Interessant crítica de Jordi Bordes
|
ELS JOCS FLORALS DE CAN PROSA
Riu-te’n de la Moreneta de’n Boadella!
L’arrencada del muntatge a la Sala Gran ja deixa clar quines són les intencions de Jordi Prat i Coll: Construir un nou artefacte a partir de les paraules de Santiago Rusiñol, i deixant ben clar que l’obra tindrà el to gruixut de sainet i alhora una inqüestionable estima per a la literatura i la llengua. I pel país. Prat i Coll, com Rusiñol, s’abracen a les veus del poble per poder blasmar contra els que ataquen la cultura i, sobretot, contra els qui la volen fer bandera pel seu orgull interessos (més o menys ocults). De fet, el tall de Canprosa té molts paral·lelismes amb Liceistes i Cruzadosde’n Pitarra, que Albertí ja li va encarregar el 2014: construir un artefacte sarcàstic d’un fet de revolada social. Ara, Rusiñol (ell assegura que inconscientment) va furgar més profund el dit a la llaga. I va sagnar força per allà el 1902. Veurem com cau aquesta broma, divertida i intel·ligent. Si Boadella va rebre un dels primers correctius públics, quan va atrevir-se a fer broma de la Moreneta per televisió, Prat i Coll decideix incorporar-la a la Sala Gran del teatre tingut històricament com la feu artística dels convergents. Què sana que és, aquesta revolada d’aire fresc.
La proposta no estalvia en estirabots. Perquè arrencar amb unes màximes amb to d’Oscar Wilde (però de puny de’n Ruiñol) mentre es ballen els temes casposos d’envelat dels anys 80 (cançons en castellà) adverteix molt de la por de perdre les cançons pròpies, encara que algunes puguin ser ridícules. De fet, el principi de la segona part, en ple escalfament per a la quina se’n fan ressó de les cançons d’agrupament escolta. I sí, altra vegada, amb el tall ben afilat. Si una cosa s’estima (com Catalunya, diu Rusiñol), cal riure-la. És la manera més intel·ligent de desactivar la petulància, certament. El joc, implica la participació activa del públic que, s’endurà un pernil i una botella de cava si fa bona la travessa. Així de directe. La mirada que s’ha posat en aquesta peça (tant maleïda) és un bon reclam per al públic de la Sala Gran. Però també per veure quins nous treballs es desenvoluparan a partir de joves emergents (tots homes, si) com són Jordi Oriol i Albert Arribas amb el material de Rusiñol e aquest Epicentre que prepara aquesta temporada el TNC. Els Jocs Florals de Canprosa ha generat molta més empatia que aquell carregat Llibertat! (TNC. 2013), que suposava el primer pas del dramaturg cap a una teatralitat menys simbòlica i unes històries més d’arrel (amb una contradicció que es va tensant). Que Rusiñol té una segona menja ho va demostrar aquella divertida adaptació de La Cubana, Gente bién que feia caricatura dels catalans que volien prosperar parlant el castellà i guanyant títols nobiliaris. Per una altra banda, la posada en escena de Canprosa també ha fugit d’allò tant gastat d’una companyia representant un clàssic, per apropar-ho als dies d’avui. No ha calgut. En part gràcies a un 155, que recorda prou a les prohibicions del govern espanyol del 1902, detencions de polítics incloses. Fa de mal comparar, però hi ha algunes cites que avui molts retuitarien a les xarxes socials: “Si els jutges després del jutjament fossin jutjats, alguns anirien a la presó.!» La dinàmica de l’espectacle és la d’un coet. Que fa un bot d’arrencada i només afluixa per fer precisions en el seu rumb, amb petits cops de gas. Però el somriure i la sorpresa no deixen de ser-hi en cap moment. En aquest sentit, el treball dels actors, en bloc, és notable. Hi ha una perfecta sintonia global en entendre de fer uns personatges de traç gros, taujans, la majoria, que actuen de bona fé. De fet, personatges com en Quimet (que vol adherir-se a totes les causes, sense que hagi tingut temps d’aprendre Els Segadors). I, és clar, entrar cançons de cuplets de lèpoca ben carregats de vici. Pere Riera sempre diu que es va sorpendre quan va veure, a l’estrena de Barcelona (TNC, 2013), que molts van entendre el seu drama sobre dues dones enmig d’un bombardeig va comportar banderes a platea i crits en favor de Catalunya. Aquesta peça també té un punt de protesta. Però des d’un traç gros.Al final de l’assaig general (amb públic ben enriollat) el 3 d’octubre que s’havia convocat una cassolada als carrers, ningú va pensar en reclamar la llibertat dels presos polítics. I això que acabaven de retronar uns petards com si l’exèrcit anés a detenir tota la colla dels Jocs Florals de Canprosa! És el poble el que interpreta i assimila el que sent. Les tres hores d’espectacle passen volant. I les provocacions, (la Moreneta no tocar-la però sí que es pot ballar d’una altra manera i posar-li ulls marcians, davant l’astorament incrèdul i divertit de la concurrència) estan al límit de provocar un trasbals. Si es produeix, seran sobre les concepcions inconfessables del Poder. El de totes les cordes. Evidentment, Rusiñol, llibertari i despreocupat de tot (amb un ús d’opiacis que es trasllada un personatge de l’escena) deuria imaginar que estirant totes les puntes, faria un bon farcell al Romea. Llamp de Deú! (algú ho havia de dir!)
|
Comparteix:
plaça de les Arts
24/10/2018 19:00 h
Pròximes representacions
Teatre Nacional de Catalunya- Sala Gran
plaça de les Arts (Barcelona)
Del 25/10/2018 al 11/11/2018
Històric de representacions
-
Badalona, 23 d’octubre de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Cap de setmana de signe totalment musical, amb una única mostra teatral que creiem que l’hauríem de veure la gent amants del teatre de Badalona. Les produccions de Xirriquiteula Teatre, mereixen una reflexió per l’èxit que aconsegueixen: pensem en Contes del cel, estrenada el 2001; Papirus, del 2004 i Les Girafes, del 2005, que encara estan en gira i s’han representat en quatre continents. Atenció a aquesta LAIKA!!!
El Conservatori Professional de Música de Badalona, dissabte 27 d’octubre de 2018, a l’Església dels Pares Carmelites de Badalona, (carrer Sant Miquel, 44), tornarà a oferir les seves Cantates Solidàries, que començarà amb la cantata de Johan Sebastian Bach. CANTATA BWV 190 (Canteu al senyor un càntic nou). La interpretació anirà a càrrec del Conservatori de Badalona amb Carlota Novell i Joan Orpella , violins; Victor Mateu, viola; Josep A. Pich, violoncel; Jaume Fàbregas i Giuseppe di Natale, trompetes; Montserrat López, Francesc Castillo i Almudena Jambrina, oboès; Josep Borràs, fagot i Angel Villagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran Gisela Parodi, soprano; Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor i Vincent de Soomer, baix, dirigits per Jordi Montoliu. El benefici d’aquesta cantata van destinats als projectes d’ajuda als més necessitats que porta a terme la Comunitat Carmelitana de Badalona.
Diumenge 28 d’octubre, a dos quarts d’una del migdia, l’Orfeó Badaloní ha organitzat a l’Espai Marina un nou concert-vermut, una cita musical amb un programa que porta per títol MELODIES PER SEMPRE molt conegudes per a tots, interpretades pel pianista VICENÇ SANZ. No hi ha un home dins el món dels pianistes que sigui tan coneixedor d’aquest instrument com ell, ja que a més de ser un formidable concertista, se’l coneix com un dels millors afinadors del pianos del nostre entorn. Així que és qüestió de deixar-nos emportar per la música, mentre ens prenem un vermutet casolà.
Inclòs dins els actes de la commemoració del 150è Aniversari de la Parròquia de Sant Josep, diumenge 28, a les sis de la tarda, a la mateixa parròquia, tindrà lloc un interessant concert amb la participació del badaloní COR AURICA i el barceloní COR CALÍOPE, en el qual cadascun actuarà una part, interpretant música de Casals, Fauré, Mendelssohn, Poulenc i Rheinberger, amb David Malet, a l’orgue sota la direcció d’Aleix Oliveras.
Esdeveniment a la nostra ciutat! Estem d’enhorabona, Xirriquiteula Teatre estrena espectacle! Serà diumenge 28, al Teatre Principal, a les sis de la tarda quan la companyia badalonina presenti LAIKA, la seva nova i delicada proposta, confeccionada durant una residència als teatres municipals de la ciutat.
Preparats per al viatge? 3, 2, 1: enlairament! Laika ens presenta la història de la primera gosseta astronauta. Basada en fets reals, l’espectacle imagina com va ser el periple del primer ésser viu que va sortir a l’espai exterior dins del coet ‘Sputnik 2’ per orbitar al voltant del planeta Terra. Un conte ple d’aventures, persecucions, peripècies i viatges espacials!
Diumenge 28, a dos quarts de set de la tarda, organitzat pel Círcol a la sala de la Soc. Coral La Badalonense, ja que el Círcol està d’obres, s’oferirà un recital poètic dramatitzat que porta per títol ENCARA, PERE QUART, que estrenat el 2016 amb motiu del 30è aniversari de la seva mort, porta una trentena de representacions, a càrrec de Laura Riera i el badaloní Jaume Forès. Les seves paraules són protagonistes, com a expressió artística i com a document històric alhora, de la realitat complexa i contradictòria de la qual van ser testimonis. Pere Quart ja no hi és, però trenta anys després, les seves paraules encara són tan sorprenentment vigents com en el moment en què van ser escrites.
“Per fi és dilluns. Concerts a l’EMMB!”, Dilluns vinent, 29 d’octubre, a partir de les vuit del vespre, al Centre Cívic Dalt la Vila, tindrà lloc un nou concert en format de JAM SESSION, que serà coordinada per Martí Serra. La sessió està oberta a tothom.
Nou col·loqui organitzat per la nostra associació, encara que aquesta vegada el públic també entrarà en joc per saber-ne més, serà FERRAN COMPTE qui ocupi l’estrada de ponents. Perquè aquest conegut especialista ens faci cinc cèntims d’EL MÓN DE L’ÒPERA. Serà dilluns 29, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Betúlia. L’organització d’aquesta xerrada ens ha portarà a conèixer les interioritats del desconegut món de l’òpera – com són els contractes dels cantants, director. Com són els, muntatges, etc., – amb el fi d’aconseguir portar a terme una representació. Creiem que serà força interessant.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer.
- ,
- o
Badalona, 23 d’octubre de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Cap de setmana de signe totalment musical, amb una única mostra teatral que creiem que l’hauríem de veure la gent amants del teatre de Badalona. Les produccions de Xirriquiteula Teatre mereixen una reflexió per l’èxit que aconsegueixen: pensem en Contes del cel, estrenada el 2001; Papirus, del 2004, i Les girafes, del 2005, que encara estan en gira i s’han representat en quatre continents. Atenció a aquesta LAIKA!!!
El Conservatori Professional de Música de Badalona, dissabte 27 d’octubre de 2018, a l’Església dels Pares Carmelites de Badalona (carrer Sant Miquel, 44), tornarà a oferir les seves Cantates solidàries, que començaran amb la cantata de Johann Sebastian Bach BWV 190 (Canteu al senyor un càntic nou). La interpretació anirà a càrrec del Conservatori de Badalona amb Carlota Novell i Joan Orpella, violins; Víctor Mateu, viola; Josep A. Pich, violoncel; Jaume Fàbregas i Giuseppe di Natale, trompetes; Montserrat López, Francesc Castillo i Almudena Jambrina, oboès; Josep Borràs, fagot, i Angel Villagrasa, orgue. Pel que fa a les veus, seran Gisela Parodi, soprano; Montserrat Pi, contralt; Marçal Subiràs, tenor, i Vincent de Soomer, baix, dirigits per Jordi Montoliu. Els beneficis d’aquesta cantata van destinats als projectes d’ajuda als més necessitats que porta a terme la Comunitat Carmelitana de Badalona.
Diumenge 28 d’octubre, a dos quarts d’una del migdia, l’Orfeó Badaloní ha organitzat a l’Espai Marina un nou concert-vermut, una cita musical amb un programa que porta per títol MELODIES PER SEMPRE molt conegudes per a tots, interpretades pel pianista VICENÇ SANZ. No hi ha un home dins el món dels pianistes que sigui tan coneixedor d’aquest instrument com ell, ja que a més de ser un formidable concertista se’l coneix com un dels millors pianos del nostre entorn. Així que és qüestió de deixar-nos emportar per la música mentre ens prenem un vermutet casolà.
Inclòs dins els actes de la commemoració del 150è aniversari de la Parròquia de Sant Josep, diumenge 28, a les sis de la tarda, a la mateixa parròquia tindrà lloc un interessant concert amb la participació del badaloní COR AURICA i el barceloní COR CALÍOPE, en el qual cadascun actuarà una part interpretant música de Casals, Fauré, Mendelssohn, Poulenc i Rheinberger, amb David Malet a l’orgue, sota la direcció d’Aleix Oliveras.
Esdeveniment a la nostra ciutat! Estem d’enhorabona, Xirriquiteula Teatre estrena espectacle! Serà diumenge 28, al Teatre Principal, a les sis de la tarda quan la companyia badalonina presenti LAIKA, la seva nova i delicada proposta, confeccionada durant una residència als teatres municipals de la ciutat.
Preparats per al viatge? 3, 2, 1: enlairament! Laika ens presenta la història de la primera gosseta astronauta. Basada en fets reals, l’espectacle imagina com va ser el periple del primer ésser viu que va sortir a l’espai exterior dins del coet Sputnik 2 per orbitar al voltant del planeta Terra. Un conte ple d’aventures, persecucions, peripècies i viatges espacials!
“Per fi és dilluns. Concerts a l’EMMB!”. Dilluns vinent, 29 d’octubre, a partir de les vuit del vespre, al Centre Cívic Dalt la Vila, tindrà lloc un nou concert en format de jam session, que serà coordinada per Martí Serra. La sessió està oberta a tothom.
Nou col·loqui organitzat per la nostra associació: encara que aquesta vegada el públic també entrarà en joc per saber-ne més, serà FERRAN COMPTE qui ocupi l’estrada de ponents perquè aquest conegut especialista ens faci cinc cèntims d’EL MÓN DE L’ÒPERA. Serà dilluns dia 29 d’octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Betúlia. L’organització d’aquesta xerrada ens portarà a conèixer les interioritats (ho he canviat per no repetir ‘saber’, ‘saber-ne més’…) del desconegut món de l’òpera: com són els contractes dels cantants, directors, com són els muntatges, etc. amb què s’aconsegueix portar a terme una representació. Creiem que serà força interessant.
AMICS DEL TEATRE ZORRILLA
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 31 de juliol de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
A la nostra ciutat es va acabar el bròquil. No hi ha cap espectacle programat!
EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:
Avui dimarts, 31 de juliol a l’escenari del Teatre Grec es representarà FILOCTETES, de Sòfocles, amb direcció d’Antonio Simón. És l’última obra escrita pel dramaturg grec.
L’equip de Llibert, amb Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón, dirigits per Norbert Martínez,estrenaràn dimarts 24 a la Sala Villarroel ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMURFILA en sessions a les 22.30 i 22.45 hores. (segons el dia). Un espectacle de creació filosòfica-còmica sobre la postveritat, que estarà en cartell fins el dia 8 d’agost.
HUMANS, fins al 5 d’agost, al Romea, amb direcció de Mario Gas. Les crítiques en parlen força bé.
AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.
LA RESPOSTA, que es pot veure al Goya fins al dia 12 d’agost.
Això es el que recomanem, del que queda!
… i fins el mes setembre!!! BONES VACANCES
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 24 de juliol de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
A la nostra ciutat s’ha l’acabat el bròquil. No hi hem trobat cap espectacle programat!
EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:
Per als dies 28 i 29 de juliol, al Teatre Grec, es presentarà l’espectacle CAROUSEL EN CONCERT, amb lletra de Hammerstein i música de R. Rodgers. Un títol mític, una partitura romàntica en un espectacle, de gran format en versió concert.
El 31 de juliol a l’escenari del Teatre Grec es representarà FILOCTETES, de Sòfocles, amb direcció d’Antonio Simón. És l’última obra escrita pel dramaturg grec.
PASIONARIA, és la nova coreografia que presentarà la companyia La Veronal al Teatre Lliure de MontjuÏc, els dies 25 i 26 de juliol, amb direcció de Marco Morau.
Un treball escènic, sobre textos de Jose Saramago, és el que es podrà veure a l’Espai Lliure de Montjuïc, amb el títol ASSAIG A LA LUCIDESA, els dies 27 i 28 de juliol i direcció de Roger Julià.
L’equip de Llibert, amb Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón, dirigits per Norbert Martínez, estrenaràn dimarts 24 a la Sala Villarroel ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMURFILA en sessions a les 22.30 i 22.45 hores. (segons el dia). Un espectacle de creació filosòfica-còmica sobre la postveritat, que estarà en cartell fins el dia 8 d’agost.
Un espectacle de dansa que sembla interessant és el que presentarà la companyia Eva Yerbabuena, amb el títol CUENTOS DE AZÚCAR, els dies 27 i 28 de juliol a la Sala Maria Aurèlia Campmany del Mercat de les Flors.
De ben segur que hi haurà altres espectacles que podran agradar al públic a l’hora de veure la cartellera del Grec. Nosaltres apostem pels que hem ressenyat i els que queden en cartell, que són els espectacles segúents.
HUMANS, fins al 5 d’agost, al Romea, amb direcció de Mario Gas. Les crítiques en parlen força bé.
BODAS DE SANGRE, a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya. És del millor que es pot veure fins al dia 27 de juliol.
AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.
LA RESPOSTA, que es pot veure al Goya fins al dia 12 d’agost.
Una altra recomanació indispensable és anar a veure a la nova seu de la Sala Beckett, del carrer de Pere IV (Barcelona), UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT, fins al 29 de juliol.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 17 de juliol de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Dins el Cicle Joves Músics de Badalona, dimecres 18 de juliol, a les vuit del vespre, a l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, hi haurà un concert a càrrec del QUARTET VELA, amb un espectacle que porta per títol SAXOPHONE CHAMBER IMPRESSIONS i que serà la cloenda concertística de la temporada d’enguany de l’Orfeó Badaloní. El concert, organitzat per Amics de la Música de Badalona, consisteix en un recull d’obres de diferents estils i regions (República Txeca, Estats Units, Dinamarca, Espanya i França), que mostren la versatilitat i els colors del quartet de saxòfons.
Dijous 19 de juliol, a les nou del vespre, al badiu del carrer del Carme, 32, cloenda de les Nits d’Estiu als Badius, amb l’actuació d’ARAN, un conjunt cuinat a foc lent i a dues veus, de la mà de Carles Ribes i Albert Segú (antics membres del popular grup Amelie) com un projecte sincer i directe, disposat a explicar diverses històries i els anhels més personals. Entre lletres i acords s’amaguen melodies amb olor de pop-folk. ARAN, un grup que sona amb força a les principals radio-fórmules del país, abans fins i tot de publicar el seu disc de debut.
A les Nits d’Estiu del Museu, a la fàbrica de l’Anís del Mono, divendres 20 d’abril, a les nou del vespre es podrà veure l’actuació de MUCHACHO Y LOS SOBRINOS. Aquesta proposta vital que s’estrena al recinte de l’Anís del Mono aposta per una rumba catalana pura i autèntica i defuig la barreja amb altres estils. Muchacho y los sobrinos; es van criar junts al barri d’Hostafrancs, a Barcelona, i van aprendre a tocar la guitarra i a picar de mans a casa i a l’església – «al culte», en diuen ells-. Han crescut amb la rumba, han vist el món cadascú pel seu compte i ara es tornen a ajuntar per fer rumba catalana de la de sempre, de la que van aprendre al barri.
En el sisè any de les Nits al Port de Badalona, el divendres 20, a les deu del vespre, la Gala de Dansa anirà a càrrec del Jove Ballet Clàssic de Badalona & Friends, sota la direcció de Marisa Yudes, amb l’acompanyament d’altres talents locals de la dansa provinents de companyies d’arreu i que cada any s’agrupen durant aquestes dates.
El dissabte 21 de juliol, a les deu del vespre, les Nits al Port abaixaran el teló després de la representació de l’òpera ‘CAVALLERIA RUSTICANA’, de Pietro Mascagni i que comptarà també amb la direcció artística de Marisa Yudes.
El dissabte 21 de juliol, a les nou del vespre, el grup del taller d’expressió corporal de l’Orfeó Badaloní, oferirà una MOSTRA DE DANSA del ventre, una dansa Asha que tindrà d’escenari l’Espai Tolrà. Es tracta de mostrar uns balls sensuals i exòtics, molt adients per a aquestes caloroses nits d’estiu, És un misteri els balls que han preparat, però segur que tothom quedarà embadalit i fascinat de veure actuar aquestes ballarines que fan del cos un llenguatge poètic i que amb elegància i suavitat de moviments, interpreten una melodia amb harmonia, equilibri i ritme.
També per al dissabte 21 de juliol a les nou del vespre, dins el cicle de les Nits d’Estiu Dalt de la Vila, al Centre Dramàtic de la Petanca, nit de poesia amb un espectacle que els organitzadors han titulat POEMES ESTELATS. Odile Arqué, Coloma Lleal i Paco Fanés, seran els recitadors. Josep Estruch els acompanyarà a l’acordió.
EL QUE US RECOMANEM DEL GREC 2018:
De les recomanacions que us fèiem segueixen en cartellera les següents:
HUMANS, fins al 5 d’agost, al Romea, amb direcció de Mario Gas. Les crítiques en parlen força bé.
BODAS DE SANGRE, a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya. És del millor que es pot veure fins al dia 27 de juliol.
AUDIÈNCIA I VERNISSATGE, a la sala Villarroel fins al 5 d’agost.
LA RESPOSTA que es pot veure al Goya, fins al dia 12 d’agost.
Una altra recomanació indispensable és anar a veure a la nova seu de la Sala Beckett, del carrer de Pere IV, UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT, fins al 29 de juliol.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué Ferrer
FA CINQUANTA ANYS!!
FA CINQUANTA ANYS !
del 1 al 31 de juliol de 1968
Vista la poca activitat d’aquells dies, publiquem la informació que hem trobat als setmanaris que hem tingut accés dels mesos de juliol, agost i setembre.
17/07/1968 – TEATRO ZORRILLA. En doble sessió la Companyia Catalana de Vodevil, va representar L’ADELA HA PERDUT EL DO, de Barilet i Gredy, amb Elisenda Ribas i Paquita Ferrándiz.
14/08/1968 – TEATRO ZORRILLA. La Companyia de Comèdies de Carme Contreras, va representar la comèdia vodevilesca TOT… EN UNA NIT d’Enric Casamitjana.
16/08/1968 – CINE VICTÒRIA. La Festa Major d’agost, anava molt de baixa però l’empresa del Victòria, va tenir arrestos perquè en doble sessió es programés la presència de JOAN MANUEL SERRAT, com a figura central d’un gran recital de cançó catalana, acompanyat de l’actuació de Tete Montoliu, Guillermina Motta, Antoni Parera Font, Glòria i Grup de 3.
17/08/1968 – CINE VICTÒRIA. Va tenir lloc el V Festival de la Cançó de Badalona i la cançó guanyadora va ser Siempre rogar, del mestre José Espeita i va ser interpretada per Maria del Carmen i José Casas. En l’apartat de cançó catalana la cançó guanyadora va ser El poble abandonat de Josep Serracant i Vicenç Sabater, interpretada per Esteve i Enric Vidal.
29/09/1968 – CÍRCOL CATÒLIC. Extraordinari concert a càrrec de l’ORFEÓ BADALONÍ, amb motiu de la festa patronal de l’entitat, amb direcció de Josep Maria Guillén.
Fonts d’informació particulars, Revista de Badalona i Eco Badalonés.
Jaume Arqué i Ferrer.
Crítica de FALSESTUFF
Morir per excés
El més interessant de Nao Albet i Marcel Borràs és la llibertat que tenen per crear i l’imaginari -a vegades més cinematogràfic que teatral- que desenvolupen en els seus espectacles. Mai saps per on et sortiran ni com acabaran una escena determinada. Acostumen a provar nous mecanismes teatrals, fan autocrítica -magnífica l’escena del col·loqui postfunció- i fins i tot juguen amb el text del programa de mà. De fet, el joc és el més important, i això es nota, es percep… Ara bé, tant de risc i tanta creativitat desfermada comporta en ocasions els seus problemes. El més destacable de Falsestuff és l’excés, tant de durada com d’allargament d’una idea a priori molt original. Però n’hi hauria un altre, relacionat amb una dramatúrgia desendreçada que no ajuda a la peça i que es perd en divagacions innecessàries. El dia en que aquests dos joves actors, directors i autors trobin l’encaix just entre dramatúrgia i proposta escènica no hi haurà qui els pari. De moment, només ens queda aplaudir una obra imperfecta però arriscada, una obra que repel i atrau a parts iguals, que entusiasma però que també esgota… Això sí, pocs creadors d’aquí s’atreveixen a tant… i això sempre és d’agrair.
Carles Armengol
Crítica de HUMANS
HUMANS
I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam.
Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra.
Segons va comentar el seu director, Mario Gas, a la roda de premsa, Humans es pot relacionar amb els conflictes familiars que van protagonitzar bona part del teatre europeu de finals del segle XIX, i amb el teatre de l’absurd de Beckett pel que fa a la configuració dels personatges.
Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial i no hi hagi de passar res en el transcurs de la vetllada. Però de mica en mica surten a la llum petits problemes i rancúnies amagades.
Els sis actors protagonistes són: Jordi Bosch (Erik Blake, el patriarca de la família), Lluïsa Castell (Deirdre, la dona de l’Erik), Maife Gil (Fiona, l’àvia), Miranda Gas(Brigid, la filla), Candela Serrat (Aimée, l’altra filla) i Jordi Andújar (el xicot de la Brigid). Totes les interpretacions han estat molt acurades, destacant el perfecte tàndem del “matrimoni” Blake i els silencis, més que significatius, de l’àvia.
Una exploració sobre la complexitat de les relacions familiars i de parella, així com els desequilibris entre les aspiracions personals i la realitat laboral que generen frustracions. A poc a poc veiem que els personatges no han aconseguit arribar a les metes que s’havien marcat, però mantenen amagades als altres membres de la família les seves realitats.
Un text que parla de les pors personals, de com enfrontar-les i de com conviure amb elles.
Una magnífica escenografia de Jon Berrondo que situa perfectament l’acció en un dúplex soterrani “atrotinat” del barri de Chinatown a Nova York. Una posada en escena molt naturalista on ens sentim partícips d’aquest sopar familiar i contemplem una seqüència de fets que bé podrien passar a casa nostra.
Una proposta que ens ha agradat força i que recomanem. .
Imma Barba & Miquel Gascón –
I
Crítica e EL POEMA DE GUIGAMESH
EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D´URUK
Avui he estat al Grec veient aquest espectacle que d’alguna manera és l’inici del Festival tot i que ja s’han pogut veure alguns espectacles. És per això que acostumo a anar-hi totes les edicions tot i saber que el tema que avui tractava no està dins dels meus preferits, però si tenia altres al·licients que m’atrauen com són, una producció de La Perla 29 i la direcció d’Oriol Broggi.
La primera mitja hora se m’ha fet una mica difícil de digerir per no dir pesada, però a mesura que ha anat avançant he anat entrant i ha acabat agradant-me. Si a la màgia natural de l’escenari del Grec li posem com és el cas, una espectacular escenografia amb un terra tot de sorra amb les sorpreses que amaga i una excel·lent il·luminació, tot molt a l’estil Biblioteca, el resultat no pot ser altre que el que és, una meravella.
L’acompanyament musical no pot ser més encertat i poètic sobretot quan els quatre músics toquen i canten. I la interpretació dels nou actors i actrius que encarnen els principals personatges, fantàstic. A part i a manera de cor, compta amb la participació de més de 20 actors i actrius que m’ha semblat excessiu de la mateixa manera que no he entès el perquè del cavall que al final surt a donar tres voltes a l’escenari.
La durada inicial de 85 minuts que estava anunciada, considero que seria la ideal, perquè la sorpresa me l’he portat avui quan he vist que la real ha estat de 120 minuts a part que crec s’hauria de ser més seriós en aquest tema ja que sobretot els que vivim fora de Barcelona i depenem d’un tren emprenya i bastant. No la puc recomanar ja que com sabeu només són tres representacions i demà està exhaurit.
Josep Oliva Sase
