactes – després de la gran caiguda de fulles i de pomes, et permet dirigir-te cap a la segona part on es desvetllarà el motiu de tanta “mala llet”, considerant que la preparació ha estat ben plantejada, a la primera, potser de forma una mica massa llarga al meu entendre. He de dir que veure teatre no m’agrada, el que m’interessa és viure’l, i això, des de la fila 9 de la Puigserver, no em resulta possible – dieu-me maniàtic, però és el que hi ha-. A mi el teatre m’agrada sobretot des de l’escenari, però més enllà de la fila 5, soc home mort. Ahir era l’estrena, i suposo que compartir sala amb tant companys de vici i ofici – tot i que ells cobren i jo no, els considero els meus col·legues – té el preu de no “pillar” fila 1, que és on jo em moc millor.
Si mireu el vent d’on ve, és un espectacle gran, en una sala gran i amb dos grans al repartiment, acompanyats de tres joves (Claudia Cos, Lluís Marquès i Laura López) que mantenen el nivell, tot i que pel meu gust – i això és cosa del director, en Fernando Bernués – quan es crida molt, em motivo poc, una mica com quan en un espectacle en un gran escenari, s’ha de córrer per no alentir la situació. El drama en veu baixa em fa mantenir la respiració, els crits, quan n’hi ha massa,em distreuen.
A mi m’agrada molt el teatre, és difícil que un espectacle no m’agradi, sempre puc aprendre coses, i el text de Nell Leyshon no és una excepció. Espectacle recomanable, que no m’importaria tornar a “viure” des de la fila u. Segur que seria molt diferent.
ON PODEM ANAR?
Badalona 13 de febrer de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Déu-n’hi-do l’oferta d’aquest cap de setmana, ja que tenim màgia, teatre professional, teatre amateur. una classe magistral, un cantautor… i amb una particularitat que no es dona en gaires ocasions; els espectacles s’encavalquen..
Seguint les activitats màgiques que es fan arreu de la ciutat del Festival de Màgia de Badalona – XVIII Memorial Li-Chang aquesta setmana s’oferiran exhibicions als llocs següents: dijous 15, a dos quarts de sis de la tarda, a la Biblioteca de Lloreda, l’actuació del Màgic Sergio; el mateix dijous 15, a les sis de la tarda, a la Biblioteca de Sant Roc, actuarà Joana Andreu i al Centre Cívic de Torre Mena, divendres 16, a les set, serà el Mag Marín, qui ofereixi la seva actuació.
El Círcol oferirà divendres 16 de febrer, a les set de la tarda i a dos quarts de deu del vespre, Si us pregunten per què vam morir, amb dramatúrgia de Gerard Vázquez, un espectacle molt especial per la temàtica i pel format de l’obra. Sota la direcció de Ramon Hernández, la Companyia Veus humanes, amb quatre actors i veus molt conegudes del doblatge català, porta un espectacle teatral en format d’emissió radiofònica al voltant de poemes escrits durant la Primera Guerra Mundial, els qual els van escriure poetes que van morir en combat. A aquesta obra a la funció de les set de la tarda, s’hi afegeix la traducció en llenguatge de signes adreçada a totes aquelles persones amb deficiència auditiva perquè també entrin en l’essència d’aquesta obra de teatre tan especial.
Dissabte 17 de febrer, de deu a dos quarts de tres del matí i de dos quarts de quatre a les cinc, classes magistrals i a les cinc de la tarda concert. Aquesta és la proposta excepcional del Conservatori de Badalona oferint una masterclass del pianista José Enrique Bagaria centrada en el repertori de música per a piano d’autors catalans que convida a la participació com a oients, de tots els afeccionats a la literatura pianística i en especial a l’obra d’Enric Granados.
José Enrique Bagaria. La classe magistral i concert que s’oferirà a l’auditori del Conservatori de Badalona esdevé subseu del Premi BBVA de Música al Talent Individual 2018, que la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA i l’Associació de Conservatoris de Catalunya promouen unes classes magistrals de grans intèrprets que precedeixen la celebració del concurs Premi BBVA de Música 2018.
Dissabte 17 de febrer, a les nou del vespre, a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, s’oferirà l’actuació del cantautor de Sant Pere de Riudebitlles, Cesk Freixas, acompanyat del guitarrista Víctor Nin. Freixas és un cantautor català que, juntament amb altres artistes d’arreu del país, forma part de l’actual escena de cançó en llengua catalana. Entre els seus treballs, ha portat a terme un recull de versions d’altres cantautors internacionals amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d’autor i de protesta als Països Catalans. Aquest concert servirà per celebrar les deu edicions de Música’t i posar punt final al festival, un projecte nascut a Badalona el 2009 amb la voluntat d’equiparar el bon moment creatiu que viu la música de casa nostra.
La companyia de teatre amateur d’antics alumnes de l’Escola Betúlia de Badalona, els Betulex, envairan tot aquest cap de setmana l’escenari del Círcol, dissabte 17, a les nou del vespre i diumenge 18, a les sis de la tarda, per oferir una versió molt especial del clàssic de William Shakespeare, Somni d’una nit d’estiu. En aquesta revisió d’una de les grans obres del dramaturg britànic es pot trobar una deliciosa comèdia que involucra personatges d’allò més extravagants. La publicitat de la companyia diu: La combinació de la lírica tradicional amb el to irònic, enèrgic i transgressor no us deixarà indiferents.
No hi ha dubte que l’Orfeó Badaloní gaudeix d’uns nous espais que està procurant que s’omplin d’activitats. Un d’aquests és la casa Tolrà, que pertanyia als propietaris de la fàbrica de teixits tancada a final dels anys vint. Aquest diumenge 18, a les dotze del migdia, s’estrenarà una nova activitat, un concert-vermut amb consumició inclosa a l’entrada- la part musical del qual anirà a càrrec del pianista Vicenç Sanz.
Gairebé a l’hora del te, el Festival de Màgia de Badalona-XVIII Memorial Li-Chang, oferira l’habitual sessió de màgia familiar, el diumenge 18, al Teatre Blas Infante, a les sis de la tarda, amb l’actuació del Mag Txema. Una proposta amb aparicions, desaparicions i manipulacions que transformen la realitat. Màgia que captivarà tant petits com grans de la mà d’un jove i entranyable mag. El Mag Txema ja ha participat en diferents edicions del festival i aquest cop ho farà amb un dels seus millors espectacles per a tots els públics.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
Crítica de SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, per Josep Oliva Sase
SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI
Avui a la Biblioteca amb funció especial de Tr3sc, he estat veient aquesta obra amb text d’Arnold Wesker i magníficament dirigida per Ferran Utzet. Ens parla de la família Kahn, una família comunista, activistes, molt unida i amb fortes conviccions polítiques. El temps i el progrés, s’encarregaran d’anar destruint aquesta unitat fins a aconseguir que quedi totalment fragmentada. Una filla decideix deixar de banda la política i anar-se’n a viure al camp allunyada de la ciutat, un altre fill posa un negoci que li ofereix brillants resultats i els diners poden més que els seus ideals, i el pare pateix una greu malaltia que també.l’aparta de la política. L’única que es manté fins al final fidel a les seves creences, és la mare. Una escenografia nua, mutant que va incorporant i traient els elements d’atrezzo necessaris per a cada moment, totalment diferent al que estem acostumats. Pel que fa a la interpretació tots sense excepció fan un excel·lent treball grupal però vull destacar Màrcia Cisteró en el personatge de la mare que m’ha semblat extraordinari.
Un text potent que no deixa indiferent, molt actual, i que cal veure. Un encert més de la perla 29.
Crítica de LA TRISTEZA DE LOS OGROS, per Carles Armengol
Els horrors inexplicables
L’adolescència és una etapa de la vida molt vulnerable, extremadament fràgil i sensible, tot i que tingui una aparença marcada per la rebel·lia i l’inconformisme. Les notícies sobre adolescents que han patit bulling, abusos de tot tipus o senzillament que han estat víctimes de les xarxes socials són cada vegada més nombroses. Fabrice Murgia agafa dos casos ben singulars, el d’una nia que va estar vuit anys segrestada i el d’un noi alemany que va decidir disparar contra els seus companys d’institut, tot i que podria haver escollit entre un reguitzell de casos esfereïdors i igualment reals. Amb tot això, l’autor aprofita per parlar de les tristes existències d’aquests joves, però també de la covardia, de la incomprensió, de l’aïllament i, com no, d’un petit fil d’esperança. Fins i tot li queda temps per fer un apunt al cas de les tres nenes d’Alcàsser i al lamentable espectacle periodístic que va desencadenar.
La direcció, del mateix Murgia, és àgil i provocadora. Des d’un bon començament juga amb l’espai sonor, els dos habitacles tancats on es confina als protagonistes i una mestra de cerimònies molt especial que reparteix joc, aporta tocs d’humor i condueix el destí dels personatges. La utilització del vídeo també demostra una gran intel·ligència escènica, i el recurs del micro (amb la conseqüent deformació de les veus) acaba de crear una mena d’univers fictici que aporta una certa distància a tant de dramatisme. Les interpretacions dels joves Olivia Delcán, Andrea San Juan i Nacho Sánchezsón l’altre gran encert d’un espectacle que potser podria haver polit una mica més la seva dramatúrgia, però que mostra tanta veritat i ràbia que el fan absolutament necessari i imprescindible.
Crítica de BLASTED, per Carles Lucas Giralt
Blasted, de Sarah Kane. Violència i molt més
.No va tenir una bona acollida l’estrena de Blasted, a la sala petita del Royal Court Theatre de Londres el mes de gener de 1995, potser per això, s’ha fet un nou intent a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya de la mà d’Alicia Gorina. Blasted parla de violència, i no precisament del u d’octubre de 2017 sinó de la violència com a mitjà i com a tema, un tema d’aquells que – lamentablement – sempre és actual.
I ho fa en un espectacle amb tres parts més o menys marcades, on la violència de gènere i del poder sobre l’altre, la guerra i el desastre final que sempre acompanya aquesta lamentable actitud, van portant el públic de sorpresa en sorpresa al llarg d’una hora i 45 minuts.
Ens va costar una mica, situar l’acció, on era aquell hotel on Ian vol violentar Cate, possiblement per treure enfora la violència d’un càncer de pulmó que “el podreix per dins”. L’entrada del soldat ens va despistar tot i que comentant-ho al sortir – aquest aspecte del teatre és bàsic – pensem que és un lloc intemporal tot i que fa olor de guerra dels Balcans.
La veritat és que la guerra, sigui a Europa, a Àfrica o a l’Orient mitjà, sempre va de la mateixa manera; sacrificis inútils de vides humanes per servir els interessos d’uns pocs.Tot i ser la violència el tema principal, l’espectacle de la petita del TNC no ho és del tot, possiblement la posada en escena fa crear un clima irreal, o potser és la cortina transparent que envolta l’habitació, la qüestió és que no et fa patir, vas seguint la magistral actuació de l’Arquillué – un monstre en tots els sentits – la Marta Ossó (la Rosa tatuada) i el Blai Juanet, a qui veia, crec, per primer cop.
L’espectacle està ple d’encerts escenogràfics, alguns complexos, d’aquells que no s’arreglen pujant o baixant escenaris, sinó dels que es fan en un ràpid fosc, i on es compta amb la complicitat del repartiment, que va merèixer i molt, les continuades sortides a saludar a que els va “obligar” el públic.
Cate és una noia jove amb algun problema de tipus emocional- somriu de forma infantil, es xucla el dit, tartamudeja… – que comença l’espectacle explicant-nos sense paraules, de què va el personatge, mentre mirem d’afanyar-nos a localitzar la nostra butaca. Ian és un tipus que ningú voldria a prop, un periodista que du pistola, i que acaba reclamant que el déu en qui no creu, l’ajudi a fer el darrer pas de la vida i acabi amb el seu patiment.
El soldat és això, un soldat, la representació de la violència gratuïta, doncs sense violència no tindria sentit, de la violència enfront de tot, la maldat, el gust per violar la integritat del dèbil, una xacra humana que la història ha volgut normalitzar. Fins i tot hi ha ministres que se’n cuiden i els compren joguines cares per destruir vides humanes, i els condecoren…. Tenim massa a prop la violència que van partir els nostres conciutadans entre l’agost i l’octubre del 2017, com per no pensar en molts moments si ens estan parlant de tot això, o de qualsevol altra notícia que pot ferir la sensibilitat de l’espectador.
No puc dir que Blasted sigui un espectacle bonic, tot i que el començament ho pugui indicar, amb la innocència que desprèn la noia, i el somriure protector de l’home gran, que poc a poc anirà mostrant la seva cara més autèntica, i ens farà caure del núvol.
Molts conflictes es resolen amb mestria – aplaudiment a la direcció i l’escenografia -, detalls aparentment senzills com el nadó, els ulls, la terra, la violació – perdoneu la filtració – es presenten d’una forma original que sempre agrada. No es tracta de buscar un fil argumental, es tracta de veure el missatge que traspua, i tant podeu veure detalls del Rei Lear, com d’Incendis, per posar dos exemples molt propers a la nostra cartellera.
No puc dir que sigui un espectacle per a tots els públics, però el teatre que a mi m’agrada, mai ho és. Sarah Kane, és una autora a seguir. Els que ho vam viure ahir, ho vam viure com un teatre necessari i diferent. Aplaudiment sonor, un cop Ian ens diu: “Gràcies” i es fa el fosc final.
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Novament el Conservatori de Música de Badalona oferirà dissabte 10 de febrer, a les set del vespre, a la cripta de l’església parroquial de Sant Josep, una nova sessió de les cantates solidàries de Johann Sebastian Bach, amb les noves cantates BWB 118 (O Jesu Christ, mein’s Lebens Licht, O Jesucrist, llum de la meva vida) i BWV 22 (Jesus nahm zusich die Zwölfe, Jesus cridà entorn seu tots dotze), interpretades pel Cor Contrapunto Vitale amb el Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona format per Carlota Novell i Joan Orpella, violins; Víctor Mateo, viola; Paula Blàzquez i Joan Castillo, orgue. Pel que fa a les veus, seran Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Vicent de Soomer, baix. Els dirigirà Josep Miquel Mindan Seuba.
Enguany torna el ja tradicional 18è Festival Internacional de Màgia, Memorial Li Chang. El món de d’il·lusionisme arriba amb una programació on s’ha previst un espectacle internacional que a més de la màgia inclou la música, la mímica, l’humor, el suspens i altres sorpreses.
S’iniciarà a la sala Enric Borràs del Teatre Principal dissabte 10 de febrer, a partir de les 21 hores, quan acollirà una fórmula que combina l’espectacle dels mags Juan Luís Rubiales i Morrison “El Magnífico”, amb la presentació de Pepe Viyuela i la direcció d’Enric Magoo.
Abans d’aquesta actuació ja hauran començat les activitats màgiques en diversos equipaments de la ciutat; així, divendres 9 de febrer, a dos quarts de sis, serà el Centre Cívic de la Colina l’escenari de l’actuació d’Enric Magoo.
El cicle musical Enjoy the silence, una de les propostes alternatives de música de fora de Barcelona, torna al Círcol aquest diumenge 11 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, amb l’actuació del grup La Iaia, un trio osonenc d’indie-folk liderat per l’Ernest Crusats, amb Jordi Casadesús i Jordi Torrents. La Iaia té fins al moment tres exitosos discos a la seva carrera musical. El darrer, Tornar a ser un, es defineix segons els seus autors com “més intimista i personal, amb molta energia i lletres basades en fets reals i que parteixen d’una crisi existencial que pot compartir tota una generació”. La crítica el defineix com un disc optimista i vitalista i el millor que han tret.
Per tal que la notícia no arribi tard, dimarts 13 de febrer, a dos quarts de vuit, a l’Espai Marina de l’Orfeó Badaloní, Ferran Compte oferirà una audició comentada de Romeo and Juliette, òpera amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré basat en la tragèdia Romeu i Julieta de William Shakespeare, amb música de Charles Gounod, estrenada el 27 d’abril de 1866 al Théâtre Lyrique de París i al Liceu de Barcelona el 28 de maig de 1884. Gounod es va proposar crear una versió operística de Romeu i Julieta, simplificant la història original de Shakespeare, eliminant personatges secundaris, reduint la trama als seus elements essencials i agregant elements específics per fer el llibret més operístic.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS… I CENT TAMBÉ
FA CINQUANTA ANYS …I CENT TAMBÉ
DE L’1 AL 28 DE FEBRER DE 1968
04/02/1968 – CINE TEATRE VICTORIA. Festival Pro Leprosos amb l’actuació de Francesc Pi de la Serra, Núria Feliu amb el mestre Borrell, El Grup e Tres, Joan Ramón Bonet, Maria Cinta, Pau Riba, Bernadette et Genevieve i l’Orquestrina del Col·legi La Salle Barcelona.
MUSEU MUNICIPAL. Concert que clausurava el cicle de Nadal a càrrec de l’ORFEÓ BADALONÍ, dirigit pel mestre Josep Maria Guillén.
06/02/1968 – CINE TEATRE VICTORIA. Nova actuació de MANOLO ESCOBAR amb el seu gran espectacle CORAZÓN DE ESPAÑA.
10/02/1968 – ESCOLES SALESIANES. L’Associació d’Antics Alumnes Salesians va representar EL TRICICLO de Fernando Arrabal i va cuidar de la direcció de Juan García.
11/02/1968.-MUSEU MUNICIPAL. Representació escenificada de KATIUSKA, del mestre Sorozábal, amb Josefina Cubells, Josep Comas i Vicente Ferrer. En el fi de festa habitual van participar Elisa Pascual i Ramon Pastor.
CENTRE P. SANT JOSEP. El quadre escènic de la Joventut Marista va representar LA CUERDA de Patrick Hamilton.
18/02/1968.-ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Nova representació del quadre escènic dirigit per Joaquim Grífol que va alçar el teló amb l’obra LA PUNTAIRE de Salvador Bonavia i Panyellà.
CENTRE P. SANT JOSEP – Per fi Josep Viñallonga va poder acabar els assajos amb el quadre escènic del Centre de VENENO PARA MI MARIDO, un text d’Alfonso Paso i es representar aquell diumenge.
MUSEU MUNICIPAL. Festival recordant a Amadeo Vives, presentat per Ramon Bonna, amb la soprano Maria del Pilar Segura, Ricard Mayral i Josep Salvadó amb el mestre Cubells al piano.
25/02/1968 – MUSEU MUNICIPÀL. La Secció Solaz i Cultura va presentar el programa de Radio Mirtamar HIT PARADE, amb varies actuacions.
CINE NOU. Fira d’Infants va celebrar un Festival Walt Disney, amb tot l’aforament venut.
29/02/1968 – TEATRE ZORRILLA- CINE AYA. Representació a càrrec de la Companyia de Teatre Cómic Català de l’obra UN PIS AMB ENTRADA LLIURE, amb Pau Garsaball al front
… I CENT TAMBÉ
Cap noticia sobre representacions escèniques en els números del mes de febrer de Gent Nova.
La revista tenia control militar i apareix la nota segûent:
Gent Nova, Núm. 842 2 de febrer de 1918
L’ESTAT DE GUERRA.
—Un cop l’estat de guerra declarat, han vingut a Badalona uns vuitanta soldats del regiment d’infanteria d’Estella, a les ordres d’un comandant, el qual ha assumit en nostre ciutat el manament cuidant-se del manteniment de l’ordre. •
Revista Aubada, Núm. 2 2 de febrer de 1918
CÍRCOL CATÒLIC.
El propvinent dimarts , a les nou del vespre, tindrà lloc en el teatre de aquesta entitat una escullida representació posant-se en escena les divertides obretes: Calvo i Vico i Parlant la gent..., finalitssant-se amb la sarsueleta Càpsules Maüser.
Revista Aubada, Núm. 4 16 de febrer de 1918
CÍRCOL CATÒLIC.
Nombrosa i bellament escollida fou la concurrencia aplegada en la vetlla del dimarts darrer en el teatre del Círcol Catòlic amb motiu de la representació que hi fou donada.
En les obres Calvo i Vico i Parlant la gent..., que foren notablement interpretades, hi feren les delicies del públic els Srs. Bombau, Oriol, Xicart, Riera Faura, Ubachs, Serra i Rodón, essent un coronament de la vetlla còmica la xamosa sarçueleta, Capsules Maüser en la que obtingueren un èxit merescut per son treballnotable en Fornaguera, Oriol, Nadal i Gol. Amb tan agraosa sessió foren closes fins a Pasqua les funcions teatrals.
Per la present Quaresma té organitzades aquesta Entitat, una serie de conferencies amb projeccions sobre assumptes de caràcter religiós i temes varis.
Recopilat de les Revistes Aubada i Gent Nova, per Jaume Arqué.
Crítica de LA VISITA DE LA VELLA DAMA, per Carles Armengol.
Les titelles humanitzades de Dürrenmatt
Friedrich Dürrenmatt sempre ha estat un autor d’arguments durs, humor inesperat i un alt component simbòlic. La visita de la vella dama és una de les seves peces cabdals, juntament amb Els físics, Enric V o Ròmul el Gran. Feia anys que la peça no es representava a Barcelona (recordo una versió del CDN, amb María Jesús Valdés, l’any 2000) i sembla ser que l’espera ha valgut la pena. El públic s’ha tornat a trobar amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions que encara valen a dia d’avui i amb un clàssic modern que potser no té el reconeixement d’altres.
La gran aportació de Jordi Palet i la companyia Farrés Brothers ha estat la de barrejar l’art titellaire amb l’obra del dramaturg suís. Tot i que Dürrenmatt deia que “jo descric homes, no titelles”, és cert que algunes de les seves obres s’han representat amb màscares o amb recursos que deshumanitzen als personatges. I és que la base del seu teatre voreja sempre la farsa, però amb la tragèdia de rerefons Aquest cop, la tragèdia la planteja l’extravagant i enigmàtica Clara Zachanassian, un personatge venjatiu que Vicky Peña interpreta des d’un punt quasi expressionista i amb la imatge d’una gran nina de porcellana (un cop més, un ninot al servei d’una trama que està per sobre del destí dels seus protagonistes). En definitiva, un espectacle que cal veure, tant per la seva estètica com pel seu lirisme o per les interpretacions de Peña i del gran Xavier Capdet.
