Badalona, 23 d’abril de 2019

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

Ha passat Setmana Santa, Pasqua, Sant Jordi i estem a punt de veure què ens porten aquests tres mesos, justets, que ens falten per les vacances. Ho esperem amb afany, ja que  hi ha previstes coses molt interessants.

El Teatre Zorrilla serà escenari el pròxim divendres 26 d’abril, a les nou del vespre, de l’acte de cloenda de l’Any Fabra, que porta per títol POMPEU, Badalona homenatja Fabra. Es tracta d’una composició teatral dirigida per Ramon Simó que comptarà amb intervencions d’actors com Oriol Genís, Lluís Soler i Jordi Oriol i que estarà presentada per Laura Forteza.

En l’acte, que està organitzat per l’Ajuntament de Badalona i Omnium Cultural de Badalona, participaran els músics Joan Alavedra (acordió), Eduard Altaba (contrabaix) i Salvador Boix (flauta travessera i mandolina). Altres actors encarregats d’interpretar l’espectacle seran Lluïsa Mallol, Manel Barceló i Toni Sevilla. També participarà en aquesta composició teatral l’actriu Anna Güell, qui posarà la veu a textos de Carola Fabra, Jordi Font, Gabriel Ferrater, Jaume Passarell, Josep Pla, Marcel Riera i Valentí Soler.

Amb aquest acte es tanca a Badalona la celebració de l’Any Fabra, que durant el 2018 ha omplert la ciutat d’activitats per commemorar el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i dels 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

 Un any més, amb motiu de Sant Jordi, la Dramàtica i la Coral del Círcol, uneixen forces per protagonitzar un recital poètic, que porta per títol d’AMB NOM DE DONA, en el qual es llegiran poemes escrits per dones i cançons que parlen de dones. L’acte tindrà lloc divendres dia 26, a dos quarts de deu del vespre, a l’escenari del Círcol i els poemes seran  de Wislawa Szymborska, Clementina Arderiu, Carme Guasch, Maria Mercè Marçal, Emily Dickinson, Blanca Llum Vidal, Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada, Maria Cabrera i Sandra Blanch.

Dissabte 27 d’abril, a les nou del vespre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, la Companyia Modus Operandi, oferirà l’espectacle MÚSICA: AL DENTE, un muntatge que vol retre homenatge a les òperes més conegudes. Una manera diferent d’escoltar i veure òpera. Sense complexos ni rigideses. Accessible i divertida. L’espectacle conté catorze temes interpretats en directe sota la direcció de Pere-Mateu Xiberta. L’objectiu és oferir un espectacle líric i teatral en que  l’òpera és l’element principal.

Dissabte 27, a les nou del vespre,  i diumenge 28, a les set de la tarda, el grup El Cielo al Revés, vinculat a l’Orfeó Badaloní, ha organitzat un nou Festival de Teatre amb format miníma expresió, a l’Espai Tolrà. S’hi representaran quatre obres, ¡BUEN CAMINO!, JA EL TRUCAREM!; UN CUENTO CHINO I INTERRAÏL; hi la participaran Analgèsica i Gertrudis. S’ha de tenir en compte que per assistir-hi, s’ha de trucar al tel. 933843713, ja que l’aforament és limitat.

L’Orfeó Badaloní celebrarà el seu tradicional concert de Sant Jordi amb un extens repertori de sardanes que inclou les peces més populars i sonades del nostre país. L’acte serà dissabte dia 27 d’abril, a les 21 hores, a l’Església Sant Josep, i forma part dels actes commemoratius del 150è aniversari de la Parròquia de Sant Josep. El concert, serà interpretat pel Cor de l’Orfeó Badaloní, el Cor Sellarès de Gavà i la Cobla Contemporània.

Us agraden els diners? Molt? Els grangers d’aquesta història no perdien el temps pensant en els diners i sempre repartien el poc que tenien amb qui més ho necessitava, fins que un dia va arribar una gallina a la  granja i va pondre un ou d’or. Us imagineu si us passa a vosaltres?
LA GALLINA DELS OUS D’OR és una història que diu que els diners són un cuento, i es podrà veure diumenge 28 d’abril, a les 6 de la tarda, al Teatre Blas Infante. Es tracta d’una de les millors produccions de Zum Zum Teatre, de teatre familiar premiada en diversos certàmens.

El diumenge 28 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, al teatre del Círcol tindrà lloc un concert, amb Núria Graham com a protagonista del cicle de música “Enjoy the Silence”. La jove cantant i compositora de Vic presentarà el seu darrer disc, Does it ring a bell?, un àlbum en què es despulla emocionalment en cada cançó que compon i es deixa anar en tots els sentits amb una veu encisadora i íntima que enganxa.

Diumenge 28 d’abril, a les 21 hores, al Teatre Principal, l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní oferirà la tradicional Ballada de Sant Jordi, considerada com la seva actuació més important de l’any. L’actuació estarà composta per més d’una desena de balls populars i tradicionals molt arrelats a la cultura catalana, en els quals participaran tots els membres de l’Esbart, des dels petits fins als grans com també els ex-dansaires.

Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué i Ferrer

Badalona, 16 d’abril de 2019

ON PODEM ANAR?

Això és el que us oferim…

Arriba Setmana Santa i podem copiar literalment el que vam escriure l’any passat, cap espectacle escènic a la nostra ciutat. Tancat per vacances. Així que de idèntica forma, ús recomanem el que es pot veure a Barcelona, amb una qualitat contrastada:

És molt aconsellable veure LA ZANJA, una producció de Titzina Teatre que va triomfar al Festival de Otoño de la Comunitat de Madrid interpretat per Diego Lorca i Pako Merino, que es representa al Villarroel. Una síntesi diu: …i això succeïa ahir (la colonització espanyola), succeeix avui (abusos generalitzats i sostinguts de les empreses multinacionals) i, possiblement, seguirà succeint demà, si no li posem remei. Aquesta obra es podrà veure al Zorrilla el dia 18 de maig.

Per les ballarines i ballarins que vulguin aprendre, mantenir la forma o veure nous conceptes, poden anar els matins dels dies 15, 16 o 17, al Mercat de les flors i pagant podran participar en uns tallers que tenen a Diego Sinninger, que oferirà el concepte de la consciència creativa en moviment i Clàudia Solwat, ballant en territori desconegut.

És aconsellable veure el FEDERICO GARCIA, de Lluís Tosar que es representa al Goya i que ja vam veure al Zorrilla.

Les sales del Lliure ofereixen tres espectacles força interessants. A l’Espai Lliure de Montjuïc, s’ha estrenat un espectacle molt lloat, es tracte de EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA. Diu la publicitat: Havia de ser a l’Espai Lliure la temporada passada, però un accident va impedir Jordi Martínez de seguir assajant. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.

Al Teatre Nacional, s’ha estrenat una versió d’EL JARDIN DE LOS CEREZOS, protagonitzada per Carmen Machi i direcció d’Ernesto Caballero. La crítica ha dit: 110 minutos que se pasan en un encantamiento, el de obra de arte total que solo puede experimentarse en algunas producciones operísticas. Felicitaciones a todos.

El gran actor José Sacristán es pot anar a veure’l al Teatre Romea, amb un monòleg que porta per títol SEÑORA DE ROJO CON FONDO GRIS, segons un textos de Miguel Delibes. Diu la publicitat: …relat d’una història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seva emoció, pel camí recte i simple de la veritat.

Per qui li agradin els musicals, al Tívoli, estan reposant FLASHDANCE. A més a més a la cartellera, es pot triar alguna sala de teatre alternatiu, on es poden trobar bons treballs escènics.

AMICS DEL TEATRE ZORRILLA

Jaume Arqué i Ferrer

LA BONA PERSONA DE SEZUAN

Tothom hauria de saber que el teatre és un treball d’equip, com tantes coses a la vida, de fet, la vida no deixa de ser un assaig continuat per aconseguir aixecar un bon espectacle. Tot comença en l’autor, en aquest cas un teòric del fet teatral, i un clàssic entre els clàssics. Mentre no hagis viscut un Brecht, no seràs un espectador del tot, encara que duguis un parell de Shakespeares al currículum de butaca.

Per un moment vaig fer l’exercici d’imaginar l’autor d’Ausburg, contemplant el que Broggi havia fet amb el seu text, des del darrera de tot d’una sala plena fins a l’impossible – la sala massagran del TNC no és poca cosa – i el que la Segura havia fet amb la seva Xen Te. També vaig voler imaginar quantes d’aquelles persones amb qui compartia platea, s’havien plantejat mai anar a veure un Brecht. I després diuen que el teatre està en crisi.

Crec que vaig començar a idolatrar Broggi el 2007 amb el muntatge que va fer, precisament al TNC, de “Primera història d’Esther” un text de l’Espriu pensat per a titelles, que Broggi va transformar en un espectacle preciós, i així ha continuat, per això, la seva Bona Persona de Sezuan, esdevé un muntatge d’aquells en que el director troba coses que ni el mateix autor sabia que hi eren.

Es un espectacle d’aquells que podries veure tres o quatre cops per poder anar fixant-te en cada detall, en cada expressió del repartiment, en cada nota de les cançons que Joan Garriga i els seus companys, utilitzen amb un protagonisme poc habitual en els muntatges actuals, on cada cop més, la música en directe esdevé un plus molt valuós.

El motiu que em va fer escollir aquest espectacle a l’abonament del TNC – no vaig dubtar ni un segon – va ser que tenia les tres potes del tamboret on descansa un espectacle del tot recomanable: Autor indiscutible, director genial i un duet protagonista d’una qualitat extrema. Joan Carreras i Clara Segura garanteixen qualitat interpretativa, un dels pilars imprescindibles per a l’espectador. Els comentaris de tota la gent que anava dedicant més de tres hores a fer cultura total, confirmaven les millors expectatives i ahir, finalment, les vaig viure en primera persona a Sezuan.

“Són dolents. No són amics de ningú. NO donen a ningú ni un bol d’arròs. Tot s’ho necessiten ells mateixos – gràcies Feliu Formosa per aquesta bella traducció – qui podria censurar-los?”

Les paraules de Xen Te, van directes al cor de l’espectador. Quines veritats, i quina pena que fa aquesta humanitat que en comptes de lluitar per un Món més habitable, es perd en un egoisme destructiu que només condueix a l’abisme.

He trigat força a veure aquest espectacle – volia ser a prop de l’escenari -, de fet, té les hores comptades, però no patiu els que no l’heu vist, segur que el tornen a programar. Veure la sala massagran del TNC plena de “ públic amable”, que lluny de quedar descontent salta com en un ressort, aplaudint un final del tot convincent. La llegenda daurada de Broggi només es torna dolorosa entre les nostres mans, per l’esforç a que les sotmetem agraint el que el teatre ens ha fet viure. Sembla que els Déus han volgut premiar-nos per haver trobat entre nosaltres, una bona persona.

CRÍTICA DE CARLES LUCAS GIRALT.

La reina de la bellesa de Leenane. Viure enmig del fang

He de dir que els textos amb personatges durs i complexos m’encanten. De fet, aquest text el vaig veure fa uns anys muntat en família pel Mario Gas, tot i que no el tenia del tot present.

Irlanda, la pluja, el fred, la vida monòtona – per això al Ray Dooley li agrada mirar a la televisió, sèries australianes, doncs per mirar Irlanda ja ho pot fer per la finestra – i la joventut dels personatges  que s’escapa enmig de la foscor.

Tot i que la història la condueix la Maureen – una Marta Marco esplèndida – la reina de la bellesa que en 40 anys s’ha fet dos petons amb dos homes i que tira d’imaginació per aconseguir algun moment de felicitat, no hi ha dubte que la seva mare Mag – Marissa Josa – resulta ser la pluja que enfanga la vida. Des del primer minut, el públic veu la situació tancada d’una casa envoltada de terra aspra que la pluja no amorosirà sinó que convertirà en fang, el fang  que embrutarà qualsevol esquerda per on la nostra reina – amb permís del Pato Dooley – pugi assaborir un minut de vida.

Les interpretacions són fantàstiques, en un nou Manrique d’aquells que mai fallen. L’Orson Welles català és una garantia, ja us ho he dit molts cops, i l’espectacle resulta brutalment interessant fins al punt de fer-te “quasi” oblidar que a la teva edat, determinades cadires resulten feixugues, o que no sempre la primera fila és una garantia si l’escenari està tancat i tu ocupes el banderí de córner.

L’Enric Auquer segueix demostrant per què el van escollir per la Kompanyia, en un paper complicat i que el broda, o un Ernest Villegas a qui no descobrirem ara, miren de portar un punt lucidesa a la situació, si es que això és possible.

Un argument que et veu s a venir però que gaudeixes de cada moment, de cada expressió, de cada paraula, de cada gest… fins i tot del cop a terra d’un atiador – ja m’entendreu els que hi éreu ahir – que malgrat tot esdevé protagonista.

Un cop més, la fórmula nau gòtica de la Biblioteca, Manrique, i text potent amb repartiment de qualitat, assegura un vespre de teatre que tot i que vaig començar patint per la meva situació extrema en el pati de butaques, vaig poder gaudir d’un espectacle dels que a mi m’agraden, i no em va afectar gaire la rialla habitual del públic, com a resposta a l’humor bestial del Martin Mc. Donagh.

Espectacle molt apte per als amants del teatre.

Final del formulario

Divendres passat va tenir lloc a Gijón la clausura del Festival FETEN, considerat el més important dels festives de teatre familiar, que es celebren a tot l’estat.

Aquest va ser el veredicte, publicat pel diari La Nueva España:

La Fira Europea d’Arts Escéniques per Nens i Nenes (FETEN) 2019 va celebrar l’entrega de premis amb una gala, celebrada en el pati del Antic Institut   El premis adjudicats per espectáculos de sala, van ser:

• Premi al mllior espaci escénic a Joan Pena i Elisabeth Solé, per l’espectácle Adiós Peter Pan, de la companyía Festuc Teatre (Catalunya)

• Premi al millor espectacle de Títeres, a HUBO, de la companyía El Patio Teatro (La Rioja)

• Premi al millor espectácle per la Primera Infància, a La Luna en el Jardín, del Teatro Silfo (Murcia).

• Premi al millor espectácle de dansa, a La casa del panda de la Compagnia TPO (Italia)

• Premi al millor espectácle de petit format ex aequo, a Zapatos nuevos de la compañía Tian Gombau-L’Home Dibuixat (Comuniad Valenciana) y a La Poubelle plus Belle de la companyía Zero en Conducta (Catalunya).

• Premi al millor espectácle de gran format y espacio sonor a YOLO (You Only live Once), de la Cía. Lucas Escobedo – Teatre Escalante (Comunidad Valenciana)

• Premi a la milloror interpretació masculina ex aequo a Marcel Gros por el espectáculo Encuentracuentos de la companya Marcel Gros (Catalunya) i a Carles Pijuan, per l’ espectácle El meu pare es un ogre de la Companyia de Comediants La Baldufa (Catalunya)

• Premi a la mllior interpretació femenina a Eva Azpilikueta, por el espectáculo La casa más pequeña, de la compañía Yarleku Teatro (Navarra).

• Premi a la millor autoría i direcció a Iolanda Llansó, Marc Costa, Christian Olivé, Daniel Carreras i Enric Cases, per l’espectáculo Laika de la companya Xirriquiteula Teatre (Catalunya).

• Premi al millor espectácle FETEN, a El Viaje de Ulises, de la compañía Teatro Gorakada (País Vasco)

El Temporada Alta travessa l’Atlàntic

De Girona i Salt a Buenos Aires, Montevideo i Lima. Per sisena edició consecutiva el Temporada Alta viatja a Llatinoamèrica, portant produccions catalanes a l’altra banda de l’Atlàntic i promovent l’intercanvi amb l’escena de l’Argentina, l’Uruguai i el Perú. De la mateixa manera que el festival programa amb regularitat espectacles de creadors llatinoamericans, en aquesta ocasió creuaran l’Atlàntic produccions de Lluís Homar, Guillem Albà o Xesca Salvà. Hem parlat amb tres creadors argentins sobre aquesta iniciativa: un pont aeri transatlàntic i teatral.

Guillem Albà ha estrenat ‘Calma!’ al Temporada Alta Iberoamèrica 2019. © Anna Tisora.Lluís Homar ha estrenat Tierra baja, la versió castellana del muntatge amb dramatúrgia i direcció de Pau Miró que fa més de quatre anys que està representant a Buenos Aires, Montevideo i Lima. Guillem Albà ha fet l’estrena mundial del seu nou espectacle, Calma!, en la línia dels seus espectacles més poètics Trau i Pluja, a les mateixes ciutats. L’escenògrafa mallorquina Xesca Salvà hi ha portat la seva instal·lació escènica Cases, unes maquetes plenes de vida on l’espectador, amb un paper actiu i amb auriculars posats, escolta les històries dels seus habitants. El Temporada Alta també porta a Llatinoamèrica produccions de l’estat espanyol, com ara els titelles de l’aragonès Javier Aranda (Vida) o el folk queer de l’asturià Rodrigo Cuevas (El mundo por montera), i espectacles europeus com la dansa del suís Alessandro Schiattarella (Altrove), la dels italians CollectivO Cinetico (10 miniballeti), o la performance de l’alemany Tom Schneider (Mondkind).

Igualment, el Temporada Alta Iberoamèrica també programa companyies xilenes (Hasta el último suspiro), argentines (El tigre no es como lo pintan) o peruanes (Yo tenía un plan), convertint-se el festival entre un intercanvi de creadors de banda i banda de l’Atlàntic. I, com no podria faltar a la cita, també se celebrarà el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic, amb les dramaturgues catalanes Marta Aran i Cristina Clemente i amb els autors argentins Andrea Marranzzi i Facundo Zilberberg, que tindrà lloc al mític Timbre 4 de Buenos Aires. Poca broma, el que va començar com una tímida sortida del Temporada Alta a Argentina s’ha acabat convertint en un festival que enguany acull 23 espectacles provinents de 12 països diferents.

El Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic se celebrarà al teatre Timbre 4 de Buenos Aires.

El Temporada Alta travessa l’Atlàntic

De Girona i Salt a Buenos Aires, Montevideo i Lima. Per sisena edició consecutiva el Temporada Alta viatja a Llatinoamèrica, portant produccions catalanes a l’altra banda de l’Atlàntic i promovent l’intercanvi amb l’escena de l’Argentina, l’Uruguai i el Perú. De la mateixa manera que el festival programa amb regularitat espectacles de creadors llatinoamericans, en aquesta ocasió creuaran l’Atlàntic produccions de Lluís Homar, Guillem Albà o Xesca Salvà. Hem parlat amb tres creadors argentins sobre aquesta iniciativa: un pont aeri transatlàntic i teatral.

Guillem Albà ha estrenat ‘Calma!’ al Temporada Alta Iberoamèrica 2019. © Anna Tisora.Lluís Homar ha estrenat Tierra baja, la versió castellana del muntatge amb dramatúrgia i direcció de Pau Miró que fa més de quatre anys que està representant a Buenos Aires, Montevideo i Lima. Guillem Albà ha fet l’estrena mundial del seu nou espectacle, Calma!, en la línia dels seus espectacles més poètics Trau i Pluja, a les mateixes ciutats. L’escenògrafa mallorquina Xesca Salvà hi ha portat la seva instal·lació escènica Cases, unes maquetes plenes de vida on l’espectador, amb un paper actiu i amb auriculars posats, escolta les històries dels seus habitants. El Temporada Alta també porta a Llatinoamèrica produccions de l’estat espanyol, com ara els titelles de l’aragonès Javier Aranda (Vida) o el folk queer de l’asturià Rodrigo Cuevas (El mundo por montera), i espectacles europeus com la dansa del suís Alessandro Schiattarella (Altrove), la dels italians CollectivO Cinetico (10 miniballeti), o la performance de l’alemany Tom Schneider (Mondkind).

Igualment, el Temporada Alta Iberoamèrica també programa companyies xilenes (Hasta el último suspiro), argentines (El tigre no es como lo pintan) o peruanes (Yo tenía un plan), convertint-se el festival entre un intercanvi de creadors de banda i banda de l’Atlàntic. I, com no podria faltar a la cita, també se celebrarà el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic, amb les dramaturgues catalanes Marta Aran i Cristina Clemente i amb els autors argentins Andrea Marranzzi i Facundo Zilberberg, que tindrà lloc al mític Timbre 4 de Buenos Aires. Poca broma, el que va començar com una tímida sortida del Temporada Alta a Argentina s’ha acabat convertint en un festival que enguany acull 23 espectacles provinents de 12 països diferents.

El Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic se celebrarà al teatre Timbre 4 de Buenos Aires.

Això és el que us oferim…

Aquest cap de setmana, qui vulgui veure alguna obra de teatre o algun ballet, o bé sentir algun concert, ja sap el que ha de fer: mirar la cartellera de la ciutat comtal, veure el que ofereixen… i cap allà.

L’únic que s’ofereix a la nostra ciutat és una comèdia del francès Laurent Baffie, TOC-TOC, dissabte 2 de febrer, a les nou del vespre, a l’escenari del Círcol, interpretada  pel grup del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, sota la direcció d’Enric Monreal.  Sis personatges, cadascun amb el seu particular trastorn obsessiu compulsiu (TOC), coincideixen a la consulta d’un psiquiatre. Una eminència, l’únic que pot ajudar-los a resoldre els seus problemes. Però… què passa si el psiquiatre no arriba a temps a la consulta? Ells mateixos hauran d’analitzar els seus respectius trastorns i ajudar-se mútuament en una divertida teràpia de grup.

Amics del Teatre Zorrilla

Jaume Arqué i Ferrer

Amb l’objectiu d’anar acabant de completar el recull dels actes escènics representats a Badalona des del setembre de 1939 fins a l’actualitat, us agrairíem que si algú dels que llegiu aquesta agenda té programes o informació guardada d’aquests anys, es posési en contacte amb nosaltres trucant al telèfon 627 249 859.

Llegiu la nostra web escena.cat, on trobareu, articles interessants i critiques d’obres estrenades a Barcelona i Madrid

Mostrar mensaje original

Responder
,
Responder a todos
o
Reenviar
Enviar

Configuración

jaume arque ferrer

jaumearque7@yahoo.es+34 627 24 98 59

L’HABITACIÓ DEL COSTAT 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Es tracta del nou espectacle de La Brutal, dirigit per Julio Manrique. Una adaptació del text “The Vibrator play” de la dramaturga nord-americana Sara Ruhl (Wilmette, Illionois, 1974). Traducció i adaptació de Joan Sellent que aquí s’ha batejat amb el nom de “L’HABITACIÓ DEL COSTAT“.

Ens sorprèn, d’entrada, l’escenografia d’Alejandro Andújar que emmarca l’escenari com si és tractes d’una antiga fotografia, unit, també de la seva mà, a un acuradíssim disseny de vestuari que ens porta sense esforç a l’època victoriana on se situa l’acció.

Estem a la segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York i: Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat…

Dues habitacions separades per una porta tancada, l’habitació del costat és allà on el Dr. Givings (Ivan Benet) passa consulta i aplica teràpies encaminades a combatre la “histèria” . L’ajuda una eficient llevadora (Alba Florejachs). A l’altra habitació, a la sala, la senyora Givings (Carlota Olcina), fascinada per l’arribada de l’electricitat, es troba sola i avorrida i intenta esbrinar que és el que passa a l’habitació del costat.

Un text que, tal com comenta Julio Manrique, busca la idea de transformació, on l’argument és una anècdota que provoca divertides situacions. El més important rau en l’estat dels personatges i la seva clara transformació. Una obra esbojarrada que s’acaba convertint en una falsa comèdia de portes per on entren i surten tots els personatges provocant malentesos o situacions compromeses. Un text que al mateix temps amaga el drama de les persones sotmeses als encotillaments socials o religiosos.

Carlota Olcina transmet una energia i vitalitat encomanadissa que contrasta amb la tranquil·litat del seu marit, un magnífic Ivan Benet. Mireia Aixalà és la Sra. Daldry, que arriba a la consulta acompanyada pel seu marit, Xavi Ricart. Ella és la primera que experimenta amb la teràpia del doctor i descobreix el que és un orgasme. La seva interpretació és brillant.

Intervenen també l’Alba Florejachs en un paper molt seriós i en què, sense gaire text, transmet sentiments i emocions amb la seva gestualitat i les seves mirades, Pol López en el paper del pintor Leo Irving, un artista bohemi i enamoradís que també és sotmet a la teràpia del doctor, i Adeline Flaun, en un esplèndid paper de dida (però amb un petit problema de dicció que ens va dificultar entendre algunes frases), és la persona que sense tenir estudis ni pertànyer a una classe social acomodada, demostra conèixer millor la naturalesa humana.

Una proposta que amb un fil conductor diferent, ens parla de la cara i la creu de la maternitat, de la sexualitat reprimida i de les diferències de classe.

Configuración

jaume arque ferrer

jaumearque7@yahoo.es+34 627 24 98 59

• HA MORT JORDI GRAU SOLÀ   (1930-2018)

  Si bé en segons totes les informacions,  es parla de la mort d’un gran cineasta espanyol, Jordi Grau va ser en els seus inicis un gran director de teatre, on probablement a la nostra ciutat va deixar la petjada més que notable.

   

  En Jordi va arribar a Badalona de la mà de l’Esteva Polls, qui va aconsellar als directius del Centre P. de Sant Josep, que hi havia un jove recentment llicenciat per l’Institut del Teatre, amb moltes ganes de dirigir i la primera obra dirigida al Centre, va ser   EN LA ARDIENTE OSCURIDAD (14-02-54) de A. Buero Vallejo, amb un gran èxit, era un altre teatre, l’hi va seguir EL LANDÓ DE SEIS CABALLOS (18-4-54) de Victor Ruiz Iriarte.

   

  El 02-05-1954 – En commemoració de l’Any Marià, en Jordi va dirigir al Centre, l’auto sacramental EL PLEITO MATRIMONIAL DEL CUERPO I EL ALMA de Calderón de la Barca, amb Marta Martorell i Rafael Tamarit.

   

  Aquell mateix any, el 16 de maig,  el Centre va guanyar el IV Concurs para el premio anual de Teatro,celebrat a la Sala de Falange amb LA FARSA DE MICER PATELIN, sorprenent a tothom amb el muntatge.Aquesta representació es va repetir el dia 6 de juny, en un homenatge que l’entitat va retre a la Dramàtica i es va representar la mateixa obra.

   

  L’última representació d’aquella temporada dirigida ver en Jordi va ser  EL EXTRAÑO CABALLERO (17/07/1954) de Charles Dickens.

   

  El 03-10-1954 – La Dramàtica del Centre va representar .-LA FIERECILLA DOMADA de William Shakespeare, amb direcció de Jordi Grau, però amb el fet que ell no la va poder acabar, doncs en els últim assajos va patir un malaltia que momentàniament el va apartar dels escenaris.

  El 14-11-1954, el CENTRE P. SANT JOSEP, li va retre un homenatge representant un UN DIA EN LA GLORIAde V.Ruiz Iriarte.

  Posteriorment en Jordi Grau, va reaparèixer el 27-02-1955, com actor amb El PRINCIPE CONSTANTE de Calderón de la Barca.

   El 04-09-1955 va  dirigir a la Dramàtica del Circol, en un espectacle al camp de bàsquet, representant EL MÁGICO PRODIGIOSO de Pedro Calderón de la Barca.

  Aquesta va ser l’ última direcció a Badalona, encara que com actor va aparèixer amb LA FARSA DE LA TINAJA, a finals de l’any 1955, amb Julieta Serrano i Josefina Tapias, al Centre.

   Aquesta va ser la petjada d’en Jordi Grau a Badalona, curta però molt profitosa; va canviar la forma de fer teatre a Badalona.

  Per lo que a mi respecta en Jordi va ser qui hem va inocular el verí del teatre, mentre veia un assaig d’EN LA ARDIENTE OSCURIDAD i la nostra amistat es va anar mantenint a la grada del Camp Nou, era força culer.

  Des de aquí voldríem enviar un sentit condol a la seva vídua, la badalonina Gemma Arquer Ventura, amb que es van conèixer en l’obra que va dirigir al Círcol Catòlic.

   JAUME ARQUÉ I FERRER

  ---