
Crìtica d’ EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, per Oriol Puig
Aquest dimecres el TNC està d’estrena. Sala Gran, acte sacramental de Pedro Calderón de la Barca i direcció de Xavier Albertí. Repartiment extens, estrelles convidades, música, ball i una impressionant escenografia giratòria signada per Max Glaenzel. El gran mercado del mundo és una coproducció del TNC i la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), i el pròxim mes de setembre es representarà al Teatro de la Comedia de Madrid. Hem assistit a la presentació de l’espectacle, que s’ha fet al propi escenari de la Sala Gran.
A les rodes de premsa de Xavier Albertí, els periodistes saben que escriuran, i molt. Les presentacions dels espectacles que fa el director artístic del TNC (siguin dirigits per ell mateix o per altri), són lliçons magistrals d’història, art, filosofia i teatre; i l’enorme cultura del director les converteix en píndoles d’erudició per als mitjans presents. Albertí és especialment pedagògic a l’hora de relacionar diferents disciplines artístiques entre si, dibuixant un retrat molt complet del moment històric i social de cada text. També resulta molt enriquidor quan realitza una breu història de la representació d’aquella obra o autor als nostres escenaris, demostrant la importància que tenen les diferents lectures de cada època a un mateix material escènic. Altres vegades, tot i això, la sobredosi d’informació pot arribar a saturar una mica la parròquia, que bombardejada amb dades històriques (d’altra banda, interessantíssimes), no veu satisfeta la seva necessitat d’informació, diguem-ne, molt més prosaica. “L’escenografia es mou?”, “Els actors canten?”, “Quantes sabates surten en escena?” i preguntes per l’estil. Dic tot això perquè, a la sortida de la presentació d’El gran mercado del mundo, comentàvem amb un col·lega que més aviat havíem assistit a un col·loqui o xerrada postfunció (gènere que Albertí igualment domina) que a la presentació d’un espectacle.
La feliç unió d’actors catalans (òrbita TNC) i actors de Madrid (òrbita CNTC), i les floretes que es llancen mútuament Xavier Albertí i Helena Pimenta (que serà en breu substituïda en el seu càrrec per Lluís Homar), demostren que tot això que diuen Arrimadas i Rivera és bastant una fal·làcia. Les connexions i complicitats entre les dues institucions públiques no són noves, ho sabem, i que a la Sala Gran del TNC es representi Calderón de la Barca no hauria de ser notícia. El gran mercado del mundo és un acte sacramental, peça que es representava només el dia del Corpus Christi i gènere en el qual van excel·lir les plomes de Calderón i Lope de Vega, els tòtems del teatre clàssic espanyol. Ens hem d’imaginar que les representacions que es feien d’aquestes peces, al segle XVII, eren com “concerts dels Rolling Stones, o com uns Jocs Olímpics”, segons Albertí. Els textos teatrals s’unien a la música, la dansa i les arts plàstiques, perquè els millors creadors d’apariencias (vinguts d’Itàlia o d’esperit italianitzat) presentaven els seus invents i ginys més sofisticats, anant molt més enllà de ser “sermones puestos en verso, en idea”. Calderón era contemporani de Descartes i Pascal, i és un dels pares de la modernitat teològica i filosòfica, ja que entén que comprendre la nostra relació amb Déu és comprendre el pensament de l’home contemporani. La importància i rearticulació de la cultura cristiana té traces en l’obra de Nieva, Buñuel o Pasolini, i Calderón situa el mercat com a centre de l’univers, al·legoria del lloc on es pot vendre i comprar de tot. Ras i curt: la Fama convoca al poble perquè assisteixi al gran mercat del món, on tothom té un talent (una moneda) per adquirir allò que més els plagui. Les figures al·legòriques de la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer o la Penitència intentaran seduir els compradors que, acompanyats de la Innocència i la Malícia, maldaran per veure què és allò que realment necessiten o desitgen. La música és una part molt important del muntatge, com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’Albertí, i hi podrem sentir peces de Monteverdi, Bach, o cançons de revistes musicals compostes per Enric Clarà (“El desfile del oro”, “La bolsa”) o el famós “Tango de la cocaína”.
A l’extens repartiment (format per catorze intèrprets), hi trobem actors de la família albertiniana com Oriol Genís (la Gula), Roberto G. Alonso (la Lascívia), Mont Plans (la Malícia), Rubèn de Eguía (la Fe) o Aina Sánchez(la Gràcia), i noves incorporacions com la d’Alejandro Bordanove en el paper del Buen Genio. També veurem dos cantants: el contratenor Jordi Domènech (“un intèrpret amb gran domini glòtic i glútic”) i el tenor Antoni Comas (que també toca el piano), cada cop més albertinià. De Madrid venen Cristina Arias (la Supèrbia), Elvira Cuadrupani (la Penitència i la Humilitat), Lara Grube (la Fama), Jorge Merino (Pare de família i el Món) i David Soto (Mal Genio). El gran mercado del mundo suposa el debut de la catalana Sílvia Marsó (que interpreta la Culpa) en un text de Calderón, a la Sala Gran del TNC i sota les ordres de Xavier Albertí. El director recupera, d’alguna manera, actrius catalanes “segrestades” per Madrid, com va fer amb Carme Conesa (Ocells i llops, temporada 2013-2014, en el muntatge dirigit per Lurdes Barba).
Albert Arribas, dramaturgista de l’espectacle, ens va parlar de Giorgio Agamben i el seu llibre Profanaciones (Anagrama, 2015), reivindicant la profanació no com a blasfèmia, sinó com a devolució d’un objecte de l’esfera divina a l’esfera humana. Les feines de les noves generacions serà profanar allò que algunes realitats ens estan traient, entenent l’acte de profanar com la representació màxima del lliure albir. Xavier Albertí relaciona els actes sacramentals amb la Commedia dell’arte i defensa que s’han de representar a tot color, i no pas en blanc i negre. L’escenografia de Max Glaenzel és una colorista atracció de fira que gira, explica el director, a diferents velocitats. No ens volen dir gaire cosa més. La por que tenen els equips artístics a fer espòilers –un sentiment cada cop més present a les rodes de premsa– deixa els periodistes, cal dir-ho, una mica insatisfets. Però sortim del TNC sentint-nos una mica més intel·ligents. I si el Siglo de Oro entra a examen, traurem bona nota. Això segur.
ON PODEM ANAR?
Badalona, 7 de maig de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Continuen les Festes de Maig, i com ja s’ha pogut veure, hi ha de tot i per a tothom, només cal programar-se: aprofitar-ho i sortir-ne satisfet.
Per si hi arribem a temps: dilluns 13 de maig, a les vuit del vespre, a l’Escola de Música Moderna, hi haurà l’actuació de l’Orquestra Ermesinde, per a la qual la imitació és una forma d’elogi, un tracte per fer arribar la bellíssima tradició de les xarangues dels Balcans, en què diversos músics: (Daniel Fernandes, trompeta, Pier Paolo Candeloro, saxo tenor; Jonathan Hauser, trompeta; Carles Estruch, tuba; Alex Guitart, tapan i Jaume Coll, bombardí), es reuneixen amb una idea comuna de combinar festa, alegria i tristesa.
Segons la programació oficial de les Festes de Maig, divendres 17, a les set de la tarda, a la Plana hi haurà la Mostra de Dansa, en la qual participaran les escoles de dansa de Badalona: Danzalona, Estudi Flamenc Lora de Goya, L’Assaig, Atelier des Artistes, Marisa Yudes, Moviment 2, Multiestil, Ritmes, Ballet Sílvia Pallisera, Stil i Tempo.
Seguint les Festes de Maig, a partir de les vuit del vespre, la plaça del Centenari, collirà una veritable marató de música moderna amb la participació del discjòquei i productor musical Brian Cross, Javi Reina, un altre del mateix ram; l’estrella del pop Marta Sánchez i el guanyador de l’última edició d’Operación Triunfo, Famous i Ruth Lorenzo, que presentarà el seu nou treball Loveaholic. Mentrestant, Oriol Torres omplirà d’imatges i llum la plaça del Centenari.
Divendres 17 de maig, a les nou del vespre, a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, Agnès Mateus, una actriu que va fer els seus primers passos a la nostra ciutat, representa el monòleg, Rebota, rebota i en tu cara explota, del qual la publicitat diu: “un artefacte ple d’humor, ironia, sensibilitat, mala llet i molta ràbia”. “Ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint…
(…) “Centenars de milers sortim a celebrar el futbol. Ens mengem
els plàstics que tirem i que són a l’estómac dels peixos que ens preparem per a sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per
a nosaltres mateixes i després ens manifestem contra el turisme. Els
nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx.
Les dones no “perdem” la vida, ens assassinen. Comencem a dir les
coses pel seu nom.(…) Ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint.”
El projecte operístic Amb o d’òpera que l’Orfeó Badaloní s’ha proposat organitzar enguany, començarà dissabte 18 de maig, a les sis de la tarda a l’auditori del Museu Municipal amb el primer dels concerts dedicats al món de l’òpera. En aquesta ocasió, seran la soprano Gisela Parodi Serra, la mezzosoprano Aránzazu García Oncina i el pianista Efrem García Salinas els que s’encarregaran d’interpretar-nos una selecció d’àries de les òperes més emblemàtiques de tots els temps. L’acte, acollit pel Museu de Badalona i patrocinat per Òptica Hispano, estarà protagonitzat per grans compositors d’òpera com van ser Mozart, Puccini, Haendel, Bizet i Rossini, entre d’altres.
Dissabte 18, a dos quarts de set de la tarda, a la Rambla, actuarà el conjunt The Git and Jalis, format per pares i mares de l’Escola Gitanjali. El mateix dia a les nou del vespre, la plaça de la Plana serà l’escenari del concert anual a càrrec de la Banda Simfònica de Badalona, sota la direcció de Manuel Barea, que interpretarà un escollit programa de bandes sonores de la història del cine.
D’altra banda, quan acabi el correfoc, a dos quarts de dotze de la nit, a la platja dels Pescadors, Concert de Cal Txiringu, en què actuaran els grups Fanfarra i Bossonaya.
L’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona (OCAB), emblemàtica per la seva singularitat i projecció internacional, aterra de nou al Círcol per oferir el seu ja més que clàssic concert. Serà un concert únic i eclèctic que s’oferirà al Círcol, dissabte 18 de maig, a les vuit del vespre. L’Orquestra, fundada el 1948 és una formació pionera perquè va ser la primera a nivell de l’ Estat espanyol a utilitzar l’acordió cromàtic, un instrument que permet fer els dotze sons de l’escala (comptant notes naturals i alterades). Actualment està dirigida per Jesús Otero.
El Miquel, tècnic d’una multinacional minera, arriba a una explotació de Sud-amèrica on l’alcalde i la seva comunitat esperen aquest nou ‘descobridor’. És així com es produeix el retrobament entre dos mons i dues formes diferents d’entendre la vida. Titzina Teatre torna als escenaris de Badalona, dissabte 18 de maig, a les nou de vespre per presentar-nos al Teatre Zorrilla, LA ZANJA, un espectacle que reflecteix el cicle infinit que es repeteix una vegada i una altra de l’encontre entre els dos mons. És un treball exhaustiu de creació, que sorgeix de la documentació de les cròniques de l’època i els viatges al Perú actual.
Diumenge 19, a dos quarts d’una del migdia, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, tindrà lloc un concert de violí interpretat per Aleix Mercadal i David Adelantado, dos alumnes del mestre Aleksandar Krapovski, amb els quals podrem gaudir de música de F. Mendelssohn, Brahms, Manuel de Falla, Paganini, J.S. Bach, Barber i E. Grieg.
Diumenge 19 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, el Círcol tanca una nova temporada del cicle de música Enjoy the Sience amb la col·laboració de Last Exit Management, un artista únic, original i segons diuen inclassificable, a més de ser una de les referències de l’escena pop alternativa: Ángel Stanich Trio. Amb la gira d’Antigua i Barbuda acabada, Angel Stanich torna a la carretera en format trio lisèrgic i acústic per presentar-se novament davant dels seus fans i oferir un dels xous únics que presentarà en aquesta gira.
La Unió de Corals de la Gent Gran de Badalona i Sant Adrià, amb la col-laboració de l’Ajuntament de Badalona, el Moviment Coral Català, els Cors de Clavé i la Camerata de l’Escola de Música de Gràcia, ha organitzat per el diumenge 19 de maig, a les sis de la tarda, al Teatre Zorrilla, un concert simfònic amb el títol de Händel in Love, a càrrec de la Camerata Barroca de Gràcia, dirigida per Bruno Nàjera, i amb la col-laboració de Zseta Llebot Molina, viola solista, Eulàlia Ara, soprano i el Gran Cor de la Unió.
L’Esbart Sant Jordi. diumenge 19 de maig, a dos quarts de set de la tarda, a la plaça de la Vila, en una ballada de dansa tradicional catalana, actuarà per interpretar un conjunt de danses escollides per a l’ocasió. La voluntat d’aquest acte és promocionar la dansa catalana a Badalona i crear un acte propi de l’Esbart Sant Jordi que permeti relacionar-se amb altres esbarts i grups de dansa, tant del país com de fora, i també dotar les Festes de Maig d’un acte de referència sobre la dansa catalana.
L’Esbart ha participat també en altres activitats de les Festes de Maig, com l’ofrena d’ous a les clarisses, el pregó, la Nit de Sant Anastasi i la cercavila petita, entre molts altres. Però aquesta ballada representa un espai propi dins del programa de Festes, en el qual es vol donar a conèixer la tasca de conservació de les danses i punts tradicionals del nostre país. Mentrestant, a la Plana se celebrarà el XLII Festival de Jotes, organitzat pel Centre Aragonès de Badalona.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
|
|
ON PODEM ANAR?
Crítica de COM ELS GRECS
Com els Grecs. Un contenidor ple d’energia, irreverència, frescor i llenguatge obscè, en una tragèdia grega de sempre, que faria enrojolar el Corifeu.
Feia 10 minuts que havia formalitzat el meu abonament al Lliure, un clàssic de cada any com el dia de Sant Jordi, el pessebre, la declaració de la renda o el dia del meu aniversari, i veig un títol que corona la fotografia del Derqui. No miro res més i clico al damunt, per agafar les millors entrades possibles – fila 1 -. No vaig mirar res més, ni l’autor ni el director; Derqui porta la garantia a la butxaca dels pantalons i tota la resta serà afegitó. I la resta és molta resta. El text de Steven Berkoff, situat a l’Anglaterra de la Dama de Ferro que quasi havíem oblidat, de tan sentir parlar del Brexit. Un barri marginal on el més lleig de la vida quotidiana no hi queb dins el contenidor i campa pels carrers, les cases i els pubs.
Molts coneixem la història d’Èdip, que sense saber-ho mata el seu pare i s’entén en el més estricte sentit de l’expressió, amb la seva mare. Quan s’adona de tot plegat, s’aplica un càstig exemplar condemnant-se ell mateix a nomirar per no veure. Dit això, la primera part de l’espectacle dirigit esplèndidament per Josep Maria Mestres et despista una mica, no hi veus massa opcions a que es produeixi la “predicció” que va fer un mag en una fira quan Eddy era petit, però saps que en un moment o altre vindrà el gir. I el gir apareix en un bar, entre cafè i pastís de formatge, i especialment representat per un os de peluix que resultarà la prova definitiva del que va passar.
Us ho he de deixar aquí, per no aixecar la llebre als que encara no heu vist aquest espectacle i que no dubto que fareu en breu (marxen quan comenci la campanya electoral….). La interpretació es brutal. Derqui es molt gran, ho esperes tot i malgrat això, et sorprès un i altre cop. Cruz es la veterania, les taules, l’artista total que ho fa tot i tot bé, però per mi, la sorpresa son la Aránega i la Bel, en uns registres que sorprenen molt, i això no és fàcil, doncs una i altra tenen moltes hores d’escenari. La Colometa treu la seva cara més gamberra i això sempre es d’agraïr.
Com els grecs es un espectacle trepidant, que passa volant per damunt de la platea plena d’afeccionats al teatre, que saben el que vol dir la garantia d’un repartiment de pes, un director que sap el que es porta entre mans, i un autor que, a partir d’ara, tindrem molt en compte.
Queda poc, però potser aniran de gira. Si us va agradar Electra o Antígona, o Èdip…. això no té res a veure, i no us ho podeu perdre.
ON PODEM ANAR?
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Inici de les Festes de Maig a la nostra ciutat, en les quals s’ha primat l’oferta de música moderna; els teatres públics segueixen la seva programació, i el carrer serà una veritable festa cada dia.
Dimarts 30 d’abril, a dos quarts de set de la tarda, per si arriba a temps la notícia, a l’auditori del Conservatori, dins el cicle Co&Co, se celebrarà un concert protagonitzat per la violinista Lia Manchón i el pianista Daniel Vidal, que interpretaran obres d’Hindemith i Brahms. Durant l’acte, l’exalumna Lia Manchón conversarà amb l’estudiant Marta Roca.
Aprofitant allò que tots ‘els sants tenen capvuitada’, els Amics del Teatre Zorrilla també hem volgut celebrar-ho a la nostra manera i dijous dia 2 de maig, a les vuit del vespre, a la sala d’assaig del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel, 54), oferirem un recital poètic amb el títol de L’AMOR I LA POESIA, amb poemes de vint autors que estan dedicats a aquest sentiment. Hi intervindran Feli Comas, Montse Riba, Olga Galvany, Rosa Maria Fluvià, Josep Maria Balaguer, Jaume Arqué i Miquel Creixell, que, a més, ha estat qui ha escollit els poemes.
Divendres 3 de maig comença el reguitzell d’actes que tenen lloc amb motiu de les Festes de Maig 2019, amb actuacions musicals de tota mena. El mateix divendres a partir de les vuit del vespre, després del pregó, a la plaça de la Vila hi haurà l’actuació de La Banda del Coche Rojo i la projecció a la façana de l’Ajuntament d’un muntatge interactiu que porta per títol els Forjadors de la Festa.
A dos quarts de deu, al parc de Ca l’Arnús hi actuaran Esteve Genis amb EGT Band i Game of Tones Bcn i, posteriorment, The Gramophone All Stars Big Band, una big band encapçalada per Judit Neddermann, Kathy Sey i Iolanda Sey.
Dissabte 4, a dos quarts d’una, com a cloenda de la cercavila infantil, fi de festa a la plaça de la Vila, amb l’actuació del grup més guardonat aquest últim any, els de La Tresca i la Verdesca.
A les vuit del vespre, al parc de Ca l’Arnús, El Racó Íntim oferirà una jornada íntima en què es combinaran la lectura de relats i poemes de caràcter eròtic amb actuacions musicals de prestigi. També s’hi trobarà dansa, teatre i pintura, cosa que permet donar un espai a la cultura generada a la nostra ciutat. A partir de dos quarts de deu del vespre hi haurà l’actuació de les Sommeliers i de Ferran Palau, que presentarà el seu nou disc.
Tal com diu la publicitat, PEL DAVANT… I PEL DARRERE és, probablement, la comèdia més divertida que s’ha escrit des que es va estrenar a Londres l’any 1982, una opinió àmpliament compartida per milions de persones de tot el planeta.
Ha estat traduïda a 28 idiomes i s’ha representat en 50 països diferents.
Per algun motiu deu ser, oi?
Aquesta obra la podrem veure dissabte 4 de maig, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla. Una nova adaptació del text original de Michael Frayn a càrrec de Paco Mir. S’hi conserva tota la comicitat original, se la dota d’un ritme encara més frenètic i s’adapta als temps actuals, alhora que gaudeix d’un muntatge formidable i un repartiment excel·lent en el qual figura el badaloní Jordi Diaz, acompanyat per Lloll Bertran, Agnès Busquets, Carme Pla, Miquel Sitjar, Lluís Villanueva, Xavier Serrat, Laia Alsina i Bernat Cot.
Diumenge 5, i dins la Festa del Badiu, al parc de Can Solei, a les dotze del migdia, els de Xirriquiteula representaran per última vegada el conte infantil CONTES DEL CEL. Aquesta obra es va estrenar el 20 de maig de 2001 i han aconseguit fer-ne 971 representacions, durant 19 anys.
A més a més, dins el mateix recinte, a partir de dos quarts de set de la tarda, hi haurà les actuacions de la companyia PSIRC, amb l’espectacle Acrometria, i de la formidable banda femenina BALKAN PARADISSE ORCHESTRA; a les vuit serà el torn de la cantant MIREIA FELIU i el pianista ISMAEL DUEÑAS, i a un quart de deu, comptarem amb la presència de l’ex-Antònia Font, el solleric JOAN MIQUEL OLIVER.
MAYTE MARTÍN és una barcelonina filla de mare catalana, de Barcelona, i de pare andalús, malagueny. Va néixer al barri del Poble Sec i, com era lògic, al seu barri i a casa seva des de molt petita s’escoltava música de les figures del flamenc. Aquesta música li produïa una emoció que la feia plorar de sentiment, i així va començar la passió per aquest gènere. Ara torna a Badalona per representar la seva nova proposta musical, Memento, una incitació al record per fer present allò que l’artista considera essencial de la seva relació amb el flamenc. Això serà diumenge 5 de maig, a les set de la tarda, al Teatre Blas Infante.
Dilluns 6 de maig, a les nou del vespre, a l’escenari del Teatre Zorrilla hi haurà l’actuació del cantant i compositor de l’Hospitalet del Llobregat ANTONIO OROZCO, un dels artistes més brillants, estimats, premiats i amb més talent del panorama musical nacional. Des dels seus inicis, els èxits i el reconeixement han marcat una carrera imparable que ha comptat amb un munt de concerts a Espanya i a Llatinoamèrica. Ha estat guardonat amb nou discos de platí i un d’or; guanyador del Premi Ondas 2003 al millor artista en directe, i nominat als Grammy llatins, al costat dels millors compositors del món, per la cançó Estoy hecho de pedacitos de ti.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
Algun dels (meus) imprescindibles del Grec
Alguns dels (meus) imprescindibles del Grec
Ho sabem. Encara som al mes d’abril, ahir vam celebrar Sant Jordi, d’aquí a tres dies és Sant Joan i, abans que ens n’haguem adonat, ja ens haurem plantat al juliol. I si alguna cosa caracteritza aquest mes, a Barcelona, és el festival Grec. El seu director, Cesc Casadesús, ha presentat l’edició d’enguany, on la volta al món continua en direcció a Austràlia i Amèrica del Nord. Amb la muntanya de Montjuïc com a epicentre i tota la ciutat com a xarxa tentacular, el Grec arriba ple d’espectacles de teatre, dansa, música, circ… i escenes “híbrides”. Servidor somia en el dia en què tots plegats anomenem absolutament totes les arts escèniques com a vives. Vives! Som-hi. Nora Chipaumire presentarà la peça ‘N!gga’ a la Sala Hiroshima. © Ian Douglas.
La muntanya màgica
Montjuïc té, en un radi de pocs metres, tres equipaments culturals estupends. El Teatre Grec, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors (més la propina de la plaça Margarida Xirgu), són el centre neuràlgic d’un festival d’estiu que Casadesús programa amb coneixement de causa i molt carinyo. Enguany la inauguració tindrà caràcter musical, i no pas teatral (vista la dificultat que suposa l’escomesa), amb la visita del Kronos Quartet de San Francisco, que oferirà un concert inaugural juntament amb alumnes de l’ESMUC i l’artista visual Alba G. Corral. El Teatre Grec també serà el marc on actuaran El niño de Elche (que presentarà el seu darrer treball Colombiana), on podrem gaudir amb el trio format per Toquinho, Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina, i on actuarà el britànic Matthew Herbert amb la seva Brexit Big Band, un concert amb tota mena de sons britànics i els textos de Caryl Churchill (en coproducció amb el Sònar). Al Mercat de les Flors hi podrem veure la Sidney Dance Company, dirigida pel català Rafael Bonachela (que ha coreografiat, entre d’altres, vídeos de Kylie Minogue), amb l’espectacle Ab [intra]. També s’estrenarà Enciclopedia de fenómenos, de Rodrigo García(amb els col·legues Gonzalo Cunill i Juan Loriente), Augusto, la peça que explora el riure de l’italià Alessandro Sciarroni (guanyador del Lleó de Plata de la Biennal de Venècia) i el Polzet dels lleidatans Zum-Zum Teatre amb direcció del basc Iñaki Rikarte.
Al costat, al Teatre Lliure, rebrem la visita de l’holandès repetidor (que no errant) Ivo van Hove amb Tan poca vida, l’adaptació teatral de la novel·la de Hanya Yanagihara, o el performer americà Taylor Mac (a mig camí entre la drag queen i el club kid), amb la seva versió de tres hores de l’espectacle A 24-decade history of popular music, on s’anuncia la visita d’una estrella local invitada. El tòtem americà Robert Wilson dirigirà l’estupendíssima Isabelle Huppert a Mary said what she said (la fredor dels dos astres pot provocar més d’un refredat), i l’argentina Lola Arias presentarà Campo minado, una peça de teatre documental sobre la Guerra de les Malvines. I com que no només els guiris fan il·lusió, al Lliure de Montjuïc també tindrà lloc l’estrena del nou espectacle d’Alícia Gorina, In Wonderland, una reflexió al voltant de la psicoanàlisi, i la companyia Baró d’Evel presentarà Falaise, la continuació del díptic iniciat amb el meravellós espectacle Là.
Ciutat d’ivori
Al Sant Andreu Teatre servidor no es perdrà Estrella, el nou espectacle de la companyia basca Marie de Jongh, un nom que hom no oblida després d’haver vist una petita joia com Amour. Al Teatre Goya, Jordi Casanovasportarà Valenciana (la realitat no és suficient), un muntatge que parla sobre el crim de les noies d’Alcàsser i la ruta del bacalao. L’Antic Teatre presentarà la mostra del talent local amb els muntatges de Los detectives (Pienso casa, digo silla), Verónica Navas Ramírez (La ciudad) i Soren Evinson (A nation is born in me). Al Teatre La Gleva, les mamzelles Bárbara Mestanza i Paula Ribó estrenaran Richard III and they never heard of love, una coproducció amb la companyia de Nova York La Mama Experimental Theatre. Aquestes complicitats ens agraden molt.
La Sala Hiroshima, al Poble Sec, presentarà dos espectacles de Nora Chipaumire, #Punk100%Pop i N!gga, sobre el punk, el pop i la rumba africana. La creadora i escenògrafa mallorquina Xesca Salvà presentarà la instal·lació Cases al marc incomparable de La Pedrera, i al Lliure de Gràcia podrem veure la nova proposta de Juan Carlos Martel, Càsting Giulietta, una peça de teatre social protagonitzada per dones majors de 80 anys. A la Sala Beckett, per acabar, tindrem dos muntatges: Amor mundi a la Sala de baix, el nou text de la dramaturga resident de la casa, Victoria Szpunberg, i Cançó per tornar a casa, de les T de Teatre, a la Sala de dalt, una peça escrita i dirigida per Denise Despeyroux. Del Teatre Poliorama a la sala petita de la Beckett… Ens agrada l’aposta de les T de Teatre per aquest espai que, ja ho hem dit en més d’una ocasió, és un dels més acollidors de Barcelona.
Un total de 94 espectacles fan molt difícil parlar de totes les propostes, evidentment. Més endavant ja farem articles-llista i aquestes coses que es fan. De moment, ja podeu consultar tot el programa al web del Grec. I recordeu: hi ha abonaments de 5 espectacles (amb una reducció del 50% en el preu), de 3 espectacles (reducció del 30%) i els menors de 30 anys paguen totes les entrades al preu fix de 15 euros. Correu, correu, que després tot són llàgrimes.
Article publicat a Núvpl (24/04/2019)
ON PODEM ANAR (2)
24 d’Abril de 2019
ON PODEM ANAR? (2)
Això és el que us oferim…
Cal tenir en compte que la notícia que us hem ofert, del concert de la Companyia Modus Operandi, el lloc de celebració no és l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, si no l’escenari del Círcol. Aquest ha de ser el redactat:
Dissabte 27 d’abril, a les nou del vespre, al Círcol, la Companyia Modus Operandi, oferirà l’espectacle MÚSICA: AL DENTE, un muntatge que vol retre homenatge a les òperes més conegudes. Una manera diferent d’escoltar i veure òpera. Sense complexos ni rigideses. Accessible i divertida. L’espectacle conté catorze temes interpretats en directe sota la direcció de Pere-Mateu Xiberta. L’objectiu és oferir un espectacle líric i teatral en què l’òpera és l’element principal.
Aprofitant aquest error us comuniquem que:
Dilluns 29, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Betúlia, la nostra associació ha organitzat un nou col-loqui, que porta el títol de TEATRE I…ELS MUSICALS ACTUALS. La mesa, mode-rada per Josep Maria Balaguer, comptarà amb la presència de Jordi Almirall, actual director de l’elenc de La Palma de Teià, un dels elencs catalans que millor representa musicals; Miquel López, el periodista badaloní gran coneixedor dels musicals; Oscar Peñarroya, el compositor, pianista i director musical, un dels creadors del grup L’Oca Underground i actual director vinculat a l’Orfeó Badaloní i Jordi Pérez Solé, actual professor de batxillerat escènic professor de l’Institut Berenguer IV de Santa Coloma i coordinador artístic, director i dramaturg a OFF LICEU.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 23 d’abril de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Ha passat Setmana Santa, Pasqua, Sant Jordi i estem a punt de veure què ens porten aquests tres mesos, justets, que ens falten per les vacances. Ho esperem amb afany, ja que hi ha previstes coses molt interessants.
El Teatre Zorrilla serà escenari el pròxim divendres 26 d’abril, a les nou del vespre, de l’acte de cloenda de l’Any Fabra, que porta per títol POMPEU, Badalona homenatja Fabra. Es tracta d’una composició teatral dirigida per Ramon Simó que comptarà amb intervencions d’actors com Oriol Genís, Lluís Soler i Jordi Oriol i que estarà presentada per Laura Forteza.
En l’acte, que està organitzat per l’Ajuntament de Badalona i Omnium Cultural de Badalona, participaran els músics Joan Alavedra (acordió), Eduard Altaba (contrabaix) i Salvador Boix (flauta travessera i mandolina). Altres actors encarregats d’interpretar l’espectacle seran Lluïsa Mallol, Manel Barceló i Toni Sevilla. També participarà en aquesta composició teatral l’actriu Anna Güell, qui posarà la veu a textos de Carola Fabra, Jordi Font, Gabriel Ferrater, Jaume Passarell, Josep Pla, Marcel Riera i Valentí Soler.
Amb aquest acte es tanca a Badalona la celebració de l’Any Fabra, que durant el 2018 ha omplert la ciutat d’activitats per commemorar el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i dels 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana.
Un any més, amb motiu de Sant Jordi, la Dramàtica i la Coral del Círcol, uneixen forces per protagonitzar un recital poètic, que porta per títol d’AMB NOM DE DONA, en el qual es llegiran poemes escrits per dones i cançons que parlen de dones. L’acte tindrà lloc divendres dia 26, a dos quarts de deu del vespre, a l’escenari del Círcol i els poemes seran de Wislawa Szymborska, Clementina Arderiu, Carme Guasch, Maria Mercè Marçal, Emily Dickinson, Blanca Llum Vidal, Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada, Maria Cabrera i Sandra Blanch.
Dissabte 27 d’abril, a les nou del vespre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, la Companyia Modus Operandi, oferirà l’espectacle MÚSICA: AL DENTE, un muntatge que vol retre homenatge a les òperes més conegudes. Una manera diferent d’escoltar i veure òpera. Sense complexos ni rigideses. Accessible i divertida. L’espectacle conté catorze temes interpretats en directe sota la direcció de Pere-Mateu Xiberta. L’objectiu és oferir un espectacle líric i teatral en que l’òpera és l’element principal.
Dissabte 27, a les nou del vespre, i diumenge 28, a les set de la tarda, el grup El Cielo al Revés, vinculat a l’Orfeó Badaloní, ha organitzat un nou Festival de Teatre amb format miníma expresió, a l’Espai Tolrà. S’hi representaran quatre obres, ¡BUEN CAMINO!, JA EL TRUCAREM!; UN CUENTO CHINO I INTERRAÏL; hi la participaran Analgèsica i Gertrudis. S’ha de tenir en compte que per assistir-hi, s’ha de trucar al tel. 933843713, ja que l’aforament és limitat.
L’Orfeó Badaloní celebrarà el seu tradicional concert de Sant Jordi amb un extens repertori de sardanes que inclou les peces més populars i sonades del nostre país. L’acte serà dissabte dia 27 d’abril, a les 21 hores, a l’Església Sant Josep, i forma part dels actes commemoratius del 150è aniversari de la Parròquia de Sant Josep. El concert, serà interpretat pel Cor de l’Orfeó Badaloní, el Cor Sellarès de Gavà i la Cobla Contemporània.
Us agraden els diners? Molt? Els grangers d’aquesta història no perdien el temps pensant en els diners i sempre repartien el poc que tenien amb qui més ho necessitava, fins que un dia va arribar una gallina a la granja i va pondre un ou d’or. Us imagineu si us passa a vosaltres?
LA GALLINA DELS OUS D’OR és una història que diu que els diners són un cuento, i es podrà veure diumenge 28 d’abril, a les 6 de la tarda, al Teatre Blas Infante. Es tracta d’una de les millors produccions de Zum Zum Teatre, de teatre familiar premiada en diversos certàmens.
El diumenge 28 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, al teatre del Círcol tindrà lloc un concert, amb Núria Graham com a protagonista del cicle de música “Enjoy the Silence”. La jove cantant i compositora de Vic presentarà el seu darrer disc, Does it ring a bell?, un àlbum en què es despulla emocionalment en cada cançó que compon i es deixa anar en tots els sentits amb una veu encisadora i íntima que enganxa.
Diumenge 28 d’abril, a les 21 hores, al Teatre Principal, l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní oferirà la tradicional Ballada de Sant Jordi, considerada com la seva actuació més important de l’any. L’actuació estarà composta per més d’una desena de balls populars i tradicionals molt arrelats a la cultura catalana, en els quals participaran tots els membres de l’Esbart, des dels petits fins als grans com també els ex-dansaires.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 16 d’abril de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Arriba Setmana Santa i podem copiar literalment el que vam escriure l’any passat, cap espectacle escènic a la nostra ciutat. Tancat per vacances. Així que de idèntica forma, ús recomanem el que es pot veure a Barcelona, amb una qualitat contrastada:
És molt aconsellable veure LA ZANJA, una producció de Titzina Teatre que va triomfar al Festival de Otoño de la Comunitat de Madrid interpretat per Diego Lorca i Pako Merino, que es representa al Villarroel. Una síntesi diu: …i això succeïa ahir (la colonització espanyola), succeeix avui (abusos generalitzats i sostinguts de les empreses multinacionals) i, possiblement, seguirà succeint demà, si no li posem remei. Aquesta obra es podrà veure al Zorrilla el dia 18 de maig.
Per les ballarines i ballarins que vulguin aprendre, mantenir la forma o veure nous conceptes, poden anar els matins dels dies 15, 16 o 17, al Mercat de les flors i pagant podran participar en uns tallers que tenen a Diego Sinninger, que oferirà el concepte de la consciència creativa en moviment i Clàudia Solwat, ballant en territori desconegut.
És aconsellable veure el FEDERICO GARCIA, de Lluís Tosar que es representa al Goya i que ja vam veure al Zorrilla.
Les sales del Lliure ofereixen tres espectacles força interessants. A l’Espai Lliure de Montjuïc, s’ha estrenat un espectacle molt lloat, es tracte de EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA. Diu la publicitat: Havia de ser a l’Espai Lliure la temporada passada, però un accident va impedir Jordi Martínez de seguir assajant. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.
Al Teatre Nacional, s’ha estrenat una versió d’EL JARDIN DE LOS CEREZOS, protagonitzada per Carmen Machi i direcció d’Ernesto Caballero. La crítica ha dit: 110 minutos que se pasan en un encantamiento, el de obra de arte total que solo puede experimentarse en algunas producciones operísticas. Felicitaciones a todos.
El gran actor José Sacristán es pot anar a veure’l al Teatre Romea, amb un monòleg que porta per títol SEÑORA DE ROJO CON FONDO GRIS, segons un textos de Miguel Delibes. Diu la publicitat: …relat d’una història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seva emoció, pel camí recte i simple de la veritat.
Per qui li agradin els musicals, al Tívoli, estan reposant FLASHDANCE. A més a més a la cartellera, es pot triar alguna sala de teatre alternatiu, on es poden trobar bons treballs escènics.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 9 d’abril de 2019
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
En la programació que presentem ja es nota la Setmana Santa i destaquem la cloenda del cicle Soc Migrant, un concert de gent jove i la Moixiganga.
Dijous 11 d’abril, a les set de la tarda, al Círcol, i dintre del cicle Soc Migrant sobre migració, concert a càrrec del grup PICOT, un conjunt barceloní de música pop-folk en català. Les seves cançons fusionen la música tradicional del Mediterrani i dels Balcans amb harmonies pop, alhora que donen veu a grans poetes catalans com Joan Salvat Papasseit i Maria Mercè Marçal. El grup està format per Jordi Marfà, violí i veu;
Daniel Pitarch, teclats i Dani Clavera, bateria.
Divendres 12 d’abril de 2019, a dos quarts de sis, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, concert de cors juvenils en què intervindran la coral Allegro i cor Jove, de l’Orfeó Badaloní i la B7 Coralde l’Institut Badalona 7. Les corals infantils de l’Orfeó Badaloní, la coral infantil Allegro, dirigida per Ernest Garrido i el Cor Jove en mans de Maria Guirado, són les que forneixen els cors grans de l’Orfeó i conjuntament amb la coral invitada esperen poder oferir una bona vetllada.
Seguint el cicle Soc Migrant que s’està duent a terme al Círcol, la companyia Parece una Tontería, representarà dissabte 13 abril de 2019, a dos quarts de nou, Migrante, un text basat en testimonis reals. L’obra dona veu a totes les persones que han deixat el seu país a la recerca d’un lloc millor. Un cant a tots aquells que, esperançats, ens recorden que les fronteres haurien de ser només línies imaginàries. Al final de la representació, tindrà lloc un col·loqui sobre l’acolliment a Catalunya, amb la participació de CEAR i l’Associació Pons per la Pau.
Cloenda del cicle SOC MIGRANT sobre migració, diumenge 14 d’abril a les sis de la tarda, amb la representació teatral d’Engrunes, a càrrec de la companyia Rumb Teatre, sota la direcció deMontse Bonet.L’obra està basada en la història d’Hansel i Gretel en què dos nens es veuen forçats a marxar de casa seva a causa de la pobresa i la fam. Sense poca cosa més que engrunes a les butxaques inicien un camí pel bosc amb la promesa d’un món millor, amb direcció a càrrec deMontse Bonet. Posteriorment es farà un col·loqui sobre els rescats al mar Mediterrani amb la participació de Sos Mediterrània i Stop Mare Mortum.
Amb motiu de la celebració dels 150 anys de la creació de la Parròquia de Sant Josep, aquest any la 29a. edició de la Moixiganga de Badalona, tindrà dues representacions: dissabte 13 d’abril, a dos quarts de deu del vespre, a l’església de Sant Josep i diumenge 14, a la mateixa hora, a l’església de Santa Maria. La direcció es a càrrec una vegada més de Ferran Cebrià, i hi participarà la Bossa Verda, la Capella de Música de Badalona i el Rincón de Arte.
Jaume Arqué i Ferrer
Amics del Teatre Zorrilla









