L’Obrador d’estiu de la Sala Beckett
La Sala Beckett ha celebrat, del 7 al 24 de juliol, la catorzena edició del seu Obrador d’Estiu. Allò que va començar a l’Argelaguer, en plena Garrotxa, com una mena de colònies per a dramaturgs, ha passat al llarg dels anys per la Beckett de Gràcia, l’Institut del Teatre o la Nau Ivanow, per acabar sent una trobada de dues setmanes al Poblenou, on la sala bull d’activitats en tot moment. Cursos d’escriptura, tallers d’interpretació, lectures dramatitzades, semimuntats, micros oberts, dinars de companyonia i cerveses postfunció. Servidor de vostès hi ha anat, coses de la vida, diversos dies. I n’ha escrit això.
Ja ho dèiem l’any passat: les samarretes dissenyades per Enric Jardí ens indiquen que és estiu. I si és estiu, és temps d’Obrador. En cap altre període com aquest queda tan clar que la Beckett és una fàbrica de creació: l’edifici està farcit de gent i d’activitats matí, tarda i nit, i els seus treballadors no paren quiets ni un moment. A les oficines: totes dones. A la secció tècnica: tots homes. Aquest ha sigut el segon any que l’Obrador d’Estiu ha durat dues setmanes, en comptes d’una, i les activitats també s’han multiplicat. El dramaturg Simon Stephens, que l’any passat es va acomiadar de l’Obrador després de deu anys venint cada estiu a Barcelona, va fer una visita fugaç per retrobar-se amb alguns dels dramaturgs europeus que han passat pels seus seminaris durant aquests anys (entre ells, Clàudia Cedó, Lucía Carballal o Anna Wakulik), autors que sota el títol 7 d’un cop! van presentar una sèrie de lectures dramatitzades dirigides per Marilia Samper. El també anglès Alistair McDowall ha pres el relleu a Stephens i és l’encarregat de realitzar el seminari a dramaturgs emergents d’arreu, on enguany hi havia autors de Finlàndia, Itàlia, Uruguai i Àustria i la catalana Lara Díez. Aquests autors també van presentar els seus textos breus sorgits del seminari titulat “El final: el teatre davant la mort”, amb unes lectures dramatitzades dirigides per Iván Morales. El teatre turc contemporani també ha tingut un lloc a l’Obrador d’Estiu, ja que Carlota Subirós va dirigir les lectures de textos de Ceren Ercan i Ayse Bayramoglu, incloses al projecte europeu Fabulamundi.
El Fabulamundi permet que es tradueixin autors de tota Europa i que aquests puguin venir a Barcelona i, al mateix temps, que autors catalans puguin ser traduïts i representats arreu del continent. Enguany, a la Beckett s’hi ha pogut veure tres espectacles semimuntats (situats en aquella delicada línia entre una lectura i un muntatge): Paradís inundar. Simfonia extraviada, un text de l’austríac Thomas Köck dirigit per Ferran Dordal; Avinguda Nacional, del txec Jaroslav Rudis i posada en escena de Martí Torras Mayneris; i No em penedeixo de res, del romanès Csaba Székely, en un semimuntat dirigit per Montse Rodríguez. La Sala Beckett ha publicat aquests tres textos en un sol volum, el número 35 de la col·lecció “Off cartell”, que es pot adquirir a la taquilla del teatre (si tracten bé a la taquillera, evidentment).
Pel que fa als cursos, aquests dies han passat per la Beckett autors com la britànica Ella Hickson, amb un seminari al voltant de la globalització i el teatre, o el francès Enzo Cormann, amb una proposta sobre les hipòtesis dramàtiques. El cubà Abel González Melo ha viatjat a Barcelona per compartir les seves idees sobre “l’infern latent” present a tot text teatral, i l’autor i director argentí Rafael Spregelburd ha proposat un curs al voltant del “mite de la precisió. L’autora uruguaiana Denise Despeyroux, de qui aquest mes s’ha pogut veure Cançó per tornar a casa a la Sala de dalt, ha impartit un curs d’interpretació titular “Dramatitzar” que, paradoxalment, anava sobre el fet de desdramatitzar, i Àlex Rigola ha treballat amb escenes de La gavina d’Anton Txékhov el tipus de veritat interpretativa que ha posat en pràctica a muntatges com Ivànov o Vània.
Al Menjador de la Beckett (un dels bars amb la millor llum de Barcelona) també s’hi ha celebrat l’Speaker’s Corner, una proposta que permet, a tothom provar els seus textos breus davant d’un públic (viu), i que ja s’ha convertit en un nou clàssic de l’Obrador d’Estiu. El Menjador és el punt neuràlgic i de trobada de l’Obrador, des de bon matí (el cafè d’abans de començar el curs o de la pausa), fins al migdia, la tarda i la nit és ple de gent que va amunt i avall. Sense que això sembli destarotar els seus simpatiquíssims cambrers. L’Obrador va acabar, com cada any, amb una festa, en aquesta ocasió al pati de L’Hangar. I veient les fantàstiques fotos que, un any més, ha fet Nani Pujol a absolutament tots els professors i alumnes de l’Obrador, he pensat que era de justícia que els protagonistes (com a mínim, gràfics) d’aquest article fossin els treballadors de la Beckett. Ells i elles, un any més, han transitat per l’Obrador amb aquella alegria. Elles i ells, els que hi són, els que marxen i els que vindran, fan possible que professors i alumnes vagin per la Beckett amb un somriure d’orella a orella. I això és mitja vida, amigues. Bones vacances! Us les mereixeu!
Oriol Puig Taulé
ON PODEM ANAR?
Badalona, 30 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
A la nostra ciutat ja fa dies que no hi ha res programat. Hi podria haver el consol de mirar la cartellera de Barcelona i a part de trobar alguna sala de teatre alternatiu, que representin algun espectacle que pugui interessar per qualsevol motiu, tothom a tancat per vacances.
Total a esperar, que no falta tant perquè arribi setembre.
Bones vacances per tothom hi ha passar-ho el millor possible.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 23 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Els Vespres a la fresca a l’Associació de veïns del Centre, arriben a la seva fi amb el concert que dissabte 27 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre, en el qual es podrà escoltar el recull de cançons que porten per títol de Cançons per a la mar a càrrec de Lluís Platero, i amb la col·laboració de Toni Forteza i Bea Ruiz.
Aquest és l’únic espectacle que hem trobat furgant en les entitats badalonines i diferents webs, per la qual cosa la recomanació per a tots aquells a qui els agraden els espectacles escènics, principalment el teatre, és que es desplacin a la ciutat comtal. En ple Festival Grec i com a espectacles dels més reeixits de la cartellera recomanem anar a La Perla 29 a veure, Això ja ho he viscut, un text de Prestley molt interessant amb direcció de Sergi Belbel, fins al dia 26 de juliol. Un treball molt digne és Les feres de Shakespeare, al rehabilitat teatre Oníric Teatre Condal, fins al dia 28; la Sala Beckett, també fins al dia 28. ofereix força qualitat amb el text, Cançó per tornar a casa, de Denise Despeyroux; també està tenint molt bona acollida; Casa de nines, 20 anys després, amb la Vilarasau, Madaula i direcció de Sílvia Munt, fins al 4 d’agost al Romea. Un dia qualsevol, que es representa a la sala Villarroel, també és força recomanable i també acaba el 28 de juliol. No hem anomenat el Lliure, però segur que cada dia s’hi trobarà qualitat, però com que els espectacles duren un o dos dies, cal seguir la cartellera i tenir en compte que a l’agost tanquen. Per últim. si algú vol anar al Liceu, es representa l’òpera de Verdi Luisa Miller, en una molt bona versió, fins al dia 27 i posteriorment fins al 3 d’agost hi haurà el Ballet Nacional de España. En fi passeu força bé la resta de juliol i el mes d’agost
Ah!, i no descuideu d’anar a recollir els abonaments dels teatres públics badalonins.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 16 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Poca oferta, però per descomptat música… I a preparar-se per la setmana la setmana vinent, que veurà la llum la nova programació dels teatres públics badalonins i es podran recollir els abonaments.
Un concert divertit i vibrant que trasllada als orígens de la música popular americana. Una exhibició acústica que descobrirà la història i les anècdotes del baix, del fiddle i de la música old-time, bluegrass i cajun. Aquest és l’espectacle, que servirà de cloenda de les Nits d’estiu organitzades pel Museu de Badalona i que tindrà lloc divendres 19 de juliol, a la fàbrica de l’Anís del Mono, a les nou del vespre, a càrrec de Lluís Gómez Dotze contes Trio, format per Lluís Gómez – 5- estring banjo, mandolina i veus, Carol Duran – violí i veus i Maribel Rivero – contrabaix i veus. Abans del concert, es farà una visita guiada a la fàbrica en la qual es podran veure tant els espais patrimonials com les diferents àrees de producció de l’Anís del Mono.
Dijous 18 de juliol, en el marc dels Vespres a la fresca que organitzant al badiu de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona (carrer de Sant Miquel, 34), a les vuit del vespre, es representaran diverses peces de micro teatre originals del badaloní Marc Torrecillas, interpretades per Mònica Van Campen, Oriol Rafel i el mateix Marc Torrecillas.
Pel que fa als Vespres a la fresca a l’Associació de veïns del Centre, dimarts 23 de juliol, a les vuit del vespre, que hi haurà l’actuació de la guitarrista Júlia Villarroel, de l’Associació de la guitarra de Badalona. Júlia Villarroel va néixer a Guayaquil (l’Equador), i es va iniciar els estudis de guitarra al Conservatori Nacional Antonio Neumane i en l’actualitat està cursant els estudis universitaris al Conservatori Superior de Música de Vigo. En el Concurs Internacional de Joves Intèrprets de guitarra clàssica de Badalona, va obtenir el tercer premi.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
Critica de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS.
Un retorn més que correcte
El primer que caldria plantejar-nos és si era necessari veure què va passar amb la Nora, aprofundir en la història d’un dels personatges femenins més populars del teatre. No és la primera vegada que algú té aquesta temptació, però sí és la primera que situa la història vint anys després i desenvolupa tots els personatges rellevants de l’obra original sota aquesta premissa. De fet, el resultat que aconsegueix l’autor nord-americà Lucas Hnath és realment meritori, ja que aprofundeix en les raons de la Nora, en el seu feminisme i en la seva defensa de la llibertat personal, però també en les contradiccions que tot això pot portar. Els raonaments dels altres personatges -la dida conservadora, el marit dolgut o la filla interessada- posen les bases d’un diàleg a quatre bandes que acaba sent força enriquidor. Potser un pèl llarg i discursiu, però ric i revelador.
La direcció d’actors és el millor de la funció. El que aconsegueix Sílvia Muntdels quatre intèrprets és just el que feia falta; ni més ni menys, ja que a la solvència i gran professionalitat d’Emma Vilarasau i Ramon Madaula s’hi afegeix l’eficàcia innegable d’Isabel Rocatti i Júlia Truyol. El que sí que podríem retreure-li a Munt és que deixi fora d’escena la porta de la casa -potser la porta teatral més famosa de tots els temps- i que opti per una escenografia i una estètica excessivament minimalistes. Entenc la intenció i valoro l’elegància de la sobrietat, però crec que hi havia opcions similars amb les que no calia convertir la casa dels Helmer en una mena de tanatori sense ànima.
Carles Armengol.
FA CINQUANTA ANYS.
FA CINQUANTA ANYS
de l’1 de juliol al 30 de setembre de 1969
Pocs espectacles d’arts escèniques es van oferir els mesos d’estiu al públic badaloní.
05/07/1969 – CAMP D’ESPORTS C.P. SANT JOSEP. En l’entarimat muntat al camp de bàsquet, es va celebrar XX Festival de Ballet a càrrec de les alumnes de Maria Teresa Solé , a benefici d’Aspanin
06/07/1969 – CAMP D’ESPORTS C.P. SANT JOSEP. L’endemà, aprofitant el muntatge, van ser les alumnes del Col·legi Nen Jesús de Praga, que van oferir la seva Festa de Primavera, amb direcció de Maria Lluïsa Quintana.
13/07/1969 – PATI DELS CARMELITES. Festival amb motiu de la celebració de la Mare de Deu del Carme, amb l’actuació de l’Esbart Infantil de la Joventut Carmelitana i les Barrufetes de Fira d’Infants.
21/09/1969 – CAMP DEL CÍRCOL. Festival de danses folklòriques organitzat per l’Esbart Badalona del Museu, amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires, Esbart Egarenc, Esbart Olesa i el mateix Esbart Badalona.
28/09/1969 – CÍRCOL CATÒLIC. Vetllada Literària Musical on es va donar lectura a càrrec de Anna Maria Mauri i Jordi Oriol, els poemes de Josep Carner, Josep Maria de Sagarra i Maria Antònia Salvà, premiats amb les Flors Natural, Englantina i Viola, dels II Jocs Florals organitzats per l’entitat l’any 1916. Posteriorment es van llegir tres obres de Carme Oller, Joan Argenté i Josep Gual i per últim, va tenir lloc un Concert de sardanes a càrrec de la Cobla Maresma.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
Crítica d’AMOR MUNDI
Amor mundi. L’aventura d’educar
Quan jo era petit, els nens i nenes anàvem a col·legi, els pares ens matriculaven i confiaven més o menys cegament en els mestres; suposo que no els quedava altre opció. Quan el col·legi va esdevenir escola, quan els pares es van reunir en AMPES, quan els nens es van convertir en aprenents de dirigents i van començar a fer la vida menys amable als que treballen per ajudar-los a ser millors, tot va canviar. I deixo que cada un de vosaltres decideixi en quins aspectes el canvi va ser a millor.
L’Aurelia (Marta Angelat) es mestra però ja no treballa. Un problema de visió i un altre amb una criatura, l’han deixat a casa, que ha esdevingut el conegut “racó de pensar”, pensar en veu alta en aquest cas, per facilitar el fet teatral.
Amor Mundi, de Victoria Szpunberg es un text que deixa molt clar el conflicte que vol tractar, la situació d’indefensió dels professionals de l’educació, sovint ofegats entre normatives i males arts d’aquells que quan eren d’infantil, els idolatraven.
Una pèrdua de la serenitat exigible, una situació poc pensada – o no – un enregistrament malèvol, que condueix a la reflexió, en companyia d’una neboda (Aina Calpe) que no serà el que sembla, i una monitora de pati (Blanca Garcia-Lladó), que oferirà la part més fresca de la situació, permetent al públic la rialla imprescindible.
Impressionant interpretació de la “nena”, donant un cop d’efecte per la seva naturalitat, i oferint la part més neta de la canalla. Un consell, no tingueu pressa a sortir de la sala.
Un bon espectacle, tirant a fosc potser per posar-te en la situació de mala visió de la protagonista, un espectacle que et permet un llarg comentari sobre el sistema educatiu mentre gaudeixes d’una cervesa torrada i un bon acompanyament de plat. L’espectacle passa volant, si fa no fa com el temps de tertúlia al menjador,fins el fosc final, quan el personal de sala et recorden que també volen anar a dormir.
Anuncis
ON PODEM ANAR?
Badalona, 9 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us proposem…
Segueix el total domini de la música en els espectacles que s’ofereixen a la nostra ciutat.
La cloenda de les Nits d’Estiu als badius, serà dijous 11 de juliol, a les nou del vespre, a la rectoria de la parròquia de Santa Maria, entrada pel carrer de Dalt, 47, amb l’actuació deGAME of TONES. La veu és la forma més espontània i natural d’expressió musical. A diferència dels altres instruments, la veu no és visible i amaga unes possibilitats immenses i Game of Tones, amb l’espectacle VIDA, se serveix únicament d’aquest instrument primigeni per enllaçar emocions, música i experiències vitals.
Divendres 12, a les nou del vespre, a la fàbrica de l’Anís del Mono, nova sessió de les Nits d’Estiu organitzades pel Museu Municipal. Després de la ja normalitzada visita als espais patrimonials de l’empresa, hi haurà l’actuació del cantant Anthus –una de les millors veus masculines de jazz del país- i de l’aclamat trompetista Pol Omedes. Acompanyats per Max Villavecchia (teclats), Manel Fortià (contrabaix) i Òscar Domènech (bateria); sumen el talent, art i passió per presentar aquesta proposta seductora que ens transportarà a l’univers de Baker.
L’espectacle de les Nits al Port de Badalona, de dissabte 13 de juliol, a les deu del vespre, serà l’actuació de A GRUP VOCAL, grup vinculat a la ciutat que ha aconseguit gran projecció. És el cor resident de Tu cara me suena (Antena3) i Operación Triunfo (RTVE), finalistes d’Oh Happy Day(TV3) i AcapelA de la cadena # 0 de Movistar +, i participants també del concurs de talents deGestmusic Insuperables. Amb tres treballs discogràfics sota el braç i dirigid per Marc Sambola, la formació s’ha erigit com un dels grups vocals amb més espectacle sobre l’escenari.
Dissabte 13, a les deu del vespre, les Nits al Port oferirà l’actuació de Vic Mirallas, un apassionat de la música des de petit que ha estat format al Conservatori de Badalona. Després de rebre formació clàssica, rep una beca per estudiar a Berklee (Boston / EUA) en una de les escoles més prestigioses del món, on és descobert pel director artístic d’Alejandro Sanz que el fitxa per anar de gira amb la banda com a saxofonista i corista en els concerts de Sanz. Ara presenta temes propis, combinant faceta de compositor propi i músic. Com és el so de Vic Mirallas? Urbà, pop, electrònic, amb influències del jazz i d’artistes com James Blake, Jamie Cullum o Jacob Collier. Ell sona a ell. Seduirà, segur!
El 16 de juliol diverses poblacions de la costa catalana celebren la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la patrona de la gent de mar. A la nostra ciutat, la Capella de Música de Badalona, del’Orfeó Badaloní, amb la col·laboració del Cor Carreras Dagas de la Bisbal de l’Empordà, oferirà el proper diumenge 14, a les vuit del vespre, a l’església dels Pares Carmelites, un concert de melodies populars i catalanes, entre les quals hi podrem escoltar peces de Lluís Llach, La Trinca i Pere Tàpies, entre d’altres. L’acte, conduït pel director Albert Morcillo, comptarà també amb l’acompanyament instrumental de Esther Lobo al contrabaix, Marta Miró al piano i Marta Condeminas al clarinet.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
JERUSALEM
El Gran Lebowski a Little Britain
Nit d’estrena al Teatre Grec. Jerusalem, escrit per Jez Butterworth el 2009, és un dels textos més premiats i representats de la dramatúrgia britànica contemporània, a qui feia temps que diversos directors catalans tenien posat l’ull. Finalment ha sigut Julio Manrique l’encarregat de posar en escena aquest text 100% britànic, amb una companyia 100% catalana i en un teatre grec. El terrassenc Pere Arquillué encapçala un gran muntatge ideal per ser representat durant una nit d’estiu. La festa, així i tot, té alts i baixos. Però segurament una festa no seria tan festa sense els seus moments d’eufòria i de depressió, de ressaca i de buidor. De ser els reis del mambo a sentir-nos l’últim mono del planeta, en mil·lèsimes de segon.
Julio Manrique ha dirigit ‘Jerusalem’, de Jez Butterworth. © Alfred Mauve / ICUB
Se’m fa difícil imaginar aquest muntatge al Teatre Romea, on es representarà la temporada que ve, així com al Centro Dramático Nacional, on també es podrà veure. El Teatre Grec i, sobretot, una nit d’estiu, encaixen a la perfecció amb el text de Butterworth: una mena de compendi de la cultura i la tradició britànica, un somni de diverses nits d’estiu situat a un bosc (digues-li Arden, digues-li Sherwood, digues-li hache) que és en realitat Anglaterra, escrit abans del Brexit però amb la flaire brexitiana en l’ambient. Basat en un poema de William Blake, Jerusalem és el segon himne anglès, el més popular i potser també l’alternatiu, després del God save the Queen que mai tornarà a sonar tan bé com interpretat pels Sex Pistols.
Johnny Byron, “el Gall”, és un pària, un descastat, un home a mig camí entre el homeless i el camell, un gitano anglosaxó que viu dins la seva caravana en un bosc del sud d’Anglaterra. La caravana que no es mou, aparcada des de fa una eternitat en una esplanada, és el centre neuràlgic de Byron i la seva família: una colla de joves, alcohòlics, drogoaddictes i perduts, que veuen en Byron la figura del boig del poble i del pare absent, l’amic i el tutor, el company de farra i l’àngel de la guarda. Pere Arquillué remata la seva trilogia de “personatges desagradables” (després del periodista maltractador de Blasted i l’advocat ultradretà d’Àngels a Amèrica) i ho fa amb l’encert de crear un retrat encara molt més ric polièdric. El Gall és un vividor i un gran cuentista, com Jeff Bridges a El gran Lebowski (aquella pinça als cabells!), allò que la societat ha convingut en definir com a loser però que, en molts aspectes, viu molt millor que tots nosaltres. Sense feina, propietats ni preocupacions, la seva vida és un present continu, un hedonisme perpetu i un carpe diem infinit (una carpa al dia, com deien els llatins).
Chantal Aimée i Pere Arquillué en una escena de ‘Jerusalem’. © Alfred Mauve / ICUB
Del muntatge de Manrique em quedo amb els seus tres grans encerts de càsting: Arquillué fa un dels millors papers de la seva vida, Marc Rodríguezestà perfecte com a Ginger (gran caracterització de Núria Llunell, per cert), i Víctor Pi és un professor psicodèlic deliciós. Em va recordar el flautista escocès i flipat de Little Britain. També m’agraden l’escenografia dissenyada per Alejandro Andújar i l’espai sonor de Damien Bazin, una festa major llunyana i contínua i un bosc que, repeteixo, al Teatre Grec funcionava de meravella: no sabíem distingir si els ocells i els grills eren en directe o gravats. Chantal Aimée i David Olivares estan correctes en els seus papers, sobretot ella al final de la primera part. I Albert Ribalta demostra, un cop més, que domina el to de comèdia sense esforç aparent. No em convenç tant la part jove del repartiment, però això segurament és més responsabilitat del director que dels intèrprets. Els nanos que troben refugi en la caravana de Byron venen de famílies desestructurades, segurament plenes d’abusos i maltractaments de tota mena. Vides petites, en el sentit que són joves que no han sortit mai del poble i es dediquen, bàsicament, a treballar de dilluns a divendres i a emborratxar-se i drogar-se els caps de setmana. No vaig veure en cap moment la sordidesa ni la cruesa d’aquesta colla, que em van semblar massa blancs, massa nets i massa poc perduts. Potser Guillem Balart és qui dibuixa amb més precisió el seu personatge, d’aquella manera que ens fa buscar el seu nom al programa de mà. I Elena Tarrats ens va embruixar a tots plegats amb el poder de la seva veu, d’això no en tenim cap dubte.
Pel que fa als moments de festa, sé on Manrique vol arribar però no acabo de veure que hi arribi: tinc la sensació que vol fer teatre alemany, amb el petit problema que no té actors alemanys. Els intèrprets germànics es passarien segurament les tres hores de la funció bevent cervesa (de veritat), i encara que no es droguessin (o sí) aconseguirien aquella perillositat pròpia de les companyies de la Volksbühne i la Schaubühne (ara feia temps que no sortien als meus articles). Segurament és molt difícil pretendre –nosaltres, pobres i avorrits catalans– intentar emular una tradició interpretativa que ens porta molts anys d’avantatge en crits, suor, llàgrimes i saliva. Perquè, sobretot, és la SEVA tradició interpretativa, no la nostra. Al començament de la representació pensava que m’agradaria veure aquest muntatge interpretat per una companyia anglesa, i veient la proposta de Manrique vaig pensar què en farien els nostres alemanyots preferits.
Julio Manrique ha dirigit ‘Jerusalem’, de Je Butterworth, al Grec 2019. © Alfred Mauve / ICUB
Jerusalem ja s’ha estrenat, i pels aplaudiments i els espectadors dempeus de la nit d’estrena sembla que va agradar. En la memòria de servidor de vostès, l’espectacle estarà per sempre lligat a la meva experiència com a espectador, a la incomoditat de les cadires, als avions que de tant en tant passaven i als petards ocasionals del veïnat. El final del muntatge, amb Arquillué encarat als arbres/espectadors, és un moment de gran potència plàstica i simbòlica, i al Grec funcionava de meravella. Quan la funció es representi al Romea i al CDN, recomano a les productores augmentar la temperatura de la sala i plantejar-se seriosament la inclusió de mosquits i petits insectes entre el públic. Així l’experiència de somni de nit d’estiu serà més completa.
ON PODEM ANAR?
-
Badalona, 2 de juliol de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us proposem…
Una altra setmana totalment musical que convida a sortir al vespre per veure si es troba un temperatura adient per passar-ho bé.
Dijous 4 de juliol, a les 21 hores, Nova Nit d’Estiu als Badius a l’Associació de Veïns del Centre, c/ de Sant Miquel, 34, amb l’actuació de Cèlia Vila i Marc Baltà, un duet de veus i guitarra que expliquen històries en format acústic, a través de veus que fan un repàs de diverses cançons. Un directe fet des del cor perquè se’n pugui gaudir i sentir-se com a casa.
Inici de les Nits d’Estiu a la fàbrica Anís del Mono, divendres 5 de juliol, a les nou del vespre. Després de la visita guiada (en què es podran veure tant els espais patrimonials com les diferents àrees de producció) el Museu ha programat l’actuació de Magnòlia, un quartet de so trepidant que ens porta una pluja fresca de composicions pròpies i aromes antics, amb l’eco de grans veus. El quartet el formen: Myriam Swanson (veu), Francesc Capella (teclat), Paco Weht (contrabaix) i Xavi Hinojosa (bateria).
També les Nits al Port donen inici aquest divendres 5 de juliol, a les deu del vespre, amb l’actuació a la primera part del grup d’havaneres Port Vell. Aquest grup avui està format per Julián Martínez (tenor i guitarra), Laia Tallet(mezzosoprano), Xavier Tallet (baix i direcció musical), Denis Serrano (acordió) i Germà Tallet (tècnic de so). A la segona part, i seguint amb la cultura catalana, l’esbart convidat és l’Esbart Dansaire de Sant Martí amb l’espectacle SOM, som dansa, som cultura, som país…, un recorregut de danses tradicionals i de creació des del Rosselló fins a València i des de les Illes fins a la Franja de Ponent.
La nit del dissabte 6 de juliol, en un programa continu, la Nit al Port, a les deu del vespre, està dedicada a espectacles regionals de folklore gallec i andalús, gràcies a les actuacions de l’Agrupació Cultural Agarimos, Flamenc Viu, el Cor Rociero Ntra. Sra. de l’Esperança i el Cor Rociero Acra-Ciutat de Badalona, que tancarà la vetllada amb la Salve Rociera. Obrirà la nit Flamenc Viu, amb una introducció de guitarra amb tangos flamencs; cantaran en la veu d‘Almonte i conclouran l’espectacle amb un popurri de rumbes. Donaran pas a l’Agrupació Cultural Gallega Agarimos, en plena projecció i promoció fins i tot internacional. Pel que fa als cors rocieros que actuaran a continuació, primer ho farà el de La Nostra Senyora de l’Esperança i tancarà la nit el Cor Rociero Ciutat de Badalona (ACRA- Ciutat de Badalona), que acabarà amb l’aclamada Salve Rociera.Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
-
