ON PODEM ANAR?
Badalona, 16 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Poca oferta, però per descomptat música… I a preparar-se per la setmana la setmana vinent, que veurà la llum la nova programació dels teatres públics badalonins i es podran recollir els abonaments.
Un concert divertit i vibrant que trasllada als orígens de la música popular americana. Una exhibició acústica que descobrirà la història i les anècdotes del baix, del fiddle i de la música old-time, bluegrass i cajun. Aquest és l’espectacle, que servirà de cloenda de les Nits d’estiu organitzades pel Museu de Badalona i que tindrà lloc divendres 19 de juliol, a la fàbrica de l’Anís del Mono, a les nou del vespre, a càrrec de Lluís Gómez Dotze contes Trio, format per Lluís Gómez – 5- estring banjo, mandolina i veus, Carol Duran – violí i veus i Maribel Rivero – contrabaix i veus. Abans del concert, es farà una visita guiada a la fàbrica en la qual es podran veure tant els espais patrimonials com les diferents àrees de producció de l’Anís del Mono.
Dijous 18 de juliol, en el marc dels Vespres a la fresca que organitzant al badiu de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona (carrer de Sant Miquel, 34), a les vuit del vespre, es representaran diverses peces de micro teatre originals del badaloní Marc Torrecillas, interpretades per Mònica Van Campen, Oriol Rafel i el mateix Marc Torrecillas.
Pel que fa als Vespres a la fresca a l’Associació de veïns del Centre, dimarts 23 de juliol, a les vuit del vespre, que hi haurà l’actuació de la guitarrista Júlia Villarroel, de l’Associació de la guitarra de Badalona. Júlia Villarroel va néixer a Guayaquil (l’Equador), i es va iniciar els estudis de guitarra al Conservatori Nacional Antonio Neumane i en l’actualitat està cursant els estudis universitaris al Conservatori Superior de Música de Vigo. En el Concurs Internacional de Joves Intèrprets de guitarra clàssica de Badalona, va obtenir el tercer premi.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
Critica de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS.
Un retorn més que correcte
El primer que caldria plantejar-nos és si era necessari veure què va passar amb la Nora, aprofundir en la història d’un dels personatges femenins més populars del teatre. No és la primera vegada que algú té aquesta temptació, però sí és la primera que situa la història vint anys després i desenvolupa tots els personatges rellevants de l’obra original sota aquesta premissa. De fet, el resultat que aconsegueix l’autor nord-americà Lucas Hnath és realment meritori, ja que aprofundeix en les raons de la Nora, en el seu feminisme i en la seva defensa de la llibertat personal, però també en les contradiccions que tot això pot portar. Els raonaments dels altres personatges -la dida conservadora, el marit dolgut o la filla interessada- posen les bases d’un diàleg a quatre bandes que acaba sent força enriquidor. Potser un pèl llarg i discursiu, però ric i revelador.
La direcció d’actors és el millor de la funció. El que aconsegueix Sílvia Muntdels quatre intèrprets és just el que feia falta; ni més ni menys, ja que a la solvència i gran professionalitat d’Emma Vilarasau i Ramon Madaula s’hi afegeix l’eficàcia innegable d’Isabel Rocatti i Júlia Truyol. El que sí que podríem retreure-li a Munt és que deixi fora d’escena la porta de la casa -potser la porta teatral més famosa de tots els temps- i que opti per una escenografia i una estètica excessivament minimalistes. Entenc la intenció i valoro l’elegància de la sobrietat, però crec que hi havia opcions similars amb les que no calia convertir la casa dels Helmer en una mena de tanatori sense ànima.
Carles Armengol.
FA CINQUANTA ANYS.
FA CINQUANTA ANYS
de l’1 de juliol al 30 de setembre de 1969
Pocs espectacles d’arts escèniques es van oferir els mesos d’estiu al públic badaloní.
05/07/1969 – CAMP D’ESPORTS C.P. SANT JOSEP. En l’entarimat muntat al camp de bàsquet, es va celebrar XX Festival de Ballet a càrrec de les alumnes de Maria Teresa Solé , a benefici d’Aspanin
06/07/1969 – CAMP D’ESPORTS C.P. SANT JOSEP. L’endemà, aprofitant el muntatge, van ser les alumnes del Col·legi Nen Jesús de Praga, que van oferir la seva Festa de Primavera, amb direcció de Maria Lluïsa Quintana.
13/07/1969 – PATI DELS CARMELITES. Festival amb motiu de la celebració de la Mare de Deu del Carme, amb l’actuació de l’Esbart Infantil de la Joventut Carmelitana i les Barrufetes de Fira d’Infants.
21/09/1969 – CAMP DEL CÍRCOL. Festival de danses folklòriques organitzat per l’Esbart Badalona del Museu, amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires, Esbart Egarenc, Esbart Olesa i el mateix Esbart Badalona.
28/09/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. Vetllada Literària Musical on es va donar lectura a càrrec de Anna Maria Mauri i Jordi Oriol, els poemes de Josep Carner, Josep Maria de Sagarra i Maria Antònia Salvà, premiats amb les Flors Natural, Englantina i Viola, dels II Jocs Florals organitzats per l’entitat l’any 1916. Posteriorment es van llegir tres obres de Carme Oller, Joan Argenté i Josep Gual i per últim, va tenir lloc un Concert de sardanes a càrrec de la Cobla Maresma.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
Crítica d’AMOR MUNDI
Amor mundi. L’aventura d’educar
Quan jo era petit, els nens i nenes anàvem a col·legi, els pares ens matriculaven i confiaven més o menys cegament en els mestres; suposo que no els quedava altre opció. Quan el col·legi va esdevenir escola, quan els pares es van reunir en AMPES, quan els nens es van convertir en aprenents de dirigents i van començar a fer la vida menys amable als que treballen per ajudar-los a ser millors, tot va canviar. I deixo que cada un de vosaltres decideixi en quins aspectes el canvi va ser a millor.
L’Aurelia (Marta Angelat) es mestra però ja no treballa. Un problema de visió i un altre amb una criatura, l’han deixat a casa, que ha esdevingut el conegut “racó de pensar”, pensar en veu alta en aquest cas, per facilitar el fet teatral.
Amor Mundi, de Victoria Szpunberg es un text que deixa molt clar el conflicte que vol tractar, la situació d’indefensió dels professionals de l’educació, sovint ofegats entre normatives i males arts d’aquells que quan eren d’infantil, els idolatraven.
Una pèrdua de la serenitat exigible, una situació poc pensada – o no – un enregistrament malèvol, que condueix a la reflexió, en companyia d’una neboda (Aina Calpe) que no serà el que sembla, i una monitora de pati (Blanca Garcia-Lladó), que oferirà la part més fresca de la situació, permetent al públic la rialla imprescindible.
Impressionant interpretació de la “nena”, donant un cop d’efecte per la seva naturalitat, i oferint la part més neta de la canalla. Un consell, no tingueu pressa a sortir de la sala.
Un bon espectacle, tirant a fosc potser per posar-te en la situació de mala visió de la protagonista, un espectacle que et permet un llarg comentari sobre el sistema educatiu mentre gaudeixes d’una cervesa torrada i un bon acompanyament de plat. L’espectacle passa volant, si fa no fa com el temps de tertúlia al menjador,fins el fosc final, quan el personal de sala et recorden que també volen anar a dormir.
Anuncis
ON PODEM ANAR?
Badalona, 9 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us proposem…
Segueix el total domini de la música en els espectacles que s’ofereixen a la nostra ciutat.
La cloenda de les Nits d’Estiu als badius, serà dijous 11 de juliol, a les nou del vespre, a la rectoria de la parròquia de Santa Maria, entrada pel carrer de Dalt, 47, amb l’actuació deGAME of TONES. La veu és la forma més espontània i natural d’expressió musical. A diferència dels altres instruments, la veu no és visible i amaga unes possibilitats immenses i Game of Tones, amb l’espectacle VIDA, se serveix únicament d’aquest instrument primigeni per enllaçar emocions, música i experiències vitals.
Divendres 12, a les nou del vespre, a la fàbrica de l’Anís del Mono, nova sessió de les Nits d’Estiu organitzades pel Museu Municipal. Després de la ja normalitzada visita als espais patrimonials de l’empresa, hi haurà l’actuació del cantant Anthus –una de les millors veus masculines de jazz del país- i de l’aclamat trompetista Pol Omedes. Acompanyats per Max Villavecchia (teclats), Manel Fortià (contrabaix) i Òscar Domènech (bateria); sumen el talent, art i passió per presentar aquesta proposta seductora que ens transportarà a l’univers de Baker.
L’espectacle de les Nits al Port de Badalona, de dissabte 13 de juliol, a les deu del vespre, serà l’actuació de A GRUP VOCAL, grup vinculat a la ciutat que ha aconseguit gran projecció. És el cor resident de Tu cara me suena (Antena3) i Operación Triunfo (RTVE), finalistes d’Oh Happy Day(TV3) i AcapelA de la cadena # 0 de Movistar +, i participants també del concurs de talents deGestmusic Insuperables. Amb tres treballs discogràfics sota el braç i dirigid per Marc Sambola, la formació s’ha erigit com un dels grups vocals amb més espectacle sobre l’escenari.
Dissabte 13, a les deu del vespre, les Nits al Port oferirà l’actuació de Vic Mirallas, un apassionat de la música des de petit que ha estat format al Conservatori de Badalona. Després de rebre formació clàssica, rep una beca per estudiar a Berklee (Boston / EUA) en una de les escoles més prestigioses del món, on és descobert pel director artístic d’Alejandro Sanz que el fitxa per anar de gira amb la banda com a saxofonista i corista en els concerts de Sanz. Ara presenta temes propis, combinant faceta de compositor propi i músic. Com és el so de Vic Mirallas? Urbà, pop, electrònic, amb influències del jazz i d’artistes com James Blake, Jamie Cullum o Jacob Collier. Ell sona a ell. Seduirà, segur!
El 16 de juliol diverses poblacions de la costa catalana celebren la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la patrona de la gent de mar. A la nostra ciutat, la Capella de Música de Badalona, del’Orfeó Badaloní, amb la col·laboració del Cor Carreras Dagas de la Bisbal de l’Empordà, oferirà el proper diumenge 14, a les vuit del vespre, a l’església dels Pares Carmelites, un concert de melodies populars i catalanes, entre les quals hi podrem escoltar peces de Lluís Llach, La Trinca i Pere Tàpies, entre d’altres. L’acte, conduït pel director Albert Morcillo, comptarà també amb l’acompanyament instrumental de Esther Lobo al contrabaix, Marta Miró al piano i Marta Condeminas al clarinet.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
JERUSALEM
El Gran Lebowski a Little Britain
Nit d’estrena al Teatre Grec. Jerusalem, escrit per Jez Butterworth el 2009, és un dels textos més premiats i representats de la dramatúrgia britànica contemporània, a qui feia temps que diversos directors catalans tenien posat l’ull. Finalment ha sigut Julio Manrique l’encarregat de posar en escena aquest text 100% britànic, amb una companyia 100% catalana i en un teatre grec. El terrassenc Pere Arquillué encapçala un gran muntatge ideal per ser representat durant una nit d’estiu. La festa, així i tot, té alts i baixos. Però segurament una festa no seria tan festa sense els seus moments d’eufòria i de depressió, de ressaca i de buidor. De ser els reis del mambo a sentir-nos l’últim mono del planeta, en mil·lèsimes de segon.
Julio Manrique ha dirigit ‘Jerusalem’, de Jez Butterworth. © Alfred Mauve / ICUB
Se’m fa difícil imaginar aquest muntatge al Teatre Romea, on es representarà la temporada que ve, així com al Centro Dramático Nacional, on també es podrà veure. El Teatre Grec i, sobretot, una nit d’estiu, encaixen a la perfecció amb el text de Butterworth: una mena de compendi de la cultura i la tradició britànica, un somni de diverses nits d’estiu situat a un bosc (digues-li Arden, digues-li Sherwood, digues-li hache) que és en realitat Anglaterra, escrit abans del Brexit però amb la flaire brexitiana en l’ambient. Basat en un poema de William Blake, Jerusalem és el segon himne anglès, el més popular i potser també l’alternatiu, després del God save the Queen que mai tornarà a sonar tan bé com interpretat pels Sex Pistols.
Johnny Byron, “el Gall”, és un pària, un descastat, un home a mig camí entre el homeless i el camell, un gitano anglosaxó que viu dins la seva caravana en un bosc del sud d’Anglaterra. La caravana que no es mou, aparcada des de fa una eternitat en una esplanada, és el centre neuràlgic de Byron i la seva família: una colla de joves, alcohòlics, drogoaddictes i perduts, que veuen en Byron la figura del boig del poble i del pare absent, l’amic i el tutor, el company de farra i l’àngel de la guarda. Pere Arquillué remata la seva trilogia de “personatges desagradables” (després del periodista maltractador de Blasted i l’advocat ultradretà d’Àngels a Amèrica) i ho fa amb l’encert de crear un retrat encara molt més ric polièdric. El Gall és un vividor i un gran cuentista, com Jeff Bridges a El gran Lebowski (aquella pinça als cabells!), allò que la societat ha convingut en definir com a loser però que, en molts aspectes, viu molt millor que tots nosaltres. Sense feina, propietats ni preocupacions, la seva vida és un present continu, un hedonisme perpetu i un carpe diem infinit (una carpa al dia, com deien els llatins).
Chantal Aimée i Pere Arquillué en una escena de ‘Jerusalem’. © Alfred Mauve / ICUB
Del muntatge de Manrique em quedo amb els seus tres grans encerts de càsting: Arquillué fa un dels millors papers de la seva vida, Marc Rodríguezestà perfecte com a Ginger (gran caracterització de Núria Llunell, per cert), i Víctor Pi és un professor psicodèlic deliciós. Em va recordar el flautista escocès i flipat de Little Britain. També m’agraden l’escenografia dissenyada per Alejandro Andújar i l’espai sonor de Damien Bazin, una festa major llunyana i contínua i un bosc que, repeteixo, al Teatre Grec funcionava de meravella: no sabíem distingir si els ocells i els grills eren en directe o gravats. Chantal Aimée i David Olivares estan correctes en els seus papers, sobretot ella al final de la primera part. I Albert Ribalta demostra, un cop més, que domina el to de comèdia sense esforç aparent. No em convenç tant la part jove del repartiment, però això segurament és més responsabilitat del director que dels intèrprets. Els nanos que troben refugi en la caravana de Byron venen de famílies desestructurades, segurament plenes d’abusos i maltractaments de tota mena. Vides petites, en el sentit que són joves que no han sortit mai del poble i es dediquen, bàsicament, a treballar de dilluns a divendres i a emborratxar-se i drogar-se els caps de setmana. No vaig veure en cap moment la sordidesa ni la cruesa d’aquesta colla, que em van semblar massa blancs, massa nets i massa poc perduts. Potser Guillem Balart és qui dibuixa amb més precisió el seu personatge, d’aquella manera que ens fa buscar el seu nom al programa de mà. I Elena Tarrats ens va embruixar a tots plegats amb el poder de la seva veu, d’això no en tenim cap dubte.
Pel que fa als moments de festa, sé on Manrique vol arribar però no acabo de veure que hi arribi: tinc la sensació que vol fer teatre alemany, amb el petit problema que no té actors alemanys. Els intèrprets germànics es passarien segurament les tres hores de la funció bevent cervesa (de veritat), i encara que no es droguessin (o sí) aconseguirien aquella perillositat pròpia de les companyies de la Volksbühne i la Schaubühne (ara feia temps que no sortien als meus articles). Segurament és molt difícil pretendre –nosaltres, pobres i avorrits catalans– intentar emular una tradició interpretativa que ens porta molts anys d’avantatge en crits, suor, llàgrimes i saliva. Perquè, sobretot, és la SEVA tradició interpretativa, no la nostra. Al començament de la representació pensava que m’agradaria veure aquest muntatge interpretat per una companyia anglesa, i veient la proposta de Manrique vaig pensar què en farien els nostres alemanyots preferits.
Julio Manrique ha dirigit ‘Jerusalem’, de Je Butterworth, al Grec 2019. © Alfred Mauve / ICUB
Jerusalem ja s’ha estrenat, i pels aplaudiments i els espectadors dempeus de la nit d’estrena sembla que va agradar. En la memòria de servidor de vostès, l’espectacle estarà per sempre lligat a la meva experiència com a espectador, a la incomoditat de les cadires, als avions que de tant en tant passaven i als petards ocasionals del veïnat. El final del muntatge, amb Arquillué encarat als arbres/espectadors, és un moment de gran potència plàstica i simbòlica, i al Grec funcionava de meravella. Quan la funció es representi al Romea i al CDN, recomano a les productores augmentar la temperatura de la sala i plantejar-se seriosament la inclusió de mosquits i petits insectes entre el públic. Així l’experiència de somni de nit d’estiu serà més completa.
ON PODEM ANAR?
-
Badalona, 2 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us proposem…
Una altra setmana totalment musical que convida a sortir al vespre per veure si es troba un temperatura adient per passar-ho bé.
Dijous 4 de juliol, a les 21 hores, Nova Nit d’Estiu als Badius a l’Associació de Veïns del Centre, c/ de Sant Miquel, 34, amb l’actuació de Cèlia Vila i Marc Baltà, un duet de veus i guitarra que expliquen històries en format acústic, a través de veus que fan un repàs de diverses cançons. Un directe fet des del cor perquè se’n pugui gaudir i sentir-se com a casa.
Inici de les Nits d’Estiu a la fàbrica Anís del Mono, divendres 5 de juliol, a les nou del vespre. Després de la visita guiada (en què es podran veure tant els espais patrimonials com les diferents àrees de producció) el Museu ha programat l’actuació de Magnòlia, un quartet de so trepidant que ens porta una pluja fresca de composicions pròpies i aromes antics, amb l’eco de grans veus. El quartet el formen: Myriam Swanson (veu), Francesc Capella (teclat), Paco Weht (contrabaix) i Xavi Hinojosa (bateria).
També les Nits al Port donen inici aquest divendres 5 de juliol, a les deu del vespre, amb l’actuació a la primera part del grup d’havaneres Port Vell. Aquest grup avui està format per Julián Martínez (tenor i guitarra), Laia Tallet(mezzosoprano), Xavier Tallet (baix i direcció musical), Denis Serrano (acordió) i Germà Tallet (tècnic de so). A la segona part, i seguint amb la cultura catalana, l’esbart convidat és l’Esbart Dansaire de Sant Martí amb l’espectacle SOM, som dansa, som cultura, som país…, un recorregut de danses tradicionals i de creació des del Rosselló fins a València i des de les Illes fins a la Franja de Ponent.
La nit del dissabte 6 de juliol, en un programa continu, la Nit al Port, a les deu del vespre, està dedicada a espectacles regionals de folklore gallec i andalús, gràcies a les actuacions de l’Agrupació Cultural Agarimos, Flamenc Viu, el Cor Rociero Ntra. Sra. de l’Esperança i el Cor Rociero Acra-Ciutat de Badalona, que tancarà la vetllada amb la Salve Rociera. Obrirà la nit Flamenc Viu, amb una introducció de guitarra amb tangos flamencs; cantaran en la veu d‘Almonte i conclouran l’espectacle amb un popurri de rumbes. Donaran pas a l’Agrupació Cultural Gallega Agarimos, en plena projecció i promoció fins i tot internacional. Pel que fa als cors rocieros que actuaran a continuació, primer ho farà el de La Nostra Senyora de l’Esperança i tancarà la nit el Cor Rociero Ciutat de Badalona (ACRA- Ciutat de Badalona), que acabarà amb l’aclamada Salve Rociera.Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
-
EL TEATRE LLIURE TORNA A MOLAR
EL TEATRE LLIURE TORNA A MOLAR, per Oriol Puig Taule.
Juan Carlos Martel sap muntar una bona posada en escena. La presentació del seu projecte per la direcció artística del Lliure, el mes de gener passat, ja va ser tota una declaració de principis: envoltat del seu equip, Martel va asseure’s a la grada de l’Espai Lliure mentre els periodistes ocupaven l’espai escènic. Una manera molt elegant de diferenciar-se del seu predecessor, que ho feia sol a l’escenari de la sala Fabià Puigserver. Ara, a la presentació del primer semestre de la temporada 2019/2020 (de setembre a gener), l’espai triat va ser la sala d’assaig. Martel reivindica aquest espai com un lloc sagrat, on l’escolta és bàsica i on tots plegats ens hem d’enfrontar a les nostres equivocacions. La solució escenogràfica també va ser molt resolutiva: la programació estava escrita en vermell i blanc als miralls de la sala, cosa que permetia a Martel seguir el guió còmodament, i a tots els presents tenir una idea global de la cosa. Bravo per l’equip de comunicació.
El símbol “&” és el triat per il·lustrar la temporada vinent. Provinent del llatí i la lligadura tipogràfica d’et (ora et labora, gratis et amore, panem et circenses), aquest símbol vol ser el punt d’unió de sis branques de programació caracteritzades per la conjunció copulativa: &ciutat, &lliure, &int., &khatasis, &espai i &acciódirecta. El millor moment de tota la roda de premsa va ser, sense cap mena de dubte, quan un periodista va preguntar a Martel si era conscient que aquest símbol (present a les samarretes i bosses promocionals) podia recordar a un llaç groc. Aixecaments de cella generals, a totes bandes de la sala. Martel té una cosa clara: els fundadors del Lliure eren molt joves quan van crear el teatre, per tant la seva intenció és que el Lliure dialogui amb la societat del present, i ho faci a partir dels creadors “joves”. Joves que, en la nostra societat precària i que condemna a l’emergència eterna, tenen trenta-molts o quaranta-pocs anys, però ja ens entenem. Lluís Pasqual tenia vint-i-cinc anys quan va fundar el Teatre Lliure, no ho oblidem.
La programació de Martel, feta conjuntament amb Georgina Oliva com adjunta a la direcció artística i la companyia La Ruta 40 a l’Espai Lliure (ara ho expliquem) pretén escoltar i dialogar amb diferents espais i realitats de la societat. També es nota, i molt, la presència dels molts comitès de programació amb què compta el projecte martelià, com per exemple el format per Clàudia Cedó i Isaias Fanlo, encarregats de la transparència, la paritat i la diversitat. Això es tradueix, per exemple, que el Lliure passa d’oferir set funcions accessibles (la temporada passada) a oferir-ne 21 (només al primer semestre), o que els serveis educatius desapareixen com a tal i es converteixen en el programa educatiu, que arriba a quasi tota la programació del teatre.
“Soc conscient del risc de fugida d’espectadors que pot patir aquesta casa”, reconeix Martel després de la seva presentació. I és que el Lliure aposta per la creació, tant local com forana, i no fa concessions de cara a la galeria o al gran públic. Als abonats del Lliure se’ls eriçaran les cabelleres (blanques) en veure la programació, però la idea de Martel és guanyar nous públics. Alerta: per als menors de trenta anys, les entrades per a TOTS els espectacles costaran 9 euros. Sí, sí, com ho senten, nou euros. Donant una ullada a aquesta programació, sembla que el Lliure s’hagi emmirallat en l’Antic Teatre, la Sala Hiroshima i el TNT, parlant d’exemples locals, i en gran part dels teatres públics europeus, si mirem nord enllà. De casa nostra trobarem noms com La Calòrica (que celebrarà el seu desè aniversari amb la reposició del seu primer espectacle), Carla Rovira (dramaturga resident), Marc Villanueva Mir, Mos Maiorum o el col·lectiu d’artistes VVAA. Com dèiem abans, la companyia La Ruta 40 ha sigut l’encarregada de programar l’Espai Lliure durant els primers tres mesos, on podrem veure espectacles d’Azkona & Toloza (Tierras del Sud), Alícia Gorina (In Wonderland) o Atresbandes conjuntament amb el duo Bertrand Lesca & Nasi Voutsas (It don’t worry me). La Ruta 40 recupera el seu espectacle Cúbit, del qual només se’n van fer dotze funcions a l’Espai Lliure, ara fa dues temporades, i estrenarà Reiseführer (títol provisional) amb l’inclassificable creador escènic Ferran Dordal.
La programació internacional també ha canviat. Ja no trobem una majoria de noms alemanys (època Rigola) ni italians (època Pasqual), sinó que els espectacles vindran sobretot de Bèlgica i els Països Baixos, centre neuràlgic actual del teatre contemporani, però també de França o Xile. Noms desconeguts per al gran públic, títols estranys i sinopsis que obren més interrogants que no pas responen a preguntes. Bé, bé. Els neerlandesos Arthemis Theatervindran a Barcelona amb The Story of the Story, Miet Warlop i Irene Wool estrenaran Mystery Magnet i de la directora Susanne Kennedy podrem veure Drei Schwestern (producció de la Münchner Kammerspiele) a Montjuïc. “Almenys hi ha un Txékhov!”, imaginem que exclamaran alguns (l’obra és Les tres germanes). Però alerta: les peces de Kennedy són instal·lacions performatives on els intèrprets actuen rere màscares, amb la mateixa expressivitat que un maniquí.
Martel és conscient que pot espantar una part considerable del públic habitual del Teatre Lliure (a les xarxes ja s’han començat a veure algunes mostres d’estupor), però la seva voluntat és la de guanyar nous públics. Crec que ja ho he dit més d’un cop (em començo a repetir): tinc molts amics que assisteixen de forma regular a concerts, exposicions i festivals de cinema, però que no van MAI al teatre. Sembla que Martel ha ideat aquesta programació pensant en ells, en tots aquests espectadors que les arts vives (encara) no tenen i que podrien guanyar. Gent que va al Sònar i a l’In-Edit, al Primera Persona i als cines Renoir, que no es perd les exposicions del CCCB i que té una opinió formada en el debat MACBA o CAP. Un detall significatiu: a la tradicional foto de família després de la roda de premsa, l’actriu més famosa de tota la colla era Anna Azcona. En edicions anteriors, noms com Emma Vilarasau, Sílvia Bel, Jordi Bosch o Eduard Farelo ocupaven el centre de la foto, al costat de Lluís Pasqual. En aquesta ocasió hi havia l’Azcona, protagonista d’un espectacle de La Ruta 40. Sembla que les coses al Lliure comencen a canviar. I nosaltres que ens n’alegrem.
Postdata: Suposem que en un intent de no matar (del tot) els abonats, al programa del primer semestre hi ha un avançament del segon. A partir del febrer podrem veure muntatges de Carlota Subirós, Julio Manrique, Lara Díez o Carol López. També de Juan Navarro i Gonzalo Cunill, que ja tenen una edat, però que tenen esperit d’enfant terrible. La política de preus i abonaments també és molt llaminera.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 25 de juny de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Tot és música! No hi ha altra cosa. Per a tots els gustos. N’hi ha pe ar gairebé tothom, i en segons quins llocs fins i tot ens hi trobarem bé.
La Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona, el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià i Òmnium Cultural-Barcelonès Nord, han organitzat dijous 27 de juny, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Betúlia, un Concert-conferència a càrrec de Big Mama, amb el títol Teresa Pàmies, la llengua com a ofici.
Big Mama crea un espectacle a partir de la seva passió personal
cap a l’obra de Teresa Pàmies, un homenatge en forma de
conferència-concert amb 10 cançons, que servirà com a acte de cloenda dels clubs de lectura fàcil “En català llegim i parlem”.
Dissabte 29 de juny, a un quart de nou del vespre, a l’església dels Pares Carmelites, la Coral Càrmina, el Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona i diversos solistes,interpretaran les obres de Johann Sebastian Bach, CANTATA BWV 12 Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen i la CANTATA BWV 191 Gloria in exelcis Deo. La interpretació anirà a càrrec d’IsaacBachs i Júlia Alvaro, violins; Santi Burgos i Joan Ferreiro, violes; Paula Blàzquez, violoncel;Francesc Castillo i Montse López, oboès; Josep Borràs, fagot; Jaume Fàbregas, Joan Cànovas i Iban Cordovila, trompetes; Helena Caballero i Gloria Saborit, flauta travessera; Pilar Subirà, timpànic i Àngel Villagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran les de Gisela Parodi, soprano,Montserrat Pi, contralt, Christian Camino, tenor, i Jordi Sánchez, baix. Estaran dirigits perDaniel Mestre.
Rèquiem en re menor, Op. 48 de Gabriel Fauré, és una de les més populars misses de rèquiem. Va ser escrita entre 1886 i 1888, i i va ser interpretada per primera vegada en uns serveis fúnebres a l’Església de la Madeleine (París) al començament de 1888 i al maig d’aquell any ja com a concert. És considerada, una de les més belles misses de rèquiem, una joia que serà interpretada diumenge 30 de juny, a les sis de la tarda, a la capella del Santíssim de l’Església de Sant Josep, per la Coral Betúlia i el Cor Jove de la Sagrada Família, amb l’acompanyament de Juan Diego Fidalgo al piano i la participació de la soprano Cristina Albarési el baix Xavier Aguilar.
Laura Paulí, Raquel Codina, Lourdes del Amo, Sara Rico, Clàudia Abellán, Victòria Eugènia Garcia, Helena Palao, Esther Sánchez i Jesús Cortés – alumnes de la mestra de cant Aránzazu García-, formen el grup ORPHEUS LIVE, i acompanyats per Ferran Pérez (bateria) i Yaiza Cortés(baix i guitarra), actuaran a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, diumenge 30 de juny, a dos quarts de set de la tarda. En aquesta oferiran peces de grups i compositors tan famosos com Beth Heart, Coldplay, Queen, Lady Gaga, Justin Timberlake i Gloria Gaynor, entre molts d’altres.
El Círcol, diumenge dia 30, a les vuit del vespre, obrirà les portes per oferir l’espectacleMOSTRA DE FLAMENC, a càrrec de l’Estudi Flamenc Lora de Goya. Aquest estudi fa poc temps que s’ha instal·lat al carrer de Sant Anastasi, però fa molts anys que és en aquest món. Finalment es va decidir a crear un espai al centre de la ciutat, un espai personal en què s’ofereix tot l’ensenyament, la passió i l’estimació pel món del flamenc.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
FA CINQUANTA ANYS.
Badalona 1 de juny de 2019
FA CINQUANTA ANYS
de l’1 de maig al 30 de juny
01/05/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. L’Ajuntament amb la col·laboració del Círcol Catòlic, va organitzar un Cicle Teatral a lo llarg de les Festes de Primavera i la primera representació va anar a càrrec de la companyia Teatre Experimental de Sitges, amb LO QUE NO SABE, de Silvio Giovanetti.
03/05/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Concert del que van ser protagonistes l’ ORFEÓ BADALONÍ i la COBLA VERNEDA.
04/05/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. Seguint el Cicle Teatral, es va presentar l’ introducció a l’art del mim amb EL DIARI a càrrec del Grup Els Joglars, dirigit per Albert Boadella.
MUSEU MUNICIPAL. Festival teatral i musical presentat per José Ramon Bona, amb una primera part on es va representar MAÑANA DE SOL dels germans Alvarez Quintero i el monòleg de Jacinto Benavente POR QUÉ SE QUITÓ JUAN DE LA BEBIDA. A la segona part va actuar la soprano Maria Pilar Segura acompanyada al piano pel mestre José Espeita i per últim va actuar el cantant de cançó moderna Xavier Bali.
10/05/1969 – TEATRE ZORRILLA. Festes de Primavera i doble sessió a càrrec de la companyia de Pau Garsaball que va representar UN PAGÉS DE BARCELONA, de Ventura Porta Rosés.
11/05/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. El dia de Sant Anastasi va actuar dins el Cicle Teatral, el grup teatral Alisos, depenent de La Caixa, que va representar LA MUERTE DE UN VIAJANTE d’Arthur Miller.
15/05/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. Va seguir el Cicle Teatral amb la representació de LA FORASTERA DEL LLAC, una obra de Joaquim Grífol que va ser representada per l’elenc de l’Orfeó Badaloní.
CASINO DE BADALONA. Un conjunt alemany triomfador en aquells moments com eren THE VAMPIRS, va triomfar al Casino.
MUSEU MUNICIPAL. Festival dedicat a l’Esbart Badalona, amb la benedicció de seu estàndard i fi de festa amb el mateix Esbart, Victoria Freixa, Rosa Serna, Emili Estabella, Miky i el mestre Itarte.
SOCIETAT CULT. L’OLIVA (CANYET). Festa Major del barri i debut dels grups de teatre infantil i juvenil. El grup infantil dirigit per Joan Piera, va interpretar l’obra dramàtica SENSE EMPAR i el grup juvenil dirigit per Josep Biayna va representar JO SERÉ EL SEU GENDRE,de Jaume Vilanova.
8/05/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. Dins el Cicle de Teatre de les Festes de Primavera, organitzat pel Departament de Cultura de l’Ajuntament i la Dramàtica del Círcol es va tancar representant PLAZA DE ORIENTE, de Joaquin Calvo Sotelo, dirigida per Albert Trífol i Mario Ruiz, amb un repartiment de 32 personatges.
MUSEU MUNICIPAL. Acte de Concert amb els cantants Maria Carme Cubells, Oriol Gala, José Cóndor, Eduardo Soto, Esteva Oliveras, Agustí Pallejà i Josep Comas, acompanyats al piano per Maria Valls.
24/05/1969 – CENTRE P. SANT JOSEP. El Grup Arlequí del Centre va representar SOLA EN LA OSCURIDAD de Frederick Knott, amb direcció de Josep Viñallonga.
25/05/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Acte de Concert en el que es van interpretar cançons del badaloní Joan Ribó, amb el Grup Coral del Rvdo. Padre Félix i el cantant Jordi Forcada, acompanyats al piano pel mestre Joan Coll.
26/05/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Presentació de la cantant Maria Rosa Gratacós acompanyant-se ella mateixa al piano i actuació del cantant Xavier Bali.
01/06/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Representació de l’obra de Joaquim Grífol , PRIMAVERA I TARDOR a càrrec de l’elenc de l’Orfeó Badaloní, amb direcció del mateix Joaquim Grífol.
07/06/1969 – TEATRE ZORRILLA. La companyia Còmics que era dirigida per Rafael Richart, va presentar en doble sessió, l’obra del mateix director EL MEU MARIT TE UNA TURCA. En el repartiment figuraven, Rosa Maria Sardà i Ventura Oller, entre altres.
08/06/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. Amb motiu de participar en el Concurso de teatro de la Obra Sindical de Educación y Descanso, el quadre juvenil de l‘entitat va representar EL CARRUSEL de Victor Ruiz Iriarte, dirigida per Albert Trifol.
MUSEU MUNICIPAL. Festival líric que va ser presentat per José Ramón Bona, recentment anomenat sot president nacional de Teatre, amb l’ intervenció de Maria Pilar Segura, Jesús Salvadó, Joaquim Cubells, Maria Sánchez , acompanyats pel mestre Manuel A. Cubells.
11/06/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Selecta concert de piano a càrrec de la famosa concertista LLIANA MAFFIOTTE OLIVENCIA
15/06/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Festival artístic amb l’actuació de l’il-lusionista Max-Vel, la Rondalla de Badalona dirigida per Domingo Puig i el famós locutor de Radio Barcelona Enric Casademont, creador del personatge d’en Paulinet.
SALA DEL CARME. El Grup juvenil del Cor de Marina va representar DOS EMBOLICS I UNA RECOMANACIÓ, amb direcció de Esteva Tortajada.
22/06/1969 – MUSEU MUNCIPAL. Els cantants Maria Carme Cubells, Oriol Gala, Eduard Soto, Josep Comas i Josep Cóndor, van interpretar varies cançons de LA CANCION DEL CAFETAL i altres composicions cantades per Eduardo Brito. Un acte organitzat per Josep Comas.
CASA AMPARO. Actuació de l’Esbart Badalona en un festival dedicat als interns i a la comunitat religiosa.
24/06/1969 – MUSEU MUNICIPAL. Presentació de l’Esbart del Col·legi Nen Jesús de Praga i actuació de l’Esbart Badalona i el ballet de Maria Lluíssa Quintana.
29/06/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. La secció dramàtica es va disfressar de Grupo de Teatro Piher S.A. i va representar EL BAÚL DE LOS DISFRACES de Jaume Salom, amb motiu de participar en el Concurso de Teatro de la Organzacion Sindical de Educación y Descanso, amb Mario Ruiz de director.
CENTRE P. SANT JOSEP. Festival fi de curs a càrrec de les alumnes de l’escola de ballet de Maria Lluïssa Quintana.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
