ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Un cap de setmana, marcat per la revetlla de Sant Joan, però que té ingredients força interessants els dies anteriors..
Aquets dimarts 18 de juny, a les set de la tarda, a l’Espai Betúlia, en el marc de l’ exposició “Intermitències”, que signen Judit Gil Andrés i Corina Oproae tindrà lloc un recital poètic protagonitzat per Odile Arqué, Maria Antònia Massanet i la mateixa Corina Oproae.
Dimecres 19 de juny, a les set de la tarda, al Círcol, la companyia de teatre La Llavor, delCentre d’acollida de Can Banús, de la Fundació Acollida i Esperança, presentarà l’espectacleSERES QUERIDOS, dirigit per Rosa Carbonell i basat en un text d’Alberto Cortés. Al final de la representació s’estrenarà un documental de la periodista Gina de Tera, que explica el procés creatiu de l’obra. El grup de teatre la Llavor defineix la seva tasca com “obrir a través del teatre una finestra a aquelles persones que, per situacions diverses, es troben en un context de manca de llibertat i/o d’exclusió social“.
Dijous 20 de juny, a dos quarts de set de la tarda, l’Escola de Música Moderna de Badalonacelebrarà la seva festa de cloenda de curs, amb actuacions de les millors formacions de l’EMMB.Com cada any, es posarà l’escenari al carrer i tindrà lloc una bona festa amb alumnes, professors, famílies, amics.. i tothom qui vulgui gaudir-ne! La END-OF-COURSE PARTY! preveu la participació de la Big Band de l’EMMB, Latin Jazz, Patxi y su Timbal, The Rock & More i la Choral Singers. Ens recomanen que no us perdeu la cloenda al Street Festival at Brother Bernabé St.
Dijous 20 de juny, a dos quarts de vuit de la tarda, l’Espai Betúlia serà el marc de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Badalona, que inclouen el 32è Premi Països Catalans Solstici d’estiu-28è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa; el 21è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil; el 19è Premi Betúlia de Poesia-Memorial Carme Guasch i el 12è Premi de Teatre Breu Andreu Solsona.
La mirada violeta, és un espectacle poetico-musical teatralitzat de la cantautora Meritxell Gené i la poeta i escriptora Aina Torres, que retraten dues escriptores fonamentals de la literatura catalana: Maria Mercè Marçal i Montserrat Roig. Qui eren? Per què van escriure? Com les va condicionar el fet de ser dones? Un homenatge a les dones de mirada violeta. Aquesta actuació tindrà lloc a l’Orfeó Badaloní, dijous 20 de juny a dos quarts de nou del vespre, amb el títol de LA MIRADA VIOLETA. MARÇAL I ROIG, dins el cicle Nits d’Estiu als Badius.
Divendres 21 de juny, a les set de la tarda, el taller Teatre per a Adults del Círcol, ha optat per una nova proposta, en la qual tots els grups d’adults s’han ajuntat per representar escenes d’alguns dels dramaturgs més representatius de la història del teatre, com ara Shakespeare, Ibsen, García Lorca, Dario Fo i d’altres.
Dissabte 22 de juny, a les cinc de la tarda, el grup dels dijous del Taller de Teatre del Círcol representarà, ANASTÀSIA NIKOLÁYEVNA un text basat en la història de la gran duquessa russa Anastàsia, quan la seva àvia va oferir una gran recompensa per retrobar la seva neta.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
Crítica d’EL GRAN MERCADO DEL MUNDO
El Gran mercado del mundo. Calderón en modus Cabaret
“oid, mortales, oid, i al pregón de la Fama todos acudid!”
Així comença l’auto sacramental d’un dels clàssics més clàssics de la literatura i el teatre en castellà, i poc t’imagines el que anirà seguint, fins arribar a la gran atracció, on el buen i el mal genio, pugnaran per aconseguir la Gracia de l’amor i la de la fortuna.
El savi Albertí, conscient de la solidesa de la literatura del segle XVII, fa un truc de màgia monumental i converteix un text poc explorat per la seva densitat, en un espectacle que passa ràpid per no mantenir-te massa estona amb la boca oberta.
Els autos sagramentals son al·legories, parlen de religió, parlen de fe i d’heretgia, parlen de culpa o d’innocència, parlen de lascívia, de golafreria, de supèrbia… de tantes i tantes meravelles humanes, que passades per l’escenari adquireixen un protagonisme digne d’aplaudiment.
Si em preguntessin qui ha dirigit aquest espectacle i no ho sabés, suposo que diria Bieito o Rigola, per posar dos exemples de “trencadors habituals”, dels que fan una paella a Tirant el Blanc o posen Twin Peaks a Macbeth, però la sorpresa del teatre, fa que sigui el propi director del Nacional, qui converteixi la sala massagran en una mena de parc temàtic inventat per David Lynch.
Els que penseu -com jo mateix- que els clàssics de la literatura castellana, que cap mestre va saber ensenyar-nos a entendre, són una mala elecció per agafar entrades, feu un canvi de xip i voleu cap al Gran Mercat on no perdreu detall de la competició entre “talents”, que busquen la “gràcia”, sense pensar si associar-se amb la “culpa” és una bona idea o si resulta més adient tancar els ulls en el més gran acte de “fe”.
Espectacle molt recomanable, que va “in crescendo” des dels primers versos que la “fama” escampa des del seu gronxador, fins que s’aixeca la cortina, El gran mercat comença a girar.
No sé què diria Calderón, però tinc molt clar el que dic jo: Enhorabona a tots, els de l’escenari, els que ho fan possible i els que han decidit amb criteri o potser amb fortuna, que, per cert, no està representada per cap personatge.
El final de l’espectacle amb Jimy Fontana, fa que il mondo segueixi girant, amb tot el vent a favor.
Carles Lucas Giralt.
Crítica de AIXÒ JO HO HE VISCUT, per Bernat Puigtobella.
La teràpia quàntica del doctor Görtler
Nit d’estrena a la Biblioteca de Catalunya. El còctel La Perla 29 & Sergi Belbel prometia i han cobert les expectatives amb escreix. Belbel sempre ha estat obsessionat per la dimensió temporal en la ficció, com ja va demostrar amb Forasters, El temps de Planck o amb la sèrie Si no t’hagués conegut, emesa la tardor passada per TV3.
Ara Belbel reprèn aquesta dèria dirigint Això ja ho he viscut de J.B. Priestley, autor del clàssic El temps i els Conway. Els que ja tenim una edat encara tenim al cap la lluminosa producció que Mario Gas va fer dels Conway al teatre Condal a principis dels noranta. Recordo que aleshores va ser el mateix Belbel qui em va recomanar d’anar-hi. Si en aquella peça Priestley sotmetia una família a un experiment dramatúrgic d’una gran eficàcia, a Això ja ho he viscutens trobem amb una colla de personatges en l’Anglaterra d’entreguerres que sense tenir necessàriament lligams de sang estan connectats per vincles que els fan interdependents. N’hi ha prou que un d’ells cometi un error fatal per arrossegar tots els altres al desastre.
Aquesta és l’amenaça ominosa que plana damunt d’un petit hostal de North York, regentat per un pare i una filla (Jordi Banacolocha i Míriam Alamany), on s’han reunit el matrimoni Ormund, format per un vell Lluís Soler i una jove Sílvia Bel, i el jove professor Farrant (Roc Esquius). L’arribada a l’hostal de l’inquietant doctor Görtler (un Carles Martínezsensacional) farà aflorar en tots ells la consciència que allò que senten, imaginen o volen pot tenir un efecte benefactor o catastròfic sobre les seves vides. La missió de Görtler serà alertar els altres estadants de la casa que són a punt de precipitar uns esdeveniments que els podrien portar a la ruïna. La intervenció terapèutica de Görter recorda vagament les constel·lacions familars de Bert Hellinger. Les seves insinuacions no són ben rebudes al principi, fins al punt que és expulsat per l’hostalera, però a mesura que avancem cap al desenllaç els seus ‘protegits’ acaben atorgant-li un poder taumatúrgic.
L’exorcisme del doctor Görter consisteix a conduir els altres estadants a un estadi de consciència que els sostregui del malefici de repetir una i altra vegada els mateixos actes. Els personatges de Priestley es debaten aquí entre la fatalitat i la llibertat. El dramaturg es resisteix a complir amb aquell vell dictum atribuït a Txékhov que diu que si en una escena apareix una pistola, tard o d’hora algú l’haurà de disparar abans que caigui el teló. Per no deixar-se arrossegar per la inevitabilitat, Priestley ha de resistir la temptació de convertir els seus personatges en titelles. La gran virtut de l’obra va per aquí.
La teràpia del doctor Görter és quàntica, perquè la seva sola presència altera allò que observa. L’obra de Priestley arriba al Raval coincidint amb l’exposició Quàntica al CCCB. Potser no és una casualitat. Això ja ho he viscut combina magistralment la intriga del thriller amb una atmosfera claustrofòbica que es va carregant de densitat filosòfica. El vestuari de Nina Pawlowsky i l’escenografia de Max Glaenzel tenen aquell punt vintage que ens remet a les novel·les d’Agatha Christie o a una partida de Cluedo. Last but not least, els actors, esplèndids, semblen acoblats pel mateix magnetisme que manta els seus personatges i les quasi quatre hores de funció passen volant.
ON PODEM ANAR?
-
Badalona, 11 de juny de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Fi de temporada al Círcol amb una demostració de tot el potencial teatral de l’entitat, la tornada de les Nits d’Estiu als Badius i el toc musical de cada setmana. Hi ha espectacles per passar-ho bé.
Dijous 13 de juny, tornen les Nits d’Estiu als Badius, a les nou del vespre. La primera sessió serà al badiu de can Garí, al carrer del Carme, 32, amb l’actuació de Cesc Gil i Martí Ruiz, el quals, esperant que els acompanyem en un viatge carregat d’emocions, distorsions i vida, presentaran l’espectacle BENVINGUTS AL CUL DEL MÓN, un nou treball acústic, fresc i distès en què mostren un directe renovat. Sense deixar de banda temes propis d’autor, n’hi introdueixen d’altres de destacats del rock català dels 90. Es despullen davant del públic mostrant un vessant molt personal i amb un so totalment renovat caminen per noves harmonies i efectes que faran d’aquest espectacle un passeig treballat i estudiat deixant que la sorpresa jugui a favor seu.
Divendres 14 de juny, a les vuit del vespre, seguiran les Mostres dels Tallers de Teatre del Círcol, al seu escenari, representant el fruit dels treballs que han dut a terme al llarg del curs. Actuarà un grup dels de divendres que representarà EL MAL QUERER. Lorca i Rosalia dos universos fusionats, com dos germans poetes de dos mons molt distants. Dos contemporanis avançats a la seva època, parlant el mateix llenguatge: l’amor.
La Dramàtica del Círcol torna a escena per representar l’última obra de la temporada ho farà amb LA RATERA, un text de la prestigiosa escriptora Agatha Christie (traduït al català), i que dirigit per Francesc Gómez, que ha comptat amb l’ajuda de Núria Fibla. Es podrà veure dissabte 15 de juny, a dos quarts de deu i diumenge 16, a les sis de la tarda. Vuit personatges es veuen obligats a resguardar-se d’una gran nevada als afores de Londres. L’endemà, la policia informa els clients de l’hostal que l’assassí d’una dona dels voltants va cap allà. L’assassí ha deixat la direcció de l’hostal i una cançó de tres ratolins cecs, alhora que insinua que hi haurà dos morts més. I efectivament, més tard es produeix un assassinat. Cadascun dels vuit personatges sembla sospitós. El sergent Trotter ha de descobrir l’assassí i pensar qui pot ser la propera víctima. Com ho farà…?
Continua el Cicle Joves Músics que organitza l’Orfeó Badaloní i les melodies de l’Est i de l’Oest es retrobaran en un concert ple de color. El llenguatge clàssic de Mozart contrastarà amb la dansa tradicional dels països mediterranis i en aquesta proposta musical també hi serà la cultura soviètica, de la mà dels compositors Xostakóvitx i Kapustin, dels quals se’ns oferirà un tast de música del s. XX. Tot això és el que diumenge 16, a dos quarts de set de la tarda, oferirà L’ÀBSIT DUO, compost per Elisabet Iserte López (violoncel) i Carla Obach Esteban (saxo). Aquest concert tindrà per escenari l’Espai Toldrà de l’Orfeó Badaloní.
Dilluns 17, a les set de la tarda, nova dosi de les Mostres dels Tallers de Teatre del Círcol, amb l’actuaciód’un grup dels de dilluns, que representaran REALITAT O FICCIÓ, un text escrit per Ariadna Serra a partir d’exercicis fets a classe i a dos quarts de nou del vespre, un altre grup dels de dilluns, representarà un text, també d’Ariadna Serra, i sorgit igualment d’exercicis fets a classe, que porta per títol LA CAIXA DEL FUTUR.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
- ,
- o
Crítica d’ EL DOLOR, per Oriol Puig Taulé
El dolor d’Ariadna Gil
A la Sala Petita del TNC s’està representant El dolor, l’adaptació teatral del text de Marguerite Duras interpretat per Ariadna Gil. El dolor individual es converteix en el dolor de la humanitat en un muntatge aspre, dur, on l’actriu debuta amb força en el gènere del monòleg. Tancada en un búnquer dissenyat per Francesc Torres, aquesta dona és Duras, però també totes les dones. La segona Guerra Mundial és totes les guerres. I els deportats són tots els deportats.
Abril de 1945. He de confessar que, de bon inici, El dolor és un muntatge que em va costar. Passar del tràfec del carrer a la sala teatral sempre necessita, sobretot si es fa de pressa i corrents, uns moments de transició. I la proposta de Lurdes Barba no dona cap mena de treva, en aquest sentit. Entrem i és com si Ariadna Gil ja estigués esperant: ha estat allà i hi seguirà quan nosaltres marxem, perquè el seu dolor té quelcom d’atàvic. La dona que espera el seu home i no sap si és viu o mort, que en la seva espera desapareix com a persona i arriba a fer desaparèixer l’altre, convertint la mateixa espera en un acte inútil i al mateix temps ple de significat. Gil inicia la funció, des del minut zero, amb la veu tremolosa, com a punt del plor, i hom pensa “Patirem”. Però no. El text de Duras és una meravella, per diversos motius. Diari de bord íntim i al mateix temps reflexió universal sobre l’espera, l’amor i la mort, quan la sociopolítica treu el cap és quan El dolor es converteix en un document excepcional. Nosaltres fa anys i panys que veiem pel·lícules i llegim llibres sobre la Segona Guerra Mundial, però descobrir allò, en directe i en primera persona… Duras és implacable en el seu judici: “Això succeeix a Europa. Estem tots junts, tancats, davant de la resta del món”.
El muntatge de Barba situa la intèrpret en un espai hostil, dissenyat per Francesc Torres i inspirat en l’arquitectura militar alemanya. Ciment, fulls de diari a terra i llum lateral (bonic disseny de Maria Domènech), que entra i converteix l’ombra de l’actriu en un personatge més. Tant els breus moments audiovisuals d’Adolf Alcañiz com l’espai sonor dissenyat per Jordi Colletens situen en un estat d’angoixa, ja sigui amb les imatges extretes del film Alemanya, any zero (Roberto Rossellini, 1948) o amb una banda sonora on predominen els xiulets i els sons saturats. L’espera del seu home és al mateix temps la raó de viure i la condemna de la protagonista, i Ariadna Gil s’acaba posant el públic a la butxaca, gràcies també a la gran potència poètica de les paraules de Duras (traduïdes per Maria Lucchetti). “Jo cada dia espero menys”, “Ja no els odio, els alemanys”, o “De Gaulle no integra el dolor del poble en la victòria” són algunes de les (moltes) frases que vaig apuntar a la meva llibreta.
Ariadna Gil estrena el seu primer monòleg amb nota, a jutjar pels aplaudiments i els bravos del dia de l’estrena. Al final, l’opció de Barba (directora i responsable de la versió del text) és accelerar els fets amb un salt temporal força brusc. I si bé aquesta opció primer sobta una mica, acaba configurant un final memorable. El dolor no vindria a ser una comèdia fresca d’estiu, no cal dir-ho. Dic això perquè, en sortir de l’estrena, gairebé molestava que encara hi hagués llum i la temperatura fos tan agradable. Una mica de fred, vent i pluja hauria sigut més adient, per allò que acabàvem de veure. El més trist de tot plegat és que, ara mateix, a diversos llocs del món, hi ha moltes dones que es troben exactament en la mateixa situació que Marguerite Duras, l’abril de 1945. No n’aprenem gens.
Oriol Puig Taulé
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Ferran Compte donarà a conèixer una òpera més que coneguda, almenys per als qui més o menys seguim aquest món; també podrem gaudir d un concert de cobla, (feia temps que no se’n feien) i ja comencen arribar les primeres cloendes, finals de curs i de temporada de cada any.
Dijous 6 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Marina de l’Orfeó Badaloní, dins el Cicle d’Audicions d’Òperes Comentades, Ferran Compte dissertarà sobre la coneguda òpera de Giacomo Puccini, Tosca, l’obra en què més cruelment les il-lusions, enganys, traïcions i desitjos es barregen en una Roma fosca entre els anhels i les emocions dels tres protagonistes, Floria, Mario i Scarpia, destinats a un final tràgic.
Tosca, l’obra de teatre de Victorien Sardou, es va estrenar a París en 1887 i Puccini la va veure a Milà, amb la cèlebre Sarah Bernhardt de protagonista. Immediatament Puccini va demanar-ne els drets, però es van ser vendre a un altre músic que posteriorment va declinar treballar en aquest llibret i finalment va ser Luigi Illiaca qui el va escriure per a Puccini.Es va estrenar el 14 de gener de 1900 al Teatre Constanzi de Roma, actualment és una de les òperes més representades.
Tornen les sardanes al Círcol, divendres 7 de juny, a les set de la tarda. La prestigiosa Cobla Marinada serà la protagonista d’un concert únic, que deixarà força satisfet el públic, el qual hi podrà escoltar aquelles sardanes que normalment no es ballen i només s’escolten en concerts.
La Cobla Marinada, fundada a Badalona el 1981, és una de les formacions més actives del panorama sardanístic català amb una àmplia agenda de concerts. Ja té una vintena de discos enregistrats, ha tocat en els grans festivals del país com el Festival Internacional Pau Casals, Ripoll o Pedralbes. També ha actuat a França i a Itàlia i ha estat guardonada amb premis tan prestigiosos com l’Enderrock 2016 o els Premis Capital de la Sardana 2015 i 2016.
Un any més arriba juny i les Mostres de final de curs dels tallers de teatre infantils, juvenils i d’adults del Círcol.
Diumenge 9 de juny, d’onze a dues del migdia i de cinc a vuit de la tarda, es presentaran al públic els grups de divendres i dijous, a primera hora i dimarts, a segona hora.
TARDA DE MUSICALS, és el títol amb què l’Orfeó Badaloní ha batejat les representacions que faran les companyies de teatre musical infantil i juvenil de cor. Diumenge dia 9 de juny, a l’escenari del Coro Marina, estrenaran els musicals que porten assajant des del setembre de 2018.
Els infantils, sota el nom de Las Grullas, presentaran LA BOTIGA DELS HORRORS, un musical rock amb música d’Alan Menken i lletra de Howard Ashman. L’obra tracta del treballador d’una floristeria que cria una planta que menja carn i sang humana. La música segueix l’estil del rock & roll d’inicis de la dècada de 1960.
Pel que fa a la companyia Ma. Carmen’s Group, els juvenils, representaran NINE, un musical d’Arthur Kopit amb lletra i música de Maury Yeston, centrada en el director de cinema Guido Contini. A les portes del seu 40è aniversari, Contini cau en una crisi que li bloqueja els impulsos creatius i l’enreda en una xarxa de problemes romàntics. Un musical a l’estil de Broadway que va guanyar cinc premis Tony i ha tingut diversos revivals. La direcció, la coreografia i les escenografies són a càrrec de la infatigable Lourdes Perera, directora d’ambdues companyies.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
Crítica de DOGVILLE, un poble qualsevol. Per Carles Armengol
Evitant comparacions inevitables
S’ha dit insistivament, potser amb encert, que millor no establir comparacions amb la pel·lícula. Però és que un cop vist el muntatge teatral, fins i tot costa trobar-hi els elements comuns. Estem davant de la mateixa història, però ha canviat l’estètica, l’època que la contextualitzava -encara que fos donant-li una certa atemporalitat-, el to de la peça, l’estructura dramàtica i, fins i tot, el final. De fet, és molt curiós adonar-se’n de que el film de Lars Von Trier tenia molt de teatral i que, en canvi, aquest híbrid de Pau Miró i Sílvia Munts’emmiralla en elements cinematogràfics que, al meu entendre, potser no calien.
Un cop deixem de banda el referent cinematogràfic, el que queda és un drama costumista situat en un poble de Catalunya, amb el seu centre cívic o ateneu popular, amb els seus horts, el seus pagès i alguns elements més que intenten posar detalls realistes a la trama, tot i que el tema de l’obra és molt menys concret. L’escenografia ajuda a estones, però tampoc sé si era la més encertada per a una peça com aquesta… No es pot negar, però, que Sílvia Munt acumula ja una llarga i fructífera experiència com a directora i que hi ha encerts de direcció, així com moments puntuals molt encertats. Les interpretacions, en general, funcionen… tot i que alguns moments d’excessiva crispació acaben per restar subtilitat a aquest drama tèrbol, filosòfic i formalment agosarat.
EL DOLOR, per Oriol Puig Taulé
Aquest dijous el TNC ha estrenat EL DOLOR. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per Ariadna Gil i dirigit per Lurdes Barba, que adapta la novel·la homònima de Marguerite Duras. La traducció del text és de Maria Lucchetti, i l’espectacle compta amb escenografia dissenyada per l’artista Francesc Torres. Un monòleg sobre l’espera, el dubte i el dolor, tenyit d’amor i de mort.
La capacitat de passar dels grans esdeveniments històrics a l’escala individual, de la macro història a la micra història, és quelcom que Duras dominava a la perfecció, tal com explicava Xavier Albertí a la presentació de l’espectacle. A partir de la novel·la El dolor (publicada el 1985), que es tracta, en realitat, de la reescriptura d’uns diaris personals, l’escriptora descriu l’angoixa que sent davant la desaparició del seu marit, Robert Antelme, capturat durant la Segona Guerra Mundial i enviat a un camp de concentració de Dachau. La incertesa de saber si és viu o mort i el dolor que provoca la seva absència són les claus d’un text dur, aspre, on Duras és capaç d’explicar el seu dolor i al mateix temps fer-lo universal. Ariadna Gil, a qui darrerament hem pogut veure als escenaris amb Jane Eyre, dirigida per Carme Portaceli, o Vania, dirigida per Àlex Rigola, s’estrena en el seu primer monòleg amb un text del qual defensa la seva vigència. De fet, fa un any se’n va estrenar una versió cinematogràfica a França, i la novel·la s’acaba de publicar en català, amb traducció d’Arnau Pons i Blanca Llum Vidal. (a LaBreu Edicions).
El dolor de la dona que espera també és polític, defensa l’actriu, i encara que costi hem de comprendre que els nazis formen part de la nostra mateixa espècie, per tant, som nosaltres mateixos. L’artista Francesc Torres signa l’espai escènic, una escenografia inspirada en l’arquitectura militar: els búnquers de la muralla Atlàntica. Es tracta d’un espai molt opressiu, on també apareixen les projeccions dissenyades per Adolf Alcañiz i l’espai sonor de Jordi Collet (col·laborador habitual de Barba), que juntament amb la il·luminació de Maria Domènech i el vestuari de Marian Milla acaben de conformar el món on es troba tancada la protagonista. La directora i adaptadora del text Lurdes Barba veu paral·lelismes entre l’època que retrata l’escriptora francesa i el moment actual, on moltes persones moren diàriament al Mediterrani sense que els governs facin res. L’amor està relacionat amb el dolor i la mort, segons Duras, i l’estratègia del personatge és imaginar-se el pitjor, per poder-ho suportar si arriba a succeir.
EL DOLOR es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 30 de maig al 30 de juny.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 28 de maig de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Es nota la ressaca de les festes: només una representació teatral a càrrec dels joves del Círcol i prou. Què hi farem! Badalona…!
Guillem Xicart, Adrià Soler, Gorka Sol, Albert Sancho, Ariadna Ponce, Clara Ibañez, Anna Grau, Carlota Buhigas i Ferran Arqué, són els alumnes del Taller de Teatre del Círcol que finalitzen la seva formació teatral. El proper dissabte 1 de juny, a les nou del vespre i diumenge 2, a les sis de la tarda, representaran a l’escenari del Círcol, una adaptació de Clara Moliné deL’HOSTALERA, original de Carlo Goldoni, amb direcció de Laura Forteza i Núria Torres. Part de la recaptació d’aquest espectacle es donarà a l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol al Campus de Can Ruti, perquè la destinin a la recerca i la investigació del càncer de mama.
Fullejant el programa oficial de les Festes de Maig, hem vist que s’anuncia una Happy Food Trucks (?) a la plaça de Pompeu Fabra, els dies 31 de maig, 1 i 2 de juny, en la qual s’oferiran actuacions de discsjòckeis, un concert de karaoke amb els Mortimers, espectacles familiars, un concert amb Simbiosi (reggae-fusió), actuació del Happy Food Trucks Band, una actuació deXavi Lozano amb l’espectacle Tubs del món i un concert a càrrec de Jordi Belz.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Per a aquest proper cap de setmana podríem dir ‘que s’ha acabat el broqui’l. El ritme voraginós dels actes amb motiu de les Festes de Maig, s’ha acabat i es torna a la normalitat absoluta. Els teatres públics han acabat la programació i des d’ara fins a les vacances, estaran ocupats fent graduacions, o cloendes de temporada i fins de cursos. Així doncs que haurem d’esperar el que ens ofereixin les entitats i els espectacles d’estiu.
Per si arribeu a temps de llegir-ho: Lluís Gómez, un reconegut bangista a dins i fora del nostre país, amb una llarga llista de treballs gravats que té dos àlbums al seu nom, Quartet (2007) i Dotze contes (2017), actuarà dilluns 20 de maig, a les vuit del vespre, al local del’Escola de Música Moderna. Comptarà amb la col·laboració de Carol Duran (violí i veu) iMaribel Rivero (contrabaix i veu) que completen aquesta formació, totes dues amb una llarga trajectòria a sobre dels escenaris. Hi aporten la sonoritat de la corda fregada, molt important en aquest estil, sobretot en el cas del fiddle.
Dimecres 22 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, dins el Cicle de xerrades a l´Escola de Música Moderna de Badalona, Sarah Ardite disertarà sobre la World Music des-codificada. La música popular occidental està impregnada de connexions i conceptes musicals africans, llatinoamericans i asiàtics. ¿Que pretén doncs una etiqueta híper-reduccionista com la de World Músic, que deixa fora de la corrent principal tota aquella música no produïda per la indústria dominant anglosaxona? Aquesta classificació no només no vol dir res, sinó que descontextualitza la major part de la creació musical de qualitat del planeta. Proposem una sèrie de xerrades per reflexionar sobre com des-codificar la World Músic tot ampliant horitzons musicals.
Com cada any, La Tropa -Grup de Teatre i Música de l’institut Albéniz– està a punt per estrenar. Enguany s’ha decidit per representar divendres 24, a les set de la tarda a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, RETAULE DEL FLAUTISTA, de Jordi Teixidor. L’obra, va ser representada per primera vegada a l’Aliança del Poble Nou l’any 1970. És una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i balls amb música deCarles Berga i interpretada, com sempre, en directe per una colla de més de trenta alumnes i exalumnes, entre actors i músics, sota la direcció de Rosa Fernàndez Pedrosa.
Dissabte 25 i diumenge 26 de maig, en l’horari de 10 a 13 h i de 16 a 19 h tornen els Impro-shows al Círcol amb un Curs intensiu d’improvisació teatral obert a tothom. Torna Mario Katxibatxe de la companyia Doctores de la Impro per oferir-nos sobre l’escenari del Círcoluna classe magistral d’improvisació també oberta a tothom: un matx teatral que farà petar de riure. Mario Katxibatxe ens descobreix les tècniques d’improvisació més divertides i convida els espectadors a jugar a l’escenari, si s’hi atreveixen!. Cal dir que per a participar-hi, el preu per als socis és de 55 € i per als no socis 60 €.
La companyia SULL’ARIA de l’aula de cant del Conservatori Professional de Música de Badalona, el dissabte 25, a les sis de la tarda, al Teatre Zorrilla, estrenarà LUCIA DE LAMERMOOR, el seu nou projecte. Hi intervindran: Marina López i Ana Arias, Lydia Martínez, Manuel Torralba, Marc Majó, Gabriel Tamayo, Pablo Hasnot i Vicent Montalt. El cor estarà integrat per: Anastàsia López, Alicia Hakoyban, Ana Sharma, Carolina Espín, Emma Parias, Jordán Valverde, Marc Ortega, Martí Pérez i Meritxell Graupera. Al piano hi haurà David Malet i la direcció musical i escènica anirà a càrrec de Rocío Martínez. L’escenografia i el vestuari, són de Rocío Martínez, Maria Martin, Ana Maria Serrano i Manuel Martínez.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
