ON PODEM ANAR?
Badalona, 30 de novembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, l’ 1 de desembre de 1878, el número 9 d’ El Eco de Badalona, publicava el següent: “En el teatro Zorrilla se daran a partir de hoy mas funciones en los sábados por la noche y los domingos por la tarde, alternando con la companyia de Zarzuela del Teatro Tívoli de Barcelona i la dramàtica que ya actua en este coliseo los domingos.
TEATRO ZORRILLA.—Función para hoy domingo 1 Diciembre 1878
1 ° Sinfonía.—2.° El celebrado drama en 3 actpd Lo Contramestre, 3.º
la divertida pieza La casa de campo: desempeñada por el Sr. Catalá, la Sra. Pallardó y su Sr. hermano. Á las 3 —Precios de costumbre.
Nota — El próximo sábado por la nocbe, tendrá lugar la preciosa Zarzuela en 3 acto, La Guardiola.”
I per aquesta setmana proposem…
L’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Badalona 2021, en el transcurs del qual, s’entregarà el Premi de Teatre Breu Andreu Solsona-2021, que tindrà lloc dijous 2 de desembre, a dos quarts de set de la tarda, a la sala d’actes del Museu de Badalona.
L’acte serà també un homenatge a Felícia Fuster amb motiu del centenari del seu naixement. Hi haurà l’actuació de Sílvia Comes, que cantarà algunes peces del seu espectacle Una cançó per a ningú, basat en poemes de la poeta barcelonina. L’acte serà presentat per l’actriu badalonina Miriam Puntí
Per assistir-hi cal fer reserva prèvia a espaibetulia@badalona.cat, trucant al 934646255.
Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb la col·laboració de Teatre El Círcol, Institució de les Lletres Catalanes i CEDRO, dijous 2 de desembre, a les set de la tarda, al Círcol, hi haurà un acte poètic que porta el títol d’Híbrida, espais liminars de poesia. Híbrida no és un festival, ni un cicle, ni una mostra: és el traçat de cinc espais liminars de poesia arreu del territori català. Amb la poesia i les seves fronteres com a eix vertebrador, es pretén explorar de quina manera la creació poètica pot dialogar amb disciplines com les arts escèniques, la música, l’audiovisual, les arts plàstiques o la narrativa. Al Círcol, amb el títol d’Aixecar el poema, s’establirà una conversa entre Odile Arqué, Elies Barberà i Francesc Gelonch. Modera: Sebastià Portell. Finalment, es farà un recital a càrrec dels participants d’un taller de recitació que haurà impartit la poeta i rapsode Maria Sevilla.
Cal fer inscripció prèvia a aelc@escriptors.cat.
Tres músics faran un concert extravagant, inevitablement còmic i didàctic, amb objectes quotidians que habitualment veiem però no sempre sentim, per a constinuar-nos demostrant que la música és allà on decidim trobar-la. Els músics que oferiran: Quotidiafonismes, seran; Xavi Lozano (quotidiàfons de vent), Guillem Aguilar (baix i percussió) i Marc Vila (bateria i percussió). L’acte serà a l’Auditori del Conservatori, dijous 2 de desembre, a les vuit del vespre. S’han de reservar les localitats.
10è Aniversari de les Cantates Solidàries i continuen les Cantates Solidàries de Bach, el dissabte 4 de desembre, a un quart de nou del vespre, a l’església dels Pares Carmelites de Badalona. El concert tracta de l’execució de la Cantata, BWV 190 (Canteu al Senyor un càntic nou). Celebració; Cap d’any – Circumcisió del Senyor) organitzat pel Conservatori de Badalona. Els intèrprets com a solistes: Gisela Parodi, soprano; Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor i Jaume Diport, baix, i com a conjunt instrumental format per Francesc Puche i Anna Maria García, violins; Santi Burgos, viola, Paula Blázquez, violoncel, Diego Civilotti, contrabaix; Jaume Fàbregas, Daniel Arlanzón i Eduard Morral, trompetes; Teresa Galcerán i Jaume Cortadellas, flautes; Monserrat López, Francesc Castillo i Almudena Jambrina, oboès i Daniel Parache, orgue. La direcció anirà a càrrec de Jordi Montoliu.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, El Eco de Badalona, publicava el següent:
TEATRO ZORRILLA.— Función para hoy domingo 17 Noviembre 1878.
l.° Sinfonia.— 2.” El grandioso drama en 3 actos, PEDRO EL NEGRO, de Pedro Muñoz Seca — 3.° El chis¬toso saínete; EL PAGO EN CENTINELA. A las 3 en punto. Precios los de costumbre.
Eva del Campo, clavicèmbal i Guillermo Turina, violoncel barroc, formen Les Goûts Réunis. Dos intèrprets primordialment de sonates franceses i italianes per a violoncel i baix contiu que serán a l’Auditori del Conservatori, dijous 18 novembre, a les vuit del vespre, dins el cicle Per fi és dijous!
El 1704, el musicòleg francès Jean-Laurent Le Cerf de la Viéville va publicar la seva polèmica Comparaison de la musique italienne et de la musique française, text que va donar lloc a moltes discussions. En aquest concert , tindrem ocasió d’escoltar magnífics exemples dels caràcters contraposats de les dues nacions de la mà de Vivaldi, Geminiani, Boismortier o Barriere, entre altres. Reserveu les entrades.
Divendres 19 de novembre, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla, després de l’èxit de la seva darrera producció, Scape room, la qual va rebre el 2020 una Guineueta a l’obra que més va agradar al públic , torna Joel Joan amb una nova comèdia, El gran comediant, sobre l’èxit, la gelosia i l’amistat.
En Llorenç i l’Ernest són amics. Tots dos van decidir que volien ser actors, però les seves trajectòries sòn desiguals. Mentre que a un, fa temps que totes li ponen i ha vist com la seva fama creixia (al mateix ritme que el seu ego) fins a convertir-se en tot un divo del teatre català, l’altre no se n’ha acabat de sortir mai.
La multipremiada companyia Señor Serrano, dissabte 20 de novembre, a les sis de la tarda, presentarà Prometeu, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu, abans Teatre Principal, el seu primer espectacle familiar.
Sense renunciar al seu vessant multimèdia i a la seva visió crítica de la realitat, els Serrano, abordaran, des del seu prisma particular, la mítica història de Prometeu: el tità que va robar el foc als déus de l’Olimp per lliurar-lo als humans.Espectacle recomanat a infants de 7 a 12 anys, sense presència d’adults, els qualts adults hauran de deixar els nanos sols perquè gaudeixin de l’espectacle amb autonomia.
Novament dijous 18 de novembre, a les set de la tarda, Ferran Compte serà a l’Espai Betúlia, descobrint-nos l’argument d’un drama de passió, engany, amor filial i venjança, com és Rigoletto. Aquesta òpera és una de les més representades a tots els teatres d’arreu del món, entre els quals figura el Liceu barcelonès. Rigoletto, òpera de Giuseppe Verdi, amb llibret de Franceso Maria Piave, està basada en l’obra de Victor Hugo, El rei es diverteix i va ser estrenada a La Fenice de Venècia, l’11 de març de 1851 i al Liceu, el 3 de desembre de 1853.
No Chal People, és el duet format per la cantant Laura Garcia i el pianista Modesto Lai, una formació musical especialitzada en clàssica i microòpera que intenta trencar el format tradicional i predictible de concert amb l’objectiu de sorprendre, emocionar i divertir l’espectador. Dissabte 20 de novembre, a les sis de la tarda, al Museu Municipal i organitzat per l’Orfeó Badaloní. No Chal People presentarà el concert Suite parde, en què interpretaran peces musicals en diversos estils operístics que reten homenatge a les cançons de l’estiu conegudes per tothom
Amb Coses que dèiem avui, títol d’una cançó dels Beatles i d’aquesta obra, la qual recull tres peces breus, inèdites, de LaBute com sòn ara: Helter Skelter, Romance i Les Fúries, reapareixerà la Dramàtica del Círcol, amb un repartiment molt jove en mans de Xavi Carreras, el dissabte 20, a les nou del vespre i diumenge 21, a les set de la tarda.
A Coses que dèiem avui, és produeixen tres situacions íntimes, tenses, delicades o decididament violentes sotmeses a una incòmoda exposició pública, que cuidaran de fer arribar al públic, Marcos Diez, Maria Condon, Berta Cervera, Víctor Figuerola, Júlia Florences, Irene Alà i Guillem Xicart.
El tradicional concert de Santa Cecília, patrona de la música, que tradicionalment celebra l’Orfeó Badaloní, tindrà lloc diumenge 21 de novembre, a les sis de la tarda, a l’església de la Divina Providència. Enguany es compta amb el cor Vora Mar, amb l’acompanyament dels clarinetistes Abril Oliveres, M. Farners Fuentes i Xavier Castillo, del Conservatori de Música de Badalona i el grup de percussió O’Barullo, sota la direcció de Jaume Arimont i la sotsdirecció de Jaume Lleixà. Reserveu les entrades.
També a l’escenari de la Societat Coral La Badalonense, hi haurà una representació teatral diumenge 21, a les set de la tarda, en la qual el grup de teatre de l’entitat representarà el text de Laurent Baffiè, Toc-Toc, amb direcció de Joan Boix. L’obra també és representarà el diumenge 28 de novembre, a la mateixa hora.
L’Escola de Dansa Moviment-2, (creada l’any 1969), diumenge 21 de novembre, a les set de la tarda, al Teatre Zorrilla, presentarà les coreografies de dansa clàssica, urban dance, jazz i dansa contemporània dels cursos superiors de l’escola. Els dansaires volen mostrar com a la classe s’expliquen històries sense dir ni una paraula, només amb el cos i el i treballen la memòria, la capacitat de concentració, milloren l’autoestima i foragiten la vergonya.
Sarai Bernada, veu i guitarra, Martí Cot, veu i teclat, David Saborit, baix. Joan Coll, bateria i percussió, Giuseppe Pulice, guitarra i Georgina Sáez, veu, formen part del grup Robin Secret i sòn els protagonistes (alguns d’ells, alumnes de l’EMMB) del concert que tindrà lloc dilluns 22 de novembre, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna de Badalona, dins el cicle Per fi és dilluns! Reserveu les entrades.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer.
ON PODEM AMAR?
Badalona, 9 de novembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, El Eco de Badalona, publicava el següent:
ESPECTACULOS.- TEATRO ZORRILLA,- Función para hoy domingo 10 Noviembre 1878. 1.° Sinfonía.— 2.°El drama trágico,en 5 actos, LUCRECIA BORGIA.— 3.° La divertida pieza CAZAR EN EL MISMO SOTO. A las 3 en punto.Precios los de costumbre.
TEATRO ZORRILLA.— Función para hoy domingo 17 Noviembre 1878.
l.° Sinfonia.— 2.” El grandioso drama en 3 actos, PEDRO EL NEGRO — 3.° El chis¬toso saínete; EL PAGO EN CENTINELA. A las 3 en punto. Precios los de costumbre.
I per aquesta setmana proposem…
El mar ens crida, el primer projecte de creació de la jove formació badalonina Cia. Dancing Human. Es basa en una idea original, amb dramatúrgia, coreografia i escenografia, de la jove formació badalonina dirigida per Sílvia Pallisera. La idea va néixer de la necessitat de voler fomentar la part artística i creativa entre les joves estudiants de dansa. L’espectacle es presentarà dijous 11 de novembre, a les vuit del vespre, al Teatre Zorrilla. La interpretació anirà a càrrec d’Abril Benjumea, Bruna Guixà, Clàudia Coté, Emma Soldevila, Jair Codina, Núria Farlete, Martina de Michelis, Maria Chico, Mireia Miralles, Paula Sánchez, Mariàngels Gimeno.
En una nova sessió del cicle Per fi és dijous!, la de l’11 de novembre. a l’ auditori del Conservatori de Música de Badalona, a les vuit del vespre, s’oferirà l’actuació del trio de swing Sweet Tetanígens, amb Juli Aymi, clarinet i veu; Pablo López, guitarra i piano i Queralt Camps, contrabaix. Es tracta d’un trio nascut amb desig de compartir la passió de tres amics per aquesta música. Amb trajectòries de més de quinze anys, i actuant arreu del món, ara es reuneixen per oferir, concerts plens de música, swing i bon humor. Reserveu les entrades
El Concurs de Música de Badalona,un certamen de bandes emergents de Catalunya, organitzat per La Rotllana, arriba a la 22a edició. Les finals se celebraran els dies 12, 13 i 14 de novembre a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (antic Principal). Podrem gaudir de la millor música en viu de vuit bandes finalistes i de cinc bandes convidades de la ciutat de Badalona. Per accedir a l’interior del teatre cal el certificat covid digital de la UE que acredita la pauta completa de vacunació o una prova diagnòstica vigent.
Amb creació, direcció, il·luminació i interpretació d’Izaskun Fernández i Julián Sáenz-López, la compañía de La Rioja El Patio Teatro ens dibuixa un quadre preciosista, un engranatge ple de records i emocions al voltant de la figura dels nostres avis i àvies i de les seves vides, del seu llegat i del valor del seu record. Un espectacle que es veurà dissabte 13 de novembre, a les vuit del vespre, al Teatre Blas Infante i que ha meravellat el públic. Ha guanyat el Premi Fetén 2020, a la millor autoria i, segons la crítica d’arreu, es presenta a Badalona com un dels millors exponents del teatre d’objectes i del poder màgic i evocador que posseiexen.
Diumenge 14 de novembre, a les set del vespre, el teatre Zorrilla, acollirà al seu escenari l’aclamada soprano María Bayo, amb l’ espectacle Divina Cleòpatra, en el qual reivindica la figura històrica de l’última faraona egípcia. María Bayo ens mostrarà, posant-se a la pell de Cleòpatra, les mil facetes del personatge, amb cites que van des de Shakespeare fins a Bernard Shaw. Una revisió d’un dels personatges històrics femenins més populars, però també més manipulats i castigats per la història, en la qual la soprano s’emmiralla per parlar-nos també de la seva pròpia experiència vital. Una oportunitat única per escoltar òpera al Zorrilla de la veu d’una prima donna reconeguda internacionalment. L’acompanyaran: Roman Gottwald, acordió. Joan Palet, violoncel·lista i Dario Barroso,tiorba i guitarra.
Per fi és dilluns! a l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB). Dilluns, 15 de novembre, a les vuit del vespre, actuació de Rusó Sala, guitarra i veu, que desferma al seu pas la sensació com d’haver estat immersa a la mar blava. Una guitarra fa de coixí i enlaira la veu de l’empordanesa, una mica ensirenada, que canta per als qui ja no hi són i per als qui continuem, a cops de tramuntana. Sabors tradicionals que formen la cuina musical de la cantautora, la qual crea a foc lent cançons pròpies de deliciosa intensitat per servir a taula. Reserveu les entrades.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR ?
-
Badalona, 2 de novembre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, El Eco de Badalona, publicava el següent:
ESPECTACULOS.- TEATRO ZORRILLA. Función para hoy viernes 1º Noviembre 1878. 1º Sinfonía. 2º El célebre drama DON JUAN TENORIO, de Zorrilla, en 7 cuadros. – 3º El divertido sainete EL DUENDE FINJIDO. A las 3 en punto. Precios los de costumbre. NOTA,– Pasado mañana domingo dia 3, se pondrá en escena el magnífico drama en tres actos del Sr. Pitarra, LO CONTRAMESTRE y la pieza DE CARBONERO Á VARON.
TEATRO ZORRILLA,- Función para hoy domingo 10 Noviembre 1878. 1.° Sinfonía.— 2.°El drama trágico,en 5 actos, LUCRECIA BORGIA.— 3.° La divertida pieza CAZAR EN EL MISMO SOTO. A las 3 en punto.Precios los de costumbre.
I per aquesta setmana, us proposem…
Del clàssic al tango, un viatge musical entre la vella Europa i el nou món. Aquest és el títol del concert que oferiran Manfredo Kraemer i Guadalupe del Moral, violins barrocs, dijous 4 de novembre, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori.
Aquests dos grans violinistes oferiran un viatge pel repertori específic de concerts per a dos violins. Manfredo Kraemer i Guadalupe del Moral són molt reconeguts sobretot en el món de la música antiga. Tots dos toquen a Le Concert des Nations (J. Savall), d’on Kraemer és el concertino des del 1992.
El Pavón Teatro Kamikaze, productor de la punyent – Jauria, representada el passat gener al Teatre Zorrilla -, torna al nostre escenari divendres 5 de novembre, a les vuit del vespre, amb un dels espectacles de més èxit d’aquesta temporada l’apoteòsica Las canciones, del dramaturg i director Pablo Messiez. Inspirant-se en personatges i situacions de les obres d’Anton Txékhov, Messiez ens ofereix el seu espectacle més musical, poètic i festiu. A Las canciones, un grup de persones es reuneix per escoltar diverses músiques. I el que en principi semblava un acte inofensiu –un grup de gent escoltant i cantant cançons– acaba transformant-los a tots.
El Círcol Catòlic acull dissabte 6 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, dins el projecte comunitari sobre la cultura de poble gitano: l’Amen Sam, que compta amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. És una actuació del grup de rumba catalana tradicional del carrer de la Cera, al Raval de Barcelona. Tots els membres d’Els 4 de la Cera, són músics descendents d’alguns dels rumbers que van donar a conèixer la rumba catalana.
L’Antonio Giménez, Cocho, Jack Tarradellas, el Chiqui Amaya, i l’Àlex Fajardo, porten als seus concerts rumba fresca de la vella escola amb sabor llatí i un toc modern.
Dilluns 8 de novembre, a les 6 de la tarda, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, en un acte organitzat per les Anastàsies de Badalona, l’activista cultural Inés Encuentra, presentarà Antonio García Iranzo, un cantautor i poeta que ha voltat per Catalunya cantant per pobles i casals. Té diversos discos i també ha editat llibres i en aquest recital presentarà el seu darrer treball.
Tornen els concerts del cicle Per fi és dilluns!. Dilluns 8 de novembre, a les vuit del vespre, a la seu de l’Escola de Música Moderna (EMMB), amb el Pedro Javier González, actuarà el Trio Flamenco, format per Pedro Javier González, guitarra, Guillem Aguilar, baix i David Domínguez, percussió. Pedro Javier González, un dels grans noms de la guitarra flamenca de casa nostra, ens presenta el seu trio de sempre, però amb nous membres, entre els quals hi ha el badaloní (i antic alumne de l’EMMB) Guillem Aguilar. Juntament amb el gran David Domínguez a la percussió, el grup ens oferirà un repertori de temes originals, adaptacions i revisions, que neixen del cor de la guitarra flamenca per fusionar-se amb el jazz i les músiques del món.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué Ferrer
FA CINQUANTA ANYS – SEPT. OCT. 1971
Badalona, 22 d’octubre de 2021
FA CINQUANTA ANYS…
Aquesta va ser l’oferta per els badalonins, el mes d’octubre de 1971.
03/10/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Amb motiu de la Festa patronal, l’Esbart Albada del Círcol, va celebrar una vetllada amb una audició de sardanes de concert i quatre danses del seu repertori i al migdia davant de la taula petitòria de la Creu Roja a la plaça de la Vila. també van interpretar varies danses.
MUSEU MUNICIPAL. Inauguració de la temporada amb l’actuació dels grups juvenils de l’entitat amb una primera part del grup juvenil de l’Esbart, a la segona elements del quadre escènic van escenificar UN LORO, UN MORO, UN MICO I UN SENYOR DE PUERTO RICO, de Mundet Alvarez.
09/10/1971 – MUSEU MUNICIPAL. El grup de teatre de l’Orfeó Badaloní va representar al saló d’actes l’obra de Josep Escobar ASSAIG GENERAL, amb direcció de Joaquim Grífol.
12/10/1971 – MUSEU MUNICIPAL. La sarsuela del mestre Serrano LOS CLAVELES, va ser representada per l’Agrupació Lírica del Cor de Marina, amb direcció coreogràfica d’ Anita Sánchez, musical de Maria Valls i escènica de Joaquim Grífol.
14/10/1971 – CENTRE P. SANT JOSEP. Fira d’Infants va iniciar la seva temporada amb l’espectacle que van titular CANTEM PERQUÉ TORNEM.
16/10/1971 – CIRCOL CATÒLIC. Amb motiu de les Festes Patronals del Círcol, la Dramàtica de l’entitat va representar LA HERIDA DEL TIEMPO de J.P. Prtiestley, amb direcció d’Albert Trífol.
17/10/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Brillant actuació de la Secció Juvenil de Museu , on van actuar el Trio Arturo, Joan-Enric e Isabel, el pianista Emilio Diaz. També es va representar l’obra de teatre, CÀRREC DE CONCIÈNCIA.
24/10/1971 – ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). El quadre escènic de l‘entitat va representar la comèdia d’Alejandro Casona, ELS ARBRES MOREN DRETS.
30/10/1971 – MUSEU MUNICIPAL. Amb motiu de l’ inauguració del curs a l’Escola de Música , es va celebrar un concert protagonitzat pel SEXTETO DE LA O.N.D. de Madrid.
El Círcol Catòlic va fer públic un acord on institueix uns Premis Anuals, entre els que figurava el “PREMIO BORRÁS en atención al enriquecimiento del patrimonio teatral que significó la aportación personal del ilustre badalonés a la mejor representación teatral (considerada en su complejidad de elementos y teniendo en cuenta la obra representada) presentada durante el año en Badalona”.
31/10/1971 – CENTRE P. SANT JOSEP. Representació a càrrec del Grup Xaloc de Mataró de l’obra BALADES DEL CANT I DE LA FAM, dins la promoció cultural de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
31/10 i 01/11/1971 – CÍRCOL CATÒLIC. Un grup d’amics, partint d’una iniciativa d’en Jeroni Vives es va representar l’immortal obra DON JUAN TENORIO de José Zorrilla, que va ser dirigida per l`’Albert Trífol.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 26 d’octubre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, el 26 d’octubre de 1878, El Eco de Badalona, publicava el següent:
ESPECTACULOS. Teatro Zorrilla.- Función para hoy 27 Octubre de 1878 Sinfonia – El drama en 3 actos La payesa de Sarrià. – La pieza en 1 acto Pepita. Entrada 14 ctos. A las 3
I per aquesta setmana, us proposem…
Encara que molt probablement la proposta arribi tard, dilluns 25, a les vuit del vespre, l’Escola de Música Moderna de Badalona, celebrarà la FESTA D’INAUGURACIÓ, amb un acte, en que actuarà una espectacular big band d’alumnes i professors de l’escola, formada per a l’ocasió, i també amb els combos de l’escola i d’altres de convidats. Aquest cop no és podrà fer al carrer, per les obres que s’hi estan fent. Es farà al badiu de l’escola. Per a aquest concert no hi haurà reserva prèvia en línia, sinó inscripció presencial el mateix dia.
Amb l’ajuda del divulgador musical Joan Vives, dijous 28 octubre 2021, al Museu de Badalona, a les 6 de la tarda, organitzat per l’Orfeó Badaloní, reprendrem aquesta tradició dels Grans Rèquiems i músiques de difunts, dels darrers segles i ens endinsarem en la immensitat d’aquestes obres. La necessitat de transcendència en determinats moments de la vida des de sempre ha format part de la conducta humana. L’acompanyament dels cerimonials fúnebres és un d’aquests casos i la música no hi ha faltat mai. Aquest és l’origen d’algunes de les obres més destacades de tot el repertori, des de la música medieval. Entrada lliure amb reserva prèvia.
Cinquena sessió del II Cicle de Teatre a Cau d’Orella que organitza Amics del Teatre Zorrilla, la nostra associació. L’Espai Betúlia serà l’escenari de la lectura del text finalista del XIV Premi de Teatre Breu Andreu Solsona 2021. L’obra, que es llegirà dijous 28, a les set de la tarda, és Aranyes. Les lectores seran Montserrat Bañolas i Joana Domingo, amb els efectes sonors a càrrec de Joan Vidal i la direcció d’Albert López Vivancos.
Tornen els concerts del cicle Ja és dijous!, a l’auditori de Conservatori. Dijous 28 d’octubre, a les vuit del vespre, actuarà el Mélodie Gimard Trio, (piano flamenco), amb Mélodi Gimart al piano; Anna Colom, cante i Pablo Gómez, percussió. Mélodie, que amb de tres anys ja feia gires amb la seva mare cantant músiques i ballant danses folklòriques d’arreu del món. Va aprendre a caminar, parlar, tocar i ballar al Conservatori de Perpinyà. Va decidir estudiar el grau superior de piano clàssic a l’ESMUC. L’Associació Cultural La Hiedra, hi figura com a entitat col·laboradora. Entrades gratuïtes amb reserva prèvia a partir del divemndres 22 d’octubre.
El Gran “Cara de Pal”, el nom amb què es coneix popularment Buster Keaton , tot i la seva mirada desbordant d’expressivitat (es diu que tenia prohibit riure per contracte). El pianista Joan Aymerich,dissabte 30, a dos quarts de vuit, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó, interpretarà en directe la música que es va compondre per a una petita joia del gènere còmic del cinema mut: Sherlock Jr. (1924. D’aquesta manera es recuperava la tradició pròpia de l’època del cinema mut d’acompanyar les projeccions amb el piano.
Diumenge 31, a la sala Enric Borràs, del Teatre Margarita Xirgu (antic Teatre Principal), a les sis de la tarda, sessió de teatre familiar amb un Premi de la Crítica al millor espectacle familiar del 2020 i el Premi Fetén 2021, a la millor posada en escena. Camí a l’escola, és l’extraordinària història de tres germanes que s’enfronten diàriament a obstacles i adversitats per arribar a l’escola. La inyerpreta la companyia Campi qui Pugui sota la direcció de Rosa Díaz.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 19 d’octubre de 2021
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, el 20 d’octubre de 1878, El Eco de Badalona, publicava el següent::
La zarzuela «La Criada» que se representó el domingo en el Teatro Zorrilla fué bastante aplaudida por la numerosa concurrencia que asistió al mismo y siendo en particular colmada de aplausos la .Sra. Alemany de Mollà.
Teatro Zorrilla.— Función para hoy domingo 20 Octubre 1878.
1º Sinfonia, 2º. El notable drama en 3 actos de Echegaray «La esposa del Vengador”, por el Sr. Coello y demás partes de la compañía. 3º La preciosa pieza «Lluvia de oro.» A las 3— Entrada general 14 clos.
I per aquesta setmana us proposem…
Des de divendres 22, a les vuit del vespre, fins el diumenge 31, l’escenari del Teatre Zorrilla acollirà el festival FILMETS 2021!.
Amb el lema “Això no va per llarg”, fent una clara referència al fet que ja veiem el final de la pandèmia i que estem parlant d’un festival de curtmetratges, torna el festival badaloní amb el millor cinema i amb més força que mai.
Enguany, FILMETS recupera la pantalla gran del Zorrilla, per fer-hi el màxim nombre de projeccions.
Aquest cap de setmana l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní serà escenari d’una mostra de teatre de petit format, organitzada pel mateix Orfeó i La Mar de Teatre, amb el títol de A TROSSOS. Les session s’oferiran dissabte 23, a dos quarts de set de la tarda i el
diumenge 24, a les vuit del vespre. Aquestes son les obres que es representaran:
No ho sé – La Carlota i l’Abril són dues germanes que sempre s’han portat més o menys bé. Amb les seves diferències i els seus desacords, però sempre s’han estimat. Actrius: Dana Carbonell i Paula Garcia. Text i direcció: Txema Puigdollers
Els àngels cantaran.- Dues dones poderoses es reuneixen per decidir el futur de la humanitat. Actrius: Marina Callís i Laura Pauli. Companyia: Nari Nant. Direcció: Marina Callís i Laura Pauli
Escac i mat – Hi ha ofertes de feina tant suculentes que et poden arribar a fer-te perdre el cap. Un parell de mamelles també, però això ja és un altre tema. Actors: Carla Peix i Josep de Font. Direcció: Núria Peix. Companyia: Drama Dramatis.
Superemprenador – Javi no puede más. Tiene tres trabajos y casi no le dan ni para vivir. Su asesor no le hace ni caso, vive solo y apenas puede pagar el alquiler. Interpretació i direcció: Manu Fernández., Text: Manu Fernández.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
“Descripció d’un paisatge”. Gloria al gran Pepitu
Descripció d’un paisatge. Gloria al gran Pepitu
El 16 d’abril de 1996, a la Facultat de Filosofia i lletres de l’Autònoma, Toni Casares dirigeix un text de Benet i Jornet, i en aquell moment de ben segur no tenia previst tornar-hi el 2021 a la Sala Beckett, però aquestes coses passen.
Jo la vaig veure al Romea l’any 1979 sota direcció de Joan Ollé, amb el que s’anomenava Companyia de teatre estable de Barcelona. Àngels Moll i Rosa Maria Sardà eren les germanes Munàdil, crec que Joan Borràs era el Funcionari i Joan Miralles Bassir, tot i que la memòria em podria jugar males passades. Hi eren en Pep Torrents, Mercè Managuerra, Nadala Batista i Joan Vallès a més de dos nens que s’alternaven en el paper de fills d’en Basir. (Oscar Ranea i Daniel Muntaner). Va ser un dels espectacles que em va quedar emmagatzemat al racó de la memòria de classe A i per això no vaig dubtar ni un segon a agafar les millors entrades per ahir, primera fila centre.
L’any 1979 no anàvem tant al teatre com ara, no ens ho podíem permetre i potser no teníem tanta oferta, però aquells actors i actrius, conjuntament amb els del “Estudio uno” van forjar la meva passió pel teatre que no m’ha deixat mai més. El meu currículum d’actor comença a ser llarg però el d’espectador va per nota i considerant que al teatre s’hi va a treballar, jo, a més hi vaig a aprendre.
“Aquest és el meu amo, a qui serveixo amb recompensada fidelitat” diu el brillant Carles Martinez mentre ens posa en situació. No sé si parla de l’Emir o del públic, doncs aquest egarenc que viu a Sant Cugat, aporta ofici sempre que els directors espavilats li ofereixen paper. Carles Martinez és un dels grans actius d’aquest espectacle on ja no cal posar-hi nens, ni columnes de palau, on els suggeriments al públic fan prou la seva feina per no haver d’explicar-ho tot. Descripció d’un paisatge té una posada en escena de les que a mi m’agraden, de les que miro d’aplicar quan dirigeixo un espectacle, on el realisme queda una mica apartat, permetent que el director hi posi molt més de la seva collita.
Descripció d’un paisatge va enrere en el temps per justificar la revenja de les germanes Munàdil, i en molts moments s’atura tot, per donar més força a les paraules que ens posen a lloc. El text és l’essència del teatre, i sovint ens ho permet tot. Només cal posar-lo en boca d’experts i la resta ve sola.
Màrcia Cisteró agafa el relleu de la Sardà i fa una Kàtila esplèndida com ja ens té acostumats i Enka Alonso és l’Àngels Moll del segle 21, la Zahira, la germana petita que agafa el paper d’heroïna de tragèdia grega per dur a terme la revenja sobre Bassir, l’home que tant havia estimat.
Francesc Ferrer és Bassir, el covard que finalment distingeix cadascun dels colors del paisatge, mentre “a la ciutat estantissa que hem inventat, entre el mar i el desert, comença a caure-hi la pluja… i cases i persones comencen a dissoldre’s en l’aigua” mentre el públic inicia el seu reconeixement a la feina feta i marca un pas més cap a la immunitat cultural.
Ona Borràs, Fina Rius, Òscar Rabadan i Pep Ferrer – en un paper petit però important – completen el repartiment d’un espectacle que obre la porta al més gran autor català contemporani, l’home que jugava amb un teatret i que va conduir generacions d’espectadors cap al teatre, quan els “culebrots de la tele” encara eren una idea remota.
Crítica publicada a Núvol (14-X-2021), original de Carles Lucas Giralt.
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Fa cent quaranta-tres anys, el 13 d’octubre de 1878, a El Eco de Badalona, es publicava:
TEATRO ZORRILLA.—Extraordinaria función por hoy domingo 13 de Oc¬
tubre de 1878. La Empresa de este Teatro deseosa de complacer á sus constantes favorecedores ha contratado à D.” Enriqueta Alemany de Mollá y á su esposo el Sr. Molla, combinando el siguiente programa:
1.” La tan popular zarzuela en 2 actos, que tanta aceptación merece en
Barcelona en el teatro del «Buen Retiro* nominada: La Criada, por los mencionados esposos y demás parles de la compañía; cantándose por la Sra. Alemany sus coplas favoritas, que tanto entusiasmaron al público barcelonés.
2.° La celebrada zarzuela en un acto, titulada; Dorm.
Entrada 2 rs.—Butacas 2.—Sillones 1. A las 8.
Concert Extraordinari de piano a quatre mans, al Auditori de Conservatori, dijous 14 d’octubre, a les vuit del vespre, a càrrec dels Germans Pérez Molina,
El professor de piano Lluís Pérez Molina junt amb la seva germana Lourdes ens proposen un concert per a piano a quatre mans. Presentem dues magistrals obres, mitjançant l’Art de les transcripcions d’obres de diferents estils: l’Octet op. 20 de Mendelssohn, transcrita pel mateix compositor i les Quatre estaciones Porteñas de Piazzola, del qui enguany se celebra el centenari del seu naixement.
El Gegant del Pi, és el primer dels espectacles d’aquesta temporada programat pel Círcol, i tindrà lloc divendres 15, a dos quarts de nou del vespre, quina autoria, dirección i interpretació, van a càrrec de Pau Vinyals, amb la col·laboració de Júlia Barceló, en la dirección.
El Gegant del Pi, és una autoficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat.
Basada en un fet real, La Màgia Lenta planteja el conflicte d’un home de quaranta anys que de nen va ser sotmès a abusos sexuals i que inconscientment va esborrar els fets. L’oblit, d’una banda, i un fals diagnòstic d’esquizofrènia de l’altra, van enterrar el seu passat. Denis Lachaud, autor molt reconegut a França, projecta de manera impactant el recorregut vital cap a la llum d’un personatge desesperat. Un monòleg que es podrà veure divendres, 15, d’octubre, a la sala Enric Borràs del Teatre Margarida Xirgu (abans Teatre Principal)
En lluita constant amb si mateix, Marc Garcia Coté encarna, ell tot sol, totes les veus que poblen l’escena, com si es tractés d’una confluència de diversos personatges en un sol cos.
De la mà del ballarí, coreògraf i professor rus Kirill Radev neix KoRPo Dance Project, una companyia establerta a Badalona des del 2020. Ara se’ns presenta, per primer cop, diumenge 17 d’octubre, al teatre Zorrilla, a les set de la tarda.
L’espectacle d’aquesta jove companyia constarà de tres produccions inspirades en obres dels cèlebres Ballets Russos de Diaghliev: Petrushka mostra el despertar de les emocions d’un dels personatges tradicionals més populars de Rússia. Jeux és un poema a la dansa. Una combinació fascinant i trepidant entre el llenguatge plàstic coreogràfic de Radev i l’exclusiva llum musical de Glass. Anonymous pretén unir —i mostrar a través de l’espai, la forma i l’energia— la connexió profunda i palpable que hi ha entre la nostra part més espiritual i el moviment exterior del nostre cos.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
VICTOR C. al Teatre Nacional de Catalunya
Crítica de Victor C., per Bernat Puig Tobella
És sabut que una situació dramàtica demana un conflicte per poder-se desplegar en tres actes. A vegades aquest conflicte no és prou aparent i demana una aproximació dramatúrgica diferent: desvelar un misteri i suscitar una atmosfera que en permeti l’eclosió. És el cas de La Víctor C., una aproximació a la vida de Víctor Català a partir dels seus textos, escrita per Anna Maria Ricart, dirigida per Carme Portaceli i protagonitzada per Rosa Renom al TNC.
La vida íntima de Caterina Albert és un dels grans misteris de la literatura catalana contemporània. Especialment allò que fa referència a la seva sexualitat i vida amorosa, que va menar de manera tan reservada que ha suscitat tota mena d’especulacions. A partir dels enigmes d’aquesta vida secreta i reclosa, Anna Maria Ricart ha construït la dramatúrgia de La Víctor C., l’obra que ha inaugurat la temporada a la Sala Gran del Teatre Nacional. Fa uns anys un clàssic com aquest s’hauria reservat a l’estoig delicat de la Sala Petita. Carme Portaceli, que enceta amb aquesta peça la seva direcció artística al TNC, ha tingut la gosadia d’obrir l’enorme caixa escènica del teatre per fer aflorar aquesta vida misteriosa.
La Víctor C. és un retrat de l’escriptora a partir del moment que Caterina Albert decideix ficar-se al llit per no sortir-ne mai més. No renunciarà a la vida social i estarà oberta a rebre tota mena de visites, però la seva decisió d’allitar-se s’ha d’entendre com un gest de sobirania d’una dona que no havia de servir ni donar explicacions a ningú. La seva solteria va ser un acte d’autopossessió, i Ricart es preocupa prou de subratllar la mundanitat i llibertat amb què viatjava i feia vida a ciutat. Rosa Renom ha sabut construir un personatge convincent a partir del mosaic de textos que ha triat Ricart. Perquè més enllà de l’anecdotari popular, de la Víctor ens han pervingut fotos i paraules, però cap gravació de base documental, cap arxiu de gestos ni registre de veu que puguin inspirar una reconstrucció actoral de la seva figura. Vet aquí la gran llibertat i alhora dificultat a què s’ha hagut d’enfrontar Renom per donar vida a un personatge que, tot i haver mort només fa 55 anys, és com si hagués viscut en un món preaudiovisual.
“Jo no dic mentides, passa que no ho explico tot”, deia Víctor català, zelosa de la seva “vida secreta d’ànima contemplativa”. Ricart ha hagut de furgar en les escletxes d’aquests silencis per omplir les llacunes d’una personalitat, i ho ha fet interpolant, entre les escenes quotidianes d’alcova, contes de l’autora, des d’El Met de les Conques fins a L’Aleixeta. Els sis actors que acompanyen Renom en el repartiment (Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrubia, Manel Sans i Anna Ycobalzeta) encarnen amb una gran solvència una colla de personatges històrics, alguns familiars propers, però també personatges dels contes de l’autora, que apareixen en escena talment com si fossin figuracions o reminiscències fugaces de la ment d’una Caterina Albert somnolent o directament moribunda. La tria d’aquests contes pot ser discutible, i el fet que s’obviï completament Solitud només es pot entendre com una voluntat de no fer un espectacle redundant respecte a la producció que va dirigir Alícia Gorina en la recent etapa de Xavier Albertí.
Sigui com sigui, els contes es converteixen en escenes pintoresques o en monòlegs teatrals, que ens arrosseguen amb la seva força poètica. Portaceli fa també una teatralització divertidíssima del jurat d’Olot que li va premiar La infanticida i que després es va escandalitzar en saber que l’autor era una dona. La Víctor C. és una obra d’atmosferes, que estan ben subratllades per l’espai sonor de Jordi Collet i la il·luminació d’Ignasi Camprodon. No hi busqueu una obra en tres actes ni gaires clímaxs dramàtics perquè no n’hi trobareu, excepte en moments puntuals d’alt voltatge emocional, com ara la història del gavià, que Ricart va entreteixint amb una gran càrrega simbòlica, o la desventurada i tràgica història de L’Aleixeta, amb una Anna Ycobalzeta revolucionada, que fa pujar la intensitat dramàtica al tram final de l’obra.
La Víctor C. és la confirmació definitiva que s’ha anat congriant en els darrers mesos un moment Víctor Català. És una eclosió fruit de la concurrència de moltes inquietuds que conflueixen en la seva figura. La recuperació dels seus contes i ara recentment de Mosaic per part de Maria Bohigas a Club Editor ha coincidit amb una nova traducció de Solitud al castellà per part de Nicole d’Amonville Alegría; una producció de La infanticida a Olot amb Rosa Vilanova, Maria Callís Cabrera i Blanca Llum Vidal i una altra amb Neus Pàmies (amb dramatúrgia de Marc Rosich, música de Clara Peya i direcció de Marc Angelet) que es representarà aviat al mateix TNC; un projecte de Lulú Martorell per portar Un film (3.000 metres) al cinema; la celebració de Vila del Llibre de L’Escala, que ha recreat el seu món amb rutes i exposicions; o les reescriptures que suscita Víctor Català en novel·les contemporànies, com ara Sola de Carlota Gurt o en poemes com Que dormim?, d’Enric Casasses, que Edicions 62 acaba de reeditar dins el volum Soliloquis de nyigui-nyogui. En definitiva, molt millor la suma de totes aquestes devocions espontànies que no la fanfàrria d’un centenari institucional. La Víctor C. és la darrera victòria de Caterina Albert..
