FA CINQUANTA ANYS
Badalona 1 de maig de 2018
FA CINQUANTA ANYS…
Del 1 al 31 de maig de 1968
01/05/1968 – MUSEU MUNICIPAL. L’Esbart del Museu va organitzar una ballada a càrrec de l’Esbart Català de Dansaires, dirigit per Maria Rosa Alonso i posteriorment va tenir lloc un concert de la Coral Garbí.
05/05/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. Per aquells dies visitava Badalona, Antón Ponsirenas, ex actor i director de l’elenc parroquial els anys 40 i el quadre escènic li va dedicar la representació de LA DISPESERA de Gian Carlo Goldoni, amb direcció de Josep Viñallonga.
MUSEU MUNICIPAL. Matinal organitzada per la Secció Solaz i Cultura, amb una part dedicada al Hit Parade Musical i la segona amb l’actuació de la Banda Orquestrina de La Salle de la Bonanova.
A la tarda, acte d’homenatge organitzat per Badalona Sardanista. en memòria de Pere Bigas, director, fundador i flabiolaire de La Principal de Badalona, mort feia pocs dies i quina segona part va correspondre a un concert que va ser la primera actuació de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.
SALA DEL CARME. El grup de teatre de la Joventut Carmelitana va representar l’obra LA VIUDETA ES VOL CASAR.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Presentació del GRUP ESTROP , amb Maria Carme, Pere Bures, Jaume Domènech, Pere Roca i Josep Maria Torrents.
SALA DEL CARME. El jovent de la Joventut Carmelitana, va representar LA VIUDETA ES VOL CASAR, de Vila Pagés, que va dirigir el veterà director Antoni Puente.
10-11/05/1968 – PARR. STA. MARIA. Organitzat per la Joventut Carmelitana va tenir lloc la presentació de l’espectacle basat amb la Biblia, LUZ, SONIDO Y ACCION, que anava de gira per arreu del país de la mà d’un anomenat reportero de Cristo.
11/5/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Recital de cançons que va tenir com a protagonistes a Cristóbal Massana, Ricard Mayral, Maria Pilar Segura i Javier Bali, que van se presentats pel senyor Bonna.
12/05/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. Actuació del GRUP FOLK, on apareixien noms que s’iniciaven en el món de la cançó, com eren Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Jordi Roura i Montserrat Soler. La premsa en va dir que només va destacar la mallorquina Maria de Mar Bonet.
MUSEU MUNICIPAL. Amb direcció de José Ramón Bonna va tenir lloc una vetllada de música de sarsuela de Pablo Sorozábal.
19/05/1968. CENTRE P. SANT JOSE. Fira d’Infants va tornar a programar una nova diversió pels infants amb el títol de TOTS FAREM…DE TOT.
MUSEU MUNICIPAL. Josep Comas va organitzar una versió concert de LA DOLOROSA, amb l’ intervenció de Josefina Cubells, Jaume Tous i ell mateix. Hi va haver un fi de festa amb Ramon Pastor, Victoria Freixas, Maria Monell i Agustí Pallejà acompanyats al piano per Maria Valls.
SOC. L’OLIVA (CANYET). L’elenc de l’Orfeó Badaloní, dirigit per Joaquim Grífol va representar L’AMOR VIGILA de Poal Aragall, amb motiu de la Festa Major del barri.
23/05/1968 – MUSEU MUNICIPAL. Vetllada a càrrec de les components de totes edats de l’Esbart, amb representacions teatrals, concert de piano i cançons catalanes , amb direcció de Gaspar Codina.
26/05/1968 – CENTRE P. SANT JOSEP. Fi de temporada per l’elenc juvenil del Centre, que sota la direcció de Josep Maria Balaguer van representar LA EDUCACION DE LOS PADRES, de Fernández del Villar.
ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Representació a càrrec del quadre escènic de l’entitat de l’obra de Pere Cavallé, ELS GERMANS FERRERONS i el sainet L’ACAPARADOR de Santiago Rusiñol.
SALA DEL CARME. Nova representació del grup de teatre de la Joventut Carmelitana, que van representar L’ESTUDIANT ROS de Santos Antoli.
01/05/1968 – IGLÈSIA NUEVA SALEM. Concert a càrrec de la Coral Al·leluia de Sabadell, sota la direcció del mestre Pere Puig.
El fet que Gent Nova s’acabés de publicar el mes d’abril de 1918, de moment ens ha deixat sense font per recopilar el que succeïa fa cent anys en el món de les arts escèniques. Esperem trobar aviat una nova font.
Recopilat per Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR? 08/05/2018
Badalona, 8 de maig de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Estem en plenes Festes de Maig i el que cal és notificar les celebracions que hi ha als nostres carrers i places seguint un ordre cronològic: si algú ho vol fer servir, aquí ho teniu:
Dijous 10
A les 18 h. Ball de gent gran a la Plana, amenitzat per l’Orquestra Selvatana.
A les 20 h. Seguici de la Ciutat.
A les 21.15 h. A la Rambla, Tanda de lluïment.
A les 21.30 h. A la Rambla, Acte Sacramental.
A les 22 h. A la Rambla, Acte Sacramental i a la platja, Cremada del Dimoni.
A les 23.15 h. A la Plana, Ball del Micaco; amenitzat per l’Orquestra Selvatana i, a la plaça del Centenari, Concert de festes, amb Tremenda Jauria i Txarango.
Divendres 11
A les 10.30 i a les 12 h. Parròquia de Santa Maria, anada a l’ofici i Ofici solemne.
A les 14.30 h. A la Plana, Dinar popular.
A les 16.30 h. A la Plana, actuació infantil, Reggae per a xics, a càrrec de The Penguins.
A les 18 h. A la Parròquia de Santa Maria, Baixada del Sant.
A les 19 h. A la plaça de la Vila, Ballada de sardanes.
A les 19.30 h. Passada de Sant Anastasi i, a l’arribada a la Parròquia de Santa Maria, Cant dels Goigs del Sant.
Dissabte 12,
A les 11.30 h. A la plaça de la Vila, Cercabèstia 2018.
A les 17.30 h. Correfoc infantil.
A les 19 h. A la Rambla, actuació infantil a càrrec de The Git and Jalis.
A les 21 h. A la Plana, concert a càrrec de la Banda Simfònica de Badalona.
A les 22 h. Correfoc.
A les 23.30 h. A la platja dels Pescadors, concert de Cal Txiringu, amb Sense Sal i la Tribut FM.
Diumenge 13,
Al matí Diada castellera i a les 12 h, actuació dels castellers, a la plaça de la Vila
Durant tot el dia hi haurà la celebració de la Fira de l’Arrop, la Mostra Vila d’Arts i la festa Xerinola, al carrer Sant Anastasi.
A les 17.45 h. A la plaça de Font i Cussó, ballada de gegants, FALDILLES ENLAIRE.
A les 18 h. A la Plana, Festival de jotes.
A la mateixa hora, el Teatre Zorrilla, serà escenari de la representació de QUINA NIT! espectacle creat per l’Orfeó Badaloní i l’Oca Underground, que col·laboren de nou per oferir el concert Els musicals moderns, que recull peces dels musicals que han fet la volta al món i els autors més emblemàtics del gènere. Un grup musical i una cinquantena de cantants a l’escenari del Zorrilla combinaran la força de les peces corals amb la subtilitat i la màgia de solos i duets per fer el seu personal tribut als musicals més importants dels últims anys a Broadway i al West End.
A les 19 h. A la plaça de l’Assemblea de Catalunya. Audició de sardanes. i al mateix temps començarà a l’Escola Sant Jordi, la celebració TANQUEM LA FESTA A…POMAR.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué Ferrer
ON PODEM ANAR 1- 05- 2018
Badalona, 01 de maig de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Cap de setmana on es nota que ja som a les Festes de Maig, amb moltes celebracions a les places i carrers, pregó, dimoni… n’hi ha per tothom i a més, la presència de Lluís Homar i de Sergi Mateu en actes escènics.
Lluís Homar, guardonat recentment amb el Premi Butaca al millor actor, es posa a la pell de CYRANO, acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori i de l’equip artístic que ja va triomfar amb Terra Baixa: Pau Miró a la dramatúrgia i direcció, Lluc Castells a l’escenografia i vestuari i Sílvia Pérez Cruz a la música original. Després de l’èxit artístic i de públic de Terra Baixa, Lluís Homar i el festival Temporada Alta han tornat a impulsar un projecte teatral singular. Per fer-ho, s’envolten de grans professionals amb gran experiència i excel·lència en el seu camp per fer arribar al públic un muntatge impecable, que podrem veure dissabte 5 de maig, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla.
Amb Pau Miró i Òscar Valsecchi, Homar forma un tàndem creatiu que els duu a abordar els clàssics amb una mirada sensible i actual buscant els punts de confluència entre els temes de la literatura universal i les preocupacions de qualsevol ciutadà.
En acabar la representació hi haurà un col-loqui amb Lluís Homar, que serà presentat pel locutor de Ràdio Ciutat de Badalona, Miquel López.
Tornen els monòlegs al Círcol! El cinc de maig a dos quarts d’onze, nou dissabte d’humor i monòlegs amb TIAN LARA i el seu espectacle ANIMALADAS. Un espectacle viu i elèctric on el còmic barceloní recopila els seus monòlegs i altres rareses acumulades en els últims anys. En Tian és un còmic proper, molt expressiu, una mica exagerat i amb ritme de comèdia ràpid i dinàmic. Els seus monòlegs parlen de situacions reals de la seva vida, no hi ha mentides en el guió. Tracta temes variats i actuals però sobretot mostra una predilecció pels animals, protagonistes en aquest xou. S’ha escapat de la gàbia per demostrar que en aquest món els salvatges som els humans.
Diumenge 6, a les sis de la tarda, l’actor Sergi Mateu es posarà a la pell de l’arquitecte i polític Josep Maria Puig i Cadafalch en un espectacle escrit i dirigit per Marc Rosich, a l’escenari del Círcol, per tal de commemorar l’any Puig i Cadafalch, que celebra els 150 anys del seu naixement. La Federació d’Ateneus de Catalunya, la XTAC i Teatre Obligatori, presenten un espectacle basat en la vida i obra del rellevant, historiador i polític català, en el qual on l’actor Sergi Mateu accepta el repte d’enfrontar-se a un monòleg que pretén apropar el vessant més humà del personatge. Una peça bastida a partir de fragments de les seves memòries i d’una selecció dels seus discursos més famosos.
El diumenge 6 de maig a les set de la tarda, a la sala d’actes de l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Orquestra de Cambra i el Cor Jove del Conservatori de Badalona, dirigits per Ricard Oliver, presentaran un programa de concert amb obres de W. A. Mozart F. Schuberti i J. Rheinberger, que comptarà amb l’actuació d’Andrea García, Premi d´Honor del Conservatori 2017, com a solista, interpretant el 2n concert de violí en Re major, K.211 de W.A.Mozart. Aquest concert és a benefici de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, i s’emmarca en els acords de col·laboració entre el Conservatori de Badalona, l’Hospital Germans Trias i Pujol i l’ICO, i en aquesta ocasió també hi col·labora hi dona el suport de Rotary Club de Badalona.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR? 24 D’ABRIL DE 2018
Badalona, 24 d’abril de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Pel que veiem, aquest cap de setmana gairebé tot el que podem anunciar està sota mínims. Monòlegs i microteatre, a part de la tradicional ballada de l’Esbart, únic a Badalona. Deu ser per què ens afecta molt el 155?
Després de l’èxit de 50 sombras de Andreu, Andreu Casanova torna al Círcol amb un nou espectacle; serà divendres 27 d’abril, a les nou del vespre. TINDER SORPRESA, el nou xou de l’estrella de la factoria Comedy Central, basat en les actuals aplicacions de mòbil per lligar. L’Andreu Casanova convida a fer un safari còmic per tota la selva d’aplicacions per lligar que estan tan de moda darrerament. Tinder Sorpresa és un divertidíssim monòleg que canviarà el concepte sobre les app per lligar. És igual que estiguis solter o amb parella, segur que saps com funciona aquesta nova forma de buscar l’amor (o el que sorgeixi). No et preocupis: si t’ha quedat algun dubte, Andreu Casanova, a través de les seves pròpies experiències vitals, explicarà les seves anècdotes més divertides i resoldrà les qüestions més inquietants del flirteig virtual.
El dissabte 28 d’abril l’Esbart Sant Jordi protagonitzarà un dels seus clàssics: la BALLADA DE SANT JORDI, una de les actuacions més importants de l’any de l’únic esbart dansaire de la ciutat de Badalona. Com ja va succeir en edicions passades, l’Esbart Sant Jordi oferirà al públic una selecció de peces de dansa tradicional d’arreu del territori català, que enfilarà amb altres danses de caràcter més contemporani, hi inclourà algun ball de creació pròpia. La vetllada, que tindrà lloc al Teatre Zorrilla a les nou del vespre, comptarà amb la participació de tots els grups que componen l’Esbart Sant Jordi: els petits i petites de l’Escola de Dansa, l’Esbart Infantil i Juvenil, el Cos de Dansa i el Grup de Mares.
Els dies 28 i 29 d’abril dissabte a les deu del vespre i diumenge a les set de la tarda l’Orfeó Badaloní i la companyia teatral El Cielo al Revés, posaran en marxa la primera edició del FESTIVAL MÍNIMA EXPRESSIÓ, un certamen de teatre de format micro a Badalona el doble propòsit és, d’una banda, donar l’oportunitat a totes les companyies i grups d’estudiants de teatre que ho desitgin de mostrar al públic una peça de creació pròpia en aquest format micro, i per una altra, introduir a Badalona una programació teatral en format micro encara poc tractat a la nostra ciutat.
Per a aquesta primera edició es representaran quatre obres, FIRST ROUND per Neus Gispert, Adriana G. Andreo i Laia Ferré.
EL TESTAMENTO per Esther Cuspinera i Carmen Vilao.
HAPPY BIRTHDAY, JAMIE LOVE per Carlos Conde i Diana de Guzman.
SOUVENIR DE DESPEDIDA per Anabel Riquelme i Bianca Palmisano.
Els assistents, en finalitzar les representacions podran participar en la votació que es durà a terme per seleccionar la/el millor Intèrpret, la millor obra i la proposta més original. El festival tindrà lloc a les diverses sales de l’Espai Tolrà. Per assistir-hi com a públic, cal fer una reserva amb anterioritat al telèfon de l’Orfeó Badaloní.
Amb de la Magna Celebratio, dissabte 28, a dos quarts d’onze de la nit, al decumanus del Museu Muncipal, i a càrrec del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona, es representarà PATRONUS LICINIUS. L’ascensió al poder de les elits. Durant els idus de juny de l’any 98, Quint Licini Silvà Granià es converteix en patró de Baetulo, en un moment en què la ciutat inicia canvis importants i reivindica el seu paper a la província d’Hispània Citerior i a la resta de l’imperi. Qui era Quint Licini? D’on venia la seva família i quin poder va aconseguir? Què era un pacte de patronatge i per què els badalonins van unir la seva sort a un patró? Aquestes i altres preguntes es contestaran en un espectacle en què es podrà veure com i qui governava la nostra ciutat ara fa prop de 2.000 anys.
Dins la mateixa Magna Celebration, diumenge a les dotze i a dos quarts de dues del migdia, l’Associació Projecte Phoenix representarà ORO VOS FACIATIS. VOTEU-ME! (sobre l’elecció d’un alcalde en una ciutat romana). La política era considerada la més gran de les professions en el món romà. Dedicar-s’hi era gairebé una obligació, un deure d’estat. Davant l’idealisme grec i des d’una perspectiva pragmàtica de la vida, l’exercici d’un càrrec polític en pro del benestar de la res publica era el màxim honor en la vida d’un ciutadà romà. En aquest espectacle coneixerem Holconi Prisc, un pròsper propietari rural de Pompeia, amb negocis de teixits, que decideix iniciar una carrera política. Amb ell descobrirem quins passos s’havien de seguir per presentar-se a l’elecció d’un càrrec públic, en aquest cas el de duumvir (el que podríem anomenar l’alcaldia d’una ciutat romana), com eren les campanyes electorals i quines estratègies se seguien per aconseguir arribar al poder municipal.
El Cicle Concert Vermut que organitza l’Orfeó Badaloní torna diumenge 29 abril, migdia, a l’Espai Tolrà, amb un concert a càrrec de dos grans de la música com són Aleksandar KRAPOVSKI i Xavier PARDO que oferiran el Concert per a Violí i Piano. Hi podrem gaudir de clàssics com MOZART, BEETHOVEN i BRAHMS i d’altres compositors, potser no tan coneguts però igual de virtuosos.
El concert es farà a les dotze del migdia, la millor hora per escoltar música i deixar-se emportar, mentre ens prenem un petit vermut casolà.
Diumenge 29 d’abril a les sis de la tarda, el Senyor Bohigues arriba al Círcol amb una divertida recopilació del millor dels seus dos primers espectacles, El pensador de barra lliure i Gran gurú Bohigues. Conegut per les seves aparicions a Rac 1, el senyor Bohigues, a pesar que existeix, no pensa. Es creu tan savi que no li fa falta. Això li ha permès ser “la persona que té coneixement erroni més extens del món” sense haver de sortir mai del seu bar. Té una vida tan monòtona que el seu passat ha denunciat per plagi el seu present. No té sentit comú ni sentit del ridícul, però sí, el millor de tots els sentits: sentit de l’ humor!
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué Ferrer
Crítica de MEDEA, per Carles Lucas Giralt
Medea. Tempesta de sentiments i pluja
Anar al Lliure a treballar la darrera creació d’en Lluís Pasqual té un regust de sorpresa garantida. Un gran director en un escenari propici assegura un vespre intens de teatre, però es que a més a més estem parlant, en aquest cas, de la Vilarasau – tothom dret – i d’una tragèdia grega, és a dir, que l’esperit Espert reneix entre nosaltres.
No sé si Lluís Pasqual també era un “fan” de la sèrie Crims, on l’Olga Tor – Emma Vilarassau – es passava mitja sèrie sota la pluja, però jo, que si que ho era – de fet tinc un dvd signat per la gran Vilarasau – ho vaig reviure immediatament.
Medea és una de les tragèdies més “bèsties” si em permeteu l’expressió. L’heroïna que porta la venjança fins a l’extrem més immoral, matant els seus propis fills – a les tragèdies sempre maten però sembla que tot hauria de tenir un límit – i durant anys, va ser patrimoni de la Núria Espert. L’espectacle que li va canviar la vida, que ens la va canviar a tots, però molts sabíem que la dona maltractada i abandonada per Jasó que du la ràbia fins a l’infinit, més enllà de la maldat, tenia una nova vida en el poder interpretatiu d’una actriu de culte, i l’hàbil Pasqual ho sabia.
El savi director ha esperat el moment just per oferir-nos la seva tempesta, la d’ell – real com la vida mateixa – i la dels sentiments de l’heroïna grega, en un muntatge falsament senzill – amb el Pasqual no hi ha mai res senzill – on el públic corre el risc d’ofegar-se si s’oblida de respirar entre tanta pressió. Suportar una hora amb la tensió que ho fa la Vilarasau, només és a l’abast d’actrius privilegiades, d’actrius tocades pels Déus, i que sortosament existeixen. Roger Coma està sorprenent, en un paper molt diferent de tots els diferents papers que ha representat, i el toc de la barba li dona un plus totalment adient al cas. L’Andreu Benito, un cop més, demostra per què tothom el busca per als seus espectacles i fa un Creont sense fissures i creïble com tots els seus personatges. Benito és un exemple de naturalitat, sembla que sempre sigui ell, i sempre és diferent.
El problema principal de l’espectacle és el risc. I no vull dir que sigui arriscat moure’s sobre un terra mullat amb les imatges de Nirvana, Radiohead o Metallica al fons. Em refereixo al risc de pneumònia. Confiem en el sistema immunològic de tota la companyia.
Espectacle brutal, com ha de ser, si Medea hi participa. I per molts anys.
ON PODEM ANAR? 17 Abril 2018
Badalona, 17 d’abril de 2018
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Important setmana a la nostra ciutat pel que fa a la cultura escènica. N’hi ha per triar, tot i que no fem referència a diversos actes que també tenen lloc al llarg de la setmana. No hi ha dubte que culturalment Badalona es mou. Llàstima de tantes i tantes coincidències.
El Conservatori Professional de Música de Badalona anuncia per a aquest dimarts 17 d’abril, a dos quarts de vuit, a l’auditori de l’entitat, un concert dins el cicle Piano-Piano, que serà protagonitzat per Roger Vilarnau, Laia Tatjé i Irene Arrue, que interpretaran elPreludi i fuga en Si menor (Llibre 1), de J.S. Bach, la Sonata en Re major op. 28, “Pastoral”, i la Sonata en Mi major op .109, de L. Beethoven.
Un altre concert que també tindrà lloc a l’auditori del Conservatori serà el protagonitzat pel violoncel·lista Gerard Flotats, dijous 19 d’abril, a dos quarts de vuit, que interpretarà obres de Johan Sebastian Bach, Bohuslav Martinu, Sergei Prokovief i Claude Saint-Saëns.
El dijous dia 18, a les vuit del vespre, a l’escenari del Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel, 54), tindrà lloc la lectura dramatitzada de LES ALTRES TROIANES, de Manuel Brugarolas, obra guanyadora del X Premi Literari Ciutat de Badalona – Premi Inicia’t 2017, que serà llegit per Felicitat Arqué, Sara Casas, Joana Domingo, Núria Estrada, Laura Font, Rosa Homs, Ana Reverte i Mireia Torné, sota la direcció d’Olga Galvany.
Miguel Angel Rodríguez, El Sevilla, el cantant de la banda Mojinos Escozios, presentarà el divendres 20 d’abril, a dos quarts de deu del vespre, a l’escenari del Círcol, el monòleg REFLEXIONES DEL HOMBRE LENGUA. Fins ara, El Sevilla no havia fet res igual, tot i que la veritat és que aquesta proposta comicoteatral no s’assembla gens als monòlegs actuals. Ha actuat en més de 120 teatres amb aquesta representació, on no
ha decebut ni ha deixat indiferent a ningú. No obstant això, és difícil explicar que un tipus com El Sevilla aparegui a escena vestit de Sòcrates, presumint i demostrant que sap filosofia.
La lírica de BODAS DE SANGRE, que es podrà veure dissabte 21, a les nou del vespre, al Teatre Zorrilla, es plasma a l’escenari de la mà d’un magnífic text, d’una direcció destra, un repartiment excel·lent, una sòbria posada en escena i una esplèndida música de Joan Garriga. Una encertada combinació que permet viure en una bombolla lorcaniana. La Perla 29 i Oriol Broggi van encarar el seu primer Lorca sobre aquelles forces majors i impulsos vitals que empenyen els personatges a la tragèdia a causa dels forts lligams familiars, les tradicions i els costums arrelats. Es tracta d’un text amb un llenguatge precís i bell, i el fet de portar-lo a escena amb sis actors, quan l’obra inclou més personatges, és un repte. En aquest muntatge, Broggi es vol centrar en la poètica de l’autor i hi fa ressaltar les paraules, les sensacions de l’univers lorcanià i el paisatge andalús.
|
Diumenge 22 d’abril, a la sala d’espectacles de la Societat Coral la Badalonense, a les dotze del migdia, CONCERT DE CORALS A LA BADALONENSE, amb la participació de la Coral Jove i la Coral Mixta de l’entitat i una coral convidada de Mataró. Un acte més en commemoració del 160è aniversari de la societat coral.
Organitzat per Socarrel i Amics del Quetx, diumenge 22 d’abril, a partir de les onze del matí i a 9 llocs diferents del litoral badaloní, hi haurà una explicada de contes, a càrrec de LLUÍS PLATERO, relacionats amb el mar, i a dos quarts de dues, tindrà lloc la cloenda al costat de l’Escola del Mar. Un acte més dels que s’estan celebrant, programat amb el nom de Contes de mar, mar de contes.
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
Diumenge 22, a les sis de la tarda, al Teatre Zorrilla, tenim teatre familiar, o sigui teatre per a la mainada (recomanat de 3 a 10 anys), amb l’actuació de lacompanyia del Príncep Totilan que representarà EL LLOP FEROTGE. Aquest llop ha estat caçat després d’haver-se menjat la caputxeta, l’àvia, sis cabretes i gairebé tres porquets i ha d’enfrontar-se a un judici popular en què declararan les mares d’aquests personatges. Quin serà el veredicte? És realment culpable? O potser senzillament tenia molta gana? Un muntatge magnífic que utilitza actors, màscares i titelles i fa embadalir petits i grans.
Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la Coral del Círcol, la nova secció formada per gent a qui li agrada el cant, vol passar una estona i distreure’s, celebrarà el primer any de vida amb un concert diumenge 22 d’abril, a les sis de la tarda, a l’escenari de l’entitat, sota la direcció de la Meritxell Bascompte. Un concert molt especial, ja que a l’acte s’afegirà la Dramàtica de l’entitat per commemorar els 100 anys del naixement del dramaturg, poeta, novel·lista, articulista i traductor Manuel de Pedrolo, autor de més de cent vint obres de tots els gèneres i estils.
La sala Enric Borràs del Teatre Principal acollirà diumenge 22, a dos quarts de set de la tarda, la representació d’URINETOWN, el Musical. Aquesta és l’aposta d’enguany del grup de teatre musical T-EMA, vinculat a l’Orfeó Badaloní i que, sota la direcció d’Eloi Prat, de ben segur us faran passar una bona estona amb aquesta comèdia satírica, amb música de Mark Hollmann, llibret de Greg Kotis i cançons amb lletres de tots dos. Es va estrenar l’any 2001 a Broadway i va aconseguir dos premis Tony. Urinetown parla del capitalisme més cru, de la irresponsabilitat social, del populisme, de la corrupció empresarial i política en governs locals, de la solidaritat i de l’amor, és clar! Es tracta d’un acte pro ASPANIN, una entitat social que tant treballa per al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué i Ferrer
ON PODEM ANAR?
Badalona, 10 d’abril de 2018 x
ON PODEM ANAR?
Això és el que us oferim…
Setmana molt positiva per al teatre badaloní, no en va se celebrarà la IV Mostra de Teatre d’Educació Secundària, reapareix la Dramàtica del Círcol amb un repartiment ple de joventut, torna el grup L’Oca Underground i la nostra associació ha organitzat per al dilluns 16 un col·loqui molt interessant que pot donar molt de joc.
Del 9 al 12 d’abril, el Teatre Zorrilla serà escenari de la celebració de la 4a edició de la Mostra de Teatre d’Educació Secundàriade Badalona, organitzada pels serveis de Cultura i d’Educació de l’Ajuntament badaloní i Badalona Cultura, amb la col·laboració d’Amics del Teatre Zorrilla.
En aquesta ocasió, el dimarts 10, a partir d’un quart de deu del matí, hi haurà les actuacions de les escoles Minguella, Maregassa, Arrels i Esperança i la dels instituts Badalona VII, Barres i Ones i La Pineda.
Dimecres 11, a partir de les tres de la tarda, actuaran l’Institut Eugeni d’Ors, el Col·legi Maristes Champagnat, l’Escola Garbí Pere Vergés.
Dijous 12, serà el torn de l’Institut Isaac Albéniz (La Tropa Teatre), el Col·legi Badalonès, l’Escola Lestonnac i l’Institut Ventura Gassol.
Finalment, el divendres 13, tancaran la Mostra l’Escola Betúlia, els instituts Ca l’Arnús i La Llauna i el Col·legi Santíssima Trinitat. O sigui, 17 grups, un veritable èxit de participació.
Dimarts 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Marina, carrer de la Marina, 48, podeu gaudir d’una nova audició, comentada per Ferran Compte, de l’òpera Attila, una obra italiana en tres actes composta per Giuseppe Verdi, sobre un llibret escrit per Temistocle Solera. Està basada en el text teatral Atilla, Kònig Der Hunnen de Zacharias Werner i s’hi relata l’arribada a Itàlia del poderós i temut emperador. L’estrena absoluta va ser el 17 de març de 1847 al Teatre de l’Scala de Milà. L’estrena a Barcelona va ser al Teatre Principal, el 15 de maig de 1847 i al Liceu, el dia 10 d’abril de 1898.
Nova aparició de La Dramàtica del Círcol, dirigida per Martin Garcia, representant aquest cap de setmana Un esperit burleta, de Sir Noël Coward, una comèdia molt ben tramada que el dramaturg, guionista, compositor, productor, realitzador i actor britànic va interpretar al cine l’any 1956. Un escriptor que vol escriure una novel·la sobre una mèdium convida a casa seva una veïna del poble que es dedica a aquestes arts per tal de prendre notes sobre l’espiritisme. Però després de la primera sessió, tot canviarà a la vida de l’escriptor. Les representacions seran el dissabte 14, a dos quarts de nou del vespre i el diumenge 15, a les sis de la tarda.
Carrer Q és un musical concebut com una paràbola sobre els objectius i les ansietats associats amb l’entrada a l’edat adulta. Els seus personatges es lamenten que, quan eren nens, els seus pares i els programes infantils que veien a la televisió els asseguraven que eren especials i que podrien fer-ho tot; però, com a adults, descobreixen sorpresos i decebuts que les seves opcions al món real són limitades i que no són més especials que ningú.
Aquest musical es caracteritza per l’ús de titelles que fan els intèrprets. Està basat en el programa televisiu Sesame Street, popularitzat aquí com a Barri Sèsam, i el presentarà la formació musical L’Oca Undergrund, vinculada a l’Orfeó Badaloní, sota la direcció musical d’Òscar Peñarroya i direcció escènica de Roger Julià, diumenge 15 d’abril, a la sala Enric Borràs del Teatre Principal, a dos quarts de set de la tarda.
Per a dilluns 16 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Betúlia, la nostra associació ha organitzat un col·loqui que promet ser força interessat. El títol es Teatre i… Poesia. La mesa estarà composta per Odile Arqué (poeta), Miquel Creixell(professor de literatura), Albert Ibañez (filòleg i director teatral), Coloma Lleal (poeta), Xavier Ricart (actor i director teatral) iJosep Maria Balaguer (moderador). El tema principal és parlar de la poesia dins el teatre, com pot ser el teatre en vers o bé els muntatges basats en la poesia.
Amics del Teatre Zorrilla
Jaume Arqué
Benvolguts,
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i de la celebració del l’Any Fabra, una vegada més us oferim la Ruta Pompeu Fabra a Badalona, amb algunes novetats que descobrireu al seu moment. La ruta repassa els espais de la ciutat on va transcórrer la vida del Mestre Fabra, com l’anomenaven els badalonins, des de la seva arribada el 1912 fins que va partir a l’exili el 1939. Serà conduïda per Gerard Guerra.Es farà el dilluns 23 d’abril a les 11 i a les 17 h.
La ruta és gratuïta però cal inscripció prèvia.
Trobareu tots els detalls a l’arxiu adjunt: RUTA POMPEU FABRA A BADALONA 2018
Us hi esperem.
Crítica de BODAS DE SANGRE, per Lluisa Guàrdia.
Les entrades de Bodas de sangre ja són a la venda
A partir del 20 de juny, l’aclamat espectacle torna al Teatre Biblioteca de Catalunya. Als qui encara no l’heu vist ja teniu les entrades a disposició.
Amor, odi, dolor, venjança, impulsos sexuals, rivalitat, presagi, destí, tradició, ancestres, terra, costums, família … Andalusia. Tragèdia. Vida i mort. Oriol Broggi pren tots aquests elements que defineixen l’obra de Lorca per oferir-nos a la Biblioteca de Catalunya la seva visió de “Bodas de sangre“. Produïda per La Perla 29, amb la col·laboració del Grec Festival de Barcelona.
L’escriptor granadí Federico García Lorca va escriure Bodas de Sangre el 1931, pocs anys abans de la seva mort. Junt amb “Yerma” i “La casa de Bernarda Alba” forma part de la trilogia de tragèdies rurals. L’argument es basa en els fets que es van produir el 1928 al Cortijo del Fraile (Nijar, Alneria) sobre els quals Carmen de Burgos va escriure “Puñal de claveles”, una novel·la curta en què es va inspirar Lorca.
El nuvi (Pau Roca) i la seva mare (Nora Navas) es preparen per demanar la mà de la núvia (Clara Segura). La mare dubta perquè la jove té un obscur passat però vol veure feliç el seu fill i tot es prepara per al casament. L’amor de joventut de la núvia, Leonardo (Ivan Benet) reapareix i tot es precipita.
Així com el moviment rotatori fa girar la Terra i el cicle lunar marca el ritme de les marees, la núvia se sent atreta per Leonardo; una fascinació contra la qual no hi pot fer res. “Clavos de luna nos funden. Mi cintura y tus caderas” D’acord amb el que diu el dossier de premsa “Bodas de Sangre parla sobre aquelles forces majors i impulsos vitals que empenyen els personatges a la tragèdia degut als forts lligams familiars i als costums i tradicions arrelades”.
Què es pot dir de les interpretacions? Genials. Els personatges principals són quatre: el nuvi (Pau Roca), la núvia (Clara Segura), la mare del nuvi (Nora Navas) i Leonardo (Ivan Benet) que curiosament és l’únic amb nom propi, potser perquè només ell podia haver evitat la tragèdia. Tots estan en el punt just, fins i tot aquells que tenen un paper secundari però d’importància com la criada.
Nora Navas i Clara Segura encapçalen el repartiment amb una força expressiva difícil d’igualar. La primera més contundent a causa del dolor contingut per la mort dels éssers estimats (marit i fill) a mans de la família de Leonardo i d’un mal presagi .“Me aguanto pero no perdono”. Realment esplèndida.
La segona, més moderada i innocent, amb un registre força diferent del que ens té acostumats. Sorprén una mica que s’hagi triat dues actrius amb tan poca diferència d’edat per representar dones de generacions diferents. Els seus duels dialèctics, plens de sospites i retrets, ens deixen sense alè. L’única arma que usen en el combat són dues cadires que els permet apropar-se. Ivan Benet en el paper de Leonardo mostra força i masculinitat no només amb la seva solvent actuació sinó també muntant el cavall. La bona interpretació de Pau Roca queda una mica desdibuixada al costat d’aquests monstres escènics.
Recitar les poètiques paraules de Lorca amb l’imprescindible deix andalús, en un gran espai que obliga a pujar el to de veu i minva l’intimisme de l’obra, no deu haver estat gens fàcil. El bon resultat demostra que hi han dedicat moltes hores d’assaig.
L’obra té una cadència lenta i pausada, no només en moviments sinó també en paraules. En alguns moments, el ritme s’alenteix més del que seria necessari. Els actors es nouen dins l’escenari com si d’un compassat ball ritual es tractés. Són freqüents les entrades i sortides dels actors, alguns dels quals interpreten diferents personatges amb petits canvis en el sobri vestuari negre (com el mocador de cap de diferents colors de la núvia o la jaqueta del seu pare).
No hi falten els símbols que identifiquen l’obra de Lorca, alguns amb una presència escènica més gran que en altres propostes: la terra que omple el sòl de la gran sala envoltada de grades; el punyal que ja des de l’inici presagia la mort; la flor d’azahar, símbol de la puresa, que la núvia llança a terra; el cavall que representa la força, el valor i la llibertat, muntat per Montse Vellvehí (una de les actrius); la lluna, en forma de llarg mantell blau, que il·lumina el bosc perquè es trobin els amants .. I per descomptat, l’esplèndida música dels polifacètic Joan Garriga que acompanya l’obra tant amb sons d’inspiració andalusa com d’altres estils. La presència del cavall i la música en directe són un gran encert.
La lírica de “Bodas de Sangre” es plasma a l’escenari de la mà d’un magnífic text (Lorca és Lorca), d’una destra direcció, un excel·lent repartiment, una sòbria posada en escena, la presència del cavall Juguetón i l’esplèndida música de Joan Garriga. Una encertada combinació que ens permet viure durant dues hores en una bombolla lorquiana, arrodoneix el resultat final, provoca els entusiastes aplaudiments del públic i la pròrroga de les funcions. Les entrades s’han exhaurit en pocs dies i no és d’estranyar. No hi falteu. Teniu una cita amb el granadí !
Crítica d’ OTHELO
La compañía que dirige Gabriel Chamé presentó en las Naves del Español su hilarante versión de la tragedia de William Shakespeare que triunfó en el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro
Lo maravilloso del lenguaje del clown es que permite esbozar sonrisas incluso en medio de la tragedia. Sonrisas que, en algunos casos, se convierten inevitablemente en carcajadas, como las que provoca el Othelo que el argentino Gabriel Chamé dirigió en la Nave 2 de Matadero, dentro del ciclo de Teatro Latinoamericano del Teatro Español.
Nunca nos habíamos reído tanto con una tragedia como con esta versión del clásico de Shakespeare, que se presentó el pasado mes de julio en el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro donde fue aclamada por crítica y público.
La trama es la misma de siempre: Desdémona se casa con Othelo desobedeciendo a su padre, y los celos de Yago por el éxito y la influencia de Othelo tejen una telaraña de celos y malentendidos que acaban con la pobre Desdémona asesinada por su esposo… Pero la manera de contarla es absolutamente hilarante y revolucionaria.
Aunque asegura que españoles, chilenos, venezolanos, uruguayos, colombianos, brasileños, argentinos… nos solemos reír de las mismas cosas, Chamé reconoce que aquella reacción les tomó por sorpresa. “Fue increíble. Me esperaba que me criticaran mucho más. Yo amo profundamente a Shakespeare. Mi trabajo intenta acercar los clásicos al público más general, pero en estos festivales suele haber gente a la que le molesta que se traten los clásicos así, sin embargo este trabajo fue muy respetado”, explica en entrevista con EL MUNDO.
“Nosotros ponemos el lenguaje payasesco al servicio de Shakespeare. La gente lo ve como algo absurdo y delirante y en el fondo los payasos somos de la época de Shakespeare. En aquella época el teatro no se hacía tan naturalista como lo hacemos ahora, entonces el teatro era de día, se miraba al público…”, comenta Chamé sobre su manera de acercarse a los clásicos.
Insiste el actor y director (fue la voz de Jimmy el Cachondo en la última de Mortadelo y Filemón), profundiza en la teoría de que “se aprovecha mucho más lo dramático a través de lo cómico. A veces es más difícil hacer una comedia de Shakespeare que resulte cómica (porque los chistes quedan muy antiguos), que convertir la tragedia en comedia”.
Chamé retornó a Argentina en plena crisis europea para poner en marcha este proyecto con el objetivo de dar una salida profesional a los alumnos de sus cursos de clown. “Actores fabulosos y muy preparados, pero que no son conocidos”, añade.
En este Othelo, los cuatro actores de que dispone (Matías Bassi, Justina Grande, Hernán Franco y Martín López) hacen la friolera de 13 personajes, jugando con el público a que una barba puesta sobre la cabeza se convierta en un flequillo, por ejemplo. “Es una obra de teatro que tiene un lenguaje de clown; no estamos destrozando la historia. Hay condimentos que permiten tener una presencia actual en la sala, pero Desdémona es Desdémona y Yago es Yago”. “Este tipo de trabajo necesita una escritura en escena, yo no quiero añadirle chistes a Shakespeare, pero cuando trabajo con los actores, sí desarrollamos algunos gags“.
En el origen del minimalismo escénico de Gabriel Chamé está la maestría de Peter Brook y su escenario desnudo. Aquí únicamente hay algunas telas, unas mesas tipo Ikea, unos cuantos cubos y un atril con un siempre vigilante retrato de Shakespeare.
“Es parte de mi investigación teatral, para mí el espacio vacío es básico y tiene que ver con el teatro isabelino y cómo el objeto cuenta mucho dentro de la obra”, termina.
