LES CLAUS DE L’ÈXIT (O DEL FRACÀS)
Per Oriol Puig Taué
“Avui hem fet funció de Llançament per a quatre persones al Tantarantana. Han vingut tres amics, pagant entrada, i un convidat. Avui hem fet funció tot i saber que perdríem diners i volem dir algunes coses”. Així començava aquest fil de Twitter,que la companyia empordanesa La Llarga va escriure el passat 22 de febrer. L’espectador convidat era servidor de vostès. O com diria Yolanda Ramos a Paquita Salas: “Mira, la amiga soy yo”. Llançament és una peça de ràdio-teatre escrita per Oriol Morales i dirigida per Dani Serra, on les actrius Rebecca Alabert i Laura Porta recreen una cita de Tinder en un bar de Sants, amb música en directe interpretada per David Maculé. Versió contemporània del clàssic “noia coneix noia”, Llançament parla sobre el dret a l’habitatge i les implicacions personals que comporta un desnonament. Més enllà de la qualitat o el valor del muntatge, que els té, la pregunta que ens hauríem de fer és aquesta: què va provocar que, dissabte passat, només quatre espectadors ens reuníssim a l’Àtic 22 del Tantarantana? El títol de l’obra? El fet que els actors no siguin coneguts? El carnaval? El Barça?
“No hem suspès per diversos motius. Un dels quals és, com sempre, cometre l’error de tenir massa ganes de treballar. Encara que, literalment, haguem de pagar per fer-ho. I l’altre és la por a decebre, no només als pocs espectadors que teníem, si no a la sala que ens acollia”. Aquest fragment del fil de Twitter és clarivident: la il·lusió i les ganes de treballar, sumades a la por al fracàs, són els elements claus que porten a aquest atzucac. En una sala (l’Àtic 22) amb capacitat per a 40 espectadors, i amb un acord sobre el taquillatge del 70% (per la companyia) i el 30% (pel teatre), aconseguit en part gràcies a El Col·lectiu, els números, encara que la sala estigui plena cada dia, no surten. Per què, llavors, les companyies prefereixen perdre diners, però seguir actuant en aquestes condicions? L’Àtic 22 posseeix, a més, un rècord ben galdós: el nuvolaire Melcior Casals va ser l’únic espectador en una funció d’Orationibus #SR, un espectacle d’Albert Arribas sobre Santiago Rusiñol (amb espai escènic i vestuari de Sílvia Delagneau, flamant Premi Ciutat de Barcelona 2019). En Melcior ho va explicar de meravella en aquesta crònica de títol metafísic: Sol a la platea, sol al món.
He parlat amb Ferran Murillo, director artístic del Tantarantana, i m’explica que aquest fet és una excepció en la temporada de l’Àtic 22, que està tenint un 80% d’ocupació. Em diu que la temporada passada va ser una de les millors que han tingut mai, i que no voldria que aquest fil de Twitter donés una imatge esbiaixada de la realitat. Res més lluny de la realitat. Els fracassos de taquilla o les platees mig buides no són exclusiva de les sales petites o alternatives: la temporada passada, el Grup Focus va patir una patacada estrepitosa amb el muntatge L’últim acte. El fet de comptar amb reclams mediàtics com Francesc Orella (Merlí) o Nina (Operación Triunfo) no va ser garantia de res, i l’espectacle va desaparèixer del Teatre Goya molt abans del previst.
En un altre fil a Twitter, l’actriu Júlia Bonjoch es preguntava en veu alta sobre si el problema és que hi ha massa poca demanda per la gran oferta d’actors (i tots els integrants de la nòmina teatral) que tenim a casa nostra. Clara Segura i Bruno Oro, protagonistes de Cobertura, van vendre 15.000 entrades abans de començar les funcions. És Cobertura un bon espectacle? No. Importa, això? No massa. Ens trobem davant d’un muntatge que beu de la nostàlgia de la sèrie (de culte) Vinagre i dels anteriors espectacles de la companyia Total Memos, on s’explota al màxim la vis còmica dels dos intèrprets. I poca cosa més. Que es faran tips de girar per Catalunya? Evidentment. Clara Segura és, juntament amb Emma Vilarasau o Pere Arquillué, un dels noms que omplen platees, facin el que facin. Es produeixen massa espectacles, a Catalunya? Segurament sí. Fa un temps em vaig trobar amb l’actriu Paula Blanco, que em va explicar que després de fer cinc funcions de Paradisos oceànics al Teatre Akadèmia, al Grec del 2019, i una al Temporada Alta, els estaven sortint poquíssims bolos. I això que es tracta d’una obra que co-protagonitza amb Mercè Aránega! Per què produïm espectacles que després tenen tan poca vida comercial? Quan vaig entrevistar l’Albert Pla, l’únic integrant viu de La Colla de Sabadell, m’explicava que no entén com la gent de teatre deixa morir els espectacles quan ell, empresari, els explota al màxim.
Produïm massa espectacles? Hi ha públic per a totes les sales? Tenim una escena sobredimensionada? Les preguntes són fàcils de fer, les respostes no es troben tan ràpidament. En aquest cul-de-sac, segurament el teatre “per a adults” hauria d’aprendre moltes coses del teatre familiar, on la majoria de les companyies amortitzen els espectacles durant anys i panys. Si són bons, és clar. Que la vida “útil” (ja m’enteneu) d’un muntatge s’acabi al cap de les poques representacions, és quelcom del tot insostenible. El sistema teatral català, ai las, hauria de poder absorbir totes les produccions en arts escèniques que es produeixen any rere any, i els teatrassos que tenim repartits per tot el territori haurien d’oferir programacions riques i variades, que incloguessin totes les representacions de les arts en viu. No sé si soc jo, però tinc la sensació que sempre estic escrivint sobre el mateix.
Cal ser un home per estrenar a la sala gran?, per Oriol Puig Taulé
Les nits d’estrena a la Sala Gran del TNC tenen una atmosfera especial. Un còctel amb dosis iguals d’expectació i ganes de patacada. Una part de la societat catalana es reuneix, com en un circ romà, per dictaminar –polze amunt o polze avall– el destí del condemnat. En aquest cas, del dramaturg de torn. Diem dramaturg, i no dramaturga, perquè encara cap autora catalana viva ha estrenat mai a la Sala Gran. Ni viva ni morta, ara que hi penso.
Més enllà de l’estrena del text de Guillem Clua Justícia (després hi anirem), m’agradaria desenvolupar una mica més aquesta reflexió. Per què cap autora catalana viva ha estrenat un text a la Sala Gran del TNC, en els seus vint-i-quatre anys d’història? Sent com és Xavier Albertí amic i còmplice de Lluïsa Cunillé (junts van compartir l’aventura de La reina de la nit, efímera companyia resident a la desapareguda Sala Muntaner) i havent-li dedicat fins i tot un epicentre en la temporada 2017-2018, les obres que hem pogut veure de l’autora s’han representat sempre a la Sala Petita: Geografia (dins de l’espectacle Fronteres), El carrer Franklin i Islàndia. La versió operística d’Après moi, le déluge es va poder veure durant quatre dies a la Sala Tallers. Justament aquests dies, la Comédie-Française té en cartell el text de Cunillé Occisió (traduït al francès per Laurent Gallardo). D’acord, a la sala Studio, que és la més petita de les tres. Però a la Comédie-Française. Segurament Albertí opina que Lluïsa Cunillé no és una autora per a la Sala Gran del TNC, però llavors… qui ho és?
Si mirem quins autors catalans vius han estrenat a la Sala Gran, trobem els noms de Josep Maria Benet i Jornet (Olors), Albert Espinosa (Els nostres tigres beuen llet), Pere Riera (Barcelona), Jordi Casanovas (Una història catalana), Pau Miró (Victòria) i Josep Maria Miró (Temps salvatge). On són les dones? El desaparegut T6 va ser, des dels seus inicis, un projecte absolutament paritari, i després d’estrenar els seus textos a la Sala Tallers, només alguns dramaturgs (homes, blancs i cis, per descomptat) han pogut fer el salt a la Sala Gran. Per què ha passat, això? Victòria, Temps salvatge o Justícia han sigut encàrrecs que Xavier Albertí va fer directament als seus autors. Per què no s’han fet encàrrecs a dramaturgues? Ja sé què em diran: Lluïsa Cunillé no és prou popular per omplir una Sala Gran. Però qui ho és? Si no es fan encàrrecs a autores (no dic noms: només cal mirar les que van participar al T6 o les que han estat programades al TNC alguna vegada), sembla que, ara per ara, encara estaran castigades a ocupar la Sala Petita i la Sala Tallers. Pel que fa a les adaptacions o dramatúrgies, aquí sí que la Sala Gran ha acollit algunes dones: Victoria Szpunberg, amb Balena blava (en programa doble amb La consagració de la primavera), o Anna Maria Ricart, amb Mrs. Dalloway.
Totes aquestes reflexions em venen al cap després de veure Justícia, el muntatge que Josep Maria Mestres ha fet del text escrit per Guillem Clua. Com molt bé va afirmar l’actor Roger Coma en una entrevista a El món a Rac1, “la Sala Gran és un gènere en si mateixa”. Sembla que la sala obligui a fer-ho tot desproporcionat. O com diria un barceloní cursi, bigger than life. Clua ha volgut fer el seu Agost (de Tracy Letts), salpebrat amb tocs d’Àngels a Amèrica i un aire de (Jordi) Casanovas. Tot i el resolutiu muntatge de Mestres, l’espectacular (i força innecessària) escenografia de Paco Azoríni el bon nivell de tot el repartiment, vaig sortir del TNC amb una sensació molt concreta. Sembla que Clua hagi escrit Justícia pensant en les futures posades en escena que se’n faran pel món (si Tony Kushner vol), perquè és un text que explica coses que aquí coneixem de sobres.
Que al final de la Guerra Civil molts catalans es van canviar de bàndol, que el Front d’Alliberament Gai va ser pioner en tot l’Estat en les reivindicacions LGBTI o que Convergència i Unió és un partit corrupte, ja ho sabem totes. O ho hauríem de saber, a hores d’ara. Més enllà de l’atreviment d’esmentar el cas Banca Catalana, el text de Clua vol tocar tantes tecles que només les frega amb el tou dels dits. És allò de la “síndrome de la Viquipèdia” (que no de la Vicky Peña, que està estupenda). El moviment queer (“els maricons de tota la vida”) o la identitat sexual dels personatges acaben sent una excusa més en un discurs políticament molt correcte, ideal per a complaure tots els públics. Ho sé, ho sé, Sala Gran i bla bla bla…
El fet que a Justícia aparegui una parella de lesbianes (com succeïa a Temps salvatge, de Josep Maria Miró), em va fer pensar en el que he escrit al principi d’aquest article: quan deixarem que siguin elles, les autores, les que ens parlin en primera persona? Què ha de passar perquè una dramaturga estreni a la Sala Gran? Em sembla que és innecessari que jo ho digui, però si la futura directora artística del TNC és una dona, això serà un fet. Només hauran passat vint-i-cinc anys des de la seva inauguració. Visca Catalunya. Oriol Puig Taulé
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el us proposem…
Benvolguts simpatitzants, com heu pogut veure alguns de vosaltres, en les dues últimes representacions teatrals que s’han portat a terme al Teatre Zorrilla, s’han repartit les butlletes que serviran per conèixer quina va ser l’obra representada durant l’any 2019 als teatres públics badalonins, que més va agradar al públic badaloní. Doncs bé, aquestes butlletes es continuaran repartint en les dues properes representacions –Esperant Godot i Eva contra Eva– i esperem que el públic en general i tots vosaltres simpatitzants, feu efectiva la votació, ja que hores d’ara només han dipositat a l’urna un 40% de les butlletes repartides.
Pel que fa a l’agenda que us oferim aquesta setmana, la música continua dominant amb un moment. Només hi ha una oferta teatral, doncs exuberant, amb una sola oferta teatral, un monòleg.
Dijous 20 de febrer, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori, concert COLORS DEL SEGLE XX, en el qual, el DUO DIVAGAÇAO, format per Elizabeth Roma (guitarra) i Ana Moreira (violoncel), fa un recorregut musical personal i lliure on (escoltarem peces amb un significat especial). Hi escoltarem obres de Villalobos, Falla, Montsalvatge, Ariel Ramírez i Piazzola.
Divendres 21 i dissabte 22, a dos quarts de nou del vespre i diumenge 23, a les dotze del migdia i a les set de la tarda, arriba la festa grossa del Festival Internacional de Màgia XX Memorial Li-Chang, amb la Gala Internacional de Màgia. Tindrem ocasió de veure-hi els millors il·lusionistes del moment i gaudir d’un espectacle formidable: podrem , veure Gisell, una maga peruana especialista en manipulació i màgia argumentada, comptarem amb els mags portuguesos Tà na nanga, amb un espectacle original i poètic; des d’Itàlia, el mag Shezan ens transportarà a un món fantàstic a la recerca d’un geni màgic i les seves llanties; arribat del nord d’Europa, es podrem veure el mag finlandès Marko Karvo, campió del món de màgia, que oferirà un espectacle amb aus i el número de grans il·lusions arribarà des del sud de la península de la mà del Mag Sevilla. El presentador de les gales serà el mag madrileny Jaime Figueroa i, com sempre, la direcció va a càrrec de qui és l’ànima del Festival, Enric Magoo.
Dissabte 22, a les sis de la tarda, la sala de la Societat Coral La Badalonense, serà escenari en que Projecte Ixthys Teatre de Badalona presentarà Albert López Vivancos, el qual oferirà un espectacle monologuista que han titulat A ESCENA. Com afronta un actor el personatge que ha d’interpretar? L’ha de conèixer, l’ha d’entendre, l’ha de sentir? A ESCENA, és un espectacle amb cançons de teatre musical adobat amb textos poètics que van teixint un fil conductor.
Dilluns 24 de febrer, a les vuit del vespre, l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona torna a acollir la Jam Hits the Town, jam session que repassa les arrels del reggae com el roots i el rocksteady, passant pel dub, fins a sons més actuals com el new roots i el dancehall, tot deixant espai també a estils com el hip hop i el rap, nascuts al Bronx però amb origen als sound systems jamaicans, on els discjòqueis van començar a improvisar sobre bases instrumentals.
Jaume Arqué i Ferrer
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
NOMÉS LA FI DEL MÓN, Aigües que semblen manses que ho arrosseguen tot.
Es defineix La Perla 29 com un espai de creació teatral on es vol treballar a gust i en llibertat. Aquesta filosofia suposa explorar textos que de vegades no resulten senzills, ni d’aprendre ni d’escoltar, i això fa que s’aixequin espectacles poc aptes per a no iniciats però necessaris per veure altres cares de l’art més viu.
Jean-Luc Lagarce va morir de Sida als 38 anys, no va poder veure estrenada la seva obra “Juste la fin du monde”, esdevinguda també una pel·lícula el 2016 sota la direcció de Xavier Dolan. Broggi en fa un espectacle on la paraula és la protagonista, una poètica d’aigües manses que amaguen els sentiments més acarnissats. El pitjor de la família, seria un bon titular.
Un escriptor – potser l’alter ego de l’autor -, coneixedor d’una mort propera i prematura, torna a casa on no troba el caliu necessari per anunciar la mala nova. El text, deixat anar sense estridències, on uns s’encomanen del to de l’altre, reflexa un quadre familiar poc envejable. Resulta curiós, als que ens dediquem al teatre, veure el que sempre ens diuen que no hem de fer, que no hem d’agafar-nos al to de l’altre que ho vigilem, i aquí, veus tot el contrari, un to aparentment tranquil i encomanadís, només trencat per algunes intervencions de l’Antoine – Sergi Torrecilla -, a qui se’l titlla de violent.
David Vert obre i tanca l’espectacle de la mateixa manera, oferint uns monòlegs que van succeint-se al llarg de l’espectacle, en veus de la veterana Muntsa Alcañiz, la jove Clàudia Benito i la omnipresent Màrcia Cisteró. El programa de mà, parla de les vivències als assajos i fent l’esforç imaginatiu necessari, els veig com aquells exercicis de relaxació on et deixes anar buscant la felicitat perduda
Els bons director tenen permís per explorar totes les opcions, i Broggi ha treballat amb els seus, un teatre senzill de veure, de sentir i que crida a la reflexió, com han de fer els bons textos. Prosa poètica en podríem dir.
Tot i això, els 110 minuts de drama familiar van ser un repte complex d’assolir, asseguts en aquelles cadires no aptes per a majors de 60. No podríem explorar altres tipus de seients per a propers espectacles?
Vam fer sortir uns quants cops la Companyia a saludar, l’esforç s’ho mereixia. És un text que m’agradaria rellegir, crec que em vaig perdre algun detall d’un espectacle difícil de recomanar als no habituals, però que cal viure, tot i que en unes millors cadires… ei, si pot ser.
La Perla 29 ofereix un espectacle diferent, és la seva filosofia. Per això els anem a veure. I per molts anys.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 4 de febrer de 2020
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Que continuï la música! No sé qui va signar aquesta frase, però la nostra ciutat s’hi aferra de manera constant. Doncs endavant. Pel que fa al teatre, ens arriba una bona producció del TNC i el Festival Internacional de Màgia-XX Memorial Li-Chang continua el seu camí triomfal.
Vine a viure el primer 8.000 m de Beethoven! Les exalumnes del Conservatori, Júlia Álvaro i Marta Guillén, oferiran un concert dijous 13 de febrer, a les vuit del vespre, a l’auditori del Conservatori, amb la col·laboració de qui va ser el seu professor en aquest centre, Marcos Bosch. Conduiran a la música de Beethoven a través del Quartet Calders i Marcos Bosch, anomenat així en honor a l’escriptor Pere Calders (es va formar l’estiu de 2018 a Barcelona). El formen les violinistes Júlia Álvaro (Santa Coloma de Gramenet) i Marta Guillén (Premià de Mar), la violista Teresa Roldán i el violoncel·lista Miquel Felip. El programa serà Quartet núm. 1 en Fa Major op. 18 núm 1. Allegro amb brio, Adagio affettuoso ed appassionato, Scherzo: Allegro molto, Allegro.
Nova cantata solidària de J. S. Bach, dissabte 15 de febrer, a un quart de nou del vespre, a l’església dels Pares Carmelites. El Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona interpretarà la Cantata BWV 167 (Homes, exalceu l’amor de Déu). La interpretació anirà a càrrec de Francisco Fernández, Ana Querol, violins; Santi Burgos, viola; Paula Blàzquez, violoncel; Diego Civilotti, contrabaix; Francesc Castillo, oboè; Josep Borràs, fagot, i Àngel Vilagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran les de Lorena García, soprano, Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Enric Padilla, baix. La direcció és a càrrec de Jordi Montoliu.
Una producció del TNC al Zorrilla, dissabte 15 de febrer a dos quarts de nou del vespre, La rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra. Avui -vuit dècades després que l’insigne poeta escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona-, la Rambla de les Flors continua vertebrant les confluències de la nostra realitat: s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina i és testimoni d’excepció́ de les agitacions polítiques. La parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer.
Diumenge 16 de febrer, a les set de la tarda, la sala Enric Borràs del Teatre Principal oferirà dins el Festival Internacional de Màgia, XX Memorial Li-Chang, Confidències d’un prestidigitador, d’Enric Magoo.
40 anys de professió, 40 anys d’il·lusions! I per celebrar-ho, l’Enric Magoo, el director del ja cèlebre Festival Internacional de Màgia de Badalona, ens presentarà un espectacle inèdit i original per mostrar-nos com la màgia del teatre la genera tot allò que no veiem en un escenari.
Ara, però, està molt disposat a despullar-se per descobrir-nos, en una festa íntima, l’autèntic i meravellós ritual que ha forjat durant tota una vida dedicada a la màgia, dedicada a emocionar, dedicada a fer-nos somiar.
Espectacle de màgia amb el número guanyador del 3r Premi Mundial de Màgia Còmica.
Per molts anys, Enric!
Aquest febrer, el cicle de música Enjoy the Silence, amb el suport de l’Associació Last Exit Management, ofereix una proposta molt especial amb un dels referents del rock català en format acústic. Diumenge 16 de febrer, a dos quarts de vuit, el Círcol presentarà Lluís Gavaldà en un concert a la carta. El cantant d’Els Pets, banda icònica del rock català des de la seva explosió a finals dels 80, es presenta juntament amb el pianista Joan-Pau Chaves, fet que dona continuïtat als concerts que fa quatre anys van dur a terme a les sales de teatre més importants de Catalunya.
Dintre del cicle Per fi és dilluns!, 17 de febrer a les vuit del vespre, a l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona,
David A. Garcia, professor de guitarra de l’EMMB, ens presenta el seu grup Caracara, format per Jon Cottle (violoncel), David A. García (guitarra) i Xevi Matamala (bateria). Tres costats d’un mateix triangle. Tres instruments -violoncel, guitarra i bateria- que presenten un repertori original i propi inspirat en la música de Brasil, però connectat amb la cultura mediterrània i sobretot amb la vida quotidiana. A cavall entre un so modern i clàssic, entre el pop i la tradició, el jazz i la música popular, la música instrumental i la música vocal, sorgeix una sonoritat original, de fusió i amb molta personalitat.
Jaume Arqué i Ferrer
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Aquesta setmana, a més de la música que continua marcant les programacions setmanals a la nostra ciutat, hi ha possibilitat de veure una de les obres del festival de teatre en llengua francesa que s’està celebrant a Barcelona.
El 4t Festival de Théâtre en Français OUI arriba a Badalona amb l’obra Gibraltar a l’escenari del Círcol, dimecres 5 de febrer a les 20.30 h, en versió subtitulada. La dansa envolta aquest text en què coneixem a Salig, que se’n va d’Ouaga, capital de Burkina Faso, a França per buscar-se la vida. A través de la seva investigació descobreix el pare i la ràbia d’adolescent s’esvaeix … Mai no deixarà el seu somni.
En el cicle Ja és dijous!, aquest 6 de febrer, a les vuit del vespre a l’auditori del Conservatori, actuació de Nawa Ensemble, grup fundat a Síria el 2007 per Moslem Rahal. Després de la guerra a Síria, Nawa va desaparèixer, ja que els seus membres es van separar. Rahal va tornar a engegar Nawa Ensemble a Barcelona el 2019, després de la col·laboració amb nous membres del grup Orpheus XXI de Jordi Savall. Nawa Ensemble presenta un repertori amb música del Pròxim Orient i composicions pròpies que representen el takhit. La paraula àrab takhit significa llit o un lloc per dormir. Però també representa relaxació en la música o el lloc on els músics es poden reclinar per fer música. Formen la NAWA ENSEMBLE, Safi Al Hafez (oud), Georgi Dimitrov (qanun), Imad Amrah (caixó i veu), Ali Aksoy (percussió) i Moslem Rahal (ney i veu / director).
El badaloní Martí Serra presentarà al Círcol, dissabte 5 de febrer de 2020, a les vuit del vespre, el seu nou treball amb el quartet recent format i integrat per tres joves talents de la impressionant nova fornada de jazzman del país, on destaca l’excepcional trompetista Òscar Latorre. El disc és un recull de composicions originals del saxofonista, d’una gran intensitat i lirisme, un viatge per diferents textures i ritmes i que abasta molts estils dins el jazz, des dels aires de Nova Orleans fins al rock més modern. El Martí Serra Quartet està format pels músics següents: Martí Serra (saxo), Òscar Latorre (trompeta), Pau Sala (contrabaix) i Josep Cordobés (bateria).
Dissabte 8 de febrer, la sala Enric Borràs del Teatre Principal, a dos quarts de nou del vespre, serà l’escenari de l’inici del XX Memorial Li-Chang, amb l’espectacle Màgia i humor, en el qual els protagonistes comptaran amb un mestre de cerimònies que serà l’atípic i polifacètic, amb un llenguatge propi de l’humor, el showman Marcel Tomás. Hi haurà l’actuació del Mag Marín, un jove mag divertit i atrevit, guardonat amb el Premi Nacional de Màgia i guanyador de la primera edició del programa televisiu Pura màgia. L’altre mag que actuarà en la mateixa vetllada serà el mag Wody Aragón, guanyador en dues ocasions del Premi Mundial de Cartomància.
En el cicle Per fi és dilluns!, el 10 de febrer a les vuit del vespre, a l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona, hi haurà l’actuació de Gemma Abrié, en el concert que titula SoloBasSing i que tindrà com a invitat el guitarrista badaloní Josep Traver. Un veritable festival de cançó i jazz. Nascuda a Barcelona el 1984, Gemma Abrié té una trajectòria de casi deu anys als escenaris com a solista principal de la jove formació catalana Ivanow Jazz Group i de nombroses formacions de jazz, gòspel i soul de tot Espanya i França.
Jaume Arqué i Ferrer
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
ON PODEM ANAR?
Badalona 28 de gener de 2020
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Seguim amb la tònica de fa unes setmanes: la música amb una programació més o menys regular, va oferint concerts de tots tipus, mentre que pel que fa al teatre es van produint aparicions esporàdiques, i de la dansa ja no cal que en parlem. Esperem que s’animi el món teatral badaloní per poder recomanar-lo.
Carles Marigó és un músic blanenc inquiet que s’interessa per tots els vessants de la música i de l’art. Aquesta inquietud ha fet que participés en projectes per a cobla i també de música clàssica, jazz, funky, salsa, teatre, etc. És llicenciat en interpretació musical en especialitat de piano per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Va cursar els estudis amb el pianista Vladislav Bronevetsky i ha rebut premis en concursos nacional i internacionals de piano. Aquest músic, dins el cicle Ja és dilluns!, dijous 30 de gener de 2020, a l’auditori del Conservatori , a les vuit del vespre, oferirà un concert que s’ha titulat Improvisació, un recital d’improvisació inspirat en la figura de Ludwig van Beethoven i Franz Lizst, amb un repertori: ad libitum.
La companyia de teatre amateur d’antics alumnes de l’Escola Betúlia de Badalona, els Betulex, actuarà aquest cap de semana, dissabte 1, a les nou del vespre i diumenge a dos quarts de set, a l’escenari del Círcol. Oferiran una versió teatralitzada molt especial d’Un funeral de mort, la comèdia del cineasta britànic Frank Oz, en la qual una família anglesa prepara el funeral del patriarca. La tensió va creixent i surten a la llum les antigues picabaralles entre els fills. L’aparició d’un desconegut que afirma que el difunt ocultava un fosc secret contribueix a empitjorar les coses, fet que obliga la família a prendre mesures dràstiques per evitar que el funeral es converteixi en un desastre total.
Diumenge 2 de febrer, a les sis de la tarda, l’església de Sant Francesc de Bufalà serà escenari d’una gala lírica, que tindrà com a protagonistes la soprano Laia Camps i el tenor Joan Martínez Colàs, els quals oferiran un repertori selecte d’aries de diferents òperes i sarsueles.
Continuant amb música, el cicle Per fi és dilluns!: durant tota la setmana, del 3 al 7 de febrer, a les vuit del vespre, els alumnes d’instrument de l’escola pujaran a l’escenari per interpretar el repertori que han estat treballant, acompanyats de companys o professors. Una setmana plena de música!
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona 21 de gener de 2020
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
No hi ha dubte que se’ns menja la música. Gairebé tot el que us oferim és música, tot i que la presència de Lluis Homar, ens reconforta.
Nou concert del cicle Ja és dijous! Pau Figueres, guitarra (flamenc- fusió) és un dels millors guitarristes del país. En el seu cas, la intuïció l’ha dut a remenar compassos de buleria, i a imaginar una connexió amb el flamenc a través de la família extremenya de la mare. Pau Figueres concentra en un sol instrument les tradicions guitarrístiques de les quals prové; la música clàssica i contemporània, el flamenc i altres sonoritats d’avui dia que es barregen en un so i un toc que escapen dels compartiments de gènere habituals. Actuarà a l’auditori del Conservatori dijous 23, a les vuit del vespre.
La neta del senyor Linh, és la versió teatral de la famosa novel·la de Philippe Claudel. Una faula sobre l’exili, la soledat i la recerca de la identitat.
Un monòleg interpretat per Lluís Homar en un dels muntatges del mateix text del director de la Toneelhuis Guy Cassiers, Guy Cassiers, que podrem veure dissabte 25, al Teatre Zorrilla, a dos quarts de nou del vespre. Sobre l’escenari, tot és bastant minimalista, unes quantes càmeres les projeccions de les quals es passen en una pantalla, alguns instruments musicals i cadires. Tot plegat atorga un aire de modernitat, de muntatge, a una història que, en realitat , té un aire clàssic, com de vella llegenda.
Nova cantata solidària de J.S. Bach. Dissabte 25 de gener, a un quart de nou del vespre, a l’església dels Pares Carmelites, el Cor Tessàlia i el Conjunt Instrumental de Conservatori de Badalona, interpretaran la Cantata BWV 111 (El que el meu Déu vol , això es tot el temps) de Johan Sebastian Bach, dirigida per Xavier García i la Cantata BWV 61 (Ara ve el salvador gentil), dirigida per Jordi Montoliu. La interpretació anirà a càrrec de Júlia Alvaro i Isaac Bachs, violins; Santi Burgos i Víctor Matau, violes; Paula Blàzquez, violoncel; Diego Civilotti, contrabaix; Montserrat López i Francesc Castillo, oboès i Àngel Vilagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran les de Gisela Parodi, soprano, Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Jordi Sánchez, baix.
El 2019 es van commemorar els vuitanta anys de la finalització de la guerra civil espanyola la qual ens va abocar a una cruel dictadura. A l’obra, un personatge anònim ens trasllada al temps de la guerra. Relata les seves vivències i reivindica la memòria d’aquells que van patir les represàlies d’un règim autoritari. Terra humida és un monòleg musical escrit i interpretat per Albert López Vivancos, amb música de Pedro Pardo i direcció d’Estanis Aboal, que podrem veure diumenge 26 de gener, a les sis de la tarda, a la sala de la Societat Coral La Badalonense.
Diumenge 26 de gener, a les dotze del migdia, al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (camí del Monestir, s/n, Badalona), els que hi van normalment, els que hi van d’excursió i als que els qui l’hi interessa la música clàssica, podran gaudir d’un concert protagonitzat pel cor d’exalumnes del Conservatori, DEX-Cor, juntament amb 3 Nations Ensemble-Orquestra Barroca, que interpretaran fragments del Messies de Händel. Les solistes seran Gloria Lorentz, soprano i Montserrat Pi, contralt i el director, Àngel Vilagrasa.
L’Orfeó Badaloní diumenge 26 de gener, a les dotze del migdia, a l’Espai Tolrà, inaugurarà el cicle Concerts Vermut del 2020 amb l’agrupació ARSDUO, un duet instrumental format per Albert Rodriguez al violi i Juan Diego al piano, que aproparan als assistents a peces de Mozart, Händel, i E, Toldrà, per tots els amants dels clàssics.
El dilluns 27 de gener, a les vuit del vespre, a l’auditori de l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), el vibrafonista Geni Barry serà l’encarregat d’obrir la jam session, coordinada per Martí Serra, dins el cicle Ja és dilluns!. Les jam sessions estan pensades perquè alumnes, professors, i músics en general, tinguin un espai on trobar-se i tocar junts. La jam és oberta a tothom.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
ON PODEM ANAR?
Badalona 14 de gener de 2020
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
De moment en la represa de l’any, la música és qui marca la pauta dels espectacles badalonins.
Dijous 16 de gener, a les vuit del vespre, a l’Auditori de Conservatori, es reprèn el cicle Ja és dijous!, amb un primer concert que porta el títol de BEETHOVEN A TRENC D’ALBA, a càrrec de la pianista Alba Ventura, i que serà un dels concerts amb què comencem la celebració “Beethoven” ja que el 2020, és el 250è aniversari del seu naixement.
Nascuda a Barcelona, l’Alba va fer el seu debut com a solista a l’edat de tretze anys amb l’Orquestra de Cadaqués. Des d’aleshores la seva carrera com a solista internacional no ha parat de créixer, amb invitacions que rep des de gairebé els cinc continents. La dirigeixen grans directors, ha format part de grans orquestres i ha aconseguit diferents guardons d’ordre nacional i internacional. En l’actualitat Alba Ventura és professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Interpretarà les sonates núm.14 “Clar de lluna” i núm.23 “Appasionata”; de Ludwig van Beethoven.
La majoria de membres de la Dramàtica del Círcol van representar el dia de Nadal el seu tradicional espectacle. Enguany van estrenar d’ESTRELLES I TORRONS: EL MUSICAL!, on es van poder detectar els problemes que tenien el dia de l’estrena els actors i les actrius del Círcol. Però com que qui canta els seus mals espanta, doncs això, que aquí ho espantem tot amb uns quants números musicals. Es podrà tornar a veure a l’escenari del Círcol, dissabte 18 de gener, a les nou del vespre.
Carme Canela i Joan Monné, comparteixen escenaris des de fa molts anys però no ha estat fins ara que s’han decidit a enregistrar un disc tots dos junts a duet. Composicions que commouen per la bellesa i la profunditat de les lletres, totes servides a la seva manera, sense gaire arranjament, gairebé en cru. Tan senzill i tan complicat alhora. Aquest nou concert del cicle Per fi és dilluns!, tindrà lloc dilluns 20 de gener, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB).
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
08 DE GENER DE 2020
ON PODEM ANAR? 2ª edició
Això és el que us oferim
URGENT!!!Ha arribat un anunci des de l’Orfeó Badaloní, que la conferència de Ferran Compte, sobre l’òpera AIDA, prevista per dijous 9, a l’Espai Betúlia, a les set de la tarda, s’ha traslladat a l’Espai Marina, de l’Orfeó, del carrer Marina 48, o sigui al lloc habitual, i és mantén la mateixa hora.
Tornen els concerts del cicle Per fi és dilluns!, a l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), en la seva seu del carrer Germà Bernabé. El primer concert d’aquest any, tindrà lloc dilluns 13 de gener, a les vuit del vespre i anirà a càrrec de la badalonina MARTA CERVERA, formada a l’EMMB i al Liceu, que presenta el seu primer disc, “Carícies per l’ànima”, un treball molt personal on aquesta jove pianista dóna sortida a unes composicions que van del jazz al pop, passant pel soul i el hip-hop, acompanyada d’uns excel·lents músics. Un projecte fet des de l’ànima i per a l’ànima. Marta Cervera estarà acompanyada per: Albert Clapés (trompeta), Alba Alsina (saxo), Blai Masó (guitarra), Joan Vigo (baix), Rubén Carmona (bateria) i Julia Isern (veu).
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
